Miquel Puig i Reixach - Academia.edu (original) (raw)

Papers by Miquel Puig i Reixach

espanolDurante un periodo favorable para el comercio catalan con America a mediados del siglo XVI... more espanolDurante un periodo favorable para el comercio catalan con America a mediados del siglo XVIII, algunos comerciantes de Olot se aventuraron a enviar productos manufacturados de su region al continente. Estudiamos cuatro expediciones comerciales sin precedente desde Olot a Veracruz y Oaxaca (Mexico) y dos mas a Buenos Aires durante los anos 1749-1753. Los bienes comerciados consistian en guantes ajustados para hombres, mujeres y ninos y sombreros (barretines), que estaban hechos de lana. El aspecto mas notable de estas expediciones fue el tejido de lana que se comercializo, que era una especie de textil de bajo valor agregado y cuya demanda era incierta en comparacion con los productos de otras ciudades que se exportaban a America (como el schnapps o los calico impresos) . Ademas, estos productos se producian en Olot, que era una ciudad situada entre montanas, lejos de las rutas maritimas, con una red vial pobre y con posibilidades limitadas de obtener las capitales necesarias p...

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 2011

Mariàngela Subiras 11 , i va morir el 30 de novembre de 1763 12 , després d'haver sobrepassat el ... more Mariàngela Subiras 11 , i va morir el 30 de novembre de 1763 12 , després d'haver sobrepassat el llistó dels vuitanta anys. El seu pare va morir a primers de setembre de 1690, quan Francesc encara no tenia els 8 anys 13. Carregada d'uns quants fi lls de poca edat, la vídua acabà per casar-se, cinc anys més tard, amb un altre vidu, Jeroni Cabrafi ga, amb la circumstància, vés a saber si romàntica o interessada, que en aquell mateix dia també es casaren una fi lla d'ella amb un fi ll d'ell, nascuts de llurs respectius primers matrimonis 14. Res no sabem dels seus anys d'infantesa i joventut. D'una manera o altra va haver d'aprendre l'ofi ci patern de ferrer que encara havia tingut temps de conèixer veient treballar el seu pare, i hem de pensar que, segons manaven les rígides reglamentacions gremials de l'època, degué posar-se tres anys d'aprenent i un de fadrí a casa d'un mestre ferrer. En tot cas, als seus vint-i-cinc anys, quan es casà, ja podia fer constar que era ferrer d'ofi ci, amb tota la bona pràctica i reconeixença que tal acreditació professional comportava. Anys a venir, ell tindria també aprenents a casa seva, dels quals només ens consta un nom, el de Joan Aragó, fadrí a casa seva el 1720 15. Quan, al 1739, se li concedí el títol de fabricant reial d'estisores d'abaixar, se'l tenia com a "maestro de herrero y de hacer tixeras de tundir paños". Francesc Planas va contreure matrimoni dues vegades. La primera, el 26 de desembre de 1707, amb Maria Masmitjà, uns cinc anys més jove que ell, fi lla del blanquer Mateu Masmitjà i de la seva muller Magdalena Quer 16. D'aquest primer matrimoni en coneixem sis fi lls 17 , el primer dels quals fou un noi, Mateu, cridat, per tant, a ser l'hereu de l'ofi ci i del patrimoni familiar, i al qual seguirien 11 APSE, Llibre de baptismes 1679-1692, f. 79v (8 d'octubre de 1682). Els noms que li imposaren, segons consten en la partida de baptisme (redactada en català, com totes les d'aquell segle), foren els de Francisco, Joan, Pere i Feliu, i li foren padrins Francesc Castanyer, blanquer, i Caterina Corsellas.

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 1995

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 2008

8 De la impremta a Figueres hi ha dades a Inés PADROSA I GORGOT, "Els impressors fi guerencs i la... more 8 De la impremta a Figueres hi ha dades a Inés PADROSA I GORGOT, "Els impressors fi guerencs i la seva obra", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, v. 25 (1992) p. 223-289. Malgrat constituir una llarga llista d'impresos fi guerencs ordenats alfabèticament, se'n poden extreure notícies sobre els seus impressors del segle XVIII.

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 1993

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 1987

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 2009

COR w metadata, citation and similar papers at core.ac.uk provided by Revistes Catalanes amb Accé... more COR w metadata, citation and similar papers at core.ac.uk provided by Revistes Catalanes amb Accés Ob 10 Inventari i continuació d'inventari a ACGAX, Fons notarials, Olot, Jaume Oliveres, reg. 1.030, 1727, f. 242v-257r (dies 4, 5, 7 i 25 d'abril de 1727). 14 Els tres Digestos es refereixen a alguna de les edicions o glosses de les tres parts en què quedà dividida la codificació del dret romà, el Digesto Vetus, l'Infortiatum i el Novum; les altres obres serien Marco Antonio PellegRini, De fideicommissis praecertim universalibus…, editada en diverses ciutats europees des de finals del segle XVI fins a inicis del XVIII; Giovanni Battista costa, Tractatus de retrotractionibus seu de fictione translativa…, Venècia, 1606; Tomàs caRleval (1576-1645), Disputationum iuris variarum ad interpretationem regiarum legum regni Castellae… libri primi de iudiciis…, amb edicions a Lió, Madrid, Nàpols, Venècia, etc., a la segona meitat del segle XVII i primera del XVIII; Pierre François de tonduti, Tractatus

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 2005

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 2007

Cada primer d'any, coincidint amb la renovació dels cònsols, es feia un inventari de les pertinen... more Cada primer d'any, coincidint amb la renovació dels cònsols, es feia un inventari de les pertinences existents a la casa del comú. Per al 1706, vegeu Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX), Fons Municipals, Olot, Manual de resolucions, 2 de gener de 1706.

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 2010

Annals Del Patronat D Estudis Historics D Olot I Comarca, 2006