Pagina principala (original) (raw)
Vos in vedrina
L'Uspedal nóf da Crèma (an itàlià: Ospedale Maggiore) l'è 'l püsé 'mpurtànt presìde sanitàre da la cità.
Al dùdes da giögn dal 1351 an da la butìga da pàgn che la 'partenìa a Giàcom Osio, che l'éra viźì a la piàsa dal Dòm, i sa truàa quatòrdes persùne che le sa ciamàa (isé l'è scriìt sö le carte da chi témp là): Ziliolus Bellavista, Carnevalus Ceriolus, Lantelmus Draco, Marchinus Mandula, Jacobus Morantonus, Jacobus De Oxio, Pavarolus Pavanus, Ruggerinus De Pergamo, Guglielmus De Roberga, Lantel.s De Rovate, Albertinus Codelotus Turtae, Rajnaldus De Vairano e Petrus De Vicomercate,
Ansèma a lur i gh'éra pò i nudàr Giuàn Da Vairà e Giuachì Civèrch e i testimòne Giàcom Castèl, Puźino Vimercàt e Gabriél Tèrni.
Chèste persùne i cumpràa 'n tòch da teré 'n dal Borgo San Piero che l'éra da vü che al sa ciamàa Pusino De Brexhana e da sò fiól Bartolino.
L'intént l'era chèl da trà sö an uspedàl per i puarècc e i l'ha ciamàt Opus Dei.
An da i pröm agn dal quatreźént 'na dóna che la sa ciamàa Savia Milanesi (Savia de Melanisis) la regalàa 'na cà viźì a Porta Riólta che l'éra püsé grànda da l'uspedàl e alura i g'a pensàt da spustàl ché. An dal cinchcént, pò, i l'ha slargàt fóra cumè sa 'èd amò adéss sö via Kènnedy.
Sempre 'n dal cinchcént gh'è ignit al vèscof Castelli che al gh'a truàt l'uspedàl mia tant bé: l'éra töt spùrch e gh'éra mia póst per i malàcc; al vèscof Regassoni, 'n quai agn dopo però, al l'ha truàt püsé mèi.
A tègn l'uspedàl adèss gh'éra quatòrdes nòbei: dùdes i sa ciamàa depütat e du i sa ciamàa sìndech.
Tànte famée le g'a tegnìa a daga sòlcc a l'uspedàl: i Claèi, i Guidoni, i Martinénch, i Benźù e ótre.
An dal 1717 gh'éra pó l'uspedàl 'n du sa metìa chèi che i guarìa pö e i éra cüracc dai fràt capüsì.
(Va inanz)
Te 'l savevet che ...
Mappa de la linia
La Ferrovia Lugan-Pont Tresa a l'è 'na ferrovia a scartament metrich che la conliga Lugan a Ponte Tresa, elettrifegada a 1'200 Volt in corrent continua. La gestion de la linia, per la pupart a binari unich, foeura che per un radobbi in tra Serocca e Bioeugg, e longa 12,2 km, l'è dada a la Ferrovie Luganesi, che doperen el marchi "FLP".
Dal dicember 2008 la linia a l'è integrada in la red celer del Canton Tesin 'me S60: L'è l'unica linia a vess mia gestida de la TiLo e completament in man privada. L'è anca la terza linia de la red, insemma a la S20 e a la S90, a corr domà in territori svizzer.
El 15 de genar 1910 a l'è fondada a Lugan la Società delle Ferrovie Luganesi per fà su ona ferrovia in tra Lugan e Pont Tresa. A l'è proposta 'na linia a binari unich e a scartament redutt, che l'è fada speditament e inaugurada el 5 de giugn 1912 con trè automotris, trè remorciaa e di carr per el straport merci.
La linia a l'era on raccord indirett in tra el sistema di ferrovij tesines e quell varesott: La stazion de Pont Tresa a l'éra taccada a 'na stazion di treni per Ghirla e Luin, che a soa voeulta eren conligaa ai stazion di Ferrovie dello Stato Italian. De part elvetica la stazion de Lugan a l'è arenta a la stazion di Ferrovij Federai Svizzer che la permètt i conligament cont l'Isvizzera.
(Va inanz)
In di olter lengov
I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian
Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.
Un proverbi a cas
Ocio!
- La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
- La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin
Wikipedia
Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.
I nost Cinch Pilaster inn:
- La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
- La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
- La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
- La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
- La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
- Te gh'heet una domanda? vegn in sul Grot
- Te gh'heet bisogn de 'na man? Varda el Benvegnud
- Te gh'heet on sit web? Met la Wikipedia in del to sit
- Lmo-0? Can't speak Lombard? Come to our Embassy