Antoni Mas i Forners - Academia.edu (original) (raw)
Papers by Antoni Mas i Forners
Arc, L': quadern informatiu de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears, 2002
Esclavage, le mot est puissamment évocateur. S'imposent avec lui un espace, l'Atlantique ... more Esclavage, le mot est puissamment évocateur. S'imposent avec lui un espace, l'Atlantique ; une logique marchande, la traite ; un régime d'exploitation, la plantation ; un temps, la modernité ; une couleur, le noir. Lui adjoindre la Méditerranée éveillera sans doute une image seconde, celle des captifs de la course misérablement enchaînés dans les bagnes d'Alger, de Bougie ou de Tunis. Or, l'examiner depuis la Méditerranée et l'affirmer au pluriel, loin de sacrifier à un artifice rhétorique, situe l'ouvrage comme une interrogation de ces deux représentations singulières qui sont généralement confondues. Des rivages baltiques au Sahel, des steppes mongoles au Sahara, vers la mer Intérieure, se révèle un riche nuancier de pratiques de capture, de régimes légaux et de logiques économiques qui structurent les formes multiples et complexes de la privation de liberté : dette, course, piraterie et traites, comme autant de questions adressées à deux représentation...
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: revista d'estudis històrics, 2018
Resum: Des del segle XIII (1230) i fins devers mitjan segle XV, les mitjanes i grans propietats d... more Resum: Des del segle XIII (1230) i fins devers mitjan segle XV, les mitjanes i grans propietats de la ruralia de Mallorca solien ser denominades alqueries, rafals i marines. A partir de mitjan segle XV començaren a ser conegudes generalment com a possessions. Aquest treball intenta dilucidar quines varen ser les causes d'aquest canvi onomàstic. Abstract: From the 13th century (1230) to about mid 15th century, the medium and large properties of rural mallorca were called usually alqueries, rafals and marines. From the middle of the 15th century they began to be known as possessions. This paper tries to elucidate which were the causes of this onomastic change. Aquest treball s'ha duit a terme en el marc del projecte Elaboración de la metodología para la caracterización del paisaje histórico mediterráneo: entre la explotación y la sostenibilidad. Comprender el pasado y planificar el futuro (HAR2015-65870-R) finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad. Així mateix s'ha realitzat com a part de les activitats dels grups de recerca CLIMARIS (Climatologia, hidrologia, riscs naturals i territori, línia de recerca: Caracterització del paisatge actual a partir de la seva evolució històrica) i GRESMED (Estudis Medievals), tots dos de la Universitat de les Illes Balears.
Lluc Revista De Cultura I D Idees, 2000
Mayurqa Revista Del Departament De Ciencies Historiques I Teoria De Les Arts, 2000
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2013
Resum: En aquest article es dóna a conèixer una narració inèdita de la Germania mallorquina, obra... more Resum: En aquest article es dóna a conèixer una narració inèdita de la Germania mallorquina, obra del notari Joan Morro, un "mascarat" (partidari de l'orde establert) que va ser testimoni directe dels fets que descriu, almanco dels que esdevengueren en el setge d'Alcúdia, on s'havia refugiat en Morro, i en les proximitats d'aqueixa vila (Pollença, sa Pobla, Muro, Inca, Binissalem). El narrador no estalvia les descripcions de la repressió duita a terme per l'exèrcit reial, sobretot a la vila de Pollença.
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 1994
El procés repoblador a Mallorca durant la primera meitat del segle XIV. Una aportació al seu estu... more El procés repoblador a Mallorca durant la primera meitat del segle XIV. Una aportació al seu estudi. ANTONI MAS I FORNERS. L'estudi del procés repoblador que segueix a la conquesta catalana de 1229 encara és lluny d'esser clos. Així mateix, estudis recents (Portella,
Societat D Onomastica Butlleti Interior, 2003
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2004
De toponímia andalusina a antroponímia feudal. Els "llinatges" toponímics andalusins a la Mallorc... more De toponímia andalusina a antroponímia feudal. Els "llinatges" toponímics andalusins a la Mallorca del segle XIII * ANTONI MAS I FORNERS 0. Els llinatges toponímics andalusins, un reflex del "mudeixarisme" mallorquí'' En Fantroponimia mallorquina del segle XIII no són estranyes les designacions personals que incorporen un apel•latiu consistent en un topònim de l'illa anterior a la conquesta del 1229. Això ha fet pensar que les persones designades amb aqueix sistema (pronom més un locatiu seguit d'un topònim mallorquí o, també, un pronom seguit d'un topònim andalusi) eren o podrien sor indígenes mallorquins (andalusins) cristianitzats. Així. segons en Gabriel Alomar ciertos apellidos que figuran en documentos de años muy próximos al de la conquista, tanto en Mallorca como en Ihiza, y que indican un lugar de procedencia o de residencia (y de propiedad, en algún caso, en las mismas islas, sólo pueden corresponder a aborigénes cristianizados, que no perdieron el disfrute de sus tierras. Entre estos casos se hallan los del
Continuity and Change, 2015
ABSTRACTThe feudal colonisation of the Island of Majorca, traditionally considered part of the Sp... more ABSTRACTThe feudal colonisation of the Island of Majorca, traditionally considered part of the Spanish ‘Reconquista’, must be included in the greater process of European feudal expansion. The island was inhabited by people living in a Muslim society, not a feudal one. The conquest by Catalan lords meant the imposition of a new feudal class structure and a new use of natural resources on the conquered land. We summarise the composition and evolution of the three main components of this top-down imposed feudalism: the Muslim populations conquered and enslaved, the Catalan settlers and the entirely new agricultural landscape they created.
Societat D Onomastica Butlleti Interior, 2003
Xviii Jornada D Antroponimia I Toponimia 2006 Isbn 84 7632 979 2 Pags 37 44, 2006
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 1997
tradicions que ían referència al canvi d'ubicació de diferents pobles. Es el cas, per exemple, de... more tradicions que ían referència al canvi d'ubicació de diferents pobles. Es el cas, per exemple, de Crestaix i la Pobla, dc Robines i Binissalem, dc Caslcllilx i Algaida, de Guinycnt i Alcúdia. d'Hcro i Sania Margalida i de Sanl Miquel i Campanct. Darrera cada una d'aquestes tradicions hi sol haver un esdeveniment real que cis va donar origen, sovint transformat o canviat pel pas dels anys i per la imaginació popular. Així, bona part dels canvis d'emplaçament que descriuen aquestes tradicions són conseqüència, directa o no, de l'aplicació de la política d'ordenació territorial continguda a les Ordinacioits d'En Jaume II. Aquesl seria cl cas. precisament, de la tradició del transllat del poble desde Sanl Miquel cap a l'actual Campancl.
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2008
Endeutament pagès i alienació de la terra a Mallorca durant la segona meitat del segle XV. L'exem... more Endeutament pagès i alienació de la terra a Mallorca durant la segona meitat del segle XV. L'exemple del terme de Maria de la Salut*
Lluc Revista De Cultura I D Idees, 1992
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2000
Repobladors mallorquins al Sud del País Valencià després de l'expulsió dels moriscs. Cap a un est... more Repobladors mallorquins al Sud del País Valencià després de l'expulsió dels moriscs. Cap a un estat de la qüestió* ANTONI MAS I FORNERS JOAN-LLUÍS MONJO I MASCARÓ * Aquest treball-primer avanç d'una recerca d'abast molt més ampli que duim a terme conjuntament amb en Jaume Serra Barceló i na Margalida Bernat i Roca-és directament tributari dels estudis dc l'historiador i geògraf cn Josep Costa i Mas, el primer a estudiar de forma sistemàtica-i a valorar en la seva justa mesura-la repoblació mallorquina a les comarques dc la Marina Alta i Baixa de! País Valencià. ' Antoni Maria ALCOVER: "Dietari de l'eixida p'el Reync de València i Catalunya occidental",
Arc, L': quadern informatiu de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears, 2002
Esclavage, le mot est puissamment évocateur. S'imposent avec lui un espace, l'Atlantique ... more Esclavage, le mot est puissamment évocateur. S'imposent avec lui un espace, l'Atlantique ; une logique marchande, la traite ; un régime d'exploitation, la plantation ; un temps, la modernité ; une couleur, le noir. Lui adjoindre la Méditerranée éveillera sans doute une image seconde, celle des captifs de la course misérablement enchaînés dans les bagnes d'Alger, de Bougie ou de Tunis. Or, l'examiner depuis la Méditerranée et l'affirmer au pluriel, loin de sacrifier à un artifice rhétorique, situe l'ouvrage comme une interrogation de ces deux représentations singulières qui sont généralement confondues. Des rivages baltiques au Sahel, des steppes mongoles au Sahara, vers la mer Intérieure, se révèle un riche nuancier de pratiques de capture, de régimes légaux et de logiques économiques qui structurent les formes multiples et complexes de la privation de liberté : dette, course, piraterie et traites, comme autant de questions adressées à deux représentation...
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: revista d'estudis històrics, 2018
Resum: Des del segle XIII (1230) i fins devers mitjan segle XV, les mitjanes i grans propietats d... more Resum: Des del segle XIII (1230) i fins devers mitjan segle XV, les mitjanes i grans propietats de la ruralia de Mallorca solien ser denominades alqueries, rafals i marines. A partir de mitjan segle XV començaren a ser conegudes generalment com a possessions. Aquest treball intenta dilucidar quines varen ser les causes d'aquest canvi onomàstic. Abstract: From the 13th century (1230) to about mid 15th century, the medium and large properties of rural mallorca were called usually alqueries, rafals and marines. From the middle of the 15th century they began to be known as possessions. This paper tries to elucidate which were the causes of this onomastic change. Aquest treball s'ha duit a terme en el marc del projecte Elaboración de la metodología para la caracterización del paisaje histórico mediterráneo: entre la explotación y la sostenibilidad. Comprender el pasado y planificar el futuro (HAR2015-65870-R) finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad. Així mateix s'ha realitzat com a part de les activitats dels grups de recerca CLIMARIS (Climatologia, hidrologia, riscs naturals i territori, línia de recerca: Caracterització del paisatge actual a partir de la seva evolució històrica) i GRESMED (Estudis Medievals), tots dos de la Universitat de les Illes Balears.
Lluc Revista De Cultura I D Idees, 2000
Mayurqa Revista Del Departament De Ciencies Historiques I Teoria De Les Arts, 2000
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2013
Resum: En aquest article es dóna a conèixer una narració inèdita de la Germania mallorquina, obra... more Resum: En aquest article es dóna a conèixer una narració inèdita de la Germania mallorquina, obra del notari Joan Morro, un "mascarat" (partidari de l'orde establert) que va ser testimoni directe dels fets que descriu, almanco dels que esdevengueren en el setge d'Alcúdia, on s'havia refugiat en Morro, i en les proximitats d'aqueixa vila (Pollença, sa Pobla, Muro, Inca, Binissalem). El narrador no estalvia les descripcions de la repressió duita a terme per l'exèrcit reial, sobretot a la vila de Pollença.
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 1994
El procés repoblador a Mallorca durant la primera meitat del segle XIV. Una aportació al seu estu... more El procés repoblador a Mallorca durant la primera meitat del segle XIV. Una aportació al seu estudi. ANTONI MAS I FORNERS. L'estudi del procés repoblador que segueix a la conquesta catalana de 1229 encara és lluny d'esser clos. Així mateix, estudis recents (Portella,
Societat D Onomastica Butlleti Interior, 2003
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2004
De toponímia andalusina a antroponímia feudal. Els "llinatges" toponímics andalusins a la Mallorc... more De toponímia andalusina a antroponímia feudal. Els "llinatges" toponímics andalusins a la Mallorca del segle XIII * ANTONI MAS I FORNERS 0. Els llinatges toponímics andalusins, un reflex del "mudeixarisme" mallorquí'' En Fantroponimia mallorquina del segle XIII no són estranyes les designacions personals que incorporen un apel•latiu consistent en un topònim de l'illa anterior a la conquesta del 1229. Això ha fet pensar que les persones designades amb aqueix sistema (pronom més un locatiu seguit d'un topònim mallorquí o, també, un pronom seguit d'un topònim andalusi) eren o podrien sor indígenes mallorquins (andalusins) cristianitzats. Així. segons en Gabriel Alomar ciertos apellidos que figuran en documentos de años muy próximos al de la conquista, tanto en Mallorca como en Ihiza, y que indican un lugar de procedencia o de residencia (y de propiedad, en algún caso, en las mismas islas, sólo pueden corresponder a aborigénes cristianizados, que no perdieron el disfrute de sus tierras. Entre estos casos se hallan los del
Continuity and Change, 2015
ABSTRACTThe feudal colonisation of the Island of Majorca, traditionally considered part of the Sp... more ABSTRACTThe feudal colonisation of the Island of Majorca, traditionally considered part of the Spanish ‘Reconquista’, must be included in the greater process of European feudal expansion. The island was inhabited by people living in a Muslim society, not a feudal one. The conquest by Catalan lords meant the imposition of a new feudal class structure and a new use of natural resources on the conquered land. We summarise the composition and evolution of the three main components of this top-down imposed feudalism: the Muslim populations conquered and enslaved, the Catalan settlers and the entirely new agricultural landscape they created.
Societat D Onomastica Butlleti Interior, 2003
Xviii Jornada D Antroponimia I Toponimia 2006 Isbn 84 7632 979 2 Pags 37 44, 2006
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 1997
tradicions que ían referència al canvi d'ubicació de diferents pobles. Es el cas, per exemple, de... more tradicions que ían referència al canvi d'ubicació de diferents pobles. Es el cas, per exemple, de Crestaix i la Pobla, dc Robines i Binissalem, dc Caslcllilx i Algaida, de Guinycnt i Alcúdia. d'Hcro i Sania Margalida i de Sanl Miquel i Campanct. Darrera cada una d'aquestes tradicions hi sol haver un esdeveniment real que cis va donar origen, sovint transformat o canviat pel pas dels anys i per la imaginació popular. Així, bona part dels canvis d'emplaçament que descriuen aquestes tradicions són conseqüència, directa o no, de l'aplicació de la política d'ordenació territorial continguda a les Ordinacioits d'En Jaume II. Aquesl seria cl cas. precisament, de la tradició del transllat del poble desde Sanl Miquel cap a l'actual Campancl.
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2008
Endeutament pagès i alienació de la terra a Mallorca durant la segona meitat del segle XV. L'exem... more Endeutament pagès i alienació de la terra a Mallorca durant la segona meitat del segle XV. L'exemple del terme de Maria de la Salut*
Lluc Revista De Cultura I D Idees, 1992
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2000
Repobladors mallorquins al Sud del País Valencià després de l'expulsió dels moriscs. Cap a un est... more Repobladors mallorquins al Sud del País Valencià després de l'expulsió dels moriscs. Cap a un estat de la qüestió* ANTONI MAS I FORNERS JOAN-LLUÍS MONJO I MASCARÓ * Aquest treball-primer avanç d'una recerca d'abast molt més ampli que duim a terme conjuntament amb en Jaume Serra Barceló i na Margalida Bernat i Roca-és directament tributari dels estudis dc l'historiador i geògraf cn Josep Costa i Mas, el primer a estudiar de forma sistemàtica-i a valorar en la seva justa mesura-la repoblació mallorquina a les comarques dc la Marina Alta i Baixa de! País Valencià. ' Antoni Maria ALCOVER: "Dietari de l'eixida p'el Reync de València i Catalunya occidental",