Ester Desfilis - Academia.edu (original) (raw)
Papers by Ester Desfilis
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2011
Animal Behaviour, Dec 1, 2008
True individual recognition (TIR), the ability to recognize conspecific individuals on the basis ... more True individual recognition (TIR), the ability to recognize conspecific individuals on the basis of identity cues, is required for the evolution of several social traits (e.g. the maintenance of dominance hierarchies). However, knowledge about the distribution and functional significance of TIR is scant in some vertebrate groups, such as reptiles. In this study we used a functional modification of a habituationedishabituation paradigm to investigate the existence and adaptive significance of TIR in a territorial lizard (Podarcis hispanica, Lacertidae). Males discriminated between individual rivals of similar characteristics (e.g. size, weight, familiarity) solely on the basis of their scent marks. Males also remembered the spatial location of scent marks and subsequently behaved more aggressively towards rival males that consistently marked in the core than on the periphery of their experimental terrarium. Together, these results suggest that, in this species, scent marks function to identify the potential threat posed by each individual neighbour, allowing resident males to allocate their aggressive behaviour accordingly. Our findings challenge the simplistic and commonly held view that 'dear enemy' phenomena in lizards are exclusively based on familiarity asymmetries, and support an alternative threat level hypothesis in which TIR may be more important than previously acknowledged.
Brain Behavior and Evolution, 2001
Fish are distinctive in their enormous potential to continuously produce new neurons in the adult... more Fish are distinctive in their enormous potential to continuously produce new neurons in the adult brain, whereas in mammals adult neurogenesis is restricted to the olfactory bulb and the hippocampus. In fish new neurons are not only generated in structures homologous to those two regions, but also in dozens of other brain areas. In some regions of the fish brain, such as the optic tectum, the new cells remain near the proliferation zones in the course of their further development. In others, as in most subdivisions of the cerebellum, they migrate, often guided by radial glial fibers, to specific target areas. Approximately 50% of the young cells undergo apoptotic cell death, whereas the others survive for the rest of the fish's life. A large number of the surviving cells differentiate into neurons. Two key factors enabling highly efficient brain repair in fish after injuries involve the elimination of damaged cells by apoptosis (instead of necrosis, the dominant type of cell death in mammals) and the replacement of cells lost to injury by newly generated ones. Proteome analysis has suggested well over 100 proteins, including two dozen identified ones, to be involved in the individual steps of this phenomenon of neuronal regeneration.
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2008
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2014
Journal of comparative neurology, Jul 2, 2023
Understanding the neural mechanisms that regulate the stress response is critical to know how ani... more Understanding the neural mechanisms that regulate the stress response is critical to know how animals adapt to a changing world and is one of the key factors to be considered for improving animal welfare. Corticotropin‐releasing factor (CRF) is crucial for regulating physiological and endocrine responses, triggering the activation of the sympathetic nervous system and the hypothalamo–pituitary–adrenal axis (HPA) during stress. In mammals, several telencephalic areas, such as the amygdala and the hippocampus, regulate the autonomic system and the HPA responses. These centers include subpopulations of CRF containing neurons that, by way of CRF receptors, play modulatory roles in the emotional and cognitive aspects of stress. CRF binding protein also plays a role, buffering extracellular CRF and regulating its availability. CRF role in activation of the HPA is evolutionary conserved in vertebrates, highlighting the relevance of this system to help animals cope with adversity. However, knowledge on CRF systems in the avian telencephalon is very limited, and no information exists on detailed expression of CRF receptors and binding protein. Knowing that the stress response changes with age, with important variations during the first week posthatching, the aim of this study was to analyze mRNA expression of CRF, CRF receptors 1 and 2, and CRF binding protein in chicken telencephalon throughout embryonic and early posthatching development, using in situ hybridization. Our results demonstrate an early expression of CRF and its receptors in pallial areas regulating sensory processing, sensorimotor integration and cognition, and a late expression in subpallial areas regulating the stress response. However, CRF buffering system develops earlier in the subpallium than in the pallium. These results help to understand the mechanisms underlying the negative effects of noise and light during prehatching stages in chicken, and suggest that stress regulation becomes more sophisticated with age.
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2014
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2021
Mètode: Revista de difusió de la investigació, 2021
Mètode: Revista de difusió de la investigació, 2019
Mètode: Revista de difusió de la investigació, 2020
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2019
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2015
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2015
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2006
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2007
Frontiers in Neuroscience, Feb 23, 2023
Brain Behavior and Evolution, 2017
on the possible existence of auto-associative loops in CA3, and discuss general principles govern... more on the possible existence of auto-associative loops in CA3, and discuss general principles governing the formation of the connections.
Mètode: Revista de difusió de la investigació, 2016
Comprendre el cervell és un dels grans reptes de la ciència i una aspiració fonamental de l'ésser... more Comprendre el cervell és un dels grans reptes de la ciència i una aspiració fonamental de l'ésser humà. Què fa que aquest òrgan, de poc més d'un quilo de teixit gras, siga tan especial? La resposta és clara: al cervell és on s'originen els nostres pensaments i emocions, es genera la nostra conducta i resideix la nostra memòria, és a dir, on habita la nostra identitat. El cervell no és quelcom que puga ser reemplaçat (com els ronyons, el fetge o el cor), el teu cervell ets tu. L'avenç de les neurociències és espectacular i cada vegada sabem més sobre l'organització i el funcionament del cervell, però una cosa és conèixer i una altra de molt diferent comprendre, com subratlla el professor Rudolf Nieuwenhuys en l'entrevista que acompanya aquest monogrà c. Per comprendre com s'han generat els seus milers de milions de neurones i els seus bilions de connexions, quins són els seus principis d'organització funcional, i com i per què és tan diferent en distints animals, és essencial entendre el seu origen, els mecanismes que guien la seua construcció, en de nitiva, el seu desenvolupament i evolució. Aquests dos processos no són independents, sinó que estan estretament relacionats: els canvis evolutius en el cervell són resultat de modi cacions que ocorren durant el desenvolupament com a conseqüència, en molts casos, de canvis en l'expressió de gens mestres que guien la seua construcció. Els articles d'aquest monogrà c aborden distints aspectes del desenvolupament i evolució del cervell, que van des de la re exió sobre les aportacions a la neurobiologia de l'evo-devo (biologia evolutiva del desenvolupament), la rellevància dels gens arquitectes del cervell i d'altres implicats en el llenguatge i plasticitat cerebral, la contribució d'aquesta a l'evolució de la nostra espècie i, per a acabar, la cognició corpòria i la seua importància per a comprendre l'evolució del llenguatge. En de nitiva, perspectives Els secrets del cervell Una visió evolutiva de la neurociència MO NO G RÀF IC 13/06/2016 Ester Des lis i Loreta Medina 27/3/2019 Els secrets del cervell-Revista Mètode https://metode.cat/revistes-metode/monografics/els-secrets-del-cervell-intro.html 2/2 importància per a comprendre l'evolució del llenguatge. En de nitiva, perspectives complementàries que ens descobreixen els secrets del cervell i il•luminen el camí cap a la compressió de la ment.
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2011
Animal Behaviour, Dec 1, 2008
True individual recognition (TIR), the ability to recognize conspecific individuals on the basis ... more True individual recognition (TIR), the ability to recognize conspecific individuals on the basis of identity cues, is required for the evolution of several social traits (e.g. the maintenance of dominance hierarchies). However, knowledge about the distribution and functional significance of TIR is scant in some vertebrate groups, such as reptiles. In this study we used a functional modification of a habituationedishabituation paradigm to investigate the existence and adaptive significance of TIR in a territorial lizard (Podarcis hispanica, Lacertidae). Males discriminated between individual rivals of similar characteristics (e.g. size, weight, familiarity) solely on the basis of their scent marks. Males also remembered the spatial location of scent marks and subsequently behaved more aggressively towards rival males that consistently marked in the core than on the periphery of their experimental terrarium. Together, these results suggest that, in this species, scent marks function to identify the potential threat posed by each individual neighbour, allowing resident males to allocate their aggressive behaviour accordingly. Our findings challenge the simplistic and commonly held view that 'dear enemy' phenomena in lizards are exclusively based on familiarity asymmetries, and support an alternative threat level hypothesis in which TIR may be more important than previously acknowledged.
Brain Behavior and Evolution, 2001
Fish are distinctive in their enormous potential to continuously produce new neurons in the adult... more Fish are distinctive in their enormous potential to continuously produce new neurons in the adult brain, whereas in mammals adult neurogenesis is restricted to the olfactory bulb and the hippocampus. In fish new neurons are not only generated in structures homologous to those two regions, but also in dozens of other brain areas. In some regions of the fish brain, such as the optic tectum, the new cells remain near the proliferation zones in the course of their further development. In others, as in most subdivisions of the cerebellum, they migrate, often guided by radial glial fibers, to specific target areas. Approximately 50% of the young cells undergo apoptotic cell death, whereas the others survive for the rest of the fish's life. A large number of the surviving cells differentiate into neurons. Two key factors enabling highly efficient brain repair in fish after injuries involve the elimination of damaged cells by apoptosis (instead of necrosis, the dominant type of cell death in mammals) and the replacement of cells lost to injury by newly generated ones. Proteome analysis has suggested well over 100 proteins, including two dozen identified ones, to be involved in the individual steps of this phenomenon of neuronal regeneration.
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2008
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2014
Journal of comparative neurology, Jul 2, 2023
Understanding the neural mechanisms that regulate the stress response is critical to know how ani... more Understanding the neural mechanisms that regulate the stress response is critical to know how animals adapt to a changing world and is one of the key factors to be considered for improving animal welfare. Corticotropin‐releasing factor (CRF) is crucial for regulating physiological and endocrine responses, triggering the activation of the sympathetic nervous system and the hypothalamo–pituitary–adrenal axis (HPA) during stress. In mammals, several telencephalic areas, such as the amygdala and the hippocampus, regulate the autonomic system and the HPA responses. These centers include subpopulations of CRF containing neurons that, by way of CRF receptors, play modulatory roles in the emotional and cognitive aspects of stress. CRF binding protein also plays a role, buffering extracellular CRF and regulating its availability. CRF role in activation of the HPA is evolutionary conserved in vertebrates, highlighting the relevance of this system to help animals cope with adversity. However, knowledge on CRF systems in the avian telencephalon is very limited, and no information exists on detailed expression of CRF receptors and binding protein. Knowing that the stress response changes with age, with important variations during the first week posthatching, the aim of this study was to analyze mRNA expression of CRF, CRF receptors 1 and 2, and CRF binding protein in chicken telencephalon throughout embryonic and early posthatching development, using in situ hybridization. Our results demonstrate an early expression of CRF and its receptors in pallial areas regulating sensory processing, sensorimotor integration and cognition, and a late expression in subpallial areas regulating the stress response. However, CRF buffering system develops earlier in the subpallium than in the pallium. These results help to understand the mechanisms underlying the negative effects of noise and light during prehatching stages in chicken, and suggest that stress regulation becomes more sophisticated with age.
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2014
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2021
Mètode: Revista de difusió de la investigació, 2021
Mètode: Revista de difusió de la investigació, 2019
Mètode: Revista de difusió de la investigació, 2020
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2019
Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2015
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2015
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2006
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, 2007
Frontiers in Neuroscience, Feb 23, 2023
Brain Behavior and Evolution, 2017
on the possible existence of auto-associative loops in CA3, and discuss general principles govern... more on the possible existence of auto-associative loops in CA3, and discuss general principles governing the formation of the connections.
Mètode: Revista de difusió de la investigació, 2016
Comprendre el cervell és un dels grans reptes de la ciència i una aspiració fonamental de l'ésser... more Comprendre el cervell és un dels grans reptes de la ciència i una aspiració fonamental de l'ésser humà. Què fa que aquest òrgan, de poc més d'un quilo de teixit gras, siga tan especial? La resposta és clara: al cervell és on s'originen els nostres pensaments i emocions, es genera la nostra conducta i resideix la nostra memòria, és a dir, on habita la nostra identitat. El cervell no és quelcom que puga ser reemplaçat (com els ronyons, el fetge o el cor), el teu cervell ets tu. L'avenç de les neurociències és espectacular i cada vegada sabem més sobre l'organització i el funcionament del cervell, però una cosa és conèixer i una altra de molt diferent comprendre, com subratlla el professor Rudolf Nieuwenhuys en l'entrevista que acompanya aquest monogrà c. Per comprendre com s'han generat els seus milers de milions de neurones i els seus bilions de connexions, quins són els seus principis d'organització funcional, i com i per què és tan diferent en distints animals, és essencial entendre el seu origen, els mecanismes que guien la seua construcció, en de nitiva, el seu desenvolupament i evolució. Aquests dos processos no són independents, sinó que estan estretament relacionats: els canvis evolutius en el cervell són resultat de modi cacions que ocorren durant el desenvolupament com a conseqüència, en molts casos, de canvis en l'expressió de gens mestres que guien la seua construcció. Els articles d'aquest monogrà c aborden distints aspectes del desenvolupament i evolució del cervell, que van des de la re exió sobre les aportacions a la neurobiologia de l'evo-devo (biologia evolutiva del desenvolupament), la rellevància dels gens arquitectes del cervell i d'altres implicats en el llenguatge i plasticitat cerebral, la contribució d'aquesta a l'evolució de la nostra espècie i, per a acabar, la cognició corpòria i la seua importància per a comprendre l'evolució del llenguatge. En de nitiva, perspectives Els secrets del cervell Una visió evolutiva de la neurociència MO NO G RÀF IC 13/06/2016 Ester Des lis i Loreta Medina 27/3/2019 Els secrets del cervell-Revista Mètode https://metode.cat/revistes-metode/monografics/els-secrets-del-cervell-intro.html 2/2 importància per a comprendre l'evolució del llenguatge. En de nitiva, perspectives complementàries que ens descobreixen els secrets del cervell i il•luminen el camí cap a la compressió de la ment.