Josep Hernando - Academia.edu (original) (raw)

Papers by Josep Hernando

Anuario de Estudios Medievales, 2006

a. Al marge esquerre clausum traditum unum dicto Berengario Vives.-b. Al damunt del nom, dues rat... more a. Al marge esquerre clausum traditum unum dicto Berengario Vives.-b. Al damunt del nom, dues ratlletes obliqües per a indicar la ferina i l'abreviatura iur (iuravit)per a indicar el jurament.c. Barchinone interliniat.d. Segueix ratllat vixit.e. Segueix ratllat ma.f. emptione, al ms. emptiones.-g. Al damunt del nom, dues ratlletes obliqües per a indicar la ferma.h. calculi escrit sobre cautele.-i. Tot l'instrument ratllat amb tres ratlles verticals.

L'any 1928 el professor d'Economia de la Universitat de Columbia E. R. A. Seligman afirma... more L'any 1928 el professor d'Economia de la Universitat de Columbia E. R. A. Seligman afirmava: "En el camp de la Historia de la Economia hom troba encara immensos terrenys sense conrear i, fins i tot, gens explorats. Entre els mes importants hi ha el de la literatura economica espanyola. Potser oblidem massa que Espanya es troba un temps al davant d'Europa en poder politic i en riquesa i hom troba estrany que no es produeixi una activa discussio dels problemes mes importants que surgiren en la seva vida economica. Aquesta literatura es quasi de manera absoluta desconeguda fora d'Espanya."

Anuario de Estudios Medievales, 1999

sin duda en cuanto protagonista, el estudio de la cultura manuscrita y, a partir de mediados del ... more sin duda en cuanto protagonista, el estudio de la cultura manuscrita y, a partir de mediados del siglo XV, la del libro impreso. Por lo que hace a las fuentes, muchos de los estudios se han centrado en los inventarios post mortem, es decir en los libros especiales notariales, lo más espectacular de la documentación, con el objetivo de ver el contenido de las librerías o bibliotecas, de particulares y de instituciones, y conocer a los eventuales lectores. Sin embargo, la tipología de documentos o instrumentos notariales, siempre referentes al libro, que habría que tener presente, es muy variada: contratos de compraventa de libros, préstamos de numerario y ventas de rentas, perpetuas y vitalicias {censáis morts, violaris) garantizados con libros, es decir, con prenda de libros, débitos en general garantizados con libros, donaciones de libros, comodatos y comendas o comandas de libros, testamentos y albaceazgos, procuraciones, recibos de precios de papel y pergamino y otras materias, contratos de trabajo y aprendizaje para escribir, iluminar, imprimir i encuadernar libros o para la enseñanza de letra, contratos de sociedad para administrar y/o explotar escuelas, compraventa o alquiler de escuelas, etc.'. Con ello podríamos ver cómo circulaban los ^Cí. Josep HERNANDO, Llihres i lectors a la Barcelona del segle XIV, 2 vols., Fundació Noguera, Textos i Documents 30, Barcelona 1995; Josep HERNANDO I DELGADO. L'ensenyamení a Barcelona, segle XIV. Documents dels protocols notariais. Segona part: Instruments "Anuario de Estudios Medievales". 29 (1999) (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas Licencia Creative Commons 3.0 España (by-nc) http://estudiosmedievales.revistas.csic.es 410 JOSEF HERNANDO libros, cuál era su "papel" y obtendríamos el resultado de una tipología exhaustiva de libros: didácticos, notariales, filosóficos, teológico-morales, literario-históricos, científicos, jurídicos, litúrgico-piadosos, etc. De esta tipología documental, además de los socorridos inventarios, son de especial interés los testamentos. Un testador, que posea libros, no es raro que distinga a personas de su especial afecto con legados de libros^.

Sharq Al-Andalus, 1991

en un artículo, publicado en MIDEO, acerca de las fuentes árabes de la Explanatio Simboli de Ramó... more en un artículo, publicado en MIDEO, acerca de las fuentes árabes de la Explanatio Simboli de Ramón Martí, dominico catalán del siglo XIII, escribe: «Parmi les travaux de R. Martin, certains, dont l'attribution au dominicain catalan a été contestée, abordent des thèmes apologétiques en rapport avec l'Islam et je les signale ¡ci pour qu'on puisse mieux comprendre l'attitude spirituelle et intellectuelle de l'auteur de Y Explanatio Simboli. Dans un de ces travaux, le De iudicandis veris et fa/sisprophetis... Un autre de ces travaux, la Quadruplex reprobado, quaque éditée en 1550 sous le nom de Jean Gallus, est certainement d'origine spagnole et reflète de toute façon le milieu qui a été celui de R. Martin... Citons encore, dans le même genre, la Summa contra Coran, la Summa contra sarracenos et le De origine etprogressu et fine Machometi» (1). De lo escrito por el P. Cortabarría cabe deducir que las obras antiislámicas atribuibles a Ramón Martí serían cuatro: Quadruplex reprobado, Summa contra Coran, Summa contra Sarracenos y De origine et progressu et fine Machometi. Por mi parte, en la «Dix-huitième Session d'Histoire du Midi» que tuvo lugar en Fanjeaux en 1982, en la que, por cierto, estuvo presente el P. Cortabarría, mi intervención versó sobre la obra antiislámica de Ramón Martí, llegando a la conclusión de que no hay diversas obras antiislámicas de Ramón Martí y sí títulos diversos con un contenido idéntico, cuya autoría no había por qué poner en duda (2). El año siguiente, por otra parte, publiqué el texto de uno de los tres manuscritos existentes de dicha obra: el del códice 46

El Cami De Sant Jaume I Catalunya Actes Del Congres Internacional Celebrat a Barcelona Cervera I Lleida Els Dies 16 17 I 18 D Octubre De 2003 2007 Isbn 978 84 8415 820 2 Pags 83 89, 2007

De L Esclavitud a La Llibertat Esclaus I Lliberts a L Edat Mitjana Actas Del Col Loqui Internacional Celebrat a Barcelona Del 27 Al 29 De Maig De 1999 2000 Isbn 84 00 07873 X Pags 213 245, 2000

La Corona Catalanoaragonesa I El Seu Entorn Mediterrani a La Baixa Edat Mitjana Actes Del Seminari Celebrat a Barcelona Els Dies 27 I 28 De Novembre De 2003 2005 Isbn 84 00 08330 X Pags 135 146, 2005

Miscellania Homenatge a Josep Lladonosa 1992 Isbn 84 87029 28 0 Pags 275 292, 1992

Acta historica et archaeologica mediaevalia, 2002

Slaves' sellers had to declare the defects, vices and illnesses of the slaves sold to the buyers.... more Slaves' sellers had to declare the defects, vices and illnesses of the slaves sold to the buyers. If they did not do it, the buyers could demand the total amount of money back (actio redhibitoria) or just some part of it (actio aestimatoria vel quanto minus). Which were the defects, vices or illnesses of the slaves in the XIV and XV centuries? Which laws or rules were applied to them? EL DRET ROMÀ: MORBUS, VITIUM, ACTIO REDHIBITORIA, ACTIO AESTIMATORIA Els elements essencials del contracte de venda eren el lliurament per part del venedor de la mercaderia, és a dir, la merx, i per part del comprador del preu, és a dir, el pretium. El venedor, però, havia de fer saber al comprador tots el defectes i mancances que l'objecte venut pogués tenir. Pel que fa als esclaus, com deia el Dret Romà, els venedors havien de fer esment als compradors de les malalties o vicis que l'esclau pogués tenir, si era fugitiu o rodamón, si no estava exent de noxa o dany. En vendre l'esclau, el venedor havia de fer constar ben clarament aquests accidents. Altrament, si el venia contravinent això o contra el que hagués dit i promès, hom havia de donar acció al comprador, per tal que l'esclau fos tornat 1. És a dir, si el venedor hagués afir

Anuario de Estudios Medievales, 2008

El present estudi s'insereix dins del Projecte d'Investigació "La Corona de Aragón en el Mediterr... more El present estudi s'insereix dins del Projecte d'Investigació "La Corona de Aragón en el Mediterráneo medieval: puente entre culturas, mediadora entre Cristiandad e Islam" (Ref. HUM2007-61131), subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació i dirigit per la Dra. Roser

Anuario de Estudios Medievales, 2007

Cristianime-Judaisme, és a dir, comença amb l'aparició del Cristianisme en l'escena històrica. A ... more Cristianime-Judaisme, és a dir, comença amb l'aparició del Cristianisme en l'escena històrica. A la península ibèrica el convers, quant a problema, cal situar-lo a l'època visigòtica a partir de l'abjuració de l'Arrianisme per Recared, l'any 587, a causa del fanatisme exercit pels nous neòfits, i durant el regnat de Sisebut (612-621) amb les seves lleis antijueves. De l'any 711 al segle XII els jueus fruïren d'una època daurada sota el domini musulmà. L'equilibri i el benestar, però, es trencà amb la invasió dels Almoravits i els Almohades a causa de llur intolerància i fanatisme religiós. No és gens estrany, doncs, que molts jueus emigressin cap els regnes cristians del Nord, on serviren els interessos d'aquests, fruint d'una altra època d'esplendor durant els segles XII i XIII. Simultàniament, però, és a dir, a partir del segle XII, en precisar-se el concepte de Christianitas-lluita de les investidures i progressiu afermament de l'ideal teocràtic, croades i concreció de la Guerra Santa-es comença a produir un canvi en l'actitud dels cristians envers els jueus en tots els ordres. Es produí, per tant, de manera progressiva un canvi profund en la condició del poble jueu: hom anà passant d'una autonomia limitada a una condició d'absoluta subjecció i d'inferioritat davant els cristians. Si bé és cert que no en tots els Estats les noves condicions s'imposaren al poble hebreu amb el mateix rigor, sí que ho és que a la fi del segle XIV la posició dels jueus en tots els estats europeus era insostenible. Aquesta hostilitat tingué com a conseqüència els primers disturbis o "progroms" que començaren a Sevilla el març de 1391, seguiren per tota Andalusia i ambdues Castelles i arribaren a Aragó mitjan l'any. La conseqüència fou tot un seguit de conversions en massa, en optar pel baptisme i no pel martiri voluntari com a Anglaterra i Alemanya. Moltes aljames es dispersaren i, fins i tot, desaparegueren. Les predicacions de Sant Vicent Ferrer 1 i la Disputa de Tortosa 2 feren la resta. La conseqüència va ser la formació d'una minoria o classe social que per antonomàsia hom anomenarà dels conversos i que afecta de manera exclusiva als que procedien del judaisme. Es tracta d'un procés que comença el segle XIV i s'accelera fins l'expulsió d'any 1492 3 .