Pagina principala (original) (raw)

Vos in vedrina

Ona ghisa in del 1983 in via Larga

Ghisa a l'è 'n termen tipich milanes doperaa per parlà di poliziott locai de la capital lombarda.

Di temp de la Spagna in la città de Milan a l'è staa fondaa el corp de la Milizia Urbana, che però el gh'eva minga on'uniform. Domà sotta de la ministrazion del Gian Galeazz Serbellon, cioè in del 1700, el corp a l'è dotaa di austriegh de 'na divisa, ciovè 'na camisa e pantalon bianch, sortò verd, spallin dor e cappell verd e or. Per quella reson lì eren ciamaa affettuosament di milanes "remolazitt" o "ramolazzil", perché somejaven ai remolazz. Cont el rivà del Napoleon a Milan 'sti miliziott han fornaa la bas de la Legion Lombarda.

Sotta de l'Imperi Austriegh in del Regn Lombard-Venet, la sigurezza urbana a l'è assegnada a l'Imperial Regia Guardia de Finanza, che la conserva 'na divisa in sui ton del verd e del bianch.

Passada al Regn d'Italia, Milan a l'è restaa senza 'n corp de polizia local finna al 4 de ottober del 1860: quell ann lì a hinn ciamaa cinquanta agent, nomenaa "de publega sorvelianza urbana", per guardà Milan. Cont la pistola sconduda e vestii cont on sortò e calzon negher e cont on longh cappell a cilinder. Per quella reson lì eren ciamaa "cannon de stuva". Dòpo di quatter giornad de Milan, indova che han refudaa de fà del maa ai milanes, a hinn riformaa e 'l cappell a cilinder a l'è sostituii del classigh cappell del ghisa e de 'n uniform ispirada a quella de la polizia de Londra.

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

El Vorarlberg l'è giü del nöf stacc federàcc (en todèsch: Bundesland, de spès abreviàt Land) endei quài l'è dividìda l'Austria. La capitàl del Land l'è la cità de Bregenz.

El g'ha 'na superfìce de 2.601 km² e 'na popolasiù de 378.592 abitàncc (dato agiurnàt el més de magio del 2015). El cunfìna a nòrd co la Germània (stat de la Baviera), a èst col Land del Tiröl, a sud e a nordòvest co la Svìsera (a sud col cantù dei Grigiù e a nordòvest col cantù de San Gal, a òvest, per 35 km, col Liechtenstein (cümü de Vaduz, Schaan, Rugell, Schellenberg, Mauren, Eschen, Planken, Triesenberg e Triesen).

El sò nòm el völ dì "denàcc (todèsch: Vor) del Arlberg", che l'è 'na cadéna de mucc che se tróa a èst de la regiù, cunfì natüràl col Tiröl.

Del pónt de vìsta aministratìf l'è spartìda en quàter distrècc:

A nòrdòvest el tóca le còste del Lach de Costànsa (todèsch: Bodensee.) El fiöm Reno el sègna el cunfì natüral co la Svìsera. L'è streersàt apò dei fiöm: Lech, Bregenzer Ach e Dornbirner Ach.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Vallon, Tarantin, Ligurin, Zulu, Mari de l'Est, Shona, Rusyn, Sami del Nord, Maori, Fiamingh oriental

Un proverbi a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?