Albert Rossich | Universitat de Girona (original) (raw)
Papers by Albert Rossich
Resum: En aquest article es presenta una visió panoràmica de les edicions de textos catalans de l... more Resum: En aquest article es presenta una visió panoràmica de les edicions de textos catalans de l'edat moderna existents, compostos entre 1601 i 1832 i que per la seva rellevància no podien faltar en el Corpus de la gramàtica del català modern. L'àmbit geogràfic tingut en compte abraça la Catalunya Nord, el Principat i Andorra. Les edicions inventariades no pretèn esser exhaustiu, però la seva selección respon a uns criteris fixos que també es presenten.
Abstract: In this article I present a panoramic perspective of the editions of Catalan texts of the modern era, written between 1601 and 1832, for which importance they needed to be included in the Corpus de la gramàtica del català modern. The geographic areas covered are the Catalunya Nord, the Principat, and Andorra. The inventory of texts does not pretend to be exhaustive, but their incorporation in the Corpus is due to very specific criteria that are also discussed here.
L’aparició recent de molts centenars de pàgines en català –de poesia, prosa, teatre i periodisme–... more L’aparició recent de molts centenars de pàgines en català –de poesia, prosa, teatre i periodisme– de La Societat Pírica, que eren del tot desconegudes, fan que la nostra visió de la literatura del segle XIX ja no pugui ser com la que teníem fins ara.
L'abril de 2012 vaig adquirir a l'antiquari Enric Brunet, d'Igualada, un manuscrit amb poesies ca... more L'abril de 2012 vaig adquirir a l'antiquari Enric Brunet, d'Igualada, un manuscrit amb poesies catalanes, castellanes i llatines del segle XVII i començament del XVIII. 1 El llibre conté composicions de Josep Blanch, Vicent Garcia i Francesc Fontanella, versos inèdits d'altres autors poc coneguts de Tarragona i Reus, i molts poemes anònims, generalment de caràcter burlesc, cosa que amplia una mica més el corpus de la poesia barroca catalana. El fet que es tracti d'un cançoner del qual no es tenia cap notícia fins ara aconsella publicar-ne una descripció detallada, per tal que els estudiosos en puguin tenir coneixement. D'altra banda, la circumstància d'incloure un bon nombre de composicions desconegudes obliga a fer, també, una primera aproximació al seu contingut.
En el panorama literari barceloní de mitjan segle xvii, la figura de Francesc Fontanella emergeix... more En el panorama literari barceloní de mitjan segle xvii, la figura de Francesc Fontanella emergeix d'una manera fulgurant. 1 La seva fecunditat, la versatilitat de la seva producció, la seguretat del seu estil només s'expliquen per una marcada capacitat d'assimilació dels models del seu temps -i anteriors. No es tracta d'imitacions directes, sinó de l'adopció d'estilemes i de préstecs literaris que no s'han de confondre amb deutes globals, i que no impliquen la identificació de Fontanella amb el món poètic d'altres autors.
![Research paper thumbnail of "L’ortoèpia catalana segons Milà" dins Jordi Solé i Bordes i Sílvia Amigó (ed.), "Actes del simposi Manuel Milà i Fontanals", [Vilafranca del Penedès], Institut d’Estudis Penedesencs, 2011, 120-135.](https://attachments.academia-assets.com/36239074/thumbnails/1.jpg)
](Com més s'aprofundeix en l'estudi de l'obra de Manuel Milà i Fontanals, més ens apareix com un ge... more Com més s'aprofundeix en l'estudi de l'obra de Manuel Milà i Fontanals, més ens apareix com un gegant de la filologia. Els diversos vessants de la seva obra (com a escriptor, crític, preceptista, editor de textos, gramàtic, romanista, dialectòleg, estudiós de la literatura popular, historiador de la literatura...) conformen una pluralitat d'interessos i una obertura de camps d'estudi que encara ens impressionen avui. Per a aquest simposi, els organitzadors em van demanar de tractar d'un d'aquests aspectes: el de Milà i Fontanals com a filòleg, o com a lingüista. En els últims anys, diversos treballs s'han ocupat de Milà com a estudiós de la llengua catalana; 1 ara bé, em sembla que hi ha un aspecte que ha quedat una mica desatès o mal interpretat, que és el de les seves idees sobre ortologia o ortoèpia catalana -és a dir, sobre les normes de bona pronúncia del català-, i és d'això que parlaré. Milà va ser un gran observador en matèria de fonètica, però la seva aportació a aquesta disciplina ha estat generalment preterida perquè després de les formulacions de Pompeu Fabra no s'han interpretat bé, o no s'han entès prou, les seves observacions; i perquè les normes de bona prosòdia catalana que s'acabaran imposant al segle XX no coincidiran ben bé amb els criteris que ell havia defensat. En canvi, al segle XIX, les opinions de Milà van influir decisivament sobre poetes i filòlegs de la importància de Jacint Verdaguer o d'Antoni Rubió i Lluch, per posar dos exemples. Les idees de Milà i Fontanals sobre ortologia catalana s'exposen bàsicament en un article intitulat "Quatre mots sobre ortografía catalana", publicat a La Renaxensa el 15 d'octubre de 1874, treball que comentaré després en els aspectes més interessants.
![Research paper thumbnail of "Comienzos del comic en España" dins "Cultura|s" [suplement de La Vanguardia], núm. 426 (18-VIII-2010), p. 10.](https://attachments.academia-assets.com/36613988/thumbnails/1.jpg)
](ocasión para dar a conocer el que seguramente es el primer cómic moderno original en castellano, ... more ocasión para dar a conocer el que seguramente es el primer cómic moderno original en castellano, o sea, la historieta gráfica más antigua que aparece con el texto integrado ya dentro de las viñetas. Se trata de una serie de episodios independientes, con unos mismos protagonistas, que hasta ahora habían permanecido ignorados de los estudiosos debido a la rareza de la publicación en donde vieron la luz: un dietario barcelonés de 1907.
Totes les llengües tenen, a més dels usos col·loquials bàsics, un estàndard escrit i un estàndard... more Totes les llengües tenen, a més dels usos col·loquials bàsics, un estàndard escrit i un estàndard oral (amb subestàndards dialectals o socials, però ara no cal entrarhi). És a dir, uns registres considerats «correctes», tant oralment com per escrit, enfront dels usos espontanis. Totes les llengües. Anava a dir totes les llengües de cultura, però sóc del parer que sense cultura, sense el cultiu escrit, no hi ha llengües. Crec que en aquesta circumstància, científicament, s'hauria de parlar, si de cas, de protollengües.
El temps ha relegat a l'oblit muntanyes de llibres. Gairebé sempre amb raó. Però, com deia el clà... more El temps ha relegat a l'oblit muntanyes de llibres. Gairebé sempre amb raó. Però, com deia el clàssic, no hi ha llibre tan dolent que no tingui alguna cosa de profit. Un d'aquests llibres que acumulen pols en els prestatges de les biblioteques és la Lectura y ortografía de la llengua catalana seguida d'un compendi d'ortografía castellana, de mossèn Marian Grandia. I Grandia, defensant els plurals femenins amb -as l'any 1889, escrivia això:
RESUMEN: ¿ES válido hoy el concepto de decadencia de la cultura catalana en la época moderna? ¿Se... more RESUMEN: ¿ES válido hoy el concepto de decadencia de la cultura catalana en la época moderna? ¿Se puede identifcar decadencia con castellanización? EI autbr realiza un repaso de las limitaciones de la utilización actual del termino decdkricia muy bien argumentado y concluye diciendo que decadencia no se puede identificar con castellanización RESUM: L'autor realitza un repas de les limitacions de la utilització actual del terme decadencia molt ben arghhentat i conclueix dient que decadtncia no es pot identificar amb castellanització.
Books by Albert Rossich
Es tracta d'un intent innovador d’estudiar la gran varietat d’obres multilingües que han aparegut... more Es tracta d'un intent innovador d’estudiar la gran varietat d’obres multilingües que han aparegut al llarg de la història dins la literatura catalana, tot fent referència a fenòmens semblants en altres tradicions literàries.
Des d’aquesta perspectiva, El plurilingüisme en la literatura catalana constitueix el primer intent de sintetitzar en una visió de conjunt un fet que es dóna en totes les literatures, però que encara no havia estat mai objecte d’un estudi que n’analitzés tots els aspectes. Hi compareixen, al costat de peces conegudes, obres habitualment desateses pels historiadors de la literatura, els quals, dedicant bona part dels seus esforços a bastir un cànon propi, han cregut que tenien un interès més lingüístic que no pas literari. Més enllà de l’interès teòric que això pot suscitar en la literatura comparada i en el terreny tan poc explorat de les literatures en contacte, aquesta recerca permet redescobrir una gran quantitat de textos oblidats o marginats que destaquen per la seva originalitat i diversitat estilística.
Entre els temes estudiats aquí hi ha els motius que han portat els escriptors a fer servir més d’una llengua, les relacions culturals i sociolingüístiques entre els llenguatges implicats, els lligams entre gèneres literaris i barreja d’idiomes, les maneres en què queden soldades les llengües dins el text i la recepció del text multilingüe.
----------------------------------------------------------------------------------------
This monograph focuses on the forms and functions of literary multilingualism, a concept defined as the use of more than one language within a single text. The analysis of a number of multilingual texts from several periods and genres aims to demonstrate that this is a rhetorical device which should be given a more prominent position in literary, stylistic and discourse analysis. Overall, this study demonstrates that textual multilingualism has manifested itself in different social and cultural contexts and, also, that this is a multifaceted phenomenon through which writers explore, question and renew their aesthetic vision and sense of identity.
Publication Date: 2014
Publication Name: Edicions Vitel·la
Resum: En aquest article es presenta una visió panoràmica de les edicions de textos catalans de l... more Resum: En aquest article es presenta una visió panoràmica de les edicions de textos catalans de l'edat moderna existents, compostos entre 1601 i 1832 i que per la seva rellevància no podien faltar en el Corpus de la gramàtica del català modern. L'àmbit geogràfic tingut en compte abraça la Catalunya Nord, el Principat i Andorra. Les edicions inventariades no pretèn esser exhaustiu, però la seva selección respon a uns criteris fixos que també es presenten.
Abstract: In this article I present a panoramic perspective of the editions of Catalan texts of the modern era, written between 1601 and 1832, for which importance they needed to be included in the Corpus de la gramàtica del català modern. The geographic areas covered are the Catalunya Nord, the Principat, and Andorra. The inventory of texts does not pretend to be exhaustive, but their incorporation in the Corpus is due to very specific criteria that are also discussed here.
L’aparició recent de molts centenars de pàgines en català –de poesia, prosa, teatre i periodisme–... more L’aparició recent de molts centenars de pàgines en català –de poesia, prosa, teatre i periodisme– de La Societat Pírica, que eren del tot desconegudes, fan que la nostra visió de la literatura del segle XIX ja no pugui ser com la que teníem fins ara.
L'abril de 2012 vaig adquirir a l'antiquari Enric Brunet, d'Igualada, un manuscrit amb poesies ca... more L'abril de 2012 vaig adquirir a l'antiquari Enric Brunet, d'Igualada, un manuscrit amb poesies catalanes, castellanes i llatines del segle XVII i començament del XVIII. 1 El llibre conté composicions de Josep Blanch, Vicent Garcia i Francesc Fontanella, versos inèdits d'altres autors poc coneguts de Tarragona i Reus, i molts poemes anònims, generalment de caràcter burlesc, cosa que amplia una mica més el corpus de la poesia barroca catalana. El fet que es tracti d'un cançoner del qual no es tenia cap notícia fins ara aconsella publicar-ne una descripció detallada, per tal que els estudiosos en puguin tenir coneixement. D'altra banda, la circumstància d'incloure un bon nombre de composicions desconegudes obliga a fer, també, una primera aproximació al seu contingut.
En el panorama literari barceloní de mitjan segle xvii, la figura de Francesc Fontanella emergeix... more En el panorama literari barceloní de mitjan segle xvii, la figura de Francesc Fontanella emergeix d'una manera fulgurant. 1 La seva fecunditat, la versatilitat de la seva producció, la seguretat del seu estil només s'expliquen per una marcada capacitat d'assimilació dels models del seu temps -i anteriors. No es tracta d'imitacions directes, sinó de l'adopció d'estilemes i de préstecs literaris que no s'han de confondre amb deutes globals, i que no impliquen la identificació de Fontanella amb el món poètic d'altres autors.
Com més s'aprofundeix en l'estudi de l'obra de Manuel Milà i Fontanals, més ens apareix com un ge... more Com més s'aprofundeix en l'estudi de l'obra de Manuel Milà i Fontanals, més ens apareix com un gegant de la filologia. Els diversos vessants de la seva obra (com a escriptor, crític, preceptista, editor de textos, gramàtic, romanista, dialectòleg, estudiós de la literatura popular, historiador de la literatura...) conformen una pluralitat d'interessos i una obertura de camps d'estudi que encara ens impressionen avui. Per a aquest simposi, els organitzadors em van demanar de tractar d'un d'aquests aspectes: el de Milà i Fontanals com a filòleg, o com a lingüista. En els últims anys, diversos treballs s'han ocupat de Milà com a estudiós de la llengua catalana; 1 ara bé, em sembla que hi ha un aspecte que ha quedat una mica desatès o mal interpretat, que és el de les seves idees sobre ortologia o ortoèpia catalana -és a dir, sobre les normes de bona pronúncia del català-, i és d'això que parlaré. Milà va ser un gran observador en matèria de fonètica, però la seva aportació a aquesta disciplina ha estat generalment preterida perquè després de les formulacions de Pompeu Fabra no s'han interpretat bé, o no s'han entès prou, les seves observacions; i perquè les normes de bona prosòdia catalana que s'acabaran imposant al segle XX no coincidiran ben bé amb els criteris que ell havia defensat. En canvi, al segle XIX, les opinions de Milà van influir decisivament sobre poetes i filòlegs de la importància de Jacint Verdaguer o d'Antoni Rubió i Lluch, per posar dos exemples. Les idees de Milà i Fontanals sobre ortologia catalana s'exposen bàsicament en un article intitulat "Quatre mots sobre ortografía catalana", publicat a La Renaxensa el 15 d'octubre de 1874, treball que comentaré després en els aspectes més interessants.
ocasión para dar a conocer el que seguramente es el primer cómic moderno original en castellano, ... more ocasión para dar a conocer el que seguramente es el primer cómic moderno original en castellano, o sea, la historieta gráfica más antigua que aparece con el texto integrado ya dentro de las viñetas. Se trata de una serie de episodios independientes, con unos mismos protagonistas, que hasta ahora habían permanecido ignorados de los estudiosos debido a la rareza de la publicación en donde vieron la luz: un dietario barcelonés de 1907.
Totes les llengües tenen, a més dels usos col·loquials bàsics, un estàndard escrit i un estàndard... more Totes les llengües tenen, a més dels usos col·loquials bàsics, un estàndard escrit i un estàndard oral (amb subestàndards dialectals o socials, però ara no cal entrarhi). És a dir, uns registres considerats «correctes», tant oralment com per escrit, enfront dels usos espontanis. Totes les llengües. Anava a dir totes les llengües de cultura, però sóc del parer que sense cultura, sense el cultiu escrit, no hi ha llengües. Crec que en aquesta circumstància, científicament, s'hauria de parlar, si de cas, de protollengües.
El temps ha relegat a l'oblit muntanyes de llibres. Gairebé sempre amb raó. Però, com deia el clà... more El temps ha relegat a l'oblit muntanyes de llibres. Gairebé sempre amb raó. Però, com deia el clàssic, no hi ha llibre tan dolent que no tingui alguna cosa de profit. Un d'aquests llibres que acumulen pols en els prestatges de les biblioteques és la Lectura y ortografía de la llengua catalana seguida d'un compendi d'ortografía castellana, de mossèn Marian Grandia. I Grandia, defensant els plurals femenins amb -as l'any 1889, escrivia això:
RESUMEN: ¿ES válido hoy el concepto de decadencia de la cultura catalana en la época moderna? ¿Se... more RESUMEN: ¿ES válido hoy el concepto de decadencia de la cultura catalana en la época moderna? ¿Se puede identifcar decadencia con castellanización? EI autbr realiza un repaso de las limitaciones de la utilización actual del termino decdkricia muy bien argumentado y concluye diciendo que decadencia no se puede identificar con castellanización RESUM: L'autor realitza un repas de les limitacions de la utilització actual del terme decadencia molt ben arghhentat i conclueix dient que decadtncia no es pot identificar amb castellanització.
Es tracta d'un intent innovador d’estudiar la gran varietat d’obres multilingües que han aparegut... more Es tracta d'un intent innovador d’estudiar la gran varietat d’obres multilingües que han aparegut al llarg de la història dins la literatura catalana, tot fent referència a fenòmens semblants en altres tradicions literàries.
Des d’aquesta perspectiva, El plurilingüisme en la literatura catalana constitueix el primer intent de sintetitzar en una visió de conjunt un fet que es dóna en totes les literatures, però que encara no havia estat mai objecte d’un estudi que n’analitzés tots els aspectes. Hi compareixen, al costat de peces conegudes, obres habitualment desateses pels historiadors de la literatura, els quals, dedicant bona part dels seus esforços a bastir un cànon propi, han cregut que tenien un interès més lingüístic que no pas literari. Més enllà de l’interès teòric que això pot suscitar en la literatura comparada i en el terreny tan poc explorat de les literatures en contacte, aquesta recerca permet redescobrir una gran quantitat de textos oblidats o marginats que destaquen per la seva originalitat i diversitat estilística.
Entre els temes estudiats aquí hi ha els motius que han portat els escriptors a fer servir més d’una llengua, les relacions culturals i sociolingüístiques entre els llenguatges implicats, els lligams entre gèneres literaris i barreja d’idiomes, les maneres en què queden soldades les llengües dins el text i la recepció del text multilingüe.
----------------------------------------------------------------------------------------
This monograph focuses on the forms and functions of literary multilingualism, a concept defined as the use of more than one language within a single text. The analysis of a number of multilingual texts from several periods and genres aims to demonstrate that this is a rhetorical device which should be given a more prominent position in literary, stylistic and discourse analysis. Overall, this study demonstrates that textual multilingualism has manifested itself in different social and cultural contexts and, also, that this is a multifaceted phenomenon through which writers explore, question and renew their aesthetic vision and sense of identity.
Publication Date: 2014
Publication Name: Edicions Vitel·la
L'antologia Poesia catalana del barroc reuneix més d'un centenar de composicions triades entre le... more L'antologia Poesia catalana del barroc reuneix més d'un centenar de composicions triades entre les més interessants de la nombrosa producció originada als països de llengua catalana durant el segle XVII i els primers anys del XVIII. Una part d'aquestes peces eren inèdites fins ara, o no s'havien reeditat des de feia segles. En conjunt, ofereixen un ventall representatiu dels temes i recursos literaris del barroc que avui sorprèn per la varietat i el valor estètic, i fan més incomprensible el desdeny o l'oblit que han patit aquests textos durant tant de temps.
L'edició, acompanyada d'un pròleg, una justificació de les versions adoptades en cada cas i una cenyida anotació, permet acostar-nos amb una insospitada facilitat a unes composicions que d'entrada podrien semblar críptiques i complicades.