NARCIS M. AMICH RAURICH - Academia.edu (original) (raw)
Uploads
Papers by NARCIS M. AMICH RAURICH
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 2004
Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 2008
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2004
Lluny de les tradicions pietoses que han omplert les obres historiogràfiques gironines dels darre... more Lluny de les tradicions pietoses que han omplert les obres historiogràfiques gironines dels darrers segles per explicar els orígens de la seu episcopal gironina, el present treball pretén aportar una mica de llum a la qüestió, valorant el text d'una epistula papal d'inici del segle V, la qual sembla proporcionar-nos importants dades sobre els orígens del mateix bisbat, així com també sobre l'estructura i l'organització de la primitiva comunitat cristiana de / 2 Geninda, documentada almenys des de principi del segle IV. INNOCENCI I, BISBE DE ROMA (402-417) Innocenci I, successor en la seu romana d'Anastasi I (399-402), és una de les figures més importants de l'Església dels primers segles La seva tasca Sobre les fonts escrites d'època tardoantiga referents a Tantiga ciutat de Genmda, Amich 1997; Canal-Canal-Nolla-Sagrera 2000, 30-35; Amich 2002, amb un important recull historiogriífic i documental. ^Els documents més antics sobre el primitiu cristianisme a la ciutat de Girona corresponen als primers anys del segle IV, concretament els que fan referència al martiri que hi patí Fèlix, testimoniat pel poeta hispanoromà Prudenci (Peristephanon IV, 29-30), així com també el conjunt sepulcral paleocristià conservat a l'actual temple de Sant Feliu, amb una cronologia en els primers decennis del segle IV. Sobre aquest conjunt escultòric. Amich 2000.
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1998
La ciutat de Gerunda, que havia anat adquirint cada cop més importància al llarg de l'Alt Imperi ... more La ciutat de Gerunda, que havia anat adquirint cada cop més importància al llarg de l'Alt Imperi i que es consolidà notablement a partir de finals del segle III, després de proveir-se d'unes poderoses muralles i, sobretot, aprofitant de manera extraordinària la seva situació geogràfica excepcional, als peus de la Via Augusta, sembla incrementar el seu paper en època visigòtica. Un dels fets cabdals, i de fet així semblen reflectir-ho les fonts escrites, és l'aparició, possiblement durant la segona meitat del segle IV, de la seu episcopal. Aquest fet fou extraordinàriament important en la història de la ciutat en època tardoantiga. Els prelats que la van dirigir, els noms d'alguns dels quals coneixem, sobretot pel que fa als segles VI i VII, a més de mostrar-se com a personalitats d'un altíssim nivell intel•lectual, literari i eclesial (Joan de Biclara, Nonnit...) en el marc general de la societat i de l'Església hispànica de l'època, sembla que van ser els grans catalitzadors, en molts casos, de la vida de la ciutat i del culte al màrtir gironí Feliu, i a més van actuar en diverses ocasions com a veritables interlocutors i dirigents en els principals afers ciutadans, un fet que per altra banda sembla certament freqüent en moltes altres ciutats hispàniques i forànies, on els bisbes acabaven assumint sovint moltes de les atribucions antigament reservades als magistrats municipals de l'època baix imperial. Encara un altre aspecte ajuda a comprendre millor el paper de la ciutat gironina en època tardoantiga: la seva estratègica situació, immillorable, als
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1994
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1994
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1999
... ELS TESTIMONIS LITERARIS I HISTÒRICS D'ILDEFONS DE TOLEDO I BRAULI DE SARAGOSSANARCÍS M.... more ... ELS TESTIMONIS LITERARIS I HISTÒRICS D'ILDEFONS DE TOLEDO I BRAULI DE SARAGOSSANARCÍS M. AMICH I RAURICH 1. INTRODUCCIÓ ... Ens estem refrint als bisbes Joan de Biclara i Nonnit Nonnitus, fou en molts aspectes continuador de la tasca portada a terme ...
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1997
L'espai que ocupà, en el complex militar modern, l'Hospital és un dels sectors més explorats de l... more L'espai que ocupà, en el complex militar modern, l'Hospital és un dels sectors més explorats de l'interior de la Ciutadella, per sota del qual o en les proximitats hom hi ha localitzat i excavat l'Edifici A, edifici termal altoimperial i factoria de salaons durant la Baixa Antiguitat' i una part significativa però insuficient de l'anomenat Barri Hel•lenístic, un eixample de Rhode quan fou umpolis, ortogonal i on s'han identificat un seguit de cases que reprodueixen clarament models hel•lens^ on existí, abans i durant, un important establiment terrissaire^ (fig. 1). En aquestes dues àrees. Barri Hel•lenístic i Edifici A, connectats topogràficament per les ruïnes de l'Hospital Militar, hom hi ha descobert d'ençà de les excavacions efectuades durant la dècada dels anys seixanta, un conjunt d'enterraments que analitzats amb cura cal considerar d'un mateix moment i que, per lògica, cal suposar que haurien format un cementiri les dimensions i importància del qual ara per ara desconeixem però que
Revista De Girona, 2008
... Deixa'm dir-te una cosa, però, ara: «sens dubte ja fa molt de temps que la colla dels vi... more ... Deixa'm dir-te una cosa, però, ara: «sens dubte ja fa molt de temps que la colla dels vinyaters han trobat el camp treballat i millor adobat: la teva tasca constant i tossuda ens ho ha fet possible». Narcís M. Amich Raurich Tribut a Josep M. Marquès
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1998
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1996
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 2004
Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria, 2008
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 2004
Lluny de les tradicions pietoses que han omplert les obres historiogràfiques gironines dels darre... more Lluny de les tradicions pietoses que han omplert les obres historiogràfiques gironines dels darrers segles per explicar els orígens de la seu episcopal gironina, el present treball pretén aportar una mica de llum a la qüestió, valorant el text d'una epistula papal d'inici del segle V, la qual sembla proporcionar-nos importants dades sobre els orígens del mateix bisbat, així com també sobre l'estructura i l'organització de la primitiva comunitat cristiana de / 2 Geninda, documentada almenys des de principi del segle IV. INNOCENCI I, BISBE DE ROMA (402-417) Innocenci I, successor en la seu romana d'Anastasi I (399-402), és una de les figures més importants de l'Església dels primers segles La seva tasca Sobre les fonts escrites d'època tardoantiga referents a Tantiga ciutat de Genmda, Amich 1997; Canal-Canal-Nolla-Sagrera 2000, 30-35; Amich 2002, amb un important recull historiogriífic i documental. ^Els documents més antics sobre el primitiu cristianisme a la ciutat de Girona corresponen als primers anys del segle IV, concretament els que fan referència al martiri que hi patí Fèlix, testimoniat pel poeta hispanoromà Prudenci (Peristephanon IV, 29-30), així com també el conjunt sepulcral paleocristià conservat a l'actual temple de Sant Feliu, amb una cronologia en els primers decennis del segle IV. Sobre aquest conjunt escultòric. Amich 2000.
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1998
La ciutat de Gerunda, que havia anat adquirint cada cop més importància al llarg de l'Alt Imperi ... more La ciutat de Gerunda, que havia anat adquirint cada cop més importància al llarg de l'Alt Imperi i que es consolidà notablement a partir de finals del segle III, després de proveir-se d'unes poderoses muralles i, sobretot, aprofitant de manera extraordinària la seva situació geogràfica excepcional, als peus de la Via Augusta, sembla incrementar el seu paper en època visigòtica. Un dels fets cabdals, i de fet així semblen reflectir-ho les fonts escrites, és l'aparició, possiblement durant la segona meitat del segle IV, de la seu episcopal. Aquest fet fou extraordinàriament important en la història de la ciutat en època tardoantiga. Els prelats que la van dirigir, els noms d'alguns dels quals coneixem, sobretot pel que fa als segles VI i VII, a més de mostrar-se com a personalitats d'un altíssim nivell intel•lectual, literari i eclesial (Joan de Biclara, Nonnit...) en el marc general de la societat i de l'Església hispànica de l'època, sembla que van ser els grans catalitzadors, en molts casos, de la vida de la ciutat i del culte al màrtir gironí Feliu, i a més van actuar en diverses ocasions com a veritables interlocutors i dirigents en els principals afers ciutadans, un fet que per altra banda sembla certament freqüent en moltes altres ciutats hispàniques i forànies, on els bisbes acabaven assumint sovint moltes de les atribucions antigament reservades als magistrats municipals de l'època baix imperial. Encara un altre aspecte ajuda a comprendre millor el paper de la ciutat gironina en època tardoantiga: la seva estratègica situació, immillorable, als
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1994
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1994
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1999
... ELS TESTIMONIS LITERARIS I HISTÒRICS D'ILDEFONS DE TOLEDO I BRAULI DE SARAGOSSANARCÍS M.... more ... ELS TESTIMONIS LITERARIS I HISTÒRICS D'ILDEFONS DE TOLEDO I BRAULI DE SARAGOSSANARCÍS M. AMICH I RAURICH 1. INTRODUCCIÓ ... Ens estem refrint als bisbes Joan de Biclara i Nonnit Nonnitus, fou en molts aspectes continuador de la tasca portada a terme ...
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1997
L'espai que ocupà, en el complex militar modern, l'Hospital és un dels sectors més explorats de l... more L'espai que ocupà, en el complex militar modern, l'Hospital és un dels sectors més explorats de l'interior de la Ciutadella, per sota del qual o en les proximitats hom hi ha localitzat i excavat l'Edifici A, edifici termal altoimperial i factoria de salaons durant la Baixa Antiguitat' i una part significativa però insuficient de l'anomenat Barri Hel•lenístic, un eixample de Rhode quan fou umpolis, ortogonal i on s'han identificat un seguit de cases que reprodueixen clarament models hel•lens^ on existí, abans i durant, un important establiment terrissaire^ (fig. 1). En aquestes dues àrees. Barri Hel•lenístic i Edifici A, connectats topogràficament per les ruïnes de l'Hospital Militar, hom hi ha descobert d'ençà de les excavacions efectuades durant la dècada dels anys seixanta, un conjunt d'enterraments que analitzats amb cura cal considerar d'un mateix moment i que, per lògica, cal suposar que haurien format un cementiri les dimensions i importància del qual ara per ara desconeixem però que
Revista De Girona, 2008
... Deixa'm dir-te una cosa, però, ara: «sens dubte ja fa molt de temps que la colla dels vi... more ... Deixa'm dir-te una cosa, però, ara: «sens dubte ja fa molt de temps que la colla dels vinyaters han trobat el camp treballat i millor adobat: la teva tasca constant i tossuda ens ho ha fet possible». Narcís M. Amich Raurich Tribut a Josep M. Marquès
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1998
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1996