lavare - Victionarium (original) (raw)

Discretiva

lavare dictio est in variis linguis:
Proprietates grammaticales

[+/-]

Forma Persona Tempus Vox Modus Verbum
lavāre secunda singularis praesens passiva imperativus lavō (lavāre)
lavāre praesens activa infinitivus lavō
Appellatio pronuntiatusque

[+/-]

Syllabificatio phonetica: la·vā·re — morphologica: lav-are

L. Iunius Moderatus Columellaca. 4-70 Petronius Arbiter ca. 14-66 C. Plinius Secundus 23-79 Marcus Valerius Martialis 40-103
antiq. class. I I I I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI

saec. I.

saec. I.

saec. I.

saec. I.

Inguina sic toto subluis in solio.

Nec caput hic vellem sic te, Charideme, lavare.

Et caput, ecce, lavas: inguina malo laves. —Epigrammata M. Valerii Martialis [5]

Fontes

  1. Lucius Iunius Moderatus Columella - De re rustica - Libri XII. ed. V. Lundström. Anno 1902-1917. (The Latin Library): Liber sextus. Caput XXX. [10] — lavare
  2. Lapsus in citando: Invalid <ref> tag; no text was provided for refs named Petronius
  3. 1 2 Lapsus in citando: Invalid <ref> tag; no text was provided for refs named q
  4. Lapsus in citando: Invalid <ref> tag; no text was provided for refs named Plinius
  5. Marcus Valerius Martialis - Epigrammata. (Bibliotheca Augustana): Liber sextus. LXXXI, versus 3 — lavare