Amand Blanes - Academia.edu (original) (raw)
Papers by Amand Blanes
Population, Space and Place
Perspectives Demogràfiques, 2021
Les administracions públiques produeixen i publiquen regularment volums quantiosos d'informac... more Les administracions públiques produeixen i publiquen regularment volums quantiosos d'informació en forma de dades empíriques desagregades a diferents escales territorials. No obstant això, l'accés a aquesta informació està limitat per la dispersió de les dades en diferents repositoris, la diversitat de formats i la disparitat de modalitats d'accés. Des del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) hem impulsat un projecte per recopilar, harmonitzar i difondre dades geo-referenciades presents i històriques sobre diferents temàtiques (ex. demografia, economia, política, medi ambient, societat). En aquest número de Perspectives Demogràfiques presentem l'Explorador Social: una infraestructura de dades per a les ciències socials creada per promoure i facilitar l'accés a la informació i, en última instància, explorar la realitat i el canvi social de la població espanyola mitjançant la cartografia i la quantificació estadística. La plataforma es dirigeix principalment a la...
En aquest article es descriuen i s'analitzen les tendencies de la mortalitat a Catalunya des ... more En aquest article es descriuen i s'analitzen les tendencies de la mortalitat a Catalunya des de principis dels anys seixanta del segle xx, quan l'esperanca de vida en neixer era ja similar a la mitjana dels paisos de l'Europa Occidental, fins a l'actualitat, quan se situa entre les mes elevades del mon. El marc conceptual emprat per analitzar l'evolucio del patro de mortalitat de la poblacio catalana es la Teoria de la Transicio Epidemiologica, amb l'objectiu de constatar com les tendencies recents de la mortalitat a Catalunya s'adequen als trets que defineixen i caracteritzen les darreres fases d'aquesta transicio. Per assolir aquest objectiu s'han reconstruit les series de mortalitat per sexe i edat, s'han elaborat les corresponents taules de mortalitat i s'ha quantificat l'efecte dels canvis en els riscos de morir sobre les expectatives de vida dels catalans. A mes, a partir de l'any 1980, s'ha introduit en l'analisi la ...
Perspectives Demogràfiques, 2018
La caiguda dels naixements, l’augment de l’esperança de vida i la jubilació futura dels baby-boom... more La caiguda dels naixements, l’augment de l’esperança de vida i la jubilació futura dels baby-boomers desafia la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya perquè disminueix la relació entre cotitzants i jubilats. En aquest número del Perspectives Demogràfiques examinem la incidència d’aquestes causes sobre la sostenibilitat demogràfica del sistema i l’efecte que diversos escenaris de mortalitat, fecunditat i migració exterior podrien tenir en el futur. Les condicions demogràfiques del passat, molt favorables pel sistema, no es repetiran en el futur, però la demografia del futur no hauria de ser obstacle per mantenir un sistema de pensions, basat en la idea de repartiment, sostenible, solidari i suficient.
Centre d'Estudis Demogràfics, 2013
Population Health Metrics, Jan 4, 2022
Cuadernos de Relaciones Laborales, 2019
El objetivo es indagar si variables sociodemográficas, como la educación o hogar, y el contexto e... more El objetivo es indagar si variables sociodemográficas, como la educación o hogar, y el contexto económico modulan el efecto de la salud sobre el abandono del mercado laboral en los mayores de 50 años. Se emplea la regresión logística para estimar probabilidades de estar activo según estado de salud, por edad y sexo, controlando por otras variables sociodemográficas. La información proviene de los microdatos de las encuestas de salud de 2006 (ENSE) y de 2014 (EESE). Los resultados revelan un aumento de la tasa de actividad para todos los estados de salud en las mujeres por un componente generacional, y el papel de la educación como variable moduladora del efecto de la salud sobre la actividad de las mujeres en ambos años y los hombres en 2014 (OR=6,17 y OR=5.40 una vez se controla por educación). La crisis ejerce un efecto penalizador sobre aquellos con peor estado de salud.
En l'evolució del nombre i de les característiques de les llars intervenen processos complexo... more En l'evolució del nombre i de les característiques de les llars intervenen processos complexos on s'interrelacionen factors demogràfics, com el creixement i els canvis en les piràmides de població, amb altres d'índole cultural, social, i econòmica que determinen els processos de formació i dissolució de les llars, com l'emancipació dels joves, la ruptura de parelles, o l'autonomia residencial de la gent gran, entre d'altres. La previsió de la seva evolució esdevé clau per la planificació urbanística i per l'estimació de les necessitats i de la demanda d'habitatge. Si bé la multiplicitat de factors que intervenen eleva el grau d'incertesa sobre el futur, els resultats de les projeccions són una eina útil i permet: a) oferir un marc de referència pels diferents actors; b) acotar, dels futurs possibles, els més previsibles a la llum de les tendències recents; i, c) analitzar l'efecte d'alguns dels determinants de la demanda. A continuació es ...
Papers de demografia, 2013
Papers de demografia, 2013
Population Health Metrics, 2022
Background Current measures to monitor population health include indicators of (i) average length... more Background Current measures to monitor population health include indicators of (i) average length-of-life (life expectancy), (ii) average length-of-life spent in good health (health expectancy), and (iii) variability in length-of-life (lifespan inequality). What is lacking is an indicator measuring the extent to which healthy lifespans are unequally distributed across individuals (the so-called ‘healthy lifespan inequality’ indicators). Methods We combine information on age-specific survival with the prevalence of functional limitation or disability in Spain (2014–2017) by sex and level of education to estimate age-at-disability onset distributions. Age-, sex- and education-specific prevalence rates of adult individuals’ daily activities limitations were based on the GALI index derived from Spanish National Health Surveys held in 2014 and 2017. We measured inequality using the Gini index. Results In contemporary Spain, education differences in health expectancy are substantial and g...
Desde el 2008 las salidas producidas por espanoles al extranjero desde el Pais Valenciano han sup... more Desde el 2008 las salidas producidas por espanoles al extranjero desde el Pais Valenciano han superado a las dirigidas a Cataluna, hasta entonces el principal destino. El presente trabajo analiza algunas caracte-risticas de estos flujos segun lugar de destino, lugar de nacimiento o nacionalidad de sus protagonistas, y la estructura sociodemografica de la poblacion valenciana segun los principales paises de residencia a partir de datos de la EVR, la EM y el PERE.
The COVID-19 pandemic has impacted population health on a global scale. Most of the studies on mo... more The COVID-19 pandemic has impacted population health on a global scale. Most of the studies on mortality impacts are at national level, while broad evidence exists on heterogeneous COVID-19 incidence across regions and within countries. Using Spanish data for 2020, we estimate life expectancy changes in 2020 compared with the 2017-19 period in 50 Spanish provinces. We visualize longer-term trends (1990-2020), and compare the robustness of our province-specific results with cumulative COVID-19 incidence using regional data from the Spanish ENECOVID seroprevalence study. In 2020 there was a 1.2 and 1.1 year drop in life expectancy for men and women in Spain, but this impact was heterogeneous across regions. For men these losses were highest in the province of Segovia (-3.5 years decline), while for women the highest drop was observed in Salamanca (-2.8 years decline). Life expectancy actually increased in Santa Cruz de Tenerife (+1.1 and +0.6 years for men and women, respectively). De...
En un exercici de prospectiva sobre la Catalunya del 2010, realitzat a principis dels anys norant... more En un exercici de prospectiva sobre la Catalunya del 2010, realitzat a principis dels anys noranta, es van formular una sèrie d’hipòtesis sobre l’evolució demogràfica futura que en l’escenari tendencial desembocaven en una xifra de 6,5 milions d’habitants, i en el més favorable, etiquetat com a “exuberant”, en una de 7,5 milions.1 Aquesta darrera dada, que era considerada com a menys probable, és gairebé idèntica a la població empadronada a Catalunya l’any 2010. No obstant això, la similitud de les xifres totals de població respon a dinàmiques demogràfiques diferents, ja que en l’exercici prospectiu hi feia un paper rellevant la recuperació de la fecunditat, fins a assolir els 2,4 fills per dona, mentre que el creixement del darrer decenni s’ha sustentat fonamentalment en la immigració de l’estranger, d’una magnitud i unes característiques difícilment previsibles i justificables fa vint anys. L’experiència revela, per tant, la dificultat d’anticipar canvis sobtats, especialment en e...
Perspectives Demogràfiques, 2018
La caída de los nacimientos, el aumento de la esperanza de vida y la jubilación futura de los bab... more La caída de los nacimientos, el aumento de la esperanza de vida y la jubilación futura de los baby-boomers desafía la sostenibilidad del sistema de pensiones en España porque disminuye la relación entre cotizantes y jubilados. En este número de Perspectivas Demográficas examinamos la incidencia de estas causas sobre la sostenibilidad demográfica del sistema y el efecto que distintos escenarios de mortalidad, fecundidad y migración exterior podrían tener en el futuro. Las condiciones demográficas del pasado, muy favorables para el sistema, no se repetirán en el futuro, pero la demografía que viene no debería ser obstáculo para mantener un sistema de pensiones basado en la idea de reparto, sostenible, solidario y suficiente.
Revista Española de Geriatría y Gerontología, 2018
Population, Space and Place
Perspectives Demogràfiques, 2021
Les administracions públiques produeixen i publiquen regularment volums quantiosos d'informac... more Les administracions públiques produeixen i publiquen regularment volums quantiosos d'informació en forma de dades empíriques desagregades a diferents escales territorials. No obstant això, l'accés a aquesta informació està limitat per la dispersió de les dades en diferents repositoris, la diversitat de formats i la disparitat de modalitats d'accés. Des del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) hem impulsat un projecte per recopilar, harmonitzar i difondre dades geo-referenciades presents i històriques sobre diferents temàtiques (ex. demografia, economia, política, medi ambient, societat). En aquest número de Perspectives Demogràfiques presentem l'Explorador Social: una infraestructura de dades per a les ciències socials creada per promoure i facilitar l'accés a la informació i, en última instància, explorar la realitat i el canvi social de la població espanyola mitjançant la cartografia i la quantificació estadística. La plataforma es dirigeix principalment a la...
En aquest article es descriuen i s'analitzen les tendencies de la mortalitat a Catalunya des ... more En aquest article es descriuen i s'analitzen les tendencies de la mortalitat a Catalunya des de principis dels anys seixanta del segle xx, quan l'esperanca de vida en neixer era ja similar a la mitjana dels paisos de l'Europa Occidental, fins a l'actualitat, quan se situa entre les mes elevades del mon. El marc conceptual emprat per analitzar l'evolucio del patro de mortalitat de la poblacio catalana es la Teoria de la Transicio Epidemiologica, amb l'objectiu de constatar com les tendencies recents de la mortalitat a Catalunya s'adequen als trets que defineixen i caracteritzen les darreres fases d'aquesta transicio. Per assolir aquest objectiu s'han reconstruit les series de mortalitat per sexe i edat, s'han elaborat les corresponents taules de mortalitat i s'ha quantificat l'efecte dels canvis en els riscos de morir sobre les expectatives de vida dels catalans. A mes, a partir de l'any 1980, s'ha introduit en l'analisi la ...
Perspectives Demogràfiques, 2018
La caiguda dels naixements, l’augment de l’esperança de vida i la jubilació futura dels baby-boom... more La caiguda dels naixements, l’augment de l’esperança de vida i la jubilació futura dels baby-boomers desafia la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya perquè disminueix la relació entre cotitzants i jubilats. En aquest número del Perspectives Demogràfiques examinem la incidència d’aquestes causes sobre la sostenibilitat demogràfica del sistema i l’efecte que diversos escenaris de mortalitat, fecunditat i migració exterior podrien tenir en el futur. Les condicions demogràfiques del passat, molt favorables pel sistema, no es repetiran en el futur, però la demografia del futur no hauria de ser obstacle per mantenir un sistema de pensions, basat en la idea de repartiment, sostenible, solidari i suficient.
Centre d'Estudis Demogràfics, 2013
Population Health Metrics, Jan 4, 2022
Cuadernos de Relaciones Laborales, 2019
El objetivo es indagar si variables sociodemográficas, como la educación o hogar, y el contexto e... more El objetivo es indagar si variables sociodemográficas, como la educación o hogar, y el contexto económico modulan el efecto de la salud sobre el abandono del mercado laboral en los mayores de 50 años. Se emplea la regresión logística para estimar probabilidades de estar activo según estado de salud, por edad y sexo, controlando por otras variables sociodemográficas. La información proviene de los microdatos de las encuestas de salud de 2006 (ENSE) y de 2014 (EESE). Los resultados revelan un aumento de la tasa de actividad para todos los estados de salud en las mujeres por un componente generacional, y el papel de la educación como variable moduladora del efecto de la salud sobre la actividad de las mujeres en ambos años y los hombres en 2014 (OR=6,17 y OR=5.40 una vez se controla por educación). La crisis ejerce un efecto penalizador sobre aquellos con peor estado de salud.
En l'evolució del nombre i de les característiques de les llars intervenen processos complexo... more En l'evolució del nombre i de les característiques de les llars intervenen processos complexos on s'interrelacionen factors demogràfics, com el creixement i els canvis en les piràmides de població, amb altres d'índole cultural, social, i econòmica que determinen els processos de formació i dissolució de les llars, com l'emancipació dels joves, la ruptura de parelles, o l'autonomia residencial de la gent gran, entre d'altres. La previsió de la seva evolució esdevé clau per la planificació urbanística i per l'estimació de les necessitats i de la demanda d'habitatge. Si bé la multiplicitat de factors que intervenen eleva el grau d'incertesa sobre el futur, els resultats de les projeccions són una eina útil i permet: a) oferir un marc de referència pels diferents actors; b) acotar, dels futurs possibles, els més previsibles a la llum de les tendències recents; i, c) analitzar l'efecte d'alguns dels determinants de la demanda. A continuació es ...
Papers de demografia, 2013
Papers de demografia, 2013
Population Health Metrics, 2022
Background Current measures to monitor population health include indicators of (i) average length... more Background Current measures to monitor population health include indicators of (i) average length-of-life (life expectancy), (ii) average length-of-life spent in good health (health expectancy), and (iii) variability in length-of-life (lifespan inequality). What is lacking is an indicator measuring the extent to which healthy lifespans are unequally distributed across individuals (the so-called ‘healthy lifespan inequality’ indicators). Methods We combine information on age-specific survival with the prevalence of functional limitation or disability in Spain (2014–2017) by sex and level of education to estimate age-at-disability onset distributions. Age-, sex- and education-specific prevalence rates of adult individuals’ daily activities limitations were based on the GALI index derived from Spanish National Health Surveys held in 2014 and 2017. We measured inequality using the Gini index. Results In contemporary Spain, education differences in health expectancy are substantial and g...
Desde el 2008 las salidas producidas por espanoles al extranjero desde el Pais Valenciano han sup... more Desde el 2008 las salidas producidas por espanoles al extranjero desde el Pais Valenciano han superado a las dirigidas a Cataluna, hasta entonces el principal destino. El presente trabajo analiza algunas caracte-risticas de estos flujos segun lugar de destino, lugar de nacimiento o nacionalidad de sus protagonistas, y la estructura sociodemografica de la poblacion valenciana segun los principales paises de residencia a partir de datos de la EVR, la EM y el PERE.
The COVID-19 pandemic has impacted population health on a global scale. Most of the studies on mo... more The COVID-19 pandemic has impacted population health on a global scale. Most of the studies on mortality impacts are at national level, while broad evidence exists on heterogeneous COVID-19 incidence across regions and within countries. Using Spanish data for 2020, we estimate life expectancy changes in 2020 compared with the 2017-19 period in 50 Spanish provinces. We visualize longer-term trends (1990-2020), and compare the robustness of our province-specific results with cumulative COVID-19 incidence using regional data from the Spanish ENECOVID seroprevalence study. In 2020 there was a 1.2 and 1.1 year drop in life expectancy for men and women in Spain, but this impact was heterogeneous across regions. For men these losses were highest in the province of Segovia (-3.5 years decline), while for women the highest drop was observed in Salamanca (-2.8 years decline). Life expectancy actually increased in Santa Cruz de Tenerife (+1.1 and +0.6 years for men and women, respectively). De...
En un exercici de prospectiva sobre la Catalunya del 2010, realitzat a principis dels anys norant... more En un exercici de prospectiva sobre la Catalunya del 2010, realitzat a principis dels anys noranta, es van formular una sèrie d’hipòtesis sobre l’evolució demogràfica futura que en l’escenari tendencial desembocaven en una xifra de 6,5 milions d’habitants, i en el més favorable, etiquetat com a “exuberant”, en una de 7,5 milions.1 Aquesta darrera dada, que era considerada com a menys probable, és gairebé idèntica a la població empadronada a Catalunya l’any 2010. No obstant això, la similitud de les xifres totals de població respon a dinàmiques demogràfiques diferents, ja que en l’exercici prospectiu hi feia un paper rellevant la recuperació de la fecunditat, fins a assolir els 2,4 fills per dona, mentre que el creixement del darrer decenni s’ha sustentat fonamentalment en la immigració de l’estranger, d’una magnitud i unes característiques difícilment previsibles i justificables fa vint anys. L’experiència revela, per tant, la dificultat d’anticipar canvis sobtats, especialment en e...
Perspectives Demogràfiques, 2018
La caída de los nacimientos, el aumento de la esperanza de vida y la jubilación futura de los bab... more La caída de los nacimientos, el aumento de la esperanza de vida y la jubilación futura de los baby-boomers desafía la sostenibilidad del sistema de pensiones en España porque disminuye la relación entre cotizantes y jubilados. En este número de Perspectivas Demográficas examinamos la incidencia de estas causas sobre la sostenibilidad demográfica del sistema y el efecto que distintos escenarios de mortalidad, fecundidad y migración exterior podrían tener en el futuro. Las condiciones demográficas del pasado, muy favorables para el sistema, no se repetirán en el futuro, pero la demografía que viene no debería ser obstáculo para mantener un sistema de pensiones basado en la idea de reparto, sostenible, solidario y suficiente.
Revista Española de Geriatría y Gerontología, 2018
En los primeros años del siglo XXI, con el boom del ladrillo y el crecimiento económico, el foco ... more En los primeros años del siglo XXI, con el boom del ladrillo y el crecimiento económico, el foco de atención sobre las migraciones se centró en los flujos de inmigración procedentes del extranjero (Arango, 2004; Ferrer y Urdiales, 2005; Domingo y Vono, 2013). Con el inicio de la crisis las miradas se han reorientado hacia la emigración de retorno (Gallego, 2012; Parella y Petroff, 2014) y la protagonizada por españoles con destino a Europa y en menor medida a América (Aja et al., 2013; Herrera, 2014; Domingo et al., 2014). A día de hoy existen, sin embargo, menos investigaciones desde una perspectiva regional sobre las características de los protagonistas de esos movimientos. El estudio de ciertos colectivos, como el gallego o el andaluz, sigue generando bibliografía, mientras que otros, como el de los valencianos, ha sido menos abordado a pesar de representar unos 110 mil residentes en el extranjero.
Siendo conscientes de la extensa bibliografía sobre el País Valenciano como territorio receptor y emisor de población (Tabanera, 2003; Piqueras, 2006; Viruela y Domingo, 2006; Simó et al., 2012), nuestro objetivo es analizar, en primer lugar, las características de los recientes flujos de salida del País Valenciano y de la población que los protagoniza, y, en segundo lugar, caracterizar esa población residente en el extranjero y su estructura sociodemográfica según los principales países de residencia.