dire — Wikiccionari (original) (raw)

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin dīcĕre.

Prononciacion

/ˈdiɾe/, /ˈdiɾe/

França (Bearn) - Lengadocian : escotar « dire »

Sillabas

di | re

Vèrb

dire

  1. Exprimir gràcias al lengatge.
  2. Significar.

Variantas dialectalas

Mots aparentats

Expressions e locucions

Traduccions

alemand: sagen (de) anglés: to say (en) catalan: dir (ca) chèc: říkat (ca) imperfectiu, říci (cs) perfectiu espanhòl: decir (es) francés: dire (fr) italian: dire (it) polonés: mówić (pl) imperfectiu, powiedzieć (pl) perfectiu portugués: dizer (pt) romanés: a zice (ro), a spune (ro) sicilian: diri (scn), dìciri (scn) ucraïnian: сказати (uk)

se dire vb. pronom.

  1. Se sonar, balhar un nom.

Cossí te dison? me dison Joan.

Sinonims

Traduccions

alemand: heißen (de) anglés: to be called (en) catalan: dir-se (ca) espanhòl: llamarse (es) francés: s'appeler (fr) italian: chiamarsi (it)

Conjugason

Nom comun

Declinason
Singular Plural
dire dires
[ˈdiɾe] [ˈdiɾes]

dires masculin

  1. Çò qu’una persona ditz o diguèt en concrèt.
  2. Causa dicha, presa de paraula.

Variantas dialectalas