Anna Alberni | ICREA - Academia.edu (original) (raw)
Papers by Anna Alberni
Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021
Edicions de la Universitat de Barcelona - Barcino, 2021
Conté: Volum 1: «Pus qu'estorts suy del lach de la mar fonda» i la memòria literària d'An... more Conté: Volum 1: «Pus qu'estorts suy del lach de la mar fonda» i la memòria literària d'Andreu Febrer / Anna Alberni -- Alessandro Manzoni e l'attesa della «Colonna infame» / Giovanni Albertocchi -- Diafebus i Hipòlit, junts i en contrast / Rafael Alemany Ferrer -- La «Lletra consolatòria» di Joan Roís de Corella: qualche postilla filologica, commento, traduzione / Annamaria Annicchiarico -- Ramon de Penyafort, Alfonso el Sabio y Ramon Llull: itinerario hispánico de un milagro mariano / José Aragüés Aldaz -- Ramon Llull i la descoberta d’Amèrica / Jaume Aymar i Ragolta -- La sogra de Juvenal (Sàtira VI), l’Emperadriu de Tirant, l’Artemia de la Serafina i altres mares lascives de comèdia / Rafael Beltrán Llavador -- A qui volia adreçar-se Ramon Llull? / Anthony Bonner -- «Per menor món l'hom per tots se nomena». Sobre Ausiàs March i la filosofia natural / Lluís Cabré Ollé -- Cerverí de Girona a la premsa catalana (1835-1938) / Miriam Cabré Ollé -- La carta pròleg d'Aldonça de Montsoriu a la «Vita Christi» d'Isabel de Villena / Rosanna Cantavella -- Els sequaços literaris de Guillem Metge / Antònia Carré Pons -- La «scripta» librària catalana primitiva als primers textos mèdics en català / Lluís Cifuentes Comamala -- Notes sobre la presència del Virgili llatí al segle XVI a la Corona d’Aragó / Alejandro Coroleu Lletget -- «L’Epistola contra alchimistas» di Nicola Eimeri / Chiara Crisciani -- Els textos rituals dels temples en època babilònica tardana (s. IV - I aC) / Rocío Da Riva -- La memoria y la fe. Reflexiones seniles en clave luliana / Fernando Domínguez Reboiras -- Rere el rastre català de «Flamenca» i del «Jaufré» / Anton M. Espadaler Poch -- Galeotto fu Metge / Giorgio Faggin -- Les paraules polisèmiques «batalla» i «lliça» al «Curial» / Kálmán Faluba -- Ministrers i música al «Curial e Güelfa» / Anna Fernàndez Clot -- Els altres herois. El cas de Marc Valeri Corb / Montserrat Ferrer Santanach -- L'astròleg maligne: notes sobre les fonts d'un exemple lul·lià / Alexander Fidora -- L'obra ibèrica d'Otto Denk, historiador de la literatura catalana medieval al segle XIX / Roger Friedlein -- Un trasllat notarial i una butlla de plom de Jaume I / Francisco M. Gimeno Blay -- El deix occità de Bartomeu de Tresbens / Sebastià Giralt Soler -- «Curial in bivio», la ciència de Bacus i la iconografia de les Arts Liberals / Francesc J. Gómez -- Eiximenis a la premsa catalana dels anys 1925-1939 / David Guixeras -- Ramon Llull and the rhetoric of prayer: a brief commentary / Robert Desmond Hughes -- Una aproximació a Jean Gerson i Felip de Malla com a mestre i deixeble / Josep Izquierdo -- Algunes observacions sobre l'etimologia del mot «dessen» de l'occità antic / Francesc Xavier Lamuela García -- Civic ideals and “humanism” in the Crown of Aragon, 1383-1588 / Jeremy N. H. Lawrance -- Per l'edizione di Guittone d'Arezzo: «Tutto mi strugge, in pensero e 'n pianto» (VI) / Lino Leonardi -- Boscà, Mendoza, Cetina i March / Albert Lloret -- Postil·les musicals franceses als «Estramps» de Jordi de Sant Jordi / Marta Marfany i Simó -- Sobre els falsos profetes al «Segon del Crestià» / Sadurní Martí -- La «Història de Jacob Xalabín», trenta anys després / Llúcia Martín Pascual -- Narcís Vinyoles i els petits animals literaris / Tomàs Martínez Romero -- Higini Anglès i Rafael Patxot i Jubert / Josep Massot i Muntaner -- Llull's arguments for the existence of God: a reflection on the basis of the «Llibre del gentil» / Annemarie C. Mayer -- Arnau de Vilanova i els títols efectistes / Jaume Mensa i VallsLola Badia és una investigadora de la cultura medieval europea que ha exercit un mestratge especialment fructífer en l’estudi de la literatura catalana antiga. Amb motiu del seu setantè aniversari, deixebles, col·legues, amics i institucions d’arreu del món li ofereixen aquesta miscel·lània de setanta treballs que coincideixen amb els seus interessos de recerca: les literatures medievals i el seu rerefons clàssic; la medicina, l’alquímia, l’astrologia i altres manifestacions de la ciència de l’edat mitjana, i la figura de Ramon Llull. Els dos volums de «Qui fruit ne sap collir» són un homenatge a la trajectòria acadèmica i professional de Lola Badia, que, entre la cordialitat i el compromís, ha dedicat més de mig segle a les lletres amb un entusiasme indomabl
«Qui fruit ne sap collir»: homenatge a la profesora Lola Badia, Vol. 1, 2021, ISBN 978-84-7226-867-8, págs. 157-170, 2021
La hipòtesi de l'existència d'una scripta librària catalana primitiva, creada en ... more La hipòtesi de l'existència d'una scripta librària catalana primitiva, creada en la segona meitat del segle XIII per a fer front a la novetat que era haver d'emprar el vulgar català per a l'elaboració de llibres en prosa, permet entendre la forma escrita dels primers llibres en català. Aquesta hipòtesi, generada des dels estudis lul·lians ara fa deu anys, s'ha pogut verificar en algunes edicions de textos catalans de medicina, sovint indatats, i és fonamental, per tant, per a conèixer el primer període de la vernacularització del saber mèdic, científic i tècnic en català. ----- The hypothesis of the existence of an early Catalan book scripta, created in the second half of the 13th century to deal with the novelty of using Catalan vernacular for prose book production, allows us to understand the written form of the first books in Catalan. This hypothesis, generated some ten years ago from Lullian studies, has been verified in some editions of Catalan texts on medicine, which are often undated, and therefore it is essential to understanding the first period of the vernacularization of Catalan medical, scientific and technical knowledge.
CERN European Organization for Nuclear Research - Zenodo, Sep 5, 2022
Press, 1994). According to Crook, the word "intertextuality" responds to the "need for a purely d... more Press, 1994). According to Crook, the word "intertextuality" responds to the "need for a purely descriptive term devoid of previous meaning in music-historical writings" (ibid., 155). 12. Milsom provides two suggestive lists of opposite keywords, representing the two polar tendencies of the term's potential meaning; see Milsom, "'Imitatio', 'Intertextuality', and Early Music", 144. 13. Even though Crook uses the concept of intertextuality in the specific sense-that is to indicate an intentional, directional, recognisable and meaningful quotation-his paper generated con-XIII PREFACE 18. Cf. Gérard Genette, Palimpsestes: La littérature au second degré (Paris: Seuil, 1982); Italian transl. Palinsesti (Turin: Einaudi, 1997; quoted), 3-10. 19. It is worth mentioning, at least, the examples pertaining to the late Middle Ages, such as the numerous cases of hypertextuality (composition on a tenor, enture, combinative chanson) and architextuality, intended as an "allusion to the formal generic status" (for "generic status", Italian "statuto di genere", see also Caraci Vela's chapter in this volume; concerning the latter, see the discussion on Landini's madrigal Sì dolce non sonò and its relationship to the motet genre); see Caraci Vela, La filologia musicale, Vol. 2: Approfondimenti, 138. 20. Ibid., 140. 21. ArsNova is the siglum of the project European Ars Nova. Multilingual Poetry and Polyphonic Song in the Late Middle Ages, funded by the European Research Council (ERC-AdG-2017), and based at the University of Florence. See www.europeanarsnova.eu (last accessed February 17, 2021). 22. Gérard Genette, Introduction à l'architexte (Paris: Le Seuil, 1979); Id., Palimpsestes. 23. MiMus is the acronym of the research project Ioculator seu Mimus. Performing Music and Poetry in Medieval Iberia, funded by the European Research Council (ERC-CoG-2017), and based at the Universitat de Barcelona. See http://mimus.ub.edu (last accessed January 29, 2021). XV PREFACE 24. Aside from the fundamental studies by M. Gómez Muntané, not much research has been conducted on the presence and the diffusion of musical repertoires in the Crown of Aragon territories. Recently, David Catalunya has undertaken a survey of the fragments of fourteenth-century polyphonic manuscripts preserved in Catalan collections:
El pensament d'Ausiàs March: forma, tradició, recepció Resum Estat de la qüestió dels estudis sob... more El pensament d'Ausiàs March: forma, tradició, recepció Resum Estat de la qüestió dels estudis sobre els aspectes de la poesia d'Ausiàs March on predomina l'exposició del pensament de l'autor: els mecanismes lògics i retòrics, les fonts filosòfiques, la tradició literària, el diàleg amb els autors contemporanis i, finalment, la recepció.
El «Sirventesch fet per Andreu Febrer per lo passatge de Barbaria», Dolorós critz ab votz brava, ... more El «Sirventesch fet per Andreu Febrer per lo passatge de Barbaria», Dolorós critz ab votz brava, terribla (RAO 59,7), és una cançó de croada escrita per encoratjar l’expedició catalana de 1398 al nord d’Àfrica, i la poesia Pus qu’estorts suy del lach de la mar fonda (RAO 57,14) és un cant d’agraïment a la Verge pel retorn dels «sants crosats», sorpresos per una terrible tempesta davant la costa de Mallorca. Totes dues peces estan copiades seguides al cançoner Vega-Aguiló (BC, ms. 7, ff. 67r-68v [a partir d’ara, VeAg]), l’únic manuscrit que les transmet, i van ser editades fa més de mig segle per Martí de Riquer (1951: VIII, IX).1 Pus qu’estorts suy, interrompuda després de la cinquena cobla, descriu amb gran eficàcia narrativa els efectes del temporal sobre la nau i els seus tripulants, amb un llenguatge que demostra un bon coneixement del lèxic mariner i que, sense sortir del marc discursiu de la poesia d’arrel trobadoresca, s’allunya de l’abstracció formal i conceptual de la líric...
Philologues, musicologues, historiens et litteraires explorent les relations entre texte et musiq... more Philologues, musicologues, historiens et litteraires explorent les relations entre texte et musique au Moyen Âge : creation et reception des repertoires, sources manuscrites, aspects formels de la lyrique sacree ou profane, tendances passees et actuelles de la recherche, nouvelles approches methodologiques.
Le Roman de Mélusine a été composé entre 1392 et 1393 à la requête de Jean de Berry (1340-1412), ... more Le Roman de Mélusine a été composé entre 1392 et 1393 à la requête de Jean de Berry (1340-1412), frère du roi Charles V (1338-1380) afin de satisfaire la curiosité de sa soeur, Marie de Valois, l’épouse du duc Robert de Bar (1344-1404). Mais sur son auteur, Jean d’Arras, on sait bien peu de choses. Sinon qu’en 1380, un homme de ce nom fabriquait un écrin, « probablement un coffre à livres » pour le duc Robert (1344-1411) 1. Ou encore qu’en 1392, un Jean d’Arras, « libraire à Paris », peut-être le même, reliait « trois livres de la chapelle du roi » 2. Deux ans plus tard, ce même Jean d’Arras, « relieur de livres à Paris », redorait, nettoyait, reblanchissait et couvrait de drap de soie verte de Damas un livre de la chapelle du roi 3. Enfin en 1399, Jean d’Arras, libraire à Paris, peut-être toujours le même personnage que celui des deux documents précédents, fut payé par la duchesse d’Orléans pour avoir recousu une partie des cahiers d’un Guiron le Courtois et l’avoir relié de « bon ...
... dos mestres: de Jordi Rubió, Ramon Llull i el lul·lisme, Barcelona, 1985 (Obres de Jordi Rubi... more ... dos mestres: de Jordi Rubió, Ramon Llull i el lul·lisme, Barcelona, 1985 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, 2), i de Batllori, Ramon Llull i el ... A part de dos estudis gene-rals, Jean Favier, Philippe le Bel, París, 1978 i Joseph R. Strayer, The Reign of Philip the Fair, Princeton, 1980 ...
Journal of Transcultural Medieval Studies, 2018
Aquesta publicació mostra el patrimoni que conserva la BC i descriu algunes de les peces més dest... more Aquesta publicació mostra el patrimoni que conserva la BC i descriu algunes de les peces més destacades de la col·lecció, entre les quals hi ha el Cançoner Gil o el Cançoner Vega-Aguiló. Ofereix la visió de diferents especialistes que ens introdueixen en el món de la poesia trobadoresca des de distintes vessants fins arribar a Ausiàs March, que clou el període tractat. L’obra conté entrevistes a Miriam Cabré, Antoni Rossell, Victoria Cirlot i Josep Pujol; es complementa amb interpretacions musicals d’Antoni Rossell i lectures de poemes a càrrec de Jesús R. Velasco, Miriam Cabré, Anna Alberni i Josep Pujol. L’aparell bibliogràfic que inclou, constitueix un bon instrument de recerca per als lectors interessats en la poesia a Catalunya dels segles XI al XV
Actes du XXVIIe Congrès international de linguistique et de philologie romanes: (Nancy, 15-20 juillet 2013), Vol. 2, Tomo 2, 2016, ISBN 9782372760089, págs. 1345-1360, 2016
Il Mulino ; Salerno, 2009
Llengua & Literatura, 2006
Les témoins les plus anciens de dansa conservés en Catalogne, parfois associés à une notation mus... more Les témoins les plus anciens de dansa conservés en Catalogne, parfois associés à une notation musicale, montrent l'influence de structures strophiques associées à des mélodies de type responsorial qui, tout au long du XIVe siècle, enrichissent l'éventail des formes à refrain de l'ars nova française. La lyrique catalane médiévale, héritière des troubadours, assimile très tôt les innovations de la poésie et de la musique françaises, mais les adapte à sa propre tradition littéraire.
Edicions de la Universitat de Barcelona, 2021
Edicions de la Universitat de Barcelona - Barcino, 2021
Conté: Volum 1: «Pus qu'estorts suy del lach de la mar fonda» i la memòria literària d'An... more Conté: Volum 1: «Pus qu'estorts suy del lach de la mar fonda» i la memòria literària d'Andreu Febrer / Anna Alberni -- Alessandro Manzoni e l'attesa della «Colonna infame» / Giovanni Albertocchi -- Diafebus i Hipòlit, junts i en contrast / Rafael Alemany Ferrer -- La «Lletra consolatòria» di Joan Roís de Corella: qualche postilla filologica, commento, traduzione / Annamaria Annicchiarico -- Ramon de Penyafort, Alfonso el Sabio y Ramon Llull: itinerario hispánico de un milagro mariano / José Aragüés Aldaz -- Ramon Llull i la descoberta d’Amèrica / Jaume Aymar i Ragolta -- La sogra de Juvenal (Sàtira VI), l’Emperadriu de Tirant, l’Artemia de la Serafina i altres mares lascives de comèdia / Rafael Beltrán Llavador -- A qui volia adreçar-se Ramon Llull? / Anthony Bonner -- «Per menor món l'hom per tots se nomena». Sobre Ausiàs March i la filosofia natural / Lluís Cabré Ollé -- Cerverí de Girona a la premsa catalana (1835-1938) / Miriam Cabré Ollé -- La carta pròleg d'Aldonça de Montsoriu a la «Vita Christi» d'Isabel de Villena / Rosanna Cantavella -- Els sequaços literaris de Guillem Metge / Antònia Carré Pons -- La «scripta» librària catalana primitiva als primers textos mèdics en català / Lluís Cifuentes Comamala -- Notes sobre la presència del Virgili llatí al segle XVI a la Corona d’Aragó / Alejandro Coroleu Lletget -- «L’Epistola contra alchimistas» di Nicola Eimeri / Chiara Crisciani -- Els textos rituals dels temples en època babilònica tardana (s. IV - I aC) / Rocío Da Riva -- La memoria y la fe. Reflexiones seniles en clave luliana / Fernando Domínguez Reboiras -- Rere el rastre català de «Flamenca» i del «Jaufré» / Anton M. Espadaler Poch -- Galeotto fu Metge / Giorgio Faggin -- Les paraules polisèmiques «batalla» i «lliça» al «Curial» / Kálmán Faluba -- Ministrers i música al «Curial e Güelfa» / Anna Fernàndez Clot -- Els altres herois. El cas de Marc Valeri Corb / Montserrat Ferrer Santanach -- L'astròleg maligne: notes sobre les fonts d'un exemple lul·lià / Alexander Fidora -- L'obra ibèrica d'Otto Denk, historiador de la literatura catalana medieval al segle XIX / Roger Friedlein -- Un trasllat notarial i una butlla de plom de Jaume I / Francisco M. Gimeno Blay -- El deix occità de Bartomeu de Tresbens / Sebastià Giralt Soler -- «Curial in bivio», la ciència de Bacus i la iconografia de les Arts Liberals / Francesc J. Gómez -- Eiximenis a la premsa catalana dels anys 1925-1939 / David Guixeras -- Ramon Llull and the rhetoric of prayer: a brief commentary / Robert Desmond Hughes -- Una aproximació a Jean Gerson i Felip de Malla com a mestre i deixeble / Josep Izquierdo -- Algunes observacions sobre l'etimologia del mot «dessen» de l'occità antic / Francesc Xavier Lamuela García -- Civic ideals and “humanism” in the Crown of Aragon, 1383-1588 / Jeremy N. H. Lawrance -- Per l'edizione di Guittone d'Arezzo: «Tutto mi strugge, in pensero e 'n pianto» (VI) / Lino Leonardi -- Boscà, Mendoza, Cetina i March / Albert Lloret -- Postil·les musicals franceses als «Estramps» de Jordi de Sant Jordi / Marta Marfany i Simó -- Sobre els falsos profetes al «Segon del Crestià» / Sadurní Martí -- La «Història de Jacob Xalabín», trenta anys després / Llúcia Martín Pascual -- Narcís Vinyoles i els petits animals literaris / Tomàs Martínez Romero -- Higini Anglès i Rafael Patxot i Jubert / Josep Massot i Muntaner -- Llull's arguments for the existence of God: a reflection on the basis of the «Llibre del gentil» / Annemarie C. Mayer -- Arnau de Vilanova i els títols efectistes / Jaume Mensa i VallsLola Badia és una investigadora de la cultura medieval europea que ha exercit un mestratge especialment fructífer en l’estudi de la literatura catalana antiga. Amb motiu del seu setantè aniversari, deixebles, col·legues, amics i institucions d’arreu del món li ofereixen aquesta miscel·lània de setanta treballs que coincideixen amb els seus interessos de recerca: les literatures medievals i el seu rerefons clàssic; la medicina, l’alquímia, l’astrologia i altres manifestacions de la ciència de l’edat mitjana, i la figura de Ramon Llull. Els dos volums de «Qui fruit ne sap collir» són un homenatge a la trajectòria acadèmica i professional de Lola Badia, que, entre la cordialitat i el compromís, ha dedicat més de mig segle a les lletres amb un entusiasme indomabl
«Qui fruit ne sap collir»: homenatge a la profesora Lola Badia, Vol. 1, 2021, ISBN 978-84-7226-867-8, págs. 157-170, 2021
La hipòtesi de l'existència d'una scripta librària catalana primitiva, creada en ... more La hipòtesi de l'existència d'una scripta librària catalana primitiva, creada en la segona meitat del segle XIII per a fer front a la novetat que era haver d'emprar el vulgar català per a l'elaboració de llibres en prosa, permet entendre la forma escrita dels primers llibres en català. Aquesta hipòtesi, generada des dels estudis lul·lians ara fa deu anys, s'ha pogut verificar en algunes edicions de textos catalans de medicina, sovint indatats, i és fonamental, per tant, per a conèixer el primer període de la vernacularització del saber mèdic, científic i tècnic en català. ----- The hypothesis of the existence of an early Catalan book scripta, created in the second half of the 13th century to deal with the novelty of using Catalan vernacular for prose book production, allows us to understand the written form of the first books in Catalan. This hypothesis, generated some ten years ago from Lullian studies, has been verified in some editions of Catalan texts on medicine, which are often undated, and therefore it is essential to understanding the first period of the vernacularization of Catalan medical, scientific and technical knowledge.
CERN European Organization for Nuclear Research - Zenodo, Sep 5, 2022
Press, 1994). According to Crook, the word "intertextuality" responds to the "need for a purely d... more Press, 1994). According to Crook, the word "intertextuality" responds to the "need for a purely descriptive term devoid of previous meaning in music-historical writings" (ibid., 155). 12. Milsom provides two suggestive lists of opposite keywords, representing the two polar tendencies of the term's potential meaning; see Milsom, "'Imitatio', 'Intertextuality', and Early Music", 144. 13. Even though Crook uses the concept of intertextuality in the specific sense-that is to indicate an intentional, directional, recognisable and meaningful quotation-his paper generated con-XIII PREFACE 18. Cf. Gérard Genette, Palimpsestes: La littérature au second degré (Paris: Seuil, 1982); Italian transl. Palinsesti (Turin: Einaudi, 1997; quoted), 3-10. 19. It is worth mentioning, at least, the examples pertaining to the late Middle Ages, such as the numerous cases of hypertextuality (composition on a tenor, enture, combinative chanson) and architextuality, intended as an "allusion to the formal generic status" (for "generic status", Italian "statuto di genere", see also Caraci Vela's chapter in this volume; concerning the latter, see the discussion on Landini's madrigal Sì dolce non sonò and its relationship to the motet genre); see Caraci Vela, La filologia musicale, Vol. 2: Approfondimenti, 138. 20. Ibid., 140. 21. ArsNova is the siglum of the project European Ars Nova. Multilingual Poetry and Polyphonic Song in the Late Middle Ages, funded by the European Research Council (ERC-AdG-2017), and based at the University of Florence. See www.europeanarsnova.eu (last accessed February 17, 2021). 22. Gérard Genette, Introduction à l'architexte (Paris: Le Seuil, 1979); Id., Palimpsestes. 23. MiMus is the acronym of the research project Ioculator seu Mimus. Performing Music and Poetry in Medieval Iberia, funded by the European Research Council (ERC-CoG-2017), and based at the Universitat de Barcelona. See http://mimus.ub.edu (last accessed January 29, 2021). XV PREFACE 24. Aside from the fundamental studies by M. Gómez Muntané, not much research has been conducted on the presence and the diffusion of musical repertoires in the Crown of Aragon territories. Recently, David Catalunya has undertaken a survey of the fragments of fourteenth-century polyphonic manuscripts preserved in Catalan collections:
El pensament d'Ausiàs March: forma, tradició, recepció Resum Estat de la qüestió dels estudis sob... more El pensament d'Ausiàs March: forma, tradició, recepció Resum Estat de la qüestió dels estudis sobre els aspectes de la poesia d'Ausiàs March on predomina l'exposició del pensament de l'autor: els mecanismes lògics i retòrics, les fonts filosòfiques, la tradició literària, el diàleg amb els autors contemporanis i, finalment, la recepció.
El «Sirventesch fet per Andreu Febrer per lo passatge de Barbaria», Dolorós critz ab votz brava, ... more El «Sirventesch fet per Andreu Febrer per lo passatge de Barbaria», Dolorós critz ab votz brava, terribla (RAO 59,7), és una cançó de croada escrita per encoratjar l’expedició catalana de 1398 al nord d’Àfrica, i la poesia Pus qu’estorts suy del lach de la mar fonda (RAO 57,14) és un cant d’agraïment a la Verge pel retorn dels «sants crosats», sorpresos per una terrible tempesta davant la costa de Mallorca. Totes dues peces estan copiades seguides al cançoner Vega-Aguiló (BC, ms. 7, ff. 67r-68v [a partir d’ara, VeAg]), l’únic manuscrit que les transmet, i van ser editades fa més de mig segle per Martí de Riquer (1951: VIII, IX).1 Pus qu’estorts suy, interrompuda després de la cinquena cobla, descriu amb gran eficàcia narrativa els efectes del temporal sobre la nau i els seus tripulants, amb un llenguatge que demostra un bon coneixement del lèxic mariner i que, sense sortir del marc discursiu de la poesia d’arrel trobadoresca, s’allunya de l’abstracció formal i conceptual de la líric...
Philologues, musicologues, historiens et litteraires explorent les relations entre texte et musiq... more Philologues, musicologues, historiens et litteraires explorent les relations entre texte et musique au Moyen Âge : creation et reception des repertoires, sources manuscrites, aspects formels de la lyrique sacree ou profane, tendances passees et actuelles de la recherche, nouvelles approches methodologiques.
Le Roman de Mélusine a été composé entre 1392 et 1393 à la requête de Jean de Berry (1340-1412), ... more Le Roman de Mélusine a été composé entre 1392 et 1393 à la requête de Jean de Berry (1340-1412), frère du roi Charles V (1338-1380) afin de satisfaire la curiosité de sa soeur, Marie de Valois, l’épouse du duc Robert de Bar (1344-1404). Mais sur son auteur, Jean d’Arras, on sait bien peu de choses. Sinon qu’en 1380, un homme de ce nom fabriquait un écrin, « probablement un coffre à livres » pour le duc Robert (1344-1411) 1. Ou encore qu’en 1392, un Jean d’Arras, « libraire à Paris », peut-être le même, reliait « trois livres de la chapelle du roi » 2. Deux ans plus tard, ce même Jean d’Arras, « relieur de livres à Paris », redorait, nettoyait, reblanchissait et couvrait de drap de soie verte de Damas un livre de la chapelle du roi 3. Enfin en 1399, Jean d’Arras, libraire à Paris, peut-être toujours le même personnage que celui des deux documents précédents, fut payé par la duchesse d’Orléans pour avoir recousu une partie des cahiers d’un Guiron le Courtois et l’avoir relié de « bon ...
... dos mestres: de Jordi Rubió, Ramon Llull i el lul·lisme, Barcelona, 1985 (Obres de Jordi Rubi... more ... dos mestres: de Jordi Rubió, Ramon Llull i el lul·lisme, Barcelona, 1985 (Obres de Jordi Rubió i Balaguer, 2), i de Batllori, Ramon Llull i el ... A part de dos estudis gene-rals, Jean Favier, Philippe le Bel, París, 1978 i Joseph R. Strayer, The Reign of Philip the Fair, Princeton, 1980 ...
Journal of Transcultural Medieval Studies, 2018
Aquesta publicació mostra el patrimoni que conserva la BC i descriu algunes de les peces més dest... more Aquesta publicació mostra el patrimoni que conserva la BC i descriu algunes de les peces més destacades de la col·lecció, entre les quals hi ha el Cançoner Gil o el Cançoner Vega-Aguiló. Ofereix la visió de diferents especialistes que ens introdueixen en el món de la poesia trobadoresca des de distintes vessants fins arribar a Ausiàs March, que clou el període tractat. L’obra conté entrevistes a Miriam Cabré, Antoni Rossell, Victoria Cirlot i Josep Pujol; es complementa amb interpretacions musicals d’Antoni Rossell i lectures de poemes a càrrec de Jesús R. Velasco, Miriam Cabré, Anna Alberni i Josep Pujol. L’aparell bibliogràfic que inclou, constitueix un bon instrument de recerca per als lectors interessats en la poesia a Catalunya dels segles XI al XV
Actes du XXVIIe Congrès international de linguistique et de philologie romanes: (Nancy, 15-20 juillet 2013), Vol. 2, Tomo 2, 2016, ISBN 9782372760089, págs. 1345-1360, 2016
Il Mulino ; Salerno, 2009
Llengua & Literatura, 2006
Les témoins les plus anciens de dansa conservés en Catalogne, parfois associés à une notation mus... more Les témoins les plus anciens de dansa conservés en Catalogne, parfois associés à une notation musicale, montrent l'influence de structures strophiques associées à des mélodies de type responsorial qui, tout au long du XIVe siècle, enrichissent l'éventail des formes à refrain de l'ars nova française. La lyrique catalane médiévale, héritière des troubadours, assimile très tôt les innovations de la poésie et de la musique françaises, mais les adapte à sa propre tradition littéraire.
