Jordi Morera Camprubí - Academia.edu (original) (raw)

Papers by Jordi Morera Camprubí

La villa dels Castellets entre el baix imperi romà i l'època visigòtica (segles v-VIII dC

Despite the important role of livestock farming amongst Iron Age communities living in mountain r... more Despite the important role of livestock farming amongst Iron Age communities living in mountain regions, there is little information about livestock management, and particularly stabling practises, breeding systems, and grazing/foddering patterns. The study of the ground floor of Building G in Tossal de Baltarga has provided valuable insights into these important issues and has given us a better understanding of the social and economic patterns involved in all these livestock activities. It revealed the existence of a stable from the Late Iron Age, thanks to unique in situ finds of the stabled animals, including four sheep, a goat, and a horse, in addition to a range of organic remains preserved by fire and penning deposits. It is the first documented to date in the northeastern Iberian Peninsula. Through an integrated bio-geoarchaeological approach, combining a range of analytic procedures, including osteology, dental microwear, stable isotopes, phytoliths, dung spherulite analyses, and thin-section micromorphology, for the first time, this study has provided new, high-resolution evidence of livestock management strategies. Specifically, the research shed light on animal penning and feeding practises, revealing variable herbivorous regimes between species, the practise of seasonal movements, and the possible use of fodder as the main dietary regime of the animals stabled there. At the same time, the Baltarga case-study illustrates an indoor production unit that could reveal possible private control of some domestic animals in the Pyrenean Late Iron Age.

Over the last decades, micro-archaeological and ethnoarchaeological approaches have demonstrated ... more Over the last decades, micro-archaeological and ethnoarchaeological approaches have demonstrated the importance of animal dung deposits for reconstructing past human lifeways, primarily within caves and rock-shelters. The case study of Tossal de Baltarga (eastern Pyrenees) provides evidence from simultaneous storage and penning, along with the in situ remains in anatomical connection of several ovicaprines and a horse within a building destroyed by fire, dating to the second half of the third century BC. The current study provides new evidence for animal management and organisation of space at the site through examination in micromorphological thin-section and integrated phytolith and dung spherulite analyses. Micromorphological results reveal spatial variations in dung accumulation, possibly related to differences in the use of space. Phytolith records further provide insights into herbivorous regimes, dominated by a range of grass matter suggested to derive from fodder and/or grazing through the penning lifetime. This integrated approach contributes to the understanding of depositional pathways and taphonomy of penning deposits within built environments, critical for the reconstruction of activity areas and practices related to animal management, foddering/grazing activity, site formation processes, concepts of space within the settlement, health and the complexity of interactions between people and animals in mountain areas.

The Roman presence in high mountainous areas has traditionally been considered marginal, but rece... more The Roman presence in high mountainous areas has traditionally been considered marginal, but recent archaeological studies in several European regions have reshaped our understanding of the occupation and exploitation of these regions. Archaeological research conducted in the Cerdanya valley shows this to be the case in the eastern Pyrenees. The discovery and excavation of several indigenous settlements have allowed us to document an earlier and more intensive Roman presence there, attested by military activity and the exploitation of the area's resources. The site of Tossal de Baltarga (Lleida), where a group of Roman seal-rings was recovered, offers a window into this situation.

Archivo Espanol De Arqueologia, 2018

The archaeological works developed in the Cerdanya region (Eastern Pyrenees) in the last 15 years... more The archaeological works developed in the Cerdanya region (Eastern Pyrenees) in the last 15 years have made possible the identification of the Cerretani, a community briefly mentioned by Greco-Roman authors. Characteristics such as its origin, its cultural affiliation, and its peculiar territorial and economic patterns, have been identified for the first time from the study of some of its main sites. It is an ethnic group with a clear mountain and livestock component, who developed an interesting oppida system and an amazing rock epigraphic corpus.

Les intervencions arqueologiques dutes a terme per l’equip de recerca de la Universitat Autonoma ... more Les intervencions arqueologiques dutes a terme per l’equip de recerca de la Universitat Autonoma de Barcelona dirigit per Oriol Olesti a la Cerdanya han permes incrementar de forma substancial el coneixement sobre l’ocupacio d’aquest territori en epoca antiga. D’aquesta manera, la recerca a jaciments com el Castellot de Bolvir o el Tossal de Baltarga ha fet que ens puguem apropar a l’estructuracio politica, social, economica, cultural i territorial del poble historic dels ceretans. Un dels elements dels quals mes dades s’ha pogut obtenir seria de la relacio amb el territori i l’explotacio dels seus recursos. Aixi, es pot certificar que tant en epoca iberoceretana com romana republicana existi un aprofitament intens i una gestio eficient dels diversos recursos que oferia la Cerdanya.

"El treball “Poblament i territori de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberitzacio i la romanitza... more "El treball “Poblament i territori de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberitzacio i la romanitzacio de la vall cerdana” correspon a l’estudi territorial de la comarca natural i historica de Cerdanya, entenent-la i prenent-la ens les dues vessants, catalana i francesa, des de la primera edat del ferro fins a les acaballes del segle I ane. En aquest sentit, i tot i que l’area d’estudi queda molt ben circumscrita, el treball tambe te implicacions supraterritorials que abasten bona part dels Pirineus catalans. O sigui el territori que ocupa el poble historic dels Ceretans La recerca s’ha realitzat en dues direccions ben definides. D’una banda, s’ha procedit al buidatge de tota la documentacio d’aquest periode que ens pogues donar dades de caracter historic. Basicament hem fet el buidatge de les fonts literaries que mencionen algun aspecte dels ceretans, i el buidatge dels jaciments arqueologics coneguts de la comarca; pero tambe de dos altres tipus de dades que per les seves caracteristiques, podien ajudar-nos en les nostres interpretacions: el buidatge de les inscripcions iberiques en roca de Cerdanya, i el buidatge dels estudis paleoambientals dels Pirineus Orientals. D’altra banda, la segona esfera d’analisi ha estat la recerca efectuada a partir del treball continuat en diferents jaciments arqueologics de la comarca. Un primer assentament es el Castellot de Bolvir, ubicat a la part central de la vall cerdana, en una petita elevacio d’immillorables condicions estrategiques. Es tracta d’un enclavament amb precedents en el Bronze Final-Primer Ferro, pero que a principis del segle IV ane s’hi configura un oppidum iberic. Posteriorment, a mitjans de segle II ane s’hi ubicaria un praesidium romanorepublica, amb tot un seguit de reformes estructurals que afectaren sobretot al sistema defensiu i que significaren la creacio de grans edificis polifuncionals. Aquest assentament fou abandonat amb posterioritat a la guerra civil de Cesar i Pompeu, i molt probablement despres de la revolta ceretana dels anys 39-36 ane. Un segon assentament es el Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya, ubicat en un pujol a l’inici de la plana cerdana. Es tracta d’un indret que tambe presenta les mateixes fases evolutives que el Castellot pero amb una dimensio funcional mes centrada en el control territorial. Finalment, un ultim jaciment consisteix en les Guilleteres d’All, unes possibles mines auriferes a l’aire lliure d’epoca romana Amb tots aquests elements nosaltres elaborem una tesi segons la qual a Cerdanya s’hauria iniciat un proces d’iberitzacio a partir dels segles V-IV ane, tesi sustentada amb els canvis de les pautes d’ocupacio que es detecten en aquell moment, els augments dels rendiments economics, l’aparicio de les jerarquies socials, o l’aparicio de l’escriptura iberica. Nosaltres creiem que aquest poblament cereta sofriria el sotrac del pas d’Annibal vers Italia, amb elements de destruccio que es perceben en el propi territori. Finalment, i ja sota domini roma, a partir del segle II ane els ceretans iniciarien un proces d’integracio i assimilacio que els conduiria a la definitiva romanitzacio. En aquest proces hi tindria un paper importantissim el desenvolupat per l’exercit roma, sobretot pel que fa a l’explotacio del territori i al control de la via de comunicacio que significava l’eix Segre-Tet The work ""Population and Landscape of Cerdagne in the Antiquity. The Iberization and Romanization of the cerdan valley"" corresponds to the study of natural and historic region of Cerdagne, understanding and taking it on both sides, Catalan and French, from the early Iron Age to the end of the first century BC. In this regard, although the study area is well circumscribed, the work also has implications beyond the valley, covering much of the Catalan Pyrenees. Thisis the territory occupied by the historical people of Ceretans. The research has been done in two different ways. On one hand, we proceeded to analyse all the documents of this period we could give historical data. Basically, we did the analysis of all literary sources mentioning any aspect of Ceretans, and compiled the known archaeological sites in the region; but we also analyzed two other types of data that could help us in our interpretations: the compiled of the Iberian inscriptions on rock from Cerdagne, and the analysis of paleoenvironmental studies of the Eastern Pyrenees. On the other hand, the second area of research was based on the work ongoing in different archaeological sites in the region. The first is the archeological site of Castellot de Bolvir, located in the middle of the Cerdan valley, in a tiny hill with very good strategical conditions. It consists in an settlement with precedents in the Iron Age, but in which was founded an Iberian oppidum in the beginning of the fourth century BC. Later, in the middle of the second century BC, the site is transformed in a republican praesidium, with several structural changes that affected especially the…

espanolSe presentan datos sobre la actividad metalurgica en el poblado de Castellot de Bolvir (Ce... more espanolSe presentan datos sobre la actividad metalurgica en el poblado de Castellot de Bolvir (Cerdanya) durante su fase de ocupacion en los siglos II-I a.C. La identificacion de un edificio con varias estancias donde se realizaron diferentes actividades vinculadas con la metalurgia y algunos elementos ceramicos que podrian interpretarse como crisoles, llevo a indagar sobre su funcionalidad a traves del estudio de los sedimentos con Microscopia Electronica de Barrido (MEB). La identificacion de diferentes particulas meta- licas y minerales permite ampliar la informacion sobre los metales procesados en este taller principalmente, definiendo un area de actividad polimetalica (hierro, cobre, plomo, laton) y destaca la presencia de metales nobles (oro y plata) y cinabrio. EnglishThis paper offers new information about metallurgical activities in the site of Castellot de Bolvir (Cerdanya) during the 2nd-1st century BC. A singular building with several rooms was identifyed as a metallurgi...

Treballs d'Arqueologia

En els darrers anys, les intervencions arqueològiques dutes a terme a l'àrea de la Cerdanya han i... more En els darrers anys, les intervencions arqueològiques dutes a terme a l'àrea de la Cerdanya han identificat diverses evidències que permeten obtenir un major coneixement del poble històric dels ceretans. En aquest treball analitzarem aquelles que vinculen a aquests ceretans amb els fets succeïts durant la Segona Guerra Púnica i amb les seves conseqüències, principalment a través de les dades obtingudes al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya.

CYPSELA, 2017

Aquest article pretén donar un primera visió del conjunt ceràmic documentat en les diferents exca... more Aquest article pretén donar un primera visió del conjunt ceràmic documentat en les diferents excavacions dutes a terme al jaciment de " El Castellot " (Bolvir, Cerdanya). Mitjançant la classificació i la quantifica-ció de la ceràmica pertanyent a les primeres fases d'ocupació del jaciment, ceretana i iberoromana, contribuïm a la interpretació general del paper de El Castellot pel que fa a la importància de la seva localització geogràfica dins d'un pas natural com és la Cerdanya. This paper gives a first view of the pottery assemblages located in the different excavations campaigns accomplished at the site of " El Castellot " (Bolvir de Cerdanya, Girona). Through the classification and quantification of the pottery recorded in the first phases of occupation, Ceretan and Iberian-Roman, we contribute to the general interpretation of the role of El Castellot, considering the importance of its geographical situation in the natural walkway like the Cerdanya is....

Barcino Vol 2 2013 Isbn 978 84 940565 7 4 Pags 33 50, 2013

Este es un artículo de acceso abierto distribuido bajo los términos de una licencia de uso y dist... more Este es un artículo de acceso abierto distribuido bajo los términos de una licencia de uso y distribución Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional (CC-by 4.0).

La villa dels Castellets entre el baix imperi romà i l'època visigòtica (segles v-VIII dC

Despite the important role of livestock farming amongst Iron Age communities living in mountain r... more Despite the important role of livestock farming amongst Iron Age communities living in mountain regions, there is little information about livestock management, and particularly stabling practises, breeding systems, and grazing/foddering patterns. The study of the ground floor of Building G in Tossal de Baltarga has provided valuable insights into these important issues and has given us a better understanding of the social and economic patterns involved in all these livestock activities. It revealed the existence of a stable from the Late Iron Age, thanks to unique in situ finds of the stabled animals, including four sheep, a goat, and a horse, in addition to a range of organic remains preserved by fire and penning deposits. It is the first documented to date in the northeastern Iberian Peninsula. Through an integrated bio-geoarchaeological approach, combining a range of analytic procedures, including osteology, dental microwear, stable isotopes, phytoliths, dung spherulite analyses, and thin-section micromorphology, for the first time, this study has provided new, high-resolution evidence of livestock management strategies. Specifically, the research shed light on animal penning and feeding practises, revealing variable herbivorous regimes between species, the practise of seasonal movements, and the possible use of fodder as the main dietary regime of the animals stabled there. At the same time, the Baltarga case-study illustrates an indoor production unit that could reveal possible private control of some domestic animals in the Pyrenean Late Iron Age.

Over the last decades, micro-archaeological and ethnoarchaeological approaches have demonstrated ... more Over the last decades, micro-archaeological and ethnoarchaeological approaches have demonstrated the importance of animal dung deposits for reconstructing past human lifeways, primarily within caves and rock-shelters. The case study of Tossal de Baltarga (eastern Pyrenees) provides evidence from simultaneous storage and penning, along with the in situ remains in anatomical connection of several ovicaprines and a horse within a building destroyed by fire, dating to the second half of the third century BC. The current study provides new evidence for animal management and organisation of space at the site through examination in micromorphological thin-section and integrated phytolith and dung spherulite analyses. Micromorphological results reveal spatial variations in dung accumulation, possibly related to differences in the use of space. Phytolith records further provide insights into herbivorous regimes, dominated by a range of grass matter suggested to derive from fodder and/or grazing through the penning lifetime. This integrated approach contributes to the understanding of depositional pathways and taphonomy of penning deposits within built environments, critical for the reconstruction of activity areas and practices related to animal management, foddering/grazing activity, site formation processes, concepts of space within the settlement, health and the complexity of interactions between people and animals in mountain areas.

The Roman presence in high mountainous areas has traditionally been considered marginal, but rece... more The Roman presence in high mountainous areas has traditionally been considered marginal, but recent archaeological studies in several European regions have reshaped our understanding of the occupation and exploitation of these regions. Archaeological research conducted in the Cerdanya valley shows this to be the case in the eastern Pyrenees. The discovery and excavation of several indigenous settlements have allowed us to document an earlier and more intensive Roman presence there, attested by military activity and the exploitation of the area's resources. The site of Tossal de Baltarga (Lleida), where a group of Roman seal-rings was recovered, offers a window into this situation.

Archivo Espanol De Arqueologia, 2018

The archaeological works developed in the Cerdanya region (Eastern Pyrenees) in the last 15 years... more The archaeological works developed in the Cerdanya region (Eastern Pyrenees) in the last 15 years have made possible the identification of the Cerretani, a community briefly mentioned by Greco-Roman authors. Characteristics such as its origin, its cultural affiliation, and its peculiar territorial and economic patterns, have been identified for the first time from the study of some of its main sites. It is an ethnic group with a clear mountain and livestock component, who developed an interesting oppida system and an amazing rock epigraphic corpus.

Les intervencions arqueologiques dutes a terme per l’equip de recerca de la Universitat Autonoma ... more Les intervencions arqueologiques dutes a terme per l’equip de recerca de la Universitat Autonoma de Barcelona dirigit per Oriol Olesti a la Cerdanya han permes incrementar de forma substancial el coneixement sobre l’ocupacio d’aquest territori en epoca antiga. D’aquesta manera, la recerca a jaciments com el Castellot de Bolvir o el Tossal de Baltarga ha fet que ens puguem apropar a l’estructuracio politica, social, economica, cultural i territorial del poble historic dels ceretans. Un dels elements dels quals mes dades s’ha pogut obtenir seria de la relacio amb el territori i l’explotacio dels seus recursos. Aixi, es pot certificar que tant en epoca iberoceretana com romana republicana existi un aprofitament intens i una gestio eficient dels diversos recursos que oferia la Cerdanya.

"El treball “Poblament i territori de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberitzacio i la romanitza... more "El treball “Poblament i territori de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberitzacio i la romanitzacio de la vall cerdana” correspon a l’estudi territorial de la comarca natural i historica de Cerdanya, entenent-la i prenent-la ens les dues vessants, catalana i francesa, des de la primera edat del ferro fins a les acaballes del segle I ane. En aquest sentit, i tot i que l’area d’estudi queda molt ben circumscrita, el treball tambe te implicacions supraterritorials que abasten bona part dels Pirineus catalans. O sigui el territori que ocupa el poble historic dels Ceretans La recerca s’ha realitzat en dues direccions ben definides. D’una banda, s’ha procedit al buidatge de tota la documentacio d’aquest periode que ens pogues donar dades de caracter historic. Basicament hem fet el buidatge de les fonts literaries que mencionen algun aspecte dels ceretans, i el buidatge dels jaciments arqueologics coneguts de la comarca; pero tambe de dos altres tipus de dades que per les seves caracteristiques, podien ajudar-nos en les nostres interpretacions: el buidatge de les inscripcions iberiques en roca de Cerdanya, i el buidatge dels estudis paleoambientals dels Pirineus Orientals. D’altra banda, la segona esfera d’analisi ha estat la recerca efectuada a partir del treball continuat en diferents jaciments arqueologics de la comarca. Un primer assentament es el Castellot de Bolvir, ubicat a la part central de la vall cerdana, en una petita elevacio d’immillorables condicions estrategiques. Es tracta d’un enclavament amb precedents en el Bronze Final-Primer Ferro, pero que a principis del segle IV ane s’hi configura un oppidum iberic. Posteriorment, a mitjans de segle II ane s’hi ubicaria un praesidium romanorepublica, amb tot un seguit de reformes estructurals que afectaren sobretot al sistema defensiu i que significaren la creacio de grans edificis polifuncionals. Aquest assentament fou abandonat amb posterioritat a la guerra civil de Cesar i Pompeu, i molt probablement despres de la revolta ceretana dels anys 39-36 ane. Un segon assentament es el Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya, ubicat en un pujol a l’inici de la plana cerdana. Es tracta d’un indret que tambe presenta les mateixes fases evolutives que el Castellot pero amb una dimensio funcional mes centrada en el control territorial. Finalment, un ultim jaciment consisteix en les Guilleteres d’All, unes possibles mines auriferes a l’aire lliure d’epoca romana Amb tots aquests elements nosaltres elaborem una tesi segons la qual a Cerdanya s’hauria iniciat un proces d’iberitzacio a partir dels segles V-IV ane, tesi sustentada amb els canvis de les pautes d’ocupacio que es detecten en aquell moment, els augments dels rendiments economics, l’aparicio de les jerarquies socials, o l’aparicio de l’escriptura iberica. Nosaltres creiem que aquest poblament cereta sofriria el sotrac del pas d’Annibal vers Italia, amb elements de destruccio que es perceben en el propi territori. Finalment, i ja sota domini roma, a partir del segle II ane els ceretans iniciarien un proces d’integracio i assimilacio que els conduiria a la definitiva romanitzacio. En aquest proces hi tindria un paper importantissim el desenvolupat per l’exercit roma, sobretot pel que fa a l’explotacio del territori i al control de la via de comunicacio que significava l’eix Segre-Tet The work ""Population and Landscape of Cerdagne in the Antiquity. The Iberization and Romanization of the cerdan valley"" corresponds to the study of natural and historic region of Cerdagne, understanding and taking it on both sides, Catalan and French, from the early Iron Age to the end of the first century BC. In this regard, although the study area is well circumscribed, the work also has implications beyond the valley, covering much of the Catalan Pyrenees. Thisis the territory occupied by the historical people of Ceretans. The research has been done in two different ways. On one hand, we proceeded to analyse all the documents of this period we could give historical data. Basically, we did the analysis of all literary sources mentioning any aspect of Ceretans, and compiled the known archaeological sites in the region; but we also analyzed two other types of data that could help us in our interpretations: the compiled of the Iberian inscriptions on rock from Cerdagne, and the analysis of paleoenvironmental studies of the Eastern Pyrenees. On the other hand, the second area of research was based on the work ongoing in different archaeological sites in the region. The first is the archeological site of Castellot de Bolvir, located in the middle of the Cerdan valley, in a tiny hill with very good strategical conditions. It consists in an settlement with precedents in the Iron Age, but in which was founded an Iberian oppidum in the beginning of the fourth century BC. Later, in the middle of the second century BC, the site is transformed in a republican praesidium, with several structural changes that affected especially the…

espanolSe presentan datos sobre la actividad metalurgica en el poblado de Castellot de Bolvir (Ce... more espanolSe presentan datos sobre la actividad metalurgica en el poblado de Castellot de Bolvir (Cerdanya) durante su fase de ocupacion en los siglos II-I a.C. La identificacion de un edificio con varias estancias donde se realizaron diferentes actividades vinculadas con la metalurgia y algunos elementos ceramicos que podrian interpretarse como crisoles, llevo a indagar sobre su funcionalidad a traves del estudio de los sedimentos con Microscopia Electronica de Barrido (MEB). La identificacion de diferentes particulas meta- licas y minerales permite ampliar la informacion sobre los metales procesados en este taller principalmente, definiendo un area de actividad polimetalica (hierro, cobre, plomo, laton) y destaca la presencia de metales nobles (oro y plata) y cinabrio. EnglishThis paper offers new information about metallurgical activities in the site of Castellot de Bolvir (Cerdanya) during the 2nd-1st century BC. A singular building with several rooms was identifyed as a metallurgi...

Treballs d'Arqueologia

En els darrers anys, les intervencions arqueològiques dutes a terme a l'àrea de la Cerdanya han i... more En els darrers anys, les intervencions arqueològiques dutes a terme a l'àrea de la Cerdanya han identificat diverses evidències que permeten obtenir un major coneixement del poble històric dels ceretans. En aquest treball analitzarem aquelles que vinculen a aquests ceretans amb els fets succeïts durant la Segona Guerra Púnica i amb les seves conseqüències, principalment a través de les dades obtingudes al Castellot de Bolvir i al Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya.

CYPSELA, 2017

Aquest article pretén donar un primera visió del conjunt ceràmic documentat en les diferents exca... more Aquest article pretén donar un primera visió del conjunt ceràmic documentat en les diferents excavacions dutes a terme al jaciment de " El Castellot " (Bolvir, Cerdanya). Mitjançant la classificació i la quantifica-ció de la ceràmica pertanyent a les primeres fases d'ocupació del jaciment, ceretana i iberoromana, contribuïm a la interpretació general del paper de El Castellot pel que fa a la importància de la seva localització geogràfica dins d'un pas natural com és la Cerdanya. This paper gives a first view of the pottery assemblages located in the different excavations campaigns accomplished at the site of " El Castellot " (Bolvir de Cerdanya, Girona). Through the classification and quantification of the pottery recorded in the first phases of occupation, Ceretan and Iberian-Roman, we contribute to the general interpretation of the role of El Castellot, considering the importance of its geographical situation in the natural walkway like the Cerdanya is....

Barcino Vol 2 2013 Isbn 978 84 940565 7 4 Pags 33 50, 2013

Este es un artículo de acceso abierto distribuido bajo los términos de una licencia de uso y dist... more Este es un artículo de acceso abierto distribuido bajo los términos de una licencia de uso y distribución Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional (CC-by 4.0).