santi torras tilló - Academia.edu (original) (raw)

Uploads

Papers by santi torras tilló

Resum Entre els anys 1633 i 1639, el pintor barceloní Francesc Calbet va rebre i realitzar un enc... more Resum Entre els anys 1633 i 1639, el pintor barceloní Francesc Calbet va rebre i realitzar un encàrrec virregnal molt signifi catiu, consistent en la representació cartogràfi ca de les fortifi cacions més importants del Principat i comtats del Rosselló i la Cerdanya. El treball comportat per aquesta empresa, duta a terme durant els virregnats consecutius del duc de Cardona i del comte de Santa Coloma, va culminar fi nalment en la factura de vuit grans quadres (actualment perduts), destinats a ser enviats a Madrid per servei del rei Felip IV. L'abast territorial, el clima polític i el sentit d'aquesta empresa, sembla que no es puguin desvincular tant de la guerra amb França i la revolta catalana, com de la consideració que l'art de la pintura i la ciència cartogràfi ca van assolir ensems a la Catalunya del sis-cents. Paraules clau: Francesc Calbet / pintura barroca catalana / cartografi a antiga / art català / Guerra dels Segadors. Resumen Un encargo cartográfi co en tiempos de revuelta al pintor Francesc Calbet (1633-1639) Entre los años 1633 y 1639, el pintor barcelonés Francesc Calbet recibió y realizó un encargo virreinal muy signifi cativo, consistente en la representación cartográfi ca de las fortifi caciones más importantes del Principado y condados del Rosellón y la Cerdaña. El trabajo comportado por esta empresa, llevada a cabo durante los virreinatos consecutivos del duque de Cardona y del conde de Santa Coloma, culminó fi nalmente en la factura de ocho grandes cuadros (actualmente perdidos), destinados a ser enviados a Madrid para servicio del rey Felipe IV. Parece que el alcance territorial, el clima político y el sentido de esta empresa no se puedan desvincular tanto de la guerra con Francia y de la revuelta catalana, como de la consideración de que el arte de la pintura y la ciencia cartográfi ca alcanzaron una especial vinculación en la Cataluña del seiscientos. Palabras clave: Francesc Calbet / pintura barroca catalana / cartografía antigua / arte catalán / Guerra de los Segadores. Abstract A cartographic commission in times of upheaval by the painter Francesc Calbet (1633-1639) Between 1633 and 1639, the painter living in Barcelona Francesc Calbet, undertook the royal commission involving the topographical design of the main Catalan fortifi cations, including those in Roussillon and Cerdagne. The work spanned the consecutive Catalan viceroyalties held by the Duke of Cardona and Count of Santa Coloma. As an end result, eight large canvases were produced (now lost) to be sent to the court of Spain's King Philip IV in Madrid, although the paintings never arrived. The geographical scope, political climate and mission of this undertaking cannot be detached from the tumultuous events of the era, such as the war against France and the burgeoning Catalan revolt. This exemplifi es the close relationship between cartography and the art of painting in Baroque age.

Lafag urbana de la vila de Sabadell durant els segles xvt i xvII no destacava precisament per la ... more Lafag urbana de la vila de Sabadell durant els segles xvt i xvII no destacava precisament per la sumptuositat dels seus edificis.

UN PLET DE UFSCIILTONNTOUO DB T\U,IVBNNZ CONIRA BL CONVBNI nN SIiIrn C¡rBnn.n nN BARcBr.oun 05831... more UN PLET DE UFSCIILTONNTOUO DB T\U,IVBNNZ CONIRA BL CONVBNI nN SIiIrn C¡rBnn.n nN BARcBr.oun 05831 S,qnrrTonnes rTtrú DELS realifzavacompletament intramurs, al marge de la subvenci6laica.El repás al patrocini de fra Pere Mártir coma, per exemple, reconegut tedleg i prior del monestir a l'época en qué era bisbe d'Elna, insinua la denúncia de la relació interessada entre I'artista religiós i el comitent mon acal. En aquest cas concret, el prior va patrocinar entre d'altres coses, una gran pintura destinada al refetor, aleshores acabat d'edificar, amb la representació candnica del Sant Sopar: <<... (coma) féu lo refector tan principal pessa, la cuyna hospici y bodega, y féu fer la Cena,, y tot se va pagar de sos dinés. Esta Cena va pintar un religiós del Carme, fray Alonso; y fra Cipriá Murtra, frare llech y fill de casa la va cosir, que és de tela, y li ajudava a moldrer colors, y dit bisbe morí mentres esta pessa se pintava, que fonch en lo any de 1578, qir ('s c¡uarrt agué pintat laOració del Hort,les hores morí, y ja .5' Vt'¡t,r'tr tlll lrlt'll ( {rlllt'lllllli srlllt't'irr¡rrt'slit r¡iiestiri ¡r S.'lirnnts'l'il ,t.ó. Itinlttt.tt t,rtlttltttttt tlt'l lhtt't'ttt', l't't t¡tlt' t ttu,tlr' tl'tttttl l,ttt\i lt tt ¡rt.t lttsit),

El paisatge artístic del Vallés a l'época del Renaixement es pot colcebre com una extensió natura... more El paisatge artístic del Vallés a l'época del Renaixement es pot colcebre com una extensió natural del gran aparador monumental en qué, a mitjan segle xvr, s'havien convertit :ls palaus i les esglésies de la ciutat de Barcelona. El treball lels millors artistes establerts a la caDital Dolítica i cultual Jcl Principat es va prolongrr a Iinterior d unes e'glésies '. allesanes igualment actives en el renovellarnent ornamental. pafocinat per una societat demográficament consolida-Ja. aplegada en uns gremis i confraries de devoció creixent :n nombre, i potencials promotors de l'art religiós local. D aquesta manera, en poblacions geogr)ficament próximes, r íntimament relacionades socialment i económica. fa¡an -]cte de preséncia algunes de les personalitats més significa-

La història de la pintura catalana dels segles XVII i XVIII encara no és prou coneguda. És el cas... more La història de la pintura catalana dels segles XVII i XVIII encara no és prou coneguda. És el cas del pintor Pere Crusells (1672-1744), del qual fins ara se saben ben poques coses. Gràcies a haver trobat el seu testament i posterior inventari de béns a l'Arxiu de Protocols de Barcelona, es pot saber amb precisió la data de la seva mort, el 1744, fins ara considerada cap al 1742. Gràcies també a aquest document, es tenen per fi notícies d'una sèrie de pintures i dibuixos que enriqueixen notablement el seu catàleg d'obres.

Armengol va exercir la major part de la seva vida d'enginyer militar al servei de la corona caste... more Armengol va exercir la major part de la seva vida d'enginyer militar al servei de la corona caste¡lana. Et present article aporta alguns documenls inédits referents als darrers anys d'activiiai de¡c¡entífrc ma orquí, en relació amb ¡es lorlificac¡ons dutes a terme pelvkrei l\4anuelde Sentmenat. pa¡aules c/ar Mut Armengol, ü¡oglatia, arquiteclura n¡litar baleal SUMI¡IARY NoTES FOR A BIOGRAPHY OF VICENQ ITUTARMENGOL 06141687). The seventeenth-century scient¡st V¡ceng l\4ut tumengol praclised lhe most of his ¡ife as a mililary engineer in lhe service of the Spanish Crown. Ths present article b ngs sone documents concerning ihe last years of the scientist's actjvity ¡n relation to the balea c forlificalions in the charg€ of the viceroy l\4anuel de Sentmenat. Key Word$ Mut AÍnengol, biography, Balearic m¡lilary architeclure. Estudis Baleirics G¡) 58/59 166 1 PontlllclaUnlverslt¡Gregoriana, Roma. Eplstolarl d'Athana6iu6 Kirch€r, Vol. 568, Fol.79. Uingent eplstolarl de Kircher amb múltiples personalltat6 c¡€ntífiques d'areu d'Europa demostra la ld¡Gincrás¡a de catalitador erud¡l I savi uni-v€asal que aquest teprcsentava. car¿ctd oue arr¡baria a atreure llns I tot el conegut col.lecclon¡sta aragonés Juan de Lástenosa, prop¡etari d'une gran col.lecc¡ó d'história natural, que lambé ve €sdevenir corresDonsal de Klrcher. O'altra banda també és conegut I'intercan-v¡ €Di6tolar entre Mut i Gio' vannl Batllsta Riccioli, un altre notable erudlt del ceF cle romá de Kircher. 2 Les rcf€rEncies biog.¡úiques del vlfiei lé3 prenom de l'entráda corresponenl dins de la Gran Enciclop¿dia Catalana, a cura d'Armand de Fluviá Escorsa. Per .

A la fi de la guerra dels Segadors l'aristocràcia catalana havia sofert grans pèrdues en el seu p... more A la fi de la guerra dels Segadors l'aristocràcia catalana havia sofert grans pèrdues en el seu patrimoni immoble; un dels afectats era el marquès d'Aitona, Guillem Ramon IV de Montcada, el qual va poder restaurar l'antic poder i patronatge dels Montcada gràcies als treballs de Rafael Vilosa, procurador del marquès a Catalunya i home d'una brillant carrera política. Aquest article posa de manifest el procés seguit per Vilosa a través de la correspondència epistolar mantinguda amb el seu patró.