Carme Rosario Torrejón - Academia.edu (original) (raw)
Papers by Carme Rosario Torrejón
El Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, nº 69, pp. 29-36, 2024
El Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, nº 69, pp. 11-28. , 2024
Arse, Boletín Anual del Centro Arqueológico Saguntino, 56, pp. 143-158, 2022
Recerca, 19, pp. 101-122, 2022
Resum L’article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l’estudi de la vinculac... more Resum
L’article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l’estudi de la vinculació de la reina Maria de Castella (1401-1458) amb la ciutat de Tortosa. Aquesta relació es contempla des del prisma de la política a partir de les reunions de corts, actes de justícia arbitrats per la sobirana dins la diòcesi, així com la relació d’aquesta amb el món del comerç i els problemes que afeixugaven els mariners i mercaders de l’època.
Paraules clau: Maria de Castella, ciutat de Tortosa, les Corts de Tortosa al segle XV, convent de Sant Francesc de Tortosa, pirateria.
Resumen
El artículo tiene como principal objetivo el estudio de la vinculación de la reina María de Castilla (1401-1458) con la ciudad de Tortosa. Esta relación se contempla desde el prisma político, a partir de las reuniones de cortes, actos de justicia arbitrados por la soberana en el marco de la diócesis, así como la relación de la reina con el mundo del comercio y los problemas que concernían a los marineros y mercaderes de la época.
Palabras clave: María de Castilla, ciudad de Tortosa, las cortes de Tortosa en el siglo XV, convento de Sant Francesc de Tortosa, piratería.
Review
The main objective of the following article is to study the relationship between Queen Maria of Castile (1401-1458) and the city of Tortosa. This relationship is considered from a political point of view, based on the court meetings, acts of justice arbitrated by the sovereign within the diocese, as well as her relationship with the world of commerce and the problems that concerned the sailors and merchants of the time.
Keywords: Mary of Castile, city of Tortosa, the courts of Tortosa in the 15th century, convent of San Francesc de Tortosa, piracy.
Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, 4, V època, 2022
Resumen: Aquest article tracta sobre el patronatge de Maria de Castella, reina d'Aragó, envers di... more Resumen: Aquest article tracta sobre el patronatge de Maria de Castella, reina d'Aragó, envers diferents àmbits monàstics. Especialment, pel que fa al proveïment de retaules i cadirats de cor. En aquest sentit, ens centrarem en les reformes i decoració del monestir de la Vall d'Hebron i la cartoixa de Montalegre (ambdós a Barcelona). Al mateix temps, s'ha descobert, mitjançant la documentació de la Reial Cancelleria, la relació de la monarca amb el tallista Macià Bonafè, un dels millors artesans de la corona d’Aragó quant a la creació de cadirats de cor, així com de retaules en fusta.
Resumen: Este artículo trata sobre el mecenazgo de María de Castilla, reina de Aragón, hacia diferentes ambientes monásticos. En particular, en lo que se refiere a la dotación de retablos y sillería de coro. Nos centraremos en las reformas y decoración del Monasterio de la Vall d'Hebron y de la Cartuja de Montalegre (ambos en Barcelona). Al mismo tiempo, la documentación de la Real Cancillería ha revelado la relación entre la monarca y el escultor Macià Bonafè, uno de los mejores artesanos de la Corona de Aragón en cuanto a la creación de la sillería del coro y los retablos de madera.
Abstract: This article deals with the patronage of Maria of Castile, Queen of Aragon, towards different monastic environments. In particular, with regard to the supply of altarpieces and choir stalls. We will focus on the reforms and decoration of the Monastery of the Vall d’Hebron and the Carthusian Monastery of Montalegre (both in Barcelona). At the same time, documentation from the Royal Chancellery has revealed the relationship between the monarch and the sculptor Macià Bonafè, one of the best craftsmen in the Crown of Aragon in terms of creating choir stalls and wooden altarpieces.
Arse. Boletín Anual del Centro Arqueológico Saguntino, 55, 2021
Ajuntament de Sagunt/STOA, 2021
Ajuntament de Sagunt, 2020
Aquest estudi forma part del procés d'elaboració de l'expedient de candidatura de Sagunt Patrimon... more Aquest estudi forma part del procés d'elaboració de l'expedient de candidatura de Sagunt Patrimoni Mundial en la figura de paisatge cultural.
Ajuntament de Sagunt, 2020
Aquest estudi forma part del procés d'elaboració de l'expedient de candidatura de Sagunt Patrimon... more Aquest estudi forma part del procés d'elaboració de l'expedient de candidatura de Sagunt Patrimoni Mundial en la figura de paisatge cultural.
El Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 63, 2021
El Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 63, 2021
Aragón en la Edad Media, 31, 2020
Resumen El patrocinio y soporte económico hacia las casas de religiosos fue uno de los métodos me... more Resumen
El patrocinio y soporte económico hacia las casas de religiosos fue uno de los métodos mediante el cual las reinas podían demostrar su poder o reforzar su linaje. La creación o reforma de conventos, monasterios u hospitales no cumplió una función meramente piadosa por parte de su promotor, sino que además jugó un papel fundamental con respecto al control político de sus reinos. Para María de Castilla (1401-1458), reina de Aragón, el respaldo hacia ciertos cenobios fue acompañado de la difusión de la Reforma Observante. En ese sentido, el artículo estudia a la reina como benefactora del convento de Santa María de Jesús y el Hospital de Gracia, en Zaragoza, y la iglesia de Magallón, además de destacar su aptitud y manejo en la resolución de los problemas de convivencia de ciertos monasterios aragoneses, a través de las noticias aparecidas básicamente en los registros de la Real Cancillería de la reina custodiados en el ARV y ACA.
Palabras clave: María de Castilla, Reino de Aragón, Reforma franciscana observante, Convento de Santa María de Jesús de Zaragoza, Hospital de Gracia de Zaragoza, Iglesia de Magallón.
Abstract: Patronage and financial support for religious houses was one of the methods by which queens could demonstrate their power or reinforce their lineage. The creation or reform of convents, monasteries or hospitals did not merely fulfil a pious function on the part of their promoter, but also played a fundamental role with regard to the political control of their kingdoms. For María of Castile (1401-1458), Queen of Aragon, support for certain monasteries was accompanied by the spread of the Observant Reformation. This article studies this monarch as benefactress of the convent of Santa María de Jesús and the hospital of Gracia in Zaragoza, and the church of Magallón as well as highlighting her aptitude and management in resolving the problems of coexistence of certain Aragonese monasteries, through the news that basically appeared in the records of the Queen’s Royal Chancery kept in the Archives of the Kingdom of Valencia and the Crown of Aragon.
Keywords: María of Castile, Kingdom of Aragon, Observant Franciscan Reform, Convent of Santa María de Jesús de Zaragoza, Hospital de Gracia of Zaragoza, Church of Magallón.
El Braçal: Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 61-62, 2020
2 0 2 0 B R A Ç A L Introducció L'Europa Baix medieval assisteix a un notable auge i difusió dels... more 2 0 2 0 B R A Ç A L Introducció L'Europa Baix medieval assisteix a un notable auge i difusió dels ordes mendicants, que sota els auspicis dels reis i afavorits per la vida mercantil de les ciutats veien com el seu radi d'acció i influència s'incrementava en bona part de la geografia. Això explicaria, en el cas de Morvedre, els diversos cenobis que s'alçaren a la batllia, com per exemple el convent de Sant Francesc, el de la Tri-nitat, un beateri (al barri de Santa Anna) i els monestirs de Sant Esperit del Mont i el de la Vall de Jesús. En aquest article ens centrarem únicament en els recintes que hi havia extramurs, fent especial atenció al convent de Sant Francesc. Els estudis al voltant dels ordes mendicants Arran del creixent interés per l'estudi dels ordes mendicants des del punt de vista econòmic i cultural, a part d'allò simplement espiritual, podem conèi-xer amb més profunditat el paper que aquestes cases de religiosos jugaven a les ciutats i viles medievals. Així, des de la historiografia, sobretot francesa i italiana, que a partir dels anys seixanta va tractar temes relacionats amb els ordes monàstics, la situació i difusió dels convents per Europa o la seua re-lació amb les urbs, desenvolupats per reputats historiadors com Jacques Le Goff, o els dels italians Luigi Pellegrini i Giacomo Todeschini, entre altres, són
El Braçal. Revista del centre d'Estudis del Camp de Morvedre, nº 60, 2019
Arse. Boletín Anual del Centro Arqueológico Saguntino, 52, 2018
El Braçal, Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre,58, 2018
Jornades sobre arquitectura tradicional valenciana, 2017
Conference Presentations by Carme Rosario Torrejón
Taller d'Investigació en Estudis Medievals. Departament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Facultat de Geografia i Història. Universitat de València, 2019
La comunicació que ací presentem és un resum de la nostra tesi doctoral, dedicada a la reina Mari... more La comunicació que ací presentem és un resum de la nostra tesi doctoral, dedicada a la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, que aborda la seua figura des del punt de vista de la Història de l’Art. Per primera vegada es realitza l’estudi complet dedicat a aquesta reina no des d’una única perspectiva historicopolítica, que ha sigut la més tractada fins ara, sinó a través de l’anàlisi de la seua cort, dels seus béns i també com a figura clau en l’expansió i difusió de l’orde de l’Observança en l’àmbit de la Corona d’Aragó. Tots aquests temes tan transversals, que aborden assumptes espirituals, gustos estètics i socials, enriqueixen gratament l’estudi de la Història de l’Art medieval al segle XV a la Corona d’Aragó, i ens fan entendre millor determinades accions de la reina que tenen a veure amb qüestions religioses, les quals tenen també cert caire polític.
La reina Maria, que “sempre” ha quedat relegada a un segon pla, deguda la importància atorgada al seu marit, el rei Alfons el Magnànim, es veia simplement com una dona pietosa i fervorosament religiosa que semblava que no tenia capacitats per dirigir les seues pròpies propostes artístiques, arquitectòniques o culturals, se’ns mostra ara molt més activa i al corrent de les modes europees i amb una astúcia i intel·ligència que sobrepassa els seus comesos polítics com a lloctinent dels regnes peninsulars.
Orleyl: revista de l'Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó, Número 15, 2018
El Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, nº 69, pp. 29-36, 2024
El Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, nº 69, pp. 11-28. , 2024
Arse, Boletín Anual del Centro Arqueológico Saguntino, 56, pp. 143-158, 2022
Recerca, 19, pp. 101-122, 2022
Resum L’article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l’estudi de la vinculac... more Resum
L’article que a continuació es presenta té com a principal objectiu l’estudi de la vinculació de la reina Maria de Castella (1401-1458) amb la ciutat de Tortosa. Aquesta relació es contempla des del prisma de la política a partir de les reunions de corts, actes de justícia arbitrats per la sobirana dins la diòcesi, així com la relació d’aquesta amb el món del comerç i els problemes que afeixugaven els mariners i mercaders de l’època.
Paraules clau: Maria de Castella, ciutat de Tortosa, les Corts de Tortosa al segle XV, convent de Sant Francesc de Tortosa, pirateria.
Resumen
El artículo tiene como principal objetivo el estudio de la vinculación de la reina María de Castilla (1401-1458) con la ciudad de Tortosa. Esta relación se contempla desde el prisma político, a partir de las reuniones de cortes, actos de justicia arbitrados por la soberana en el marco de la diócesis, así como la relación de la reina con el mundo del comercio y los problemas que concernían a los marineros y mercaderes de la época.
Palabras clave: María de Castilla, ciudad de Tortosa, las cortes de Tortosa en el siglo XV, convento de Sant Francesc de Tortosa, piratería.
Review
The main objective of the following article is to study the relationship between Queen Maria of Castile (1401-1458) and the city of Tortosa. This relationship is considered from a political point of view, based on the court meetings, acts of justice arbitrated by the sovereign within the diocese, as well as her relationship with the world of commerce and the problems that concerned the sailors and merchants of the time.
Keywords: Mary of Castile, city of Tortosa, the courts of Tortosa in the 15th century, convent of San Francesc de Tortosa, piracy.
Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, 4, V època, 2022
Resumen: Aquest article tracta sobre el patronatge de Maria de Castella, reina d'Aragó, envers di... more Resumen: Aquest article tracta sobre el patronatge de Maria de Castella, reina d'Aragó, envers diferents àmbits monàstics. Especialment, pel que fa al proveïment de retaules i cadirats de cor. En aquest sentit, ens centrarem en les reformes i decoració del monestir de la Vall d'Hebron i la cartoixa de Montalegre (ambdós a Barcelona). Al mateix temps, s'ha descobert, mitjançant la documentació de la Reial Cancelleria, la relació de la monarca amb el tallista Macià Bonafè, un dels millors artesans de la corona d’Aragó quant a la creació de cadirats de cor, així com de retaules en fusta.
Resumen: Este artículo trata sobre el mecenazgo de María de Castilla, reina de Aragón, hacia diferentes ambientes monásticos. En particular, en lo que se refiere a la dotación de retablos y sillería de coro. Nos centraremos en las reformas y decoración del Monasterio de la Vall d'Hebron y de la Cartuja de Montalegre (ambos en Barcelona). Al mismo tiempo, la documentación de la Real Cancillería ha revelado la relación entre la monarca y el escultor Macià Bonafè, uno de los mejores artesanos de la Corona de Aragón en cuanto a la creación de la sillería del coro y los retablos de madera.
Abstract: This article deals with the patronage of Maria of Castile, Queen of Aragon, towards different monastic environments. In particular, with regard to the supply of altarpieces and choir stalls. We will focus on the reforms and decoration of the Monastery of the Vall d’Hebron and the Carthusian Monastery of Montalegre (both in Barcelona). At the same time, documentation from the Royal Chancellery has revealed the relationship between the monarch and the sculptor Macià Bonafè, one of the best craftsmen in the Crown of Aragon in terms of creating choir stalls and wooden altarpieces.
Arse. Boletín Anual del Centro Arqueológico Saguntino, 55, 2021
Ajuntament de Sagunt/STOA, 2021
Ajuntament de Sagunt, 2020
Aquest estudi forma part del procés d'elaboració de l'expedient de candidatura de Sagunt Patrimon... more Aquest estudi forma part del procés d'elaboració de l'expedient de candidatura de Sagunt Patrimoni Mundial en la figura de paisatge cultural.
Ajuntament de Sagunt, 2020
Aquest estudi forma part del procés d'elaboració de l'expedient de candidatura de Sagunt Patrimon... more Aquest estudi forma part del procés d'elaboració de l'expedient de candidatura de Sagunt Patrimoni Mundial en la figura de paisatge cultural.
El Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 63, 2021
El Braçal. Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 63, 2021
Aragón en la Edad Media, 31, 2020
Resumen El patrocinio y soporte económico hacia las casas de religiosos fue uno de los métodos me... more Resumen
El patrocinio y soporte económico hacia las casas de religiosos fue uno de los métodos mediante el cual las reinas podían demostrar su poder o reforzar su linaje. La creación o reforma de conventos, monasterios u hospitales no cumplió una función meramente piadosa por parte de su promotor, sino que además jugó un papel fundamental con respecto al control político de sus reinos. Para María de Castilla (1401-1458), reina de Aragón, el respaldo hacia ciertos cenobios fue acompañado de la difusión de la Reforma Observante. En ese sentido, el artículo estudia a la reina como benefactora del convento de Santa María de Jesús y el Hospital de Gracia, en Zaragoza, y la iglesia de Magallón, además de destacar su aptitud y manejo en la resolución de los problemas de convivencia de ciertos monasterios aragoneses, a través de las noticias aparecidas básicamente en los registros de la Real Cancillería de la reina custodiados en el ARV y ACA.
Palabras clave: María de Castilla, Reino de Aragón, Reforma franciscana observante, Convento de Santa María de Jesús de Zaragoza, Hospital de Gracia de Zaragoza, Iglesia de Magallón.
Abstract: Patronage and financial support for religious houses was one of the methods by which queens could demonstrate their power or reinforce their lineage. The creation or reform of convents, monasteries or hospitals did not merely fulfil a pious function on the part of their promoter, but also played a fundamental role with regard to the political control of their kingdoms. For María of Castile (1401-1458), Queen of Aragon, support for certain monasteries was accompanied by the spread of the Observant Reformation. This article studies this monarch as benefactress of the convent of Santa María de Jesús and the hospital of Gracia in Zaragoza, and the church of Magallón as well as highlighting her aptitude and management in resolving the problems of coexistence of certain Aragonese monasteries, through the news that basically appeared in the records of the Queen’s Royal Chancery kept in the Archives of the Kingdom of Valencia and the Crown of Aragon.
Keywords: María of Castile, Kingdom of Aragon, Observant Franciscan Reform, Convent of Santa María de Jesús de Zaragoza, Hospital de Gracia of Zaragoza, Church of Magallón.
El Braçal: Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, 61-62, 2020
2 0 2 0 B R A Ç A L Introducció L'Europa Baix medieval assisteix a un notable auge i difusió dels... more 2 0 2 0 B R A Ç A L Introducció L'Europa Baix medieval assisteix a un notable auge i difusió dels ordes mendicants, que sota els auspicis dels reis i afavorits per la vida mercantil de les ciutats veien com el seu radi d'acció i influència s'incrementava en bona part de la geografia. Això explicaria, en el cas de Morvedre, els diversos cenobis que s'alçaren a la batllia, com per exemple el convent de Sant Francesc, el de la Tri-nitat, un beateri (al barri de Santa Anna) i els monestirs de Sant Esperit del Mont i el de la Vall de Jesús. En aquest article ens centrarem únicament en els recintes que hi havia extramurs, fent especial atenció al convent de Sant Francesc. Els estudis al voltant dels ordes mendicants Arran del creixent interés per l'estudi dels ordes mendicants des del punt de vista econòmic i cultural, a part d'allò simplement espiritual, podem conèi-xer amb més profunditat el paper que aquestes cases de religiosos jugaven a les ciutats i viles medievals. Així, des de la historiografia, sobretot francesa i italiana, que a partir dels anys seixanta va tractar temes relacionats amb els ordes monàstics, la situació i difusió dels convents per Europa o la seua re-lació amb les urbs, desenvolupats per reputats historiadors com Jacques Le Goff, o els dels italians Luigi Pellegrini i Giacomo Todeschini, entre altres, són
El Braçal. Revista del centre d'Estudis del Camp de Morvedre, nº 60, 2019
Arse. Boletín Anual del Centro Arqueológico Saguntino, 52, 2018
El Braçal, Revista del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre,58, 2018
Jornades sobre arquitectura tradicional valenciana, 2017
Taller d'Investigació en Estudis Medievals. Departament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Facultat de Geografia i Història. Universitat de València, 2019
La comunicació que ací presentem és un resum de la nostra tesi doctoral, dedicada a la reina Mari... more La comunicació que ací presentem és un resum de la nostra tesi doctoral, dedicada a la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, que aborda la seua figura des del punt de vista de la Història de l’Art. Per primera vegada es realitza l’estudi complet dedicat a aquesta reina no des d’una única perspectiva historicopolítica, que ha sigut la més tractada fins ara, sinó a través de l’anàlisi de la seua cort, dels seus béns i també com a figura clau en l’expansió i difusió de l’orde de l’Observança en l’àmbit de la Corona d’Aragó. Tots aquests temes tan transversals, que aborden assumptes espirituals, gustos estètics i socials, enriqueixen gratament l’estudi de la Història de l’Art medieval al segle XV a la Corona d’Aragó, i ens fan entendre millor determinades accions de la reina que tenen a veure amb qüestions religioses, les quals tenen també cert caire polític.
La reina Maria, que “sempre” ha quedat relegada a un segon pla, deguda la importància atorgada al seu marit, el rei Alfons el Magnànim, es veia simplement com una dona pietosa i fervorosament religiosa que semblava que no tenia capacitats per dirigir les seues pròpies propostes artístiques, arquitectòniques o culturals, se’ns mostra ara molt més activa i al corrent de les modes europees i amb una astúcia i intel·ligència que sobrepassa els seus comesos polítics com a lloctinent dels regnes peninsulars.
Orleyl: revista de l'Associació Arqueològica de la Vall d'Uixó, Número 15, 2018
Amazon Fulfillment- Poland, 2024
Diputació de València, Col·lecció Bocins, núm 14. , 2022
Tesis doctoral. Departamento de Historia del Arte, Universitat de València. Dirigida por Juan Vicente García Marsilla y María Ángeles Martí Bonafé, Feb 21, 2020
Tesí doctoral, amb menció cum laude, sobre el patrocini arquitectònic i material de la reina Mari... more Tesí doctoral, amb menció cum laude, sobre el patrocini arquitectònic i material de la reina Maria de Castella als territoris peninsulars de la Corona d'Aragó
Tesis doctoral, con mención cum laude, sobre sobre el patrocinio arquitectónico y material de la reina Maria de Castilla en los territorios peninsulares de la Corona de Aragón.
Resumen:
El presente trabajo de investigación estudia la figura de la reina María de Castilla desde su papel como promotora del arte en los estados peninsulares de la Corona de Aragón en el siglo XV. El estudio tiene un enfoque pluridisciplinar, basado en la aportación y transcripción de gran volumen de documentos inéditos extraídos de los archivos de la Corona de Aragón, en Barcelona, y de los Archivos del Reino de València, Municipal de València, de la Ciudad de Xàtiva, Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona, Archivo de la Catedral de Barcelona y Archivo Comarcal de les Terres del Ebre, completándose con un estudio comparativo de determinadas obras artísticas a través de los ejemplos que se conservan en un buen número de museos estatales y extranjeros. Así mismo se han elaborado una serie de tablas para ejemplificar el personal asociado a determinados departamentos de la corte de la reina y otras tablas para clasificar las obras de arte, según el material de qué estaban hechos, su tipología o, en la medida de lo posible, el lugar donde se encontraban en el Palacio del Real de Valencia, que fue donde se confeccionó el inventario de todos los bienes muebles que poseía la reina después de su muerte. El aporte documental nos ha permitido reflejar las nuevas fundaciones y reformas hechas en conventos y monasterios por parte de la reina y conocer mejor la relación de la monarca con las órdenes regulares. No obstante, aunque el aspecto fundacional y el patrocinio monástico (sobre todo a conventos franciscanos observantes, clarisas, predicadores y jerónimos) es el más importante en este trabajo, la tesis empieza con un primer capítulo dedicado al estudio del personal de la corte de la casa de la reina María. Otro capítulo está dedicado a las reformas y decoración de las diferentes habitaciones del palacio del Real de Valencia y, por último, uno dedicado al estudio completo y pormenorizado del Inventario de Bienes de la reina María. Así mismo, cabe destacar la inclusión de un itinerario de la corte de la reina desde 1416 hasta 1458, año de su fallecimiento en Valencia, en forma de Apéndice, que resulta inédito, y una recopilación de todo el personal de la casa/corte de María de Castilla y su correspondiente fuente documental, así como dos anexos con la transcripción documental de las noticias referentes a la fundación y reforma de cenobios o la relación de la reina con los religiosos y religiosas y dotación de rentas a dichos enclaves religiosos.