JAUME CASALS PONS - Academia.edu (original) (raw)

Uploads

Papers by JAUME CASALS PONS

La rencontre de Jean-Yves Pouilloux avec le peintre Alexandre Hollan a donné une inflexion décisi... more La rencontre de Jean-Yves Pouilloux avec le peintre Alexandre Hollan a donné une inflexion décisive à leur œuvre respective. Jean-Yves Pouilloux a consacré au peintre Alexandre Hollan un essai sur ses natures mortes, incitant en retour Alexandre Hollan à se lancer dans l'écriture d'une réflexion sur la peinture. Un échange fécond entre littérature et peinture est ainsi né de cette rencontre.

L'éveil : entre torpeur et vigilance, un instant de lucidité, au risque de l'errance, ava... more L'éveil : entre torpeur et vigilance, un instant de lucidité, au risque de l'errance, avant que ne ressurgissent les balises et œillères de l'esprit. Jean-Yves Pouilloux a décelé de telles échappées dans les inflexions imprévisibles des Essais et, par-delà, dans les jeux que des écrivains modernes - Queneau entre autres - emploient à dérégler les pièges du prêt-à-penser. Les études qui lui sont ici dédiées ont pour principal objet diverses formes et ressources de ce souci de liberté intellectuelle.

Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 1985

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1999

Jaume Casals "A pesar de mi padre muerto, a pesar de haber sido un niflo en un simétrico jardín d... more Jaume Casals "A pesar de mi padre muerto, a pesar de haber sido un niflo en un simétrico jardín de Hai Feng ¿yo, ahora, iba a morir?. Después reflexioné que todas las cosas le suceden a uno precisamente, precisamente ahora. Siglos de siglos y sólo en el presente ocurren los hechos; innumerables hombres en el aire, en la tierra y el mar, y todo lo que realmente pasa me pasa a mi..." J.L. BORGES, Eljanlín de senderas que se bifurcan. El conte de Borges es presenta a la lectura corn un enigma, un laberint de lectures ¡ d'històries. Un cop descabdellat el text, aquest laberint es pot intentar sobrevalorar de la següent manera: La troballa d'una declaració redactada i signada pel doctor Yu Tsun il•lumina un cert esdevediment de la Primera Guerra Europea. El text explica com Yu Tsun, catedràtic d'anglès i espia d'origen xinès al servei d'Alemanya, aconsegueix comunicar als alemanys un missatge decisiu. Al límit de l'arrest, ja desemmascarat com a espia enemic pel capità Madden, el cog¬ nom d'un cònsoj de la Xina al Regne Unit trobat a la guia de telèfons li dóna la idea fatídica:

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1982

Assaig per introdzcir en flosofia el concepte de magnitzcd negativa i Somnis d'zcn virionari expl... more Assaig per introdzcir en flosofia el concepte de magnitzcd negativa i Somnis d'zcn virionari explicats per somnir de la metafsicu (comentari) Jaume CASALS PONS 1 Crzjzca de la raó pura (A 7 5 3) (B 78 1) .

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1985

hi ha fragments autosuficients. Es diuen .histories i d e a h. Llaurem un solc en el camp imrnens... more hi ha fragments autosuficients. Es diuen .histories i d e a h. Llaurem un solc en el camp imrnens de la polernica sobre la llibertat i la providencia: sera el nostre racó, la historia ideal de Jacques le fataliste. En aquesta historia no surten els rnites, els profetes, els atomistes, els apostols, sant Agustí, Luter, els jesuites, Jansenius, Spinoza, Feuerbach, o Marx. Es tracta solament de Déu i quatre més. És probable que la ((Historia ideal de Jacques le fatalisten s'assembli menys a 1'~estudi conceptual» que al ((conte més o menys impecable de Jacques le fataliste)). El motiu és que es divideix en dues parts:

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1982

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1984

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1989

The central point of Bergson's philosophy is the intuitive experience of duration, which is situa... more The central point of Bergson's philosophy is the intuitive experience of duration, which is situated on the antipodes of the traditional idea of time. This conception of time, according to Bergson, puts time on the same leve1 as space, as a measurable entity, as the succession of instants to measure what come before and what comes afterwards. However, this conception is a complete fallacy resulting from the illegitimate projection of the characteristics of space in the dimension of time. Real time is not so much a form of exact access to the world of objects, but rather the true substance of life itself: it is qualitative, creative duration, a vital impulse which is grasped intuitively as the essential memory beyond the images and the material which form the present moment of perception and which are in reality the spacial solidification of duration in its flow. El temps en Bergson i Bergson són la mateixa cosa. Si no fos perque, un cop examinat el programa d'aquestes jornades sobre el temps, he vist que em pertoca fer el paper, juntament amb el profesor Vial Larraín, de representant «genuí» de la filosofia, no hauria elegit de cap manera aquest tema. Un tema que, d'altra banda, m'ha estat encomanat així mateix, amb aquest títol. Hauria elegit, per exemple, un dels punts més conflictius del bergsonisme, com és l'osci~lació que hom percep en l'autor entre l'opinió d'una identitat entre el temps bioldgic i el temps ontoldgic i l'opinió d'una contradicció entre ambdós conceptes. La primera ancorada essencialment en L'evolució creadora (l'obra més llegida i coneguda i. al meu parer, més enganyosa de Bergson, perque ha donat lloc a la idea errdnia d'un filintrop pseudo-romintic estovat) i la segona en El riure i Materia i memoria. O bé hauria escollit un altre conflicte, inicialment allunyat del problema del temps-pero que hi remetria, sens dubte, com qualsevol altre tema-, com ara el problema de la subjectivitat en el món

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1985

de que parlavem-amb una continuació desproporcionadament feble en conceptes respecte al que feien... more de que parlavem-amb una continuació desproporcionadament feble en conceptes respecte al que feien endevinar les esmentades presentacions de Kant i de Schelling. Vull dir que el tema de l'home de geni, en ambdós autors, és més aviat un corol.lari, un element obligat pero no essencial de la seva teoria. Per consegüent, sembla logic aquest afebliment del text, que és rnés imputable al tema que a l'escriptor, i només a aquest en la mesura que cal responsabilitzar-lo de l'elecció d'un tema d'aquestes proporcions: el concepte de geni als segles xvnI i XIX.

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1985

L Avenc Revista De Historia I Cultura, 2000

La rencontre de Jean-Yves Pouilloux avec le peintre Alexandre Hollan a donné une inflexion décisi... more La rencontre de Jean-Yves Pouilloux avec le peintre Alexandre Hollan a donné une inflexion décisive à leur œuvre respective. Jean-Yves Pouilloux a consacré au peintre Alexandre Hollan un essai sur ses natures mortes, incitant en retour Alexandre Hollan à se lancer dans l'écriture d'une réflexion sur la peinture. Un échange fécond entre littérature et peinture est ainsi né de cette rencontre.

L'éveil : entre torpeur et vigilance, un instant de lucidité, au risque de l'errance, ava... more L'éveil : entre torpeur et vigilance, un instant de lucidité, au risque de l'errance, avant que ne ressurgissent les balises et œillères de l'esprit. Jean-Yves Pouilloux a décelé de telles échappées dans les inflexions imprévisibles des Essais et, par-delà, dans les jeux que des écrivains modernes - Queneau entre autres - emploient à dérégler les pièges du prêt-à-penser. Les études qui lui sont ici dédiées ont pour principal objet diverses formes et ressources de ce souci de liberté intellectuelle.

Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, 1985

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1999

Jaume Casals "A pesar de mi padre muerto, a pesar de haber sido un niflo en un simétrico jardín d... more Jaume Casals "A pesar de mi padre muerto, a pesar de haber sido un niflo en un simétrico jardín de Hai Feng ¿yo, ahora, iba a morir?. Después reflexioné que todas las cosas le suceden a uno precisamente, precisamente ahora. Siglos de siglos y sólo en el presente ocurren los hechos; innumerables hombres en el aire, en la tierra y el mar, y todo lo que realmente pasa me pasa a mi..." J.L. BORGES, Eljanlín de senderas que se bifurcan. El conte de Borges es presenta a la lectura corn un enigma, un laberint de lectures ¡ d'històries. Un cop descabdellat el text, aquest laberint es pot intentar sobrevalorar de la següent manera: La troballa d'una declaració redactada i signada pel doctor Yu Tsun il•lumina un cert esdevediment de la Primera Guerra Europea. El text explica com Yu Tsun, catedràtic d'anglès i espia d'origen xinès al servei d'Alemanya, aconsegueix comunicar als alemanys un missatge decisiu. Al límit de l'arrest, ja desemmascarat com a espia enemic pel capità Madden, el cog¬ nom d'un cònsoj de la Xina al Regne Unit trobat a la guia de telèfons li dóna la idea fatídica:

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1982

Assaig per introdzcir en flosofia el concepte de magnitzcd negativa i Somnis d'zcn virionari expl... more Assaig per introdzcir en flosofia el concepte de magnitzcd negativa i Somnis d'zcn virionari explicats per somnir de la metafsicu (comentari) Jaume CASALS PONS 1 Crzjzca de la raó pura (A 7 5 3) (B 78 1) .

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1985

hi ha fragments autosuficients. Es diuen .histories i d e a h. Llaurem un solc en el camp imrnens... more hi ha fragments autosuficients. Es diuen .histories i d e a h. Llaurem un solc en el camp imrnens de la polernica sobre la llibertat i la providencia: sera el nostre racó, la historia ideal de Jacques le fataliste. En aquesta historia no surten els rnites, els profetes, els atomistes, els apostols, sant Agustí, Luter, els jesuites, Jansenius, Spinoza, Feuerbach, o Marx. Es tracta solament de Déu i quatre més. És probable que la ((Historia ideal de Jacques le fatalisten s'assembli menys a 1'~estudi conceptual» que al ((conte més o menys impecable de Jacques le fataliste)). El motiu és que es divideix en dues parts:

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1982

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1984

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1989

The central point of Bergson's philosophy is the intuitive experience of duration, which is situa... more The central point of Bergson's philosophy is the intuitive experience of duration, which is situated on the antipodes of the traditional idea of time. This conception of time, according to Bergson, puts time on the same leve1 as space, as a measurable entity, as the succession of instants to measure what come before and what comes afterwards. However, this conception is a complete fallacy resulting from the illegitimate projection of the characteristics of space in the dimension of time. Real time is not so much a form of exact access to the world of objects, but rather the true substance of life itself: it is qualitative, creative duration, a vital impulse which is grasped intuitively as the essential memory beyond the images and the material which form the present moment of perception and which are in reality the spacial solidification of duration in its flow. El temps en Bergson i Bergson són la mateixa cosa. Si no fos perque, un cop examinat el programa d'aquestes jornades sobre el temps, he vist que em pertoca fer el paper, juntament amb el profesor Vial Larraín, de representant «genuí» de la filosofia, no hauria elegit de cap manera aquest tema. Un tema que, d'altra banda, m'ha estat encomanat així mateix, amb aquest títol. Hauria elegit, per exemple, un dels punts més conflictius del bergsonisme, com és l'osci~lació que hom percep en l'autor entre l'opinió d'una identitat entre el temps bioldgic i el temps ontoldgic i l'opinió d'una contradicció entre ambdós conceptes. La primera ancorada essencialment en L'evolució creadora (l'obra més llegida i coneguda i. al meu parer, més enganyosa de Bergson, perque ha donat lloc a la idea errdnia d'un filintrop pseudo-romintic estovat) i la segona en El riure i Materia i memoria. O bé hauria escollit un altre conflicte, inicialment allunyat del problema del temps-pero que hi remetria, sens dubte, com qualsevol altre tema-, com ara el problema de la subjectivitat en el món

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1985

de que parlavem-amb una continuació desproporcionadament feble en conceptes respecte al que feien... more de que parlavem-amb una continuació desproporcionadament feble en conceptes respecte al que feien endevinar les esmentades presentacions de Kant i de Schelling. Vull dir que el tema de l'home de geni, en ambdós autors, és més aviat un corol.lari, un element obligat pero no essencial de la seva teoria. Per consegüent, sembla logic aquest afebliment del text, que és rnés imputable al tema que a l'escriptor, i només a aquest en la mesura que cal responsabilitzar-lo de l'elecció d'un tema d'aquestes proporcions: el concepte de geni als segles xvnI i XIX.

Enrahonar. Quaderns de filosofia, 1985

L Avenc Revista De Historia I Cultura, 2000