Miquel Abanco - Academia.edu (original) (raw)
Papers by Miquel Abanco
Ausa, 2012
Contribution to the study of sixteenth-century wooden roofs in Vic En el següent article es publi... more Contribution to the study of sixteenth-century wooden roofs in Vic En el següent article es publiquen vuit contractes inèdits de sostres lignis concordats a Vic entre 1530 i 1545, amb l'objectiu d'estudiar-ne els seus autors juntament amb els seus tallers i eines. També es fa atenció als comitents que van encarregar els sostres, així com a la seva tipologia, materials i policromia. Malauradament cap d'aquests sostres no ha perviscut fins als nostres dies.
Ausa, 2011
Review of the Gascó studio and sixteenth-century Vic painting. State of the question and future p... more Review of the Gascó studio and sixteenth-century Vic painting. State of the question and future perspectives Arran de la publicació ara fa deu anys per part del Patronat d'Estudis Osonencs del llibre La pintura del segle xvi a Vic i el taller dels Gascó, s'ha revifat l'interès per aquest taller de pintura cinccentista. El present article recull les diverses aportacions fetes durant la darrera dècada i planteja els reptes de futur a l'hora d'abordar el tema.
e-rph - Revista electrónica de Patrimonio Histórico, Dec 1, 2014
Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, 2019
Titulares: "Dia Europeo de la Conservacion y la Restauracion del Patrimonio Cultural"; ... more Titulares: "Dia Europeo de la Conservacion y la Restauracion del Patrimonio Cultural"; "Conferencia inaugural a cargo del escultor Gerard Mas"; "Presentacion del numero 17 de la revista Unicum"; "Inauguracion de la exposicion«Conservar-Restraurar-Arte»"; "Visita de la presidenta de CRAC a la ESCRBCC"; "Formacion complementaria"; "Programa Erasmus"; "Participacion en el Salon de la Ensenanza".
Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, 2006
En el seguent article s’exposa la creixent feminitzacio de la conservacio-restauracio de bens cul... more En el seguent article s’exposa la creixent feminitzacio de la conservacio-restauracio de bens culturals a l’actualitat. Despres de contrastar aquesta situacio amb la de la primera meitat del segle XX a Catalunya, es conclou que la dona ha desenvolupat sovint al llarg de la historia i en diverses cultures el paper de guardiana i transmissora de gran part del patrimoni cultural.
En el seguent article s’analitza la figura de Francesc Tramulles Roig –a partir de la seva biogra... more En el seguent article s’analitza la figura de Francesc Tramulles Roig –a partir de la seva biografia, produccio artistica i activitats pedagogiques–, amb l’objectiu d’emmarcar la pintura de "La Mare de Deu intercedint a favor de les animes del purgatori", procedent de l’esglesia parroquial de Palau de Noguera, dins de la produccio i trajectoria artistica del pintor, alhora que es fa un estudi historic i iconografic del quadre. Tambe s’exposa la faceta de Francesc Tramulles com a restaurador, en un segle durant el qual la restauracio era considerada una tecnica artistica.
Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, 2020
Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, 2019
Titulars: "Dia Europeu de la Conservacio i la Restauracio del Patrimoni Cultural"; &quo... more Titulars: "Dia Europeu de la Conservacio i la Restauracio del Patrimoni Cultural"; "Conferencia inaugural a carrec de l'escultor Gerard Mas"; "Presentacio del numero 17 de la revista Unicum"; "Inauguracio de l'exposicio «Conservar-Restraurar-Art»"; "Visita de la presidenta de CRAC a l'ESCRBCC"; "Formacio complementaria"; "Programa Erasmus"; "Participacio al Salo de l'Ensenyament".
SE ANALIZA LA ORGANIZACION, INTEGRANTES Y PRODUCCION DEL TALLER PICTORICO DE LA FAMILIA GASCO, ES... more SE ANALIZA LA ORGANIZACION, INTEGRANTES Y PRODUCCION DEL TALLER PICTORICO DE LA FAMILIA GASCO, ESTABLECIDA EN VIC ENTRE 1502/1503 Y 1546, EN DOS ETAPAS: 1502/1503 - 1529 (CUANDO EL JEFE DEL TALLER ERA JOAN GASCO) Y 1529 - 1546 (CUANDO EL JEFE DEL TALLER ERA SU HIJO PERE O PEROT GASCO).SE CATALOGA SU PRODUCCION PICTORICA EN CUATRO APARTADOS: OBRAS DOCUMENTADAS; OBRAS ATRIBUIDAS NO DOCUMENTADAS Y FECHADAS; OBRAS ATRIBUIDAS, NO DOCUMENTADAS, NO FECHADAS O CON DATACION IMPRECISA; OBRAS ATRIBUIDAS DUDOSAS NO DOCUMENTADAS. FINALMENTE, SE COMPLETA ESTE ESTUDIO MONOGRAFICO SOBRE LA FAMILIA GASCO CON UNA VISION PANORAMICA DE LA ACTIVIDAD Y PRODUCCION DE LOS OTROS PINTORES CONTEMPORANEOS AL TALLER DOCUMENTADOS EN LA CIUDAD DE VIC Y DENTRO DEL OBISPADO VICENSE DURANTE EL SIGLO XVI, CON EL FIN DE ESTABLECER LOS VINCULOS CON DICHO TALLER Y PRECISAR SU DESINTEGRACION, ASI COMO SUS SUCESORES.
Un dels episodis mes coneguts de la historia de la restauracio decimononica a l’estat espanyol es... more Un dels episodis mes coneguts de la historia de la restauracio decimononica a l’estat espanyol es la intervencio que realitza l’arquitecte barceloni Elies Rogent a la basilica de Santa Maria de Ripoll entre 1886 i 1893 sota els parametres de l’anomenada “restauracio estilistica” desenvolupada a Franca per Eugene Viollet-le-Duc i consistent en “restablir un edifici a un estat complet que pot no haver existit en un moment donat”, a partir de la definicio de l’estil primordial del monument, de la unitat estilistica del conjunt (que comporta l’eliminacio dels afegits que desfiguren aquesta unitat) i del metode analogic per a la reconstruccio de les parts perdudes.
Filmhistoria online, 1994
Titulo original: La plaça del Diamant. Producción: Televisión Española, SA / Fígaro Films SA (198... more Titulo original: La plaça del Diamant. Producción: Televisión Española, SA / Fígaro Films SA (1981-1982). Productores: Martín de Blas y Pepón Coromina. Director: Francesc Betriu. Guión: Francesc Betriu, Benet Rosell y Gustau Hernández, a partir de la novela ...
Butlleti De La Reial Academia Catalana De Belles Arts De Sant Jordi, 2004
Unicum Revista De L Escola Superior De Conservacio I Restauracio De Bens Culturals De Catalunya, 2003
permet observar que a moltes llindes de sobre la porta de les cases hi ha un aily picat a la pedr... more permet observar que a moltes llindes de sobre la porta de les cases hi ha un aily picat a la pedra que ens informa de la data que es va construir o reformar l'edifici. Gairebé totes aquestes dates corresponen al segle XVIII, un segle clau en la historia de la vila, ja que experimenta un creixement urbanistic sense precedents, fruit d'un bon moment econbmic i demogrific que comporta la remodelació del conjunt medieval de la Vila Closa i l'edificació de sol a r~ ubicats als ravals. La vila dlAitafulla va passar de 192 veins l'any 1719 a 1.724 habitants l'any 1787, una xifra que no sera superada fins al final del segle XX. Aquest augment de població tan espectacular es deu al fet que l'oligarquia comercial altafullenca impulsa I'economia gricies a la comercialització dels productes del camp i a la relació amb les colonies americanes. La creixent necessitat de productes agrícoles comporti l'explotació de terres ermes, es converú el seca en regatge i, a més, s'assecaren estanys i aiguamolls. Sens dnbte el segle XVIII és un dels moments més brillants de la vila, ates que a la centúria següent s'entri en crisi, com bo confirma la perdua d'habitants a partir del segle XIX i durant gran part del segle XX. Així, dones, l'any 1825 Altahlla només comptava amb 1.035 habitants i l'any 1955 la xifra s'havia reduit a 627 veins."' Aquestes modestes dades demogrifiques contrasten amb I'important increment que ha experimencat la vila a les acaballes del segie XX i principis del m, merces al turisme i a la proximitat amb la ciutat de Tarragona; una proximitat que certament sempre ha existit pero que ara és més facil de re
Quaderns Del Museu Episcopal De Vic, 2013
Ausa, 2012
Contribution to the study of sixteenth-century wooden roofs in Vic En el següent article es publi... more Contribution to the study of sixteenth-century wooden roofs in Vic En el següent article es publiquen vuit contractes inèdits de sostres lignis concordats a Vic entre 1530 i 1545, amb l'objectiu d'estudiar-ne els seus autors juntament amb els seus tallers i eines. També es fa atenció als comitents que van encarregar els sostres, així com a la seva tipologia, materials i policromia. Malauradament cap d'aquests sostres no ha perviscut fins als nostres dies.
Ausa, 2011
Review of the Gascó studio and sixteenth-century Vic painting. State of the question and future p... more Review of the Gascó studio and sixteenth-century Vic painting. State of the question and future perspectives Arran de la publicació ara fa deu anys per part del Patronat d'Estudis Osonencs del llibre La pintura del segle xvi a Vic i el taller dels Gascó, s'ha revifat l'interès per aquest taller de pintura cinccentista. El present article recull les diverses aportacions fetes durant la darrera dècada i planteja els reptes de futur a l'hora d'abordar el tema.
e-rph - Revista electrónica de Patrimonio Histórico, Dec 1, 2014
Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, 2019
Titulares: "Dia Europeo de la Conservacion y la Restauracion del Patrimonio Cultural"; ... more Titulares: "Dia Europeo de la Conservacion y la Restauracion del Patrimonio Cultural"; "Conferencia inaugural a cargo del escultor Gerard Mas"; "Presentacion del numero 17 de la revista Unicum"; "Inauguracion de la exposicion«Conservar-Restraurar-Arte»"; "Visita de la presidenta de CRAC a la ESCRBCC"; "Formacion complementaria"; "Programa Erasmus"; "Participacion en el Salon de la Ensenanza".
Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, 2006
En el seguent article s’exposa la creixent feminitzacio de la conservacio-restauracio de bens cul... more En el seguent article s’exposa la creixent feminitzacio de la conservacio-restauracio de bens culturals a l’actualitat. Despres de contrastar aquesta situacio amb la de la primera meitat del segle XX a Catalunya, es conclou que la dona ha desenvolupat sovint al llarg de la historia i en diverses cultures el paper de guardiana i transmissora de gran part del patrimoni cultural.
En el seguent article s’analitza la figura de Francesc Tramulles Roig –a partir de la seva biogra... more En el seguent article s’analitza la figura de Francesc Tramulles Roig –a partir de la seva biografia, produccio artistica i activitats pedagogiques–, amb l’objectiu d’emmarcar la pintura de "La Mare de Deu intercedint a favor de les animes del purgatori", procedent de l’esglesia parroquial de Palau de Noguera, dins de la produccio i trajectoria artistica del pintor, alhora que es fa un estudi historic i iconografic del quadre. Tambe s’exposa la faceta de Francesc Tramulles com a restaurador, en un segle durant el qual la restauracio era considerada una tecnica artistica.
Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, 2020
Unicum: revista de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, 2019
Titulars: "Dia Europeu de la Conservacio i la Restauracio del Patrimoni Cultural"; &quo... more Titulars: "Dia Europeu de la Conservacio i la Restauracio del Patrimoni Cultural"; "Conferencia inaugural a carrec de l'escultor Gerard Mas"; "Presentacio del numero 17 de la revista Unicum"; "Inauguracio de l'exposicio «Conservar-Restraurar-Art»"; "Visita de la presidenta de CRAC a l'ESCRBCC"; "Formacio complementaria"; "Programa Erasmus"; "Participacio al Salo de l'Ensenyament".
SE ANALIZA LA ORGANIZACION, INTEGRANTES Y PRODUCCION DEL TALLER PICTORICO DE LA FAMILIA GASCO, ES... more SE ANALIZA LA ORGANIZACION, INTEGRANTES Y PRODUCCION DEL TALLER PICTORICO DE LA FAMILIA GASCO, ESTABLECIDA EN VIC ENTRE 1502/1503 Y 1546, EN DOS ETAPAS: 1502/1503 - 1529 (CUANDO EL JEFE DEL TALLER ERA JOAN GASCO) Y 1529 - 1546 (CUANDO EL JEFE DEL TALLER ERA SU HIJO PERE O PEROT GASCO).SE CATALOGA SU PRODUCCION PICTORICA EN CUATRO APARTADOS: OBRAS DOCUMENTADAS; OBRAS ATRIBUIDAS NO DOCUMENTADAS Y FECHADAS; OBRAS ATRIBUIDAS, NO DOCUMENTADAS, NO FECHADAS O CON DATACION IMPRECISA; OBRAS ATRIBUIDAS DUDOSAS NO DOCUMENTADAS. FINALMENTE, SE COMPLETA ESTE ESTUDIO MONOGRAFICO SOBRE LA FAMILIA GASCO CON UNA VISION PANORAMICA DE LA ACTIVIDAD Y PRODUCCION DE LOS OTROS PINTORES CONTEMPORANEOS AL TALLER DOCUMENTADOS EN LA CIUDAD DE VIC Y DENTRO DEL OBISPADO VICENSE DURANTE EL SIGLO XVI, CON EL FIN DE ESTABLECER LOS VINCULOS CON DICHO TALLER Y PRECISAR SU DESINTEGRACION, ASI COMO SUS SUCESORES.
Un dels episodis mes coneguts de la historia de la restauracio decimononica a l’estat espanyol es... more Un dels episodis mes coneguts de la historia de la restauracio decimononica a l’estat espanyol es la intervencio que realitza l’arquitecte barceloni Elies Rogent a la basilica de Santa Maria de Ripoll entre 1886 i 1893 sota els parametres de l’anomenada “restauracio estilistica” desenvolupada a Franca per Eugene Viollet-le-Duc i consistent en “restablir un edifici a un estat complet que pot no haver existit en un moment donat”, a partir de la definicio de l’estil primordial del monument, de la unitat estilistica del conjunt (que comporta l’eliminacio dels afegits que desfiguren aquesta unitat) i del metode analogic per a la reconstruccio de les parts perdudes.
Filmhistoria online, 1994
Titulo original: La plaça del Diamant. Producción: Televisión Española, SA / Fígaro Films SA (198... more Titulo original: La plaça del Diamant. Producción: Televisión Española, SA / Fígaro Films SA (1981-1982). Productores: Martín de Blas y Pepón Coromina. Director: Francesc Betriu. Guión: Francesc Betriu, Benet Rosell y Gustau Hernández, a partir de la novela ...
Butlleti De La Reial Academia Catalana De Belles Arts De Sant Jordi, 2004
Unicum Revista De L Escola Superior De Conservacio I Restauracio De Bens Culturals De Catalunya, 2003
permet observar que a moltes llindes de sobre la porta de les cases hi ha un aily picat a la pedr... more permet observar que a moltes llindes de sobre la porta de les cases hi ha un aily picat a la pedra que ens informa de la data que es va construir o reformar l'edifici. Gairebé totes aquestes dates corresponen al segle XVIII, un segle clau en la historia de la vila, ja que experimenta un creixement urbanistic sense precedents, fruit d'un bon moment econbmic i demogrific que comporta la remodelació del conjunt medieval de la Vila Closa i l'edificació de sol a r~ ubicats als ravals. La vila dlAitafulla va passar de 192 veins l'any 1719 a 1.724 habitants l'any 1787, una xifra que no sera superada fins al final del segle XX. Aquest augment de població tan espectacular es deu al fet que l'oligarquia comercial altafullenca impulsa I'economia gricies a la comercialització dels productes del camp i a la relació amb les colonies americanes. La creixent necessitat de productes agrícoles comporti l'explotació de terres ermes, es converú el seca en regatge i, a més, s'assecaren estanys i aiguamolls. Sens dnbte el segle XVIII és un dels moments més brillants de la vila, ates que a la centúria següent s'entri en crisi, com bo confirma la perdua d'habitants a partir del segle XIX i durant gran part del segle XX. Així, dones, l'any 1825 Altahlla només comptava amb 1.035 habitants i l'any 1955 la xifra s'havia reduit a 627 veins."' Aquestes modestes dades demogrifiques contrasten amb I'important increment que ha experimencat la vila a les acaballes del segie XX i principis del m, merces al turisme i a la proximitat amb la ciutat de Tarragona; una proximitat que certament sempre ha existit pero que ara és més facil de re
Quaderns Del Museu Episcopal De Vic, 2013