Jordi Martínez | Universitat de Lleida (original) (raw)
Talks by Jordi Martínez
Projecte Ilergècia: Territori i poblament ibèric a la plana ilergeta, 2020
This article offers an overview of the changes that took place at the Els Vilars Fortress at the ... more This article offers an overview of the changes that took place at the Els Vilars Fortress
at the beginning of the Iberian period from the point of view of urbanism, defensive
system, economic practices, material culture and rituals. It focuses in particular on
the site’s contributions to the general context of the Iberian Iron Age culture such as
the introduction of the rotary mill in the Iberian Peninsula. Finally, it reflects on the
Iberisation process in the Western Catalonian Plain.
Revista d'Arqueologia de Ponent 28, 2018
The settlement of Gebut (Soses, Segrià, Catalonia), poorly excavated in the 1940s, was abandoned ... more The settlement of Gebut (Soses, Segrià, Catalonia), poorly
excavated in the 1940s, was abandoned for decades and suffered
systematic degradation. A modest intervention was carried out
in 1987 to recover the site. Finally, in 2017, an agreement was
signed between the City Council of Soses and the University of
Lleida to carry out a research and heritage recovery project. This
paper presents an overview of the findings of this first campaign
that began that year.
The interventions carried out at different points of the site,
although in an incipient stage, already modify the view of Gebut
as a simple oppidum dating from the Middle Iberian Period and
offer new data that enriches the site’s scientific and heritage value.
Among them are the discovery of a wall with towers from the
Early Iron Age, a dating of the abandonment of a cistern from
the Early Iberian period, the discovery of an expansion of the
settlement to the north spanning the 3rd century BC, changes
in the road network, and the discovery of a space where wine
was possiby produced, features that are unusual in the Iberian
period in Catalonia.
Keywords: Iron Age, Iberian World, Ilergets, Lower Segre River
region, fortification, wine production.
En el trenta aniversari de les intervencions arqueològiques a la Fortalesa, el jaciment continua ... more En el trenta aniversari de les intervencions arqueològiques a la Fortalesa, el jaciment continua més viu que mai, i això es demostra en les interessants novetats dels dos darrers anys, i el futur immediat que té el monument.
Les principals línies de recerca dels darrers projectes als Vilars s'han focalitzat en: la fase fundacional (amb actuacions interessants en un dels barris de cases del poblat en la primera edat del ferro), actuacions en espais comunitaris a l'oest del poblament i d'un horitzó cronològic molt similar (uns 75-100 anys més modern), i en el Pou Cisterna central, del segle IV a.n.e., i el qual ha donat llum als darrers moments de vida a la Fortalesa, a través de dades constructives i materials (amb la conservació de matèria orgànica i de gran quantitat de material ceràmic, així com la mostra evident dels coneixements en ús, gestió i tractament de l'aigua).
I de cara al futur més immediat, tot això guanya sentit amb les actuacions que s'estan portant en l'actualitat i que pretenen seguir aquestes línies de recerca, amb actuacions arqueològiques centrades en els primers moments de vida del jaciment a est i oest del mateix.
Es presenten les darreres novetats en la recerca al voltant del Castell de Maldà, des del 2011 al... more Es presenten les darreres novetats en la recerca al voltant del Castell de Maldà, des del 2011 al 2015 amb les intervencions arqueològiques a l'interior del Castell i les darreres actuacions al fossat del mateix, juntament amb reflexions al voltant del futur del mateix.
El Castell continua sent un projecte inacabat d'un gran palau, i les darreres intervencions han llançat llum al respecte amb actuacions en el Fossat que ens donen una petita fotografia de com seria la vall del mateix, a llevant.
El futur del mateix ens porta ara al terreny de la conservació, restauració i presentació al públic, i aixó significa una actuació a gran escala per tal de dotar a l'edifici dels elements i estructures necessàries per a la seva museïtzació
Els nous paradigmes socials, culturals i econòmics en que vivim ens han portat, necessàriament a ... more Els nous paradigmes socials, culturals i econòmics en que vivim ens han portat, necessàriament a una major diversificació de l’oferta de presentació patrimonial, fonamentada en l’evident auge i explosió de les noves tecnologies. Les webs 2.0, molt més interactives, les xarxes socials i les aplicacions mòbils ens obren un nou horitzó de difusió patrimonial, que complementa, i no substitueix en cap cas, la visita al jaciment, museu o lloc. Aquesta oportunitat permet al visitant resoldre dubtes, buscar i formar noves ofertes i rutes locals, o fins i tot, comprendre millor el que té al davant mitjançant recreacions en tres dimensions El web Vilars.cat, i totes les accions portades al seu voltant ens son un exemple, formant-se una cadena entre el web, la societat i el jaciment que cohesiona i manté viva la difusió patrimonial en un moment econòmicament difícil, i ens obre noves expectatives i oportunitats per a donar a conèixer aquest patrimoni: La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, al món. Tot i que molt jove encara, el web pretén atansar el jaciment a casa, o resoldre els dubtes que puguin tenir un cop situats allà, mitjançant un senzill clic al web.
Papers by Jordi Martínez
L'oppidum ibèric de Gebut (Soses, Segrià): avanç dels resultats de la campanya d'excavacions 2017... more L'oppidum ibèric de Gebut (Soses, Segrià): avanç dels resultats de la campanya d'excavacions 2017 The Iberian oppidum Gebut (Soses, Segrià): preliminary results of the excavation campaign of 2017 El poblat de Gebut (Soses, Segrià, Catalunya) va ser mal excavat als anys quaranta, i durant decennis va estar abandonat i va patir una degradació sistemàtica, encara que es va realitzar alguna intervenció puntual per recuperar-lo l'any 1987. Finalment, el 2017, es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida per dur a terme un projecte de recerca i de recuperació patrimonial, que va començar el mateix any. En aquest treball es presenta un resum dels resultats assolits durant aquesta primera campanya. Tot i l'estat incipient de la recerca, les intervencions efectuades en diferents punts del jaciment modifiquen ja la visió de Gebut com un simple oppidum de l'ibèric ple i aporten noves dades que n'enriqueixen el valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d'una muralla torrejada de la primera edat del ferro, la datació de l'amortització d'una cisterna en l'ibèric antic, el descobriment d'una ampliació del poblat cap al nord en funcionament durant el segle iii ANE, els canvis en la xarxa viària i la troballa d'un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català. Paraules clau: edat del ferro, món ibèric, ilergets, Baix Segre, fortificació, producció de vi.
Revista D Arqueologia De Ponent, 2013
PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA D E PONENT, 2015
Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darrers an... more Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darrers anys en tres punts de la fortalesa: el barri est, el pou-cisterna i la placeta descoberta en la zona oest del jaciment. S'analitzen les característiques de les cases durant la fase Vilars 0 (775-700 a.n.e) en el barri septentrional, les seves estructures domèstiques i els enterraments de perinatals apareguts; es presenta la troballa inèdita d'un obrador de pa amb cinc forns en una plaça en funcionament durant la fase Vilars I (700-550 a.n.e.) i es dóna a conèixer l'estat de la recerca postexcavatòria sobre el pou-cisterna i es remarca l'aparició de restes de peixos marins: Vilars III-IV (450-300 a.n.e.). PARAULES CLAU Primera edat del ferro, món ibèric, urbanisme, pou-cisterna, forn de pa, ictiologia, enterrament perinatal.
PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT, 2015
RESUM Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darr... more RESUM Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darrers anys en tres punts de la fortalesa: el barri est, el pou-cisterna i la placeta descoberta en la zona oest del jaciment. S'analitzen les característiques de les cases durant la fase Vilars 0 (775-700 a.n.e) en el barri septentrional, les seves estructures domèstiques i els enterraments de perinatals apareguts; es presenta la troballa inèdita d'un obrador de pa amb cinc forns en una plaça en funcionament durant la fase Vilars I (700-550 a.n.e.) i es dóna a conèixer l'estat de la recerca postexcavatòria sobre el pou-cisterna i es remarca l'aparició de restes de peixos marins: Vilars III-IV (450-300 a.n.e.). PARAULES CLAU Primera edat del ferro, món ibèric, urbanisme, pou-cisterna, forn de pa, ictiologia, enterrament perinatal. ABSTRACT The fortress of els vilars (arbeca, garrigues): latest contributions on the fi rst iron age and the iberian period (2010-2015) This paper presents a summary of the main research progress achieved in three areas of Els Vilars d'Arbeca fortress for recent years: the eastern quarter, the small square discovered in the west of the site and the well-cistern. First, we analyse the characteristics of the houses located in the northern area of the eastern quarter during the Vilars 0 phase (775-700 BC): the domestic structures and some perinatal burials. Secondly, the fi ndings of an unpublished zone with fi ve bread ovens in a square used during the Vilars I phase (700-550 BC) are also described. And fi nally, it is make the state of post-excavation well-cistern research known, highlighting the fi nding of marine fi sh remains dated from Vilars III-IV (450-300 BC).
Projecte Ilergècia: Territori i poblament ibèric a la plana ilergeta, 2020
This article offers an overview of the changes that took place at the Els Vilars Fortress at the ... more This article offers an overview of the changes that took place at the Els Vilars Fortress
at the beginning of the Iberian period from the point of view of urbanism, defensive
system, economic practices, material culture and rituals. It focuses in particular on
the site’s contributions to the general context of the Iberian Iron Age culture such as
the introduction of the rotary mill in the Iberian Peninsula. Finally, it reflects on the
Iberisation process in the Western Catalonian Plain.
Revista d'Arqueologia de Ponent 28, 2018
The settlement of Gebut (Soses, Segrià, Catalonia), poorly excavated in the 1940s, was abandoned ... more The settlement of Gebut (Soses, Segrià, Catalonia), poorly
excavated in the 1940s, was abandoned for decades and suffered
systematic degradation. A modest intervention was carried out
in 1987 to recover the site. Finally, in 2017, an agreement was
signed between the City Council of Soses and the University of
Lleida to carry out a research and heritage recovery project. This
paper presents an overview of the findings of this first campaign
that began that year.
The interventions carried out at different points of the site,
although in an incipient stage, already modify the view of Gebut
as a simple oppidum dating from the Middle Iberian Period and
offer new data that enriches the site’s scientific and heritage value.
Among them are the discovery of a wall with towers from the
Early Iron Age, a dating of the abandonment of a cistern from
the Early Iberian period, the discovery of an expansion of the
settlement to the north spanning the 3rd century BC, changes
in the road network, and the discovery of a space where wine
was possiby produced, features that are unusual in the Iberian
period in Catalonia.
Keywords: Iron Age, Iberian World, Ilergets, Lower Segre River
region, fortification, wine production.
En el trenta aniversari de les intervencions arqueològiques a la Fortalesa, el jaciment continua ... more En el trenta aniversari de les intervencions arqueològiques a la Fortalesa, el jaciment continua més viu que mai, i això es demostra en les interessants novetats dels dos darrers anys, i el futur immediat que té el monument.
Les principals línies de recerca dels darrers projectes als Vilars s'han focalitzat en: la fase fundacional (amb actuacions interessants en un dels barris de cases del poblat en la primera edat del ferro), actuacions en espais comunitaris a l'oest del poblament i d'un horitzó cronològic molt similar (uns 75-100 anys més modern), i en el Pou Cisterna central, del segle IV a.n.e., i el qual ha donat llum als darrers moments de vida a la Fortalesa, a través de dades constructives i materials (amb la conservació de matèria orgànica i de gran quantitat de material ceràmic, així com la mostra evident dels coneixements en ús, gestió i tractament de l'aigua).
I de cara al futur més immediat, tot això guanya sentit amb les actuacions que s'estan portant en l'actualitat i que pretenen seguir aquestes línies de recerca, amb actuacions arqueològiques centrades en els primers moments de vida del jaciment a est i oest del mateix.
Es presenten les darreres novetats en la recerca al voltant del Castell de Maldà, des del 2011 al... more Es presenten les darreres novetats en la recerca al voltant del Castell de Maldà, des del 2011 al 2015 amb les intervencions arqueològiques a l'interior del Castell i les darreres actuacions al fossat del mateix, juntament amb reflexions al voltant del futur del mateix.
El Castell continua sent un projecte inacabat d'un gran palau, i les darreres intervencions han llançat llum al respecte amb actuacions en el Fossat que ens donen una petita fotografia de com seria la vall del mateix, a llevant.
El futur del mateix ens porta ara al terreny de la conservació, restauració i presentació al públic, i aixó significa una actuació a gran escala per tal de dotar a l'edifici dels elements i estructures necessàries per a la seva museïtzació
Els nous paradigmes socials, culturals i econòmics en que vivim ens han portat, necessàriament a ... more Els nous paradigmes socials, culturals i econòmics en que vivim ens han portat, necessàriament a una major diversificació de l’oferta de presentació patrimonial, fonamentada en l’evident auge i explosió de les noves tecnologies. Les webs 2.0, molt més interactives, les xarxes socials i les aplicacions mòbils ens obren un nou horitzó de difusió patrimonial, que complementa, i no substitueix en cap cas, la visita al jaciment, museu o lloc. Aquesta oportunitat permet al visitant resoldre dubtes, buscar i formar noves ofertes i rutes locals, o fins i tot, comprendre millor el que té al davant mitjançant recreacions en tres dimensions El web Vilars.cat, i totes les accions portades al seu voltant ens son un exemple, formant-se una cadena entre el web, la societat i el jaciment que cohesiona i manté viva la difusió patrimonial en un moment econòmicament difícil, i ens obre noves expectatives i oportunitats per a donar a conèixer aquest patrimoni: La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca, al món. Tot i que molt jove encara, el web pretén atansar el jaciment a casa, o resoldre els dubtes que puguin tenir un cop situats allà, mitjançant un senzill clic al web.
L'oppidum ibèric de Gebut (Soses, Segrià): avanç dels resultats de la campanya d'excavacions 2017... more L'oppidum ibèric de Gebut (Soses, Segrià): avanç dels resultats de la campanya d'excavacions 2017 The Iberian oppidum Gebut (Soses, Segrià): preliminary results of the excavation campaign of 2017 El poblat de Gebut (Soses, Segrià, Catalunya) va ser mal excavat als anys quaranta, i durant decennis va estar abandonat i va patir una degradació sistemàtica, encara que es va realitzar alguna intervenció puntual per recuperar-lo l'any 1987. Finalment, el 2017, es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Soses i la Universitat de Lleida per dur a terme un projecte de recerca i de recuperació patrimonial, que va començar el mateix any. En aquest treball es presenta un resum dels resultats assolits durant aquesta primera campanya. Tot i l'estat incipient de la recerca, les intervencions efectuades en diferents punts del jaciment modifiquen ja la visió de Gebut com un simple oppidum de l'ibèric ple i aporten noves dades que n'enriqueixen el valor científic i patrimonial. Entre elles destaquen: el descobriment d'una muralla torrejada de la primera edat del ferro, la datació de l'amortització d'una cisterna en l'ibèric antic, el descobriment d'una ampliació del poblat cap al nord en funcionament durant el segle iii ANE, els canvis en la xarxa viària i la troballa d'un espai de producció possiblement de vi, de característiques insòlites dins del món ibèric català. Paraules clau: edat del ferro, món ibèric, ilergets, Baix Segre, fortificació, producció de vi.
Revista D Arqueologia De Ponent, 2013
PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA D E PONENT, 2015
Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darrers an... more Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darrers anys en tres punts de la fortalesa: el barri est, el pou-cisterna i la placeta descoberta en la zona oest del jaciment. S'analitzen les característiques de les cases durant la fase Vilars 0 (775-700 a.n.e) en el barri septentrional, les seves estructures domèstiques i els enterraments de perinatals apareguts; es presenta la troballa inèdita d'un obrador de pa amb cinc forns en una plaça en funcionament durant la fase Vilars I (700-550 a.n.e.) i es dóna a conèixer l'estat de la recerca postexcavatòria sobre el pou-cisterna i es remarca l'aparició de restes de peixos marins: Vilars III-IV (450-300 a.n.e.). PARAULES CLAU Primera edat del ferro, món ibèric, urbanisme, pou-cisterna, forn de pa, ictiologia, enterrament perinatal.
PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT, 2015
RESUM Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darr... more RESUM Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darrers anys en tres punts de la fortalesa: el barri est, el pou-cisterna i la placeta descoberta en la zona oest del jaciment. S'analitzen les característiques de les cases durant la fase Vilars 0 (775-700 a.n.e) en el barri septentrional, les seves estructures domèstiques i els enterraments de perinatals apareguts; es presenta la troballa inèdita d'un obrador de pa amb cinc forns en una plaça en funcionament durant la fase Vilars I (700-550 a.n.e.) i es dóna a conèixer l'estat de la recerca postexcavatòria sobre el pou-cisterna i es remarca l'aparició de restes de peixos marins: Vilars III-IV (450-300 a.n.e.). PARAULES CLAU Primera edat del ferro, món ibèric, urbanisme, pou-cisterna, forn de pa, ictiologia, enterrament perinatal. ABSTRACT The fortress of els vilars (arbeca, garrigues): latest contributions on the fi rst iron age and the iberian period (2010-2015) This paper presents a summary of the main research progress achieved in three areas of Els Vilars d'Arbeca fortress for recent years: the eastern quarter, the small square discovered in the west of the site and the well-cistern. First, we analyse the characteristics of the houses located in the northern area of the eastern quarter during the Vilars 0 phase (775-700 BC): the domestic structures and some perinatal burials. Secondly, the fi ndings of an unpublished zone with fi ve bread ovens in a square used during the Vilars I phase (700-550 BC) are also described. And fi nally, it is make the state of post-excavation well-cistern research known, highlighting the fi nding of marine fi sh remains dated from Vilars III-IV (450-300 BC).