mesclar - Wikcionario, el diccionario libre (original) (raw)
Del provenzal antiguo mesclar ('mezclar'), y este del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare, el occitano mesclar y el portugués mesclar.
1
- Sinónimo: barrejar.
Conjugación de mesclar paradigma: amar (regular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | mesclar | haver mesclat | ||||
| Gerundio | mesclant | havent mesclat | ||||
| Participio | mesclat | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo indicativo | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Presente | jo mesclo, mescle, mescli, mescl | tu mescles | el, ella, vostè mescla | nosaltres mesclem, mesclam | vosaltres, vós mescleu, mesclau | ells, elles, vostès mesclen |
| Pretérito imperfecto | jo mesclava | tu mesclaves | el, ella, vostè mesclava | nosaltres mesclàvem | vosaltres, vós mesclàveu | ells, elles, vostès mesclaven |
| Pretérito perfecto | jo mesclí | tu mesclares | el, ella, vostè mesclà | nosaltres mesclàrem | vosaltres, vós mesclàreu | ells, elles, vostès mesclaren |
| Pretérito perifrástico | jo vaig mesclat | tu vas mesclat, vares mesclat | el, ella, vostè va mesclat | nosaltres vem mesclat, vàrem mesclat | vosaltres, vós vau mesclat, vàreu mesclat | ells, elles, vostès van mesclat, varen mesclat |
| Pretérito pluscuamperfecto | jo havia mesclat | tu havies mesclat | el, ella, vostè havia mesclat | nosaltres havíem mesclat | vosaltres, vós havíeu mesclat | ells, elles, vostès havien mesclat |
| Pretérito perfecto compuesto | jo he mesclat | tu has mesclat | el, ella, vostè ha mesclat | nosaltres hem mesclat, havem mesclat | vosaltres, vós heu mesclat, haveu mesclat | ells, elles, vostès han mesclat |
| Futuro | jo mesclaré | tu mesclaràs | el, ella, vostè mesclarà | nosaltres mesclarem | vosaltres, vós mesclareu | ells, elles, vostès mesclaran |
| Futuro compuesto | jo hauré mesclat | tu hubràs mesclat | el, ella, vostè haurà mesclat | nosaltres haurem mesclat | vosaltres, vós haureu mesclat | ells, elles, vostès hauran mesclat |
| Pretérito anterior† | jo haguí mesclat, vaig haver mesclat | tu hagueres mesclat, vas haver mesclat, vares haver mesclat | el, ella, vostè hagué mesclat, va haver mesclat | nosaltres haguérem mesclat, vem haver mesclat, vàrem haver mesclat | vosaltres, vós haguéreu mesclat, vau haver mesclat, vàreu haver mesclat | ells, elles, vostès hagueren mesclat, van haver mesclat, varen haver mesclat |
| Modo condicional | ||||||
| jo | tu | el, ella, vostè | nosaltres | vosaltres, vós | ells, elles, vostès | |
| Condicional simple | jo mesclaria | tu mesclaries | el, ella, vostè mesclaria | nosaltres mesclaríem | vosaltres, vós mesclaríeu | ells, elles, vostès mesclarien |
| Condicional compuesto | jo hauria mesclat, haguera mesclat | tu hauries mesclat, hagueres mesclat | el, ella, vostè hauria mesclat, haguera mesclat | nosaltres hauríem mesclat, haguérem mesclat | vosaltres, vós hauríeu mesclat, haguéreu mesclat | ells, elles, vostès haurien mesclat, hagueren mesclat |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que jo | que tu | que el, que ella, que vostè | que nosaltres | que vosaltres, que vós | que ells, que elles, que vostès | |
| Presente | que jo mescli, mescle | que tu mesclis, mescles | que el, que ella, que vostè mescli, mescle | que nosaltres mesclem | que vosaltres, que vós mescleu | que ells, que elles, que vostès mesclin, mesclen |
| Pretérito imperfecto | que jo mesclés, mesclàs, mesclara | que tu mesclessis, mesclesses, mesclassis, mesclasses, mesclares | que el, que ella, que vostè mesclés, mesclàs, mesclara | que nosaltres mescléssim, mescléssem, mesclàssim, mesclàssem, mesclàrem | que vosaltres, que vós mescléssiu, mesclésseu, mesclàssiu, mesclàsseu, mesclàreu | que ells, que elles, que vostès mesclessin, mesclessen, mesclassin, mesclassen, mesclaren |
| Pretérito perfecto | que jo hagi mesclat, haja mesclat | que tu hagis mesclat, hages mesclat | que el, que ella, que vostè hagi mesclat, haja mesclat | que nosaltres hàgim mesclat, hàgem mesclat | que vosaltres, que vós hàgiu mesclat, hàgeu mesclat | que ells, que elles, que vostès hagin mesclat, hagen mesclat |
| Pretérito perifrástico | que jo vagi mesclat, vaja mesclat | que tu vagis mesclat, vages mesclat | que el, que ella, que vostè vagi mesclat, vaja mesclat | que nosaltres vàgim mesclat, vàgem mesclat | que vosaltres, que vós vàgiu mesclat, vàgeu mesclat | que ells, que elles, que vostès vagin mesclat, vagen mesclat |
| Pretérito pluscuamperfecto | que jo hagués mesclat, haguera mesclat | que tu haguessis mesclat, haguesses mesclat, hagueres mesclat | que el, que ella, que vostè hagués mesclat, haguera mesclat | que nosaltres haguéssim mesclat, haguéssem mesclat, haguérem mesclat | que vosaltres, que vós haguéssiu mesclat, haguésseu mesclat, haguéreu mesclat | que ells, que elles, que vostès haguessin mesclat, haguessen mesclat, hagueren mesclat |
| Pretérito anterior† | que jo vagi haver mesclat, vaja haver mesclat | que tu vagis haver mesclat, vages haver mesclat | que el, que ella, que vostè vagi haver mesclat, vaja haver mesclat | que nosaltres vàgim haver mesclat, vàgem haver mesclat | que vosaltres, que vós vàgiu haver mesclat, vàgeu haver mesclat | que ells, que elles, que vostès vagin haver mesclat, vagen haver mesclat |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (vostè) | (nosaltres) | (vosaltres, vós) | (vostès) | |
| Presente | ― ― | (tu) mescla | (vostè) mescli, mescle | (nosaltres) mesclem | (vosaltres) mescleu, mesclau | (vostès) mesclin, mesclen |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad |
Del provenzal antiguo mesclar ('mezclar'), y este del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el catalán mesclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare y el portugués mesclar.
1
- Sinónimo: barrejar.
| mesclar | |
|---|---|
| brasilero (AFI) | /mesˈklaʁ/ |
| europeo (AFI) | /mɨʃˈklaɾ/ |
| silabación | mes-clar |
| acentuación | aguda |
| longitud silábica | bisílaba |
| rimas | aɾ, aʁ |
Del galaicoportugués mezcrar y mizcrar ('mezclar'), y estos del latín vulgar *misclāre, de *misculāre, del latín miscēre. Compárense el castellano mezclar, el catalán mesclar, el francés mêler, el italiano mescolare o mischiare y el occitano mesclar.
1
Conjugación de mesclar paradigma: amar (regular) [▲▼]
| Formas no personales (verboides) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Infinitivo | mesclar | ter mesclado | ||||
| Gerundio | mesclando | tendo mesclado | ||||
| Participio | mesclado | |||||
| Formas personales | ||||||
| Modo infinitivo | ||||||
| por eu | por tu | por ele, por ela, por você | por nós | por vós | por vocês, por eles, por elas | |
| Infinitivo simple | por eu mesclar | por tu mesclares | por ele, por ela, por você mesclar | por nós mesclarmos | por vós mesclardes | por vocês, por eles, por elas mesclarem |
| Infinitivo compuesto | por eu ter mesclado | por tu teres mesclado | por ele, por ela, por você ter mesclado | por nós termos mesclado | por vós terdes mesclado | por vocês, por eles, por elas terem mesclado |
| Modo indicativo | ||||||
| eu | tu | ele, ela, você | nós | vós | vocês, eles, elas | |
| Presente | eu mesclo | tu mesclas | ele, ela, você mescla | nós mesclamos | vós mesclais | vocês, eles, elas mesclam |
| Pretérito imperfecto | eu mesclava | tu mesclavas | ele, ela, você mesclava | nós mesclávamos | vós mescláveis | vocês, eles, elas mesclavam |
| Pretérito perfecto | eu mesclei | tu mesclaste | ele, ela, você mesclou | nós mesclamosBR, mesclámosPT | vós mesclastes | vocês, eles, elas mesclaram |
| Pretérito pluscuamperfecto | eu mesclara | tu mesclaras | ele, ela, você mesclara | nós mescláramos | vós mescláreis | vocês, eles, elas mesclaram |
| Pretérito perfecto compuesto | eu tenho mesclado | tu tens mesclado | ele, ela, você tem mesclado | nós temos mesclado | vós tendes mesclado | vocês, eles, elas têm mesclado |
| Pretérito pluscuamperfecto compuesto | eu tinha mesclado | tu tinhas mesclado | ele, ela, você tinha mesclado | nós tínhamos mesclado | vós tínheis mesclado | vocês, eles, elas tinham mesclado |
| Futuro | eu mesclarei | tu mesclarás | ele, ela, você mesclará | nós mesclaremos | vós mesclareis | vocês, eles, elas mesclarão |
| Futuro compuesto | eu terei mesclado | tu terás mesclado | ele, ela, você terá mesclado | nós teremos mesclado | vós tereis mesclado | vocês, eles, elas terão mesclado |
| Pretérito anterior† | eu tive mesclado | tu tiveste mesclado | ele, ela, você teve mesclado | nós tivemos mesclado | vós tivestes mesclado | vocês, eles, elas tiveram mesclado |
| Modo condicional | ||||||
| eu | tu | ele, ela, você | nós | vós | vocês, eles, elas | |
| Condicional simple | eu mesclaria | tu mesclarias | ele, ela, você mesclaria | nós mesclaríamos | vós mesclaríeis | vocês, eles, elas mesclariam |
| Condicional compuesto | eu teria mesclado | tu terias mesclado | ele, ela, você teria mesclado | nós teríamos mesclado | vós teríeis mesclado | vocês, eles, elas teriam mesclado |
| Modo subjuntivo | ||||||
| que eu | que tu | que ele, que ela, que você | que nós | que vós | que vocês, que eles, que elas | |
| Presente | que eu mescle | que tu mescles | que ele, que ela, que você mescle | que nós mesclemos | que vós mescleis | que vocês, que eles, que elas mesclem |
| Pretérito imperfecto | que eu mesclasse | que tu mesclasses | que ele, que ela, que você mesclasse | que nós mesclássemos | que vós mesclásseis | que vocês, que eles, que elas mesclassem |
| Pretérito perfecto | que eu tenha mesclado | que tu tenhas mesclado | que ele, que ela, que você tenha mesclado | que nós tenhamos mesclado | que vós tenhais mesclado | que vocês, que eles, que elas tenham mesclado |
| Pretérito pluscuamperfecto | que eu tivesse mesclado | que tu tivesses mesclado | que ele, que ela, que você tivesse mesclado | que nós tivéssemos mesclado | que vós tivésseis mesclado | que vocês, que eles, que elas tivessem mesclado |
| Futuro | que eu mesclar | que tu mesclares | que ele, que ela, que você mesclar | que nós mesclarmos | que vós mesclardes | que vocês, que eles, que elas mesclarem |
| Futuro compuesto | que eu tiver mesclado | que tu tiveres mesclado | que ele, que ela, que você tiver mesclado | que nós tivermos mesclado | que vós tiverdes mesclado | que vocês, que eles, que elas tiverem mesclado |
| Modo imperativo | ||||||
| ― | (tu) | (você) | (nós) | (vós) | (vocês) | |
| Presente | ― ― | (tu) mescla | (você) mescle | (nós) mesclemos | (vós) mesclai | (vocês) mesclem |
| Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad |
| mesclar | |
|---|---|
| pronunciación | falta agregar |
Del latín vulgar *misclāre, y este de *misculāre, del latín miscēre. Compárese el galaicoportugués mezcrar o mizcrar.
1