Joan Anton Rabella Ribas - Academia.edu (original) (raw)
Collective Books by Joan Anton Rabella Ribas
Papers by Joan Anton Rabella Ribas
Llengua & Literatura, 2005
i Literatura, una jornada sobre els textos medievals més antics del Pallars Jussà en relació amb ... more i Literatura, una jornada sobre els textos medievals més antics del Pallars Jussà en relació amb el naixement de la llengua catalana. Aquesta iniciativa, que es va poder realitzar mercès a la tasca organitzativa de Sílvia Romero, del SCC del Pallars Jussà, volia donar a conèixer el patrimoni lingüístic i documental d'aquella comarca, i ha coincidit en un any en què s'ha portat a terme la celebració institucional de la data fictícia de redacció de les Homilies d'Organyà (els tèorics i precisos 800 anys d'un text que només sabem que es devia escriure probablement entre el final del s. XII i el començament del s. XIII). Contràriament des del Pallars Jussà s'ha treballat per divulgar no hipòtesis poc fonamentades sinó l'estat actual del coneixement científic sobre els primers textos de la llengua catalana, un tema que, com apuntàvem, s'havia posat d'actualitat en bona mesura per la celebració institucional a què acabem d'al. ludir i que va generar altres actes i conferències (com algunes de les incloses en el I Col. loqui sobre la romanització del Pirineu i els dominis lingüístics actuals, celebrat a Salardú del 19 al 23 de juliol de 2004 i organitzat per la Universitat de Lleida i el Conselh Generau d'Aran), a més del fet que fins i tot la premsa hi dediqués algunes notícies. Aquesta jornada tenia un objectiu ben legítim i remarcable, ja que sovint el patrimoni lingüístic queda força al marge de la valoració del patrimoni cultural-moltes vegades entès d'una manera més material: pintura, arquitectura, escultura, etc. En aquest mateix sentit, en aquest cas concret resulta especialment oportuna la divulgació de la riquesa dels textos feudals pallaresos perquè ha estat un fet no prou conegut en la mateixa comarca, mentre que, contràriament, bona part dels primers documents de la llengua catalana se situen precisament a l'àrea del Pallars i l'Urgellet. Amb aquest objectiu es van programar tres conferències: Benigne Marqués va parlar sobre El fons documental de l'Arxiu Capitular d'Urgell-del qual és arxiver-, mentre que Joan Anton Rabella va repassar La documentació antiga en
Societat D Onomastica Butlleti Interior, 2007
Estudis Romanics, 2005
El 29 d'octubre de 2003 es va fer a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la presentació del No... more El 29 d'octubre de 2003 es va fer a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la presentació del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que és la culminació del projecte sorgit de l'encàrrec que el Parlament de Catalunya (Resolució 563/V, de 7 de maig de 1998), a proposta de la Comissió de Política Cultural, va fer al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè portés a terme l'elaboració d'un nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya amb la col. laboració de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta presentació va ser presidida pel president de l'IEC, Josep Laporte, i pels consellers, en aquell moment, de Cultura, Jordi Vilajoana, i de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, i hi va intervenir l'aleshores president de la Comissió de Toponímia de Catalunya i director general de Política Lingüística, Jordi Roigé. Aquest nomenclàtor havia de comprendre, a més dels topònims de caràcter territorial (comarques, parcs naturals), els noms principals dels nuclis de població (municipis i veïnats), dels elements arquitectònics singulars de caràcter monumental (per exemple, monestir de Poblet, castell de Requesens), dels orònims (per exemple, el Montsec, serra de Prades), dels hidrònims (per exemple, el Segre, la Muga) i de les vies de comunicació bàsiques (per exemple, túnel del Cadí, aeroport de Barcelona). ANTECEDENTS Des d'un punt de vista històric, hi ha un antecedent en la tasca d'oficialització de la toponímia: la llista dels noms de municipis de Catalunya que la Generalitat de Catalunya encarregà per decret del 20 d'abril de 1931 i que la Secció Filològica encomanà de realitzar a una ponència formada per Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta, que era el director de l'Oficina de Toponímia i Onomàstica (creada l'any 1921), i Joan Coromines, que col. laborà en aquesta oficina. En aquell moment històric i a mesura que fou legalment possible, els municipis que presentaven incorreccions lingüístiques en la seva denominació, per regla general, van resoldre aquestes diferències; recordem en aquest sentit els canvis de Villanueva y Geltrú per Vilanova i la Geltrú, San Quirico de Besora per Sant Quirze de Besora o Bañolas per Banyoles. Tanmateix, alguns municipis no van consentir d'efectuar-hi cap correcció en aquest sentit ni en aquell
Llengua & Literatura, 2001
Llengua I Us Revista Tecnica De Politica Linguistica, 2014
Estudis Romànics, Jun 26, 2008
L'any 1993 Philip D. Rasico va publicar el volum titulat Estudis i documents de lingüística histò... more L'any 1993 Philip D. Rasico va publicar el volum titulat Estudis i documents de lingüística històrica catalana en què recollia una bona part dels seus valuosos treballs sobre el català antic. En aquell moment, al volum número 6 de la revista Llengua & Literatura (Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994-1995, p. 436-437), en vam publicar una ressenya en què remarcàvem la importància de recopilar en un sol volum treballs que havien aparegut a publicacions ben diverses-algunes difícils de trobar-, de manera que se'n facilitava la difusió i la consulta. Precisament, en aquella ressenya tractàvem conjuntament el llibre de Rasico i els Estudis de gramàtica històrica de Joseph Gulsoy, publicat el mateix 1993 i que també aplegava un bon nombre dels seus estudis més significatius. Durant els anys immediatament posteriors, la lingüística històrica catalana va tenir la sort de veure com apareixien diferents reculls d'alguns dels autors més representatius d'aquesta disciplina: els Estudis de lingüística històrica catalana de Josep Moran l'any 1994, La llengua catalana mil anys enrere de Joan Bastardas el 1995 o els Estudis de filologia catalana i romànica de Germà Colón el 1997. Ara a El català antic P. D. Rasico torna a reunir un conjunt de treballs molt significatius, alguns dels quals ja apareixien en el volum de l'any 1993. L'aspecte més remarcable d'aquest llibre, que està format per dues parts ben diferenciades, precedides d'un estudi introductori de Josep Moran sobre «El procés de creació del català escrit» molt detallat, és que la primera part correspon a la reedició del magnífic treball Estudis sobre la fonologia del català preliterari, un estudi fonamental que es va publicar l'any 1982 en format de llibre i que des de feia molts anys estava exhaurit i resultava molt difícil de consultar. La segona part, titulada Documents antics: edició i comentari lingüístic, està formada per vuit treballs ja publicats anteriorment, quatre dels quals ja apareixien als Estudis i documents de lingüística històrica catalana, concretament «La llengua catalana preliterària en documents de l'antic bisbat d'Urgell (segles XI i XII)» (publicat anteriorment amb el títol «El català preliterari en documents procedents de l'antic bisbat d'Urgell (segles XI-XII)»), «El Capbreu de la Vall de Ribes (Alt Ripollès, 1283-1284)» (aparegut abans amb el títol «El Capbreu de la Vall de Ribes»), «Correspondència als bisbes de l'antiga diòcesi d'Urgell (anys 1230-1269)» (titulat anteriorment «Lletres 1. L'últim informe forma part de la publicació següent: Marina Subirats et al. (2000). Els trets lingüístics.
Llengua & Literatura, 2003
El 17 de maig de 2002 va tenir lloc la primera reunió dels representants de les diferents associa... more El 17 de maig de 2002 va tenir lloc la primera reunió dels representants de les diferents associacions internacionals de catalanística amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Aquesta reunió, que va partir d'una iniciativa de la presidència de l'IEC i del Servei de Relacions Exteriors de la mateixa institució i que va ser organitzada per l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), va comptar amb la participació d'Anna M. Compagna i Valentina Ripa de l'
Llengua & Literatura, 2008
A system has been developed for rapid selection of streptomycin resistant mutants, as adventitiou... more A system has been developed for rapid selection of streptomycin resistant mutants, as adventitious shoots arising from explants of several Solanaceous species. Efficient mutagenesis was achieved by incubating shoot culturederived leaf strips with 1 or 5 mM nitroso-methylurea, for 90 or 120 min. In Nicotiana tabacum and Lycopersicon peruvianum these treatments resulted in white or variegated adventitious shoots from up to 3.5% of explants placed on medium promoting shoot regeneration. Chlorophyll deficiencies were only observed very rarely in Solanum nigrum. Streptomycin resistant shoots were obtained from leaf explants placed on medium containing 500 mg 1-1 streptomycin sulphate, under which conditions ex plants are bleached and adventitious shoot development suppressed. Green adventitious shoots appeared at a frequency dependent both on the mutagenic treatment and on the species. The best response was with S. nigrwn where > 70% of the ex plants produced streptomycin resistant shoots, most of which retained their resistance on subsequent testing. Maternal inheritance of streptomycin resistance has been confirmed for several N. tabacum and S. nigrum mutants, and there is also evidence for paternal transmission in the latter species. The procedure h3.s been successfully extended to other species, including N. s_vlvestris and N. plumbagin (fOlia, and also to obtain spectinomycin resistant mutants.
Llengua & Literatura, 2001
Durant l'any 1999, la Societat Catalana de Llengua i Literatura ha organitzat o ha participat en ... more Durant l'any 1999, la Societat Catalana de Llengua i Literatura ha organitzat o ha participat en l'organització de les activitats següents: XXV Col•loqui de la Societat d'Onomàstica (Sagunt, 26 i 27 de febrer de 1999) D'acord amb la voluntat de realitzar actes descentralitzats, la SCLL va col•laborar en l'organització del XXV Col•loqui de la Societat d'Onomàstica, en el qual, a més, va participar per mitjà d'una ponència: Joan Anton Rabella: Toponímia: problemes i mètodes. Acte de commemoració del centenari del naixement de Joan Oliver (Centre Cultural de les Corts, Barcelona, 12 de maig de 1999) Josep Massot i Muntaner, vicepresident de la SCLL, va presentar l'acte de commemoració del centenari del naixement de Joan Oliver, que va ser organitzat conjuntament per la SCLL, el Centre Cultural de les Corts i l'Arxiu Municipal del Districte de les Corts, i que va consistir en tres conferències a càrrec de Joaquim Molas, Ignasi Riera i Francesc Vallverdú, i una lectura dramatitzada d'El Bestiari de Joan Oliver a càrrec de membres de l'IES Ausiàs Marc.
L'etimologia. Part de la lingüística o ciència autònoma? (IEC, abril i maig de 2008).-Durant el m... more L'etimologia. Part de la lingüística o ciència autònoma? (IEC, abril i maig de 2008).-Durant el mes d'abril, el Dr. Jordi Bruguera va impartir un curs sobre etimologia a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest curs, que estava organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, estava estructurat en quatre sessions (3, 10, 17 i 24 d'abril): Concepte i història; Fonts històriques; Problemes i mètodes, i Una etimologia particular: la de l'onomàstica. Apèndix: Els diccionaris etimològics actuals. La sessió titulada Concepte i història va incloure una part introductòria en què va tractar la definició del concepte etimologia i l'ambigüitat d'aquest mateix terme, i també hi va analitzar l'etimologia en la història (la visió dels hebreus, dels indis, dels àrabs, dels grecs i dels romans, i durant l'edat mitjana i des de l'humanisme fins a l'època moderna) i l'etimologia moderna (les escoles i les tendències, una etimologia integral i l'etimologia al domini català). La sessió dedicada als Problemes i mètodes estava dividida en set temes: la fonètica, l'evolució semàntica, la geografia lingüística, el testimoniatge documental, la interpretació etimològica (des de les interpretacions difícils fins a les etimologies noves, passant per les etimologies incertes o desconegudes), l'etimologia popular (l'homonimització i l'homosemització) i la formació de mots. En la part dedicada a les Fonts històriques va centrar l'explicació, d'una banda, en el llatí (amb els mots patrimonials i també amb la creació de termes nous cultes o neologismes) i, de l'altra, en la resta de fonts (el substrat preromà, el superstrat germànic, el superstrat àrab, els adstrats-occitanismes, castellanismes, gal. licismes, italianismes, sardismes en l'alguerès i anglicismes-i els vocabularis especialitzats-neologismes, tecnicismes i argot). Finalment a la darrera sessió, Una etimologia particular: la de l'onomàstica, Jordi Bruguera va repassar, d'una banda, les característiques i els problemes especials de la toponímia (tant des del punt de vista de la seva comprensió o interpretació immediata, com del seu origen històric) i, de l'altra, l'antroponímia, llatina, germànica i àrab. La part final de l'última sessió, després de tractar de la projecció de l'onomàstica en la lingüística, es va centrar a examinar els principals diccionaris etimològics. Durant el mes de maig, es va tornar a realitzar el mateix curs a la Universitat de València, aquesta vegada concentrat en dos dies (7 i 8 de maig) i en col. laboració amb el Departament de Filologia Catalana d'aquella universitat. Així mateix, es preveu que abans de final de l'any 2008 aparegui publicat aquest curs, amb una bibliografia molt completa sobre l'etimologia catalana,
In our previous article (Priyal et al., S olar Phys., 289, 127) we have discussed the details of ... more In our previous article (Priyal et al., S olar Phys., 289, 127) we have discussed the details of observations and methodology adopted to analyze the Ca-K spectroheliograms obtained at Kodaikanal Observatory (KO) to study the variation of Ca-K plage areas, enhanced network (EN) and active network (AN) for the three solar cycles, namely 19, 20, and 21. Now, we have derived the areas of chromospheric features using KO Ca-K spectroheliograms to study the long term variations of solar cycles between 14 and 21. The comparison of the derived plage areas from the data obtained at KO observatory for the period 1906-1985 with that of MWO, NSO for the period 1965-2002, earlier measurements made by Tlatov, Pevtsov, and Singh (2009, S olar Phys., 255, 239) for KO data and the SIDC sunspot numbers shows a good correlation. Uniformity of the data obtained with the same instrument remaining with the same specifications provided a unique opportunity to study long term intensity variations in plages and network regions. Therefore, we have investigated the variation of intensity contrast of these features with time at a temporal resolution of 6-months assuming the quiet background chromosphere remains unchanged during the period of 1906-2005 and found that average intensity of AN, representing the changes in small scale activity over solar surface, varies with solar cycle being less during the minimum phase. In addition, the average intensity of plages and EN varies with a very long period having a maximum value during the Solar Cycle number 19 which is the strongest solar cycle of 20th century.
CRÒNICA 703 llida i d'intercanvi i que, per tant, els catalans no hem de canviar de llengua amb e... more CRÒNICA 703 llida i d'intercanvi i que, per tant, els catalans no hem de canviar de llengua amb els que no són nadius. Ensems, esdevé necessari estudiar quins models lingüístics ens convé aplicar a la nostra societat, que fomentin la convivència. Montserrat Badia i Cardús Universitat Ramon Llull Acte d'homenatge a Jordi Bruguera i Talleda (Institut d'Estudis Catalans, 25 de novembre de 2010).-El 25 de novembre de 2010 la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL) va organitzar conjuntament amb Enciclopèdia Catalana un acte d'homenatge a Jordi Bruguera i Talleda (1926), que havia mort el 21 de juny d'aquell mateix any. Jordi Bruguera ha estat un filòleg prestigiós, especialista en els camps de la lexicologia, l'etimologia, la lingüística històrica i l'edició de textos-en què ens ha llegat edicions magnífiques, des de la crònica de Jaume I fins a la Bíblia catalana medieval-, i també un col•laborador entusiasta de la SCLL. El 2008 encara hi va realitzar un curs sobre etimologia, primer a la seu de l'IEC (3, 10, 17 i 24 d'abril) i després a la Universitat de València (7 i 8 de maig), que va tenir molta participació, malgrat l'especificitat del tema. Un curs que es va publicar aquell mateix any a la col•lecció Treballs de la SCLL amb el títol d'Introducció a l'etimologia. En aquest emotiu homenatge a una persona també molt emotiva i molt activa durant tota la seva vida, van participar col•legues, amics, que coneixien bé tant la persona com l'estudiós. August Bover, president de la SCLL, va presentar l'acte en què van intervenir Josep Massot, Joan Martí i Castell i Josep Torras. En la seva intervenció sobre «Jordi Bruguera, editor i professor», Josep Massot va parlar d'aquestes dues facetes, que el va conèixer molt bé, principalment a l'Abadia de Montserrat, on Jordi Bruguera va ser professor i on també va ser director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat abans que ho fos Josep Massot. Joan Martí i Castell, amb una aportació titulada «Jordi Bruguera, historiador de la llengua», va repassar la seva tasca en l'àmbit de la lingüística històrica, des de l'edició de textos fins a l'estudi dels diversos aspectes de la llengua antiga, amb especial atenció al lèxic, amb treballs tan coneguts i remarcables com: Història del lèxic català (1985), Homilies d'Organyà. Introducció i versió adaptada al català modern i glossari (1989) o la seva tesi doctoral, Llibre dels fets del rei En Jaume. Estudi filològic i lingüístic i vocabulari integral; text i glossari (2 volums, 1991). Finalment, Josep Torras a «Jordi Bruguera i Enciclopèdia Catalana» va repassar la feina de Jordi Bruguera a Enciclopèdia Catalana, com a assessor lingüístic i també en la realització d'una important tasca en l'edició de diccionaris com el Diccionari ortogràfic i de pronúncia (1990), el Diccionari de dubtes i dificultats del català (2000), el Diccionari etimològic (1996) o el Diccionari de la formació de mots (2006).
Els "Greuges de Guitard Isarn" es considerat com un dels textos mes antics en que la pa... more Els "Greuges de Guitard Isarn" es considerat com un dels textos mes antics en que la part escrita en catala predomina clarament sobre la llatina. Joan Anton Rabella analitza externament el document (situacio dins la historia de la llengua catalana, datacio i localitzacio, descripcio del document), en proposa una edicio i fa un resum del seu contingut. La part mes extensa del treball se centra en l'estudi linguistic del document: grafia i fonetica (vocalisme tonic, vocalisme aton i consonantisme); morfologia (conservacio dels casos llatins i morfologia verbal); morfosintaxi (possessius, indefinits, article, pronoms, verb, preposicions, conjuncions i organitzacio del discurs); lexic (onomastica).
Llengua & Literatura, 2005
i Literatura, una jornada sobre els textos medievals més antics del Pallars Jussà en relació amb ... more i Literatura, una jornada sobre els textos medievals més antics del Pallars Jussà en relació amb el naixement de la llengua catalana. Aquesta iniciativa, que es va poder realitzar mercès a la tasca organitzativa de Sílvia Romero, del SCC del Pallars Jussà, volia donar a conèixer el patrimoni lingüístic i documental d'aquella comarca, i ha coincidit en un any en què s'ha portat a terme la celebració institucional de la data fictícia de redacció de les Homilies d'Organyà (els tèorics i precisos 800 anys d'un text que només sabem que es devia escriure probablement entre el final del s. XII i el començament del s. XIII). Contràriament des del Pallars Jussà s'ha treballat per divulgar no hipòtesis poc fonamentades sinó l'estat actual del coneixement científic sobre els primers textos de la llengua catalana, un tema que, com apuntàvem, s'havia posat d'actualitat en bona mesura per la celebració institucional a què acabem d'al. ludir i que va generar altres actes i conferències (com algunes de les incloses en el I Col. loqui sobre la romanització del Pirineu i els dominis lingüístics actuals, celebrat a Salardú del 19 al 23 de juliol de 2004 i organitzat per la Universitat de Lleida i el Conselh Generau d'Aran), a més del fet que fins i tot la premsa hi dediqués algunes notícies. Aquesta jornada tenia un objectiu ben legítim i remarcable, ja que sovint el patrimoni lingüístic queda força al marge de la valoració del patrimoni cultural-moltes vegades entès d'una manera més material: pintura, arquitectura, escultura, etc. En aquest mateix sentit, en aquest cas concret resulta especialment oportuna la divulgació de la riquesa dels textos feudals pallaresos perquè ha estat un fet no prou conegut en la mateixa comarca, mentre que, contràriament, bona part dels primers documents de la llengua catalana se situen precisament a l'àrea del Pallars i l'Urgellet. Amb aquest objectiu es van programar tres conferències: Benigne Marqués va parlar sobre El fons documental de l'Arxiu Capitular d'Urgell-del qual és arxiver-, mentre que Joan Anton Rabella va repassar La documentació antiga en
Societat D Onomastica Butlleti Interior, 2007
Estudis Romanics, 2005
El 29 d'octubre de 2003 es va fer a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la presentació del No... more El 29 d'octubre de 2003 es va fer a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la presentació del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que és la culminació del projecte sorgit de l'encàrrec que el Parlament de Catalunya (Resolució 563/V, de 7 de maig de 1998), a proposta de la Comissió de Política Cultural, va fer al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè portés a terme l'elaboració d'un nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya amb la col. laboració de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquesta presentació va ser presidida pel president de l'IEC, Josep Laporte, i pels consellers, en aquell moment, de Cultura, Jordi Vilajoana, i de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, i hi va intervenir l'aleshores president de la Comissió de Toponímia de Catalunya i director general de Política Lingüística, Jordi Roigé. Aquest nomenclàtor havia de comprendre, a més dels topònims de caràcter territorial (comarques, parcs naturals), els noms principals dels nuclis de població (municipis i veïnats), dels elements arquitectònics singulars de caràcter monumental (per exemple, monestir de Poblet, castell de Requesens), dels orònims (per exemple, el Montsec, serra de Prades), dels hidrònims (per exemple, el Segre, la Muga) i de les vies de comunicació bàsiques (per exemple, túnel del Cadí, aeroport de Barcelona). ANTECEDENTS Des d'un punt de vista històric, hi ha un antecedent en la tasca d'oficialització de la toponímia: la llista dels noms de municipis de Catalunya que la Generalitat de Catalunya encarregà per decret del 20 d'abril de 1931 i que la Secció Filològica encomanà de realitzar a una ponència formada per Pompeu Fabra, Josep M. de Casacuberta, que era el director de l'Oficina de Toponímia i Onomàstica (creada l'any 1921), i Joan Coromines, que col. laborà en aquesta oficina. En aquell moment històric i a mesura que fou legalment possible, els municipis que presentaven incorreccions lingüístiques en la seva denominació, per regla general, van resoldre aquestes diferències; recordem en aquest sentit els canvis de Villanueva y Geltrú per Vilanova i la Geltrú, San Quirico de Besora per Sant Quirze de Besora o Bañolas per Banyoles. Tanmateix, alguns municipis no van consentir d'efectuar-hi cap correcció en aquest sentit ni en aquell
Llengua & Literatura, 2001
Llengua I Us Revista Tecnica De Politica Linguistica, 2014
Estudis Romànics, Jun 26, 2008
L'any 1993 Philip D. Rasico va publicar el volum titulat Estudis i documents de lingüística histò... more L'any 1993 Philip D. Rasico va publicar el volum titulat Estudis i documents de lingüística històrica catalana en què recollia una bona part dels seus valuosos treballs sobre el català antic. En aquell moment, al volum número 6 de la revista Llengua & Literatura (Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1994-1995, p. 436-437), en vam publicar una ressenya en què remarcàvem la importància de recopilar en un sol volum treballs que havien aparegut a publicacions ben diverses-algunes difícils de trobar-, de manera que se'n facilitava la difusió i la consulta. Precisament, en aquella ressenya tractàvem conjuntament el llibre de Rasico i els Estudis de gramàtica històrica de Joseph Gulsoy, publicat el mateix 1993 i que també aplegava un bon nombre dels seus estudis més significatius. Durant els anys immediatament posteriors, la lingüística històrica catalana va tenir la sort de veure com apareixien diferents reculls d'alguns dels autors més representatius d'aquesta disciplina: els Estudis de lingüística històrica catalana de Josep Moran l'any 1994, La llengua catalana mil anys enrere de Joan Bastardas el 1995 o els Estudis de filologia catalana i romànica de Germà Colón el 1997. Ara a El català antic P. D. Rasico torna a reunir un conjunt de treballs molt significatius, alguns dels quals ja apareixien en el volum de l'any 1993. L'aspecte més remarcable d'aquest llibre, que està format per dues parts ben diferenciades, precedides d'un estudi introductori de Josep Moran sobre «El procés de creació del català escrit» molt detallat, és que la primera part correspon a la reedició del magnífic treball Estudis sobre la fonologia del català preliterari, un estudi fonamental que es va publicar l'any 1982 en format de llibre i que des de feia molts anys estava exhaurit i resultava molt difícil de consultar. La segona part, titulada Documents antics: edició i comentari lingüístic, està formada per vuit treballs ja publicats anteriorment, quatre dels quals ja apareixien als Estudis i documents de lingüística històrica catalana, concretament «La llengua catalana preliterària en documents de l'antic bisbat d'Urgell (segles XI i XII)» (publicat anteriorment amb el títol «El català preliterari en documents procedents de l'antic bisbat d'Urgell (segles XI-XII)»), «El Capbreu de la Vall de Ribes (Alt Ripollès, 1283-1284)» (aparegut abans amb el títol «El Capbreu de la Vall de Ribes»), «Correspondència als bisbes de l'antiga diòcesi d'Urgell (anys 1230-1269)» (titulat anteriorment «Lletres 1. L'últim informe forma part de la publicació següent: Marina Subirats et al. (2000). Els trets lingüístics.
Llengua & Literatura, 2003
El 17 de maig de 2002 va tenir lloc la primera reunió dels representants de les diferents associa... more El 17 de maig de 2002 va tenir lloc la primera reunió dels representants de les diferents associacions internacionals de catalanística amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Aquesta reunió, que va partir d'una iniciativa de la presidència de l'IEC i del Servei de Relacions Exteriors de la mateixa institució i que va ser organitzada per l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), va comptar amb la participació d'Anna M. Compagna i Valentina Ripa de l'
Llengua & Literatura, 2008
A system has been developed for rapid selection of streptomycin resistant mutants, as adventitiou... more A system has been developed for rapid selection of streptomycin resistant mutants, as adventitious shoots arising from explants of several Solanaceous species. Efficient mutagenesis was achieved by incubating shoot culturederived leaf strips with 1 or 5 mM nitroso-methylurea, for 90 or 120 min. In Nicotiana tabacum and Lycopersicon peruvianum these treatments resulted in white or variegated adventitious shoots from up to 3.5% of explants placed on medium promoting shoot regeneration. Chlorophyll deficiencies were only observed very rarely in Solanum nigrum. Streptomycin resistant shoots were obtained from leaf explants placed on medium containing 500 mg 1-1 streptomycin sulphate, under which conditions ex plants are bleached and adventitious shoot development suppressed. Green adventitious shoots appeared at a frequency dependent both on the mutagenic treatment and on the species. The best response was with S. nigrwn where > 70% of the ex plants produced streptomycin resistant shoots, most of which retained their resistance on subsequent testing. Maternal inheritance of streptomycin resistance has been confirmed for several N. tabacum and S. nigrum mutants, and there is also evidence for paternal transmission in the latter species. The procedure h3.s been successfully extended to other species, including N. s_vlvestris and N. plumbagin (fOlia, and also to obtain spectinomycin resistant mutants.
Llengua & Literatura, 2001
Durant l'any 1999, la Societat Catalana de Llengua i Literatura ha organitzat o ha participat en ... more Durant l'any 1999, la Societat Catalana de Llengua i Literatura ha organitzat o ha participat en l'organització de les activitats següents: XXV Col•loqui de la Societat d'Onomàstica (Sagunt, 26 i 27 de febrer de 1999) D'acord amb la voluntat de realitzar actes descentralitzats, la SCLL va col•laborar en l'organització del XXV Col•loqui de la Societat d'Onomàstica, en el qual, a més, va participar per mitjà d'una ponència: Joan Anton Rabella: Toponímia: problemes i mètodes. Acte de commemoració del centenari del naixement de Joan Oliver (Centre Cultural de les Corts, Barcelona, 12 de maig de 1999) Josep Massot i Muntaner, vicepresident de la SCLL, va presentar l'acte de commemoració del centenari del naixement de Joan Oliver, que va ser organitzat conjuntament per la SCLL, el Centre Cultural de les Corts i l'Arxiu Municipal del Districte de les Corts, i que va consistir en tres conferències a càrrec de Joaquim Molas, Ignasi Riera i Francesc Vallverdú, i una lectura dramatitzada d'El Bestiari de Joan Oliver a càrrec de membres de l'IES Ausiàs Marc.
L'etimologia. Part de la lingüística o ciència autònoma? (IEC, abril i maig de 2008).-Durant el m... more L'etimologia. Part de la lingüística o ciència autònoma? (IEC, abril i maig de 2008).-Durant el mes d'abril, el Dr. Jordi Bruguera va impartir un curs sobre etimologia a la seu de Barcelona de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest curs, que estava organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, estava estructurat en quatre sessions (3, 10, 17 i 24 d'abril): Concepte i història; Fonts històriques; Problemes i mètodes, i Una etimologia particular: la de l'onomàstica. Apèndix: Els diccionaris etimològics actuals. La sessió titulada Concepte i història va incloure una part introductòria en què va tractar la definició del concepte etimologia i l'ambigüitat d'aquest mateix terme, i també hi va analitzar l'etimologia en la història (la visió dels hebreus, dels indis, dels àrabs, dels grecs i dels romans, i durant l'edat mitjana i des de l'humanisme fins a l'època moderna) i l'etimologia moderna (les escoles i les tendències, una etimologia integral i l'etimologia al domini català). La sessió dedicada als Problemes i mètodes estava dividida en set temes: la fonètica, l'evolució semàntica, la geografia lingüística, el testimoniatge documental, la interpretació etimològica (des de les interpretacions difícils fins a les etimologies noves, passant per les etimologies incertes o desconegudes), l'etimologia popular (l'homonimització i l'homosemització) i la formació de mots. En la part dedicada a les Fonts històriques va centrar l'explicació, d'una banda, en el llatí (amb els mots patrimonials i també amb la creació de termes nous cultes o neologismes) i, de l'altra, en la resta de fonts (el substrat preromà, el superstrat germànic, el superstrat àrab, els adstrats-occitanismes, castellanismes, gal. licismes, italianismes, sardismes en l'alguerès i anglicismes-i els vocabularis especialitzats-neologismes, tecnicismes i argot). Finalment a la darrera sessió, Una etimologia particular: la de l'onomàstica, Jordi Bruguera va repassar, d'una banda, les característiques i els problemes especials de la toponímia (tant des del punt de vista de la seva comprensió o interpretació immediata, com del seu origen històric) i, de l'altra, l'antroponímia, llatina, germànica i àrab. La part final de l'última sessió, després de tractar de la projecció de l'onomàstica en la lingüística, es va centrar a examinar els principals diccionaris etimològics. Durant el mes de maig, es va tornar a realitzar el mateix curs a la Universitat de València, aquesta vegada concentrat en dos dies (7 i 8 de maig) i en col. laboració amb el Departament de Filologia Catalana d'aquella universitat. Així mateix, es preveu que abans de final de l'any 2008 aparegui publicat aquest curs, amb una bibliografia molt completa sobre l'etimologia catalana,
In our previous article (Priyal et al., S olar Phys., 289, 127) we have discussed the details of ... more In our previous article (Priyal et al., S olar Phys., 289, 127) we have discussed the details of observations and methodology adopted to analyze the Ca-K spectroheliograms obtained at Kodaikanal Observatory (KO) to study the variation of Ca-K plage areas, enhanced network (EN) and active network (AN) for the three solar cycles, namely 19, 20, and 21. Now, we have derived the areas of chromospheric features using KO Ca-K spectroheliograms to study the long term variations of solar cycles between 14 and 21. The comparison of the derived plage areas from the data obtained at KO observatory for the period 1906-1985 with that of MWO, NSO for the period 1965-2002, earlier measurements made by Tlatov, Pevtsov, and Singh (2009, S olar Phys., 255, 239) for KO data and the SIDC sunspot numbers shows a good correlation. Uniformity of the data obtained with the same instrument remaining with the same specifications provided a unique opportunity to study long term intensity variations in plages and network regions. Therefore, we have investigated the variation of intensity contrast of these features with time at a temporal resolution of 6-months assuming the quiet background chromosphere remains unchanged during the period of 1906-2005 and found that average intensity of AN, representing the changes in small scale activity over solar surface, varies with solar cycle being less during the minimum phase. In addition, the average intensity of plages and EN varies with a very long period having a maximum value during the Solar Cycle number 19 which is the strongest solar cycle of 20th century.
CRÒNICA 703 llida i d'intercanvi i que, per tant, els catalans no hem de canviar de llengua amb e... more CRÒNICA 703 llida i d'intercanvi i que, per tant, els catalans no hem de canviar de llengua amb els que no són nadius. Ensems, esdevé necessari estudiar quins models lingüístics ens convé aplicar a la nostra societat, que fomentin la convivència. Montserrat Badia i Cardús Universitat Ramon Llull Acte d'homenatge a Jordi Bruguera i Talleda (Institut d'Estudis Catalans, 25 de novembre de 2010).-El 25 de novembre de 2010 la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL) va organitzar conjuntament amb Enciclopèdia Catalana un acte d'homenatge a Jordi Bruguera i Talleda (1926), que havia mort el 21 de juny d'aquell mateix any. Jordi Bruguera ha estat un filòleg prestigiós, especialista en els camps de la lexicologia, l'etimologia, la lingüística històrica i l'edició de textos-en què ens ha llegat edicions magnífiques, des de la crònica de Jaume I fins a la Bíblia catalana medieval-, i també un col•laborador entusiasta de la SCLL. El 2008 encara hi va realitzar un curs sobre etimologia, primer a la seu de l'IEC (3, 10, 17 i 24 d'abril) i després a la Universitat de València (7 i 8 de maig), que va tenir molta participació, malgrat l'especificitat del tema. Un curs que es va publicar aquell mateix any a la col•lecció Treballs de la SCLL amb el títol d'Introducció a l'etimologia. En aquest emotiu homenatge a una persona també molt emotiva i molt activa durant tota la seva vida, van participar col•legues, amics, que coneixien bé tant la persona com l'estudiós. August Bover, president de la SCLL, va presentar l'acte en què van intervenir Josep Massot, Joan Martí i Castell i Josep Torras. En la seva intervenció sobre «Jordi Bruguera, editor i professor», Josep Massot va parlar d'aquestes dues facetes, que el va conèixer molt bé, principalment a l'Abadia de Montserrat, on Jordi Bruguera va ser professor i on també va ser director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat abans que ho fos Josep Massot. Joan Martí i Castell, amb una aportació titulada «Jordi Bruguera, historiador de la llengua», va repassar la seva tasca en l'àmbit de la lingüística històrica, des de l'edició de textos fins a l'estudi dels diversos aspectes de la llengua antiga, amb especial atenció al lèxic, amb treballs tan coneguts i remarcables com: Història del lèxic català (1985), Homilies d'Organyà. Introducció i versió adaptada al català modern i glossari (1989) o la seva tesi doctoral, Llibre dels fets del rei En Jaume. Estudi filològic i lingüístic i vocabulari integral; text i glossari (2 volums, 1991). Finalment, Josep Torras a «Jordi Bruguera i Enciclopèdia Catalana» va repassar la feina de Jordi Bruguera a Enciclopèdia Catalana, com a assessor lingüístic i també en la realització d'una important tasca en l'edició de diccionaris com el Diccionari ortogràfic i de pronúncia (1990), el Diccionari de dubtes i dificultats del català (2000), el Diccionari etimològic (1996) o el Diccionari de la formació de mots (2006).
Els "Greuges de Guitard Isarn" es considerat com un dels textos mes antics en que la pa... more Els "Greuges de Guitard Isarn" es considerat com un dels textos mes antics en que la part escrita en catala predomina clarament sobre la llatina. Joan Anton Rabella analitza externament el document (situacio dins la historia de la llengua catalana, datacio i localitzacio, descripcio del document), en proposa una edicio i fa un resum del seu contingut. La part mes extensa del treball se centra en l'estudi linguistic del document: grafia i fonetica (vocalisme tonic, vocalisme aton i consonantisme); morfologia (conservacio dels casos llatins i morfologia verbal); morfosintaxi (possessius, indefinits, article, pronoms, verb, preposicions, conjuncions i organitzacio del discurs); lexic (onomastica).