Josep Maria Piguillem Llorens - Academia.edu (original) (raw)

Uploads

Papers by Josep Maria Piguillem Llorens

Recerca Musicologica, 1981

més coneguda, per6 no bastantment estudiada capella del Duc de Caliibria a Valtncia. El resultat ... more més coneguda, per6 no bastantment estudiada capella del Duc de Caliibria a Valtncia. El resultat del meu treball no és encara prou madur per a arribar a afirmacions determinants i concloents. Per tant en aquest article solament crido l'atenció sobre un manuscrit que identifico com el Canconer de Gandia, de molt de temps perdut, el qual amb el M. 1166 conservat a la Biblioteca de Catalunya, potser prova I'intercanvi musical, o almenys la bona relació, entre les dues poblacions ve'ines per mitjanceria de I'insigne compositor Chceres. L'any 1505, Ferran el Catblic nomenava Ferran d'Aragó, duc de Ca-Iiibria, representant seu a Catalunya. Vint-i-un anys després el duc prenia per esposa Germana de Foix, vídua de I'esmentat rei. La boda fou apadrinada pel mateix Carles V, el qual els nomenii, conjuntament, virreis i lloctinents generals del Regne de Valtncia, ciutat en la qual varen passar la resta de la seva vida. 1 LLORENS, JOSE M. a , Cárceres ($*/o XVI), cuam Vdiancicos, Sociedad Espafiola de Musicologia. Madrid. 1980. Uns estudis del professor Josep RomeuZ demostren com el palau del dluc de Calabria fou per molt temps el centre més important i més aristbcrata d'aquell entorn i un cenacle d'activitats literkio-musicals prou valaoses per a satisfer I'anhel dels humanistes i cortesans que s'hi relacionaven. També I'aspecte cultual en les celebracions litúrgiques de la missa era ben esplendorós, segons

Recerca Musicologica, 1981

més coneguda, per6 no bastantment estudiada capella del Duc de Caliibria a Valtncia. El resultat ... more més coneguda, per6 no bastantment estudiada capella del Duc de Caliibria a Valtncia. El resultat del meu treball no és encara prou madur per a arribar a afirmacions determinants i concloents. Per tant en aquest article solament crido l'atenció sobre un manuscrit que identifico com el Canconer de Gandia, de molt de temps perdut, el qual amb el M. 1166 conservat a la Biblioteca de Catalunya, potser prova I'intercanvi musical, o almenys la bona relació, entre les dues poblacions ve'ines per mitjanceria de I'insigne compositor Chceres. L'any 1505, Ferran el Catblic nomenava Ferran d'Aragó, duc de Ca-Iiibria, representant seu a Catalunya. Vint-i-un anys després el duc prenia per esposa Germana de Foix, vídua de I'esmentat rei. La boda fou apadrinada pel mateix Carles V, el qual els nomenii, conjuntament, virreis i lloctinents generals del Regne de Valtncia, ciutat en la qual varen passar la resta de la seva vida. 1 LLORENS, JOSE M. a , Cárceres ($*/o XVI), cuam Vdiancicos, Sociedad Espafiola de Musicologia. Madrid. 1980. Uns estudis del professor Josep RomeuZ demostren com el palau del dluc de Calabria fou per molt temps el centre més important i més aristbcrata d'aquell entorn i un cenacle d'activitats literkio-musicals prou valaoses per a satisfer I'anhel dels humanistes i cortesans que s'hi relacionaven. També I'aspecte cultual en les celebracions litúrgiques de la missa era ben esplendorós, segons