cambiar — Wikiccionari (original) (raw)

Occitan

Etimologia

Del latin tardiu cambiare, en latin classic cambire, eissit del gallés cambion [1].

Prononciacion

/kamˈbja/, /kamˈbja/

França (Bearn) : escotar « cambiar »

Sillabas

cam | biar (2)

Vèrb

cambiar vb. tr. (gascon) , (lengadocian) , (provençau)

  1. Traire una causa e ne metre una autra a la plaça.

se cambiar vb. pronom.

  1. Se transformar.

Derivats

Variantas dialectalas

Traduccions

alemand: tauschen (de) anglés: to change (en) catalan: canviar (ca) espanhòl: cambiar (es) francés: changer (fr) italian: cambiare (it) sicilian: canciari (scn)

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu cambiar
Gerondiu cambiant
Participi passat
singular plural
masculin cambiat cambiats
femenin cambiada cambiadas
Mòde indicatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu elela nosautresnosautras vosautresvosautras eleselas
Present càmbiicàmbie[N 1] càmbias càmbia cambiam cambiatz càmbian
Imperfach cambiavi cambiavas cambiava cambiàvem cambiàvetz cambiavan
Preterit cambièri cambières cambièt cambièrem cambièretz cambièron
Futur cambiarai cambiaràs cambiarà cambiarem cambiaretz cambiaràn
Condicional cambiariái cambiariás cambiariá cambiariam cambiariatz cambiarián
Mòde subjonctiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu elela nosautresnosautras vosautresvosautras eleselas
Present càmbie càmbies càmbie cambiem cambietz càmbien
Imperfach cambièssi cambièsses cambièscambièsse cambièssem cambièssetz cambièsson
Mòde imperatiu
nombre singular plural
persona primièra segonda tresena primièra segonda tresena
ieu tu elela nosautresnosautras vosautresvosautras eleselas
Afirmatiu càmbia ! cambiem ! cambiatz !
Negatiu càmbies pas ! cambiem pas ! cambietz pas !
Nòtas
Èst e nòrd-èst (Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)

Referéncias