Ernest Querol Puig - Academia.edu (original) (raw)
Uploads
Papers by Ernest Querol Puig
After classifying the sociology of language in three paradigms and showing the shortcomings of th... more After classifying the sociology of language in three paradigms and showing the shortcomings of the terra «linguistic attitude», a comparison is made between linguistic substitution processes and butterfly catastrophes. The similarities found are useful because 1) they provide us with a global explanatory model based on a neutral terminology, 2) they show us the number of variables that intervene in the process; 3) they allow us to describe both individual and group behaviour with a higher degree of penetration, and at the same time, in a way easier to understand; 4) finally, they provide us with a model that could not be conceived of so far without resorting to catastrophe theory, which opens up more consistent prospects than those analyzed in the introduction. In short, by applying catastrophe theory to the sociology of language we would litre to come closer to being able to consider what Michel Foucault termed the scientificity borderline, that is, the moment when discourse reflec...
This article analyses the sociolinguistics elaborated in the Catalan speaking countries, based on... more This article analyses the sociolinguistics elaborated in the Catalan speaking countries, based on a textual corpus. First, different topics are examined; second, the most neglected aspects are indicated (with a theoretical reflection on the paradigm concept and a deep evaluation of Aracil’s work); third, the analysed common loci are compared and their relevance discussed. Finally, the representations of the studied authors are analysed from two different points of view: from a theoretical model based on the Catastrophe Theory and from the sociological paradigm perspective.
En aquest article presentem les dades que hem obtingut el mes d'octubre de l'any 2001 en ... more En aquest article presentem les dades que hem obtingut el mes d'octubre de l'any 2001 en una recerca sobre una mostra representativa d'alumnes de quart d'ESO de les Illes Balears. Hi trobareu des de la descripcio de l'us del catala, passant per l'explicacio (el comportament de les principals variables que l'afavoreixen) i fins i tot podreu llegir les prospeccions que aquestes dades ens permeten fer atesa la validesa del model ja confirmada amb la comparacio de les dades obtingudes els anys 1993 i 2000 a Catalunya, el 1998 al Pais Valencia i actualment a Andorra.
El 2003 va ser un any important perque ens va permetre disposar per primera vegada de dades socio... more El 2003 va ser un any important perque ens va permetre disposar per primera vegada de dades sociolinguistiques del conjunt dels Paisos Catalans. Es poden consultar a l'analisi a QUEROL, 2007. Hi vaig redactar les conclusions que em podrien servir per escriure aquest article, ates que no s'han aportat noves dades havent passat sis anys (ni estant dirigida per Esquerra Republicana de Catalunya la Secretaria de Politica Linguistica). M'estimo mes, pero, remetre el lector a aquesta publicacio. Nomes en fare, doncs, una pinzellada des del model teoric que vaig proposar a QUEROL, 1999.
Arthur Schnitzler-ek idatzi zuen �Zorabioak espazioarekin duen harremana, pazientziarik ezak denb... more Arthur Schnitzler-ek idatzi zuen �Zorabioak espazioarekin duen harremana, pazientziarik ezak denborarekin duenaren era berekoa da�. Hizkuntza ordezkatze prozesuak itzuli nahi dituztenen presak ikerketan bertan eragiten du, hala datu-bilketan nola datu horien interpretazioetan ere (baldin eta presak gogoeta hori eragozten ez badu). Momentuko zorabioak, alabaina, testuinguru gutxituetako datuen interpretazioari ekiteko, eseri eta lasai aztertzea gomendatzen du. Balantzeak egiteko artikuluek datuak neurtzen dituzte, artikulu honetan bezala. Nolanahi ere hemen balantzeak egiteko moduen balantzea eskaini nahi izan dugu, horretarako, behatzaileen lana aztertuz, hau da, bigarren mailako azterketa bat. Berez, bigarren mailako azterketa bikoitza izango da, elkar elikatzen duten bi prozesu direlako, datuak nola biltzen diren eta diskurtsoak nola antolatzen diren, batez ere, etorkizunari lotuta daudenak. Irakurriko duzue, bada, katalana hitz egiten den lurralde guztietako egoeraren ikuspegi or...
L’Enquesta demografica 2007 ha pal·liat la sequera de dades censals que s’hauria allargat durant ... more L’Enquesta demografica 2007 ha pal·liat la sequera de dades censals que s’hauria allargat durant una decada (2001-2011). I ho ha fet emprant metodes innovadors que han aportat alhora dades dels individus i de les llars. A mes, ha introduit preguntes linguistiques sobre la llengua inicial i sobre el coneixement del castella. En aquest article es fa una introduccio a la nova enquesta i es comenten els principals resultats tant demografics com sociolinguistics.
Las informaciones que aporta esta nueva fuente demografica, entre las dos operaciones censales de... more Las informaciones que aporta esta nueva fuente demografica, entre las dos operaciones censales de 2001 y 2011, son importantes, en primer lugar, porque reducen esta larga sequia de datos; en segundo lugar, porque permitiran muchas explotaciones teniendo el hogar como referencia, y, finalmente, porque por primera vez se obtienen resultados en una operacion con preguntas de tradicion censal sobre la lengua inicial y sobre las habilidades en castellano. El articulo enmarca esta nueva fuente estadistica y relaciona las variaciones demograficas con las variaciones linguisticas. Se centra en las habilidades linguisticas de los extranjeros y en la lengua y el trabajo. Ademas, tambien aporta datos sobre la competencia linguistica en las otras lenguas oficiales de Cataluna: el occitano y el castellano. Finalmente, para concluir el articulo, por un lado, se realizan diferentes propuestas de estudios que habria que llevar a cabo en el futuro y, por otro, se pronostica cual sera la evolucion de...
... Es van encarregar de consensuar el qües tio nari les següents persones i institu-cions: • And... more ... Es van encarregar de consensuar el qües tio nari les següents persones i institu-cions: • Andorra: Marta Pujol (Política Lingüística) • Catalunya: Ernest Querol, Joan Ma. Romaní i Marina Solís (Secretaria de Polí- tica Lingüística) • Catalunya Nord: Alà Baylac-Ferrer (Universitat ...
After classifying the sociology of language in three paradigms and showing the shortcomings of th... more After classifying the sociology of language in three paradigms and showing the shortcomings of the terra «linguistic attitude», a comparison is made between linguistic substitution processes and butterfly catastrophes. The similarities found are useful because 1) they provide us with a global explanatory model based on a neutral terminology, 2) they show us the number of variables that intervene in the process; 3) they allow us to describe both individual and group behaviour with a higher degree of penetration, and at the same time, in a way easier to understand; 4) finally, they provide us with a model that could not be conceived of so far without resorting to catastrophe theory, which opens up more consistent prospects than those analyzed in the introduction. In short, by applying catastrophe theory to the sociology of language we would litre to come closer to being able to consider what Michel Foucault termed the scientificity borderline, that is, the moment when discourse reflec...
This article analyses the sociolinguistics elaborated in the Catalan speaking countries, based on... more This article analyses the sociolinguistics elaborated in the Catalan speaking countries, based on a textual corpus. First, different topics are examined; second, the most neglected aspects are indicated (with a theoretical reflection on the paradigm concept and a deep evaluation of Aracil’s work); third, the analysed common loci are compared and their relevance discussed. Finally, the representations of the studied authors are analysed from two different points of view: from a theoretical model based on the Catastrophe Theory and from the sociological paradigm perspective.
En aquest article presentem les dades que hem obtingut el mes d'octubre de l'any 2001 en ... more En aquest article presentem les dades que hem obtingut el mes d'octubre de l'any 2001 en una recerca sobre una mostra representativa d'alumnes de quart d'ESO de les Illes Balears. Hi trobareu des de la descripcio de l'us del catala, passant per l'explicacio (el comportament de les principals variables que l'afavoreixen) i fins i tot podreu llegir les prospeccions que aquestes dades ens permeten fer atesa la validesa del model ja confirmada amb la comparacio de les dades obtingudes els anys 1993 i 2000 a Catalunya, el 1998 al Pais Valencia i actualment a Andorra.
El 2003 va ser un any important perque ens va permetre disposar per primera vegada de dades socio... more El 2003 va ser un any important perque ens va permetre disposar per primera vegada de dades sociolinguistiques del conjunt dels Paisos Catalans. Es poden consultar a l'analisi a QUEROL, 2007. Hi vaig redactar les conclusions que em podrien servir per escriure aquest article, ates que no s'han aportat noves dades havent passat sis anys (ni estant dirigida per Esquerra Republicana de Catalunya la Secretaria de Politica Linguistica). M'estimo mes, pero, remetre el lector a aquesta publicacio. Nomes en fare, doncs, una pinzellada des del model teoric que vaig proposar a QUEROL, 1999.
Arthur Schnitzler-ek idatzi zuen �Zorabioak espazioarekin duen harremana, pazientziarik ezak denb... more Arthur Schnitzler-ek idatzi zuen �Zorabioak espazioarekin duen harremana, pazientziarik ezak denborarekin duenaren era berekoa da�. Hizkuntza ordezkatze prozesuak itzuli nahi dituztenen presak ikerketan bertan eragiten du, hala datu-bilketan nola datu horien interpretazioetan ere (baldin eta presak gogoeta hori eragozten ez badu). Momentuko zorabioak, alabaina, testuinguru gutxituetako datuen interpretazioari ekiteko, eseri eta lasai aztertzea gomendatzen du. Balantzeak egiteko artikuluek datuak neurtzen dituzte, artikulu honetan bezala. Nolanahi ere hemen balantzeak egiteko moduen balantzea eskaini nahi izan dugu, horretarako, behatzaileen lana aztertuz, hau da, bigarren mailako azterketa bat. Berez, bigarren mailako azterketa bikoitza izango da, elkar elikatzen duten bi prozesu direlako, datuak nola biltzen diren eta diskurtsoak nola antolatzen diren, batez ere, etorkizunari lotuta daudenak. Irakurriko duzue, bada, katalana hitz egiten den lurralde guztietako egoeraren ikuspegi or...
L’Enquesta demografica 2007 ha pal·liat la sequera de dades censals que s’hauria allargat durant ... more L’Enquesta demografica 2007 ha pal·liat la sequera de dades censals que s’hauria allargat durant una decada (2001-2011). I ho ha fet emprant metodes innovadors que han aportat alhora dades dels individus i de les llars. A mes, ha introduit preguntes linguistiques sobre la llengua inicial i sobre el coneixement del castella. En aquest article es fa una introduccio a la nova enquesta i es comenten els principals resultats tant demografics com sociolinguistics.
Las informaciones que aporta esta nueva fuente demografica, entre las dos operaciones censales de... more Las informaciones que aporta esta nueva fuente demografica, entre las dos operaciones censales de 2001 y 2011, son importantes, en primer lugar, porque reducen esta larga sequia de datos; en segundo lugar, porque permitiran muchas explotaciones teniendo el hogar como referencia, y, finalmente, porque por primera vez se obtienen resultados en una operacion con preguntas de tradicion censal sobre la lengua inicial y sobre las habilidades en castellano. El articulo enmarca esta nueva fuente estadistica y relaciona las variaciones demograficas con las variaciones linguisticas. Se centra en las habilidades linguisticas de los extranjeros y en la lengua y el trabajo. Ademas, tambien aporta datos sobre la competencia linguistica en las otras lenguas oficiales de Cataluna: el occitano y el castellano. Finalmente, para concluir el articulo, por un lado, se realizan diferentes propuestas de estudios que habria que llevar a cabo en el futuro y, por otro, se pronostica cual sera la evolucion de...
... Es van encarregar de consensuar el qües tio nari les següents persones i institu-cions: • And... more ... Es van encarregar de consensuar el qües tio nari les següents persones i institu-cions: • Andorra: Marta Pujol (Política Lingüística) • Catalunya: Ernest Querol, Joan Ma. Romaní i Marina Solís (Secretaria de Polí- tica Lingüística) • Catalunya Nord: Alà Baylac-Ferrer (Universitat ...