insulte — Wikiccionari (original) (raw)
Un article de Wikiccionari.
Occitan
Etimologia
Del latin insultus « accion d’assalhir, assalt, ataca ».
Prononciacion
lengadocian /inˈsylte/, /inˈsylte/
Sillabas
in|sul|te
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| insulte | insultes |
| [inˈsylte] | [inˈsyltes] |
insulte masculin
- Accion o efièch d’insultar.
- Paraula o acte qu’insulta
Variantas dialectalas
Parents
Sinonims
Traduccions
| alemand: Beleidigung (de), Beschimpfung (de) anglés: insult (en), slur (en) basc: catalan: insult (ca) | espanhòl: insulto (es) francés: insulte (fr) italian: insulto (it) portugués: insulto (pt) |
|---|
Forma de vèrb
insulte
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
Espanhòl
Prononciacion
lengadocian [?]
Sillabas
in|sul|te
Forma de vèrb
insulte
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
Francés
Etimologia
Del latin insultus « accion d’assalhir, assalt, ataca ».
Prononciacion
/ɛ̃sylt/, /ɛ̃sylt/
Sillabas
in|sulte
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| insulte | insultes |
| [ɛ̃sylts] |
insulte femenin
Forma de vèrb
insulte
- Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de insulter.
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de insulter.
- Sefonda persona del singular de l'imperatiu de insulter.
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insulter.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insulter.
Portugués
Prononciacion
Sillabas
in|sul|te
Forma de vèrb
insulte