Tier (original) (raw)
Deplu sortes de tieres
N tier (gherdëina: tier, badiot: tier, fascian: animèl) ie - do la tlassificazion tlassica - n vester vivënt eterotrof, che se nurësc de sustanzes organiches. L tiermul tier reservun ncueicundì a vestri cumplesc y plurizelulèrs, scebën che n ebe giut cunscidrà i protozoères coche tieres unizelulèrs. Coche duc i vestri vivënc, à i tieres semiënc cun chëi che i forma na grupa omogenéa, tlameda spezia.
Tla tlassificazion filogenetica che en drova atuelmënter, ie l taxon di tieres (latin: Animalia) stà remplazà da chël di metazoères (latin: Metazoa) che vën definii coche organisms eucarioc plurizelulèrs, motils y eterotrofs.
Tla rujeneda de uni di, ntëndun cun "tieres" dantaldut tieres superiëures. Formes animeles sciche la sponges, i corai y la anemones de mer ne vën tl lingaz da uni di nia cunsciderei coche tieres, scebën che i feje pert dl rëni animel, coche per auter ënghe i umans[1].
Carateristighes genereles permët de tlassifië la spezies che viv te mbranciamënc (o bifurcazions):
- La sponges (latin: Porifera)
- I piëns (latin: Ctenophora)
- I urtiënc (latin: Cnidaria)
- I mutadëurs (latin: Ecdysozoa)
- I ierms plac(latin: Platyzoa)
- I locotrofozoèrs (latin: Lophotrochozoa)
- I deuterostomians (latin: Deuterostomia)
Rana latastei
Cygnus olor
Giraffa camelopardalis rothschildi
Arothron stellatus
Bos taurus
Equus Przewalski
Oryctolagus cuniculus
Marmota marmota
Capra ibex
Garrulus glandarius
Tl ambiënt naturel dla Dolomites iel deplu sortes de uciei. Danter chisc iel[3]:
- ↑ Animalia, sun Enciclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica
- ↑ Animalia, sun Enciclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica
- ↑ Klaus Hellrigl: Atlas der Vogelwelt Südtirols, O.Niederfrieniger/P.Schreiner/L.Unterholzner, Tappeiner/Athesia Lana, 1996
**tier Ⓔ dtir. tiεr (EWD 7, 81) 6 1864 tieres pl. (VianUA, JëntCunvënt1864:196)
gad. tier mar. tier Badia tier grd. tier fas. tier fod. tier amp. tier LD tier
s.m. Ⓜ tiers
(gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; DLS 2002, LD DLS 2002)