estèla — Wikiccionari (original) (raw)

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin stella « estela (astre) »

(Nom 2) Del latin vulgar *astella, en latin classic assula, formacion belèu inflençada per stella.

(Nom 3) Del latin stela, del grèc ancian στήλη (stêlê).

Prononciacion

lengadocian, gascon /esˈtɛlo̞/, /esˈtɛlo̞/

provençau /esˈtɛlə/, /esˈtɛlə/

Lengadocian : escotar « estèla »

Nom comun 1

estèla (lengadocian) , (provençau) ; femenin

Declinason
Singular Plural
estela estelas
[esˈtɛlo̞] [esˈtɛlo̞s]

D’estèlas

Una estèla estilizada de cinc brancas

  1. Còrs celèst brilhant, o que brilhèt, de sa pròpria lutz.
  2. Forma geometrica compausada de mai d'una brancas.
  3. Taca blanca sul front d'un caval o d'un buòu.
  4. Rotonda en forma d'estela.
  5. (Sens figurat) La persona qu'irridia per son talent, sa notorietat.

Variantas dialectalas

Sinonims

Derivats

Locucions derivadas

Traduccions

estèla (astre)
afrikaans: ster (af) albanés: yll (sq) alemand: Stern (de)* masculin anglés: star (en)* anglés ancian: steorra (ang)*, tungol (ang)* catalan: estel (ca)* masculin, estrella (ca)* femenin chèc: hvězda (cs) chinés: 星 (zh)* chorama: ŋmããri (tuz) danés: stjerne (da)* grèc: άστρο (el)*, αστέρι (el)* espanhòl: estrella (es)* femenin esperanto: stelo (eo)* finlandés: tähti (fi)* francés: étoile (fr) femenin friolan: stele (fur)* femenin frison: stjer (fy)* feroés: stjørna (fo)* indi: तारा (hi)* ebrèu: כוכב (he)* masculin (kochav) kinyarwanda: yenyeli (rw)* (inyenyeli) curd: stêr (ku)* femenin italian: stella (it)* femenin japonés: 星 (ja)* ladin: stëra (lld) femenin, stëila (lld) femenin latin: aster (la), astrum (la), sidus (la), stella (la) lituanian: žvaigždė (lt) femenin marat: तारा (mr)* maya yucatèc: ek’ (yua)* naut sorab: hwězda (hsb) femenin norvegian: stjerne (no) neerlandés: ster (nl) ongrés: csillag (hu)* ossèt: стъалы (os)* (st'aly) ordo: تارا (ur) papiamento: strea (pap), streya (pap) pawaia: nou̧ (pwa) persan: ستاره (fa) polonés: gwiazda (pl) portugués: estrela (pt) femenin, astro (pt), estrelho (pt) romanés: stea (ro) romani: çerhên (rom)* sard: isteddu (sc) sranan: stari (srn) suedés: stjärna (sv) tatgic: ситора (tg) (sitora) tagalòg: bituin (tl), talà (tl) teleut: јылдыс (teleut)

Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
estèla estèlas
[esˈtɛlo̞] [esˈtɛlo̞s]

estèla femenin

Un estèla ficada dins un det

  1. Esclat de fusta.
  2. Faissòla.

Traduccions

Esclat, faissòla
alemand: Splitter (de) masculin (1), Schiene (de) femenin (2) anglés: splinter (en) (1), splint (en) (2) catalan: estella (ca) femenin (1) fèrula (ca) femenin (2) francés: éclat (fr) masculin, écharde (fr) femenin (1), attelle (fr) femenin (2)

Nom comun 3

Declinason
Singular Plural
estèla estèlas
[esˈtɛlo̞] [esˈtɛlo̞s]

Una estèla discoïdala al cementari de La Cobertoirada

estèla (lengadocian) , (provençau) ; femenin

  1. (Arquitectura, Funerari) Monument monolitic en forma de fust o de colomna, d’obelisc, una lausa quilhada e escultada o pencha, que serví mai sovent per marcar lo luòc d’un sepultura.

Sinonims

Traduccions

monument
alemand: Stele (de) anglés: stele (en) basc: catalan: estela (ca) espanhòl: estela (es) francés: stèle (fr) italian: stele (it) portugués: estela (pt)

Forma de vèrb

estèla

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de estelar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de estelar

Categorias :