Gabriel Colome | Universitat Autònoma de Barcelona (original) (raw)
Papers by Gabriel Colome
Centre d'Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona; Ajuntament de Barcelona eBooks, 2011
© dels textos: els seus autors ISBN de l'Ajuntament de Barcelona 978-84-9850-312-8 ISBN del Centr... more © dels textos: els seus autors ISBN de l'Ajuntament de Barcelona 978-84-9850-312-8 ISBN del Centre d'Estudis Olímpics 978-84-938759-0-9 Dipòsit legal: B.18575-2011 Abril 2011 Imprès amb paper ecològic Agraïments L'edició d'aquest llibre s'emmarca en la celebració dels 20 anys d'activitat del Centre d'Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona, creat al juny del 1989. Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones i les institucions que, d'una manera o altra, han col•laborat a fer realitat aquest projecte. I, singularment, a l'Ajuntament de Barcelona, cofundador del CEO-UAB, que ha fet possible la impressió d'aquesta edició. Els continguts d'aquest llibre no es poden reproduir, ni totalment ni parcialment, ni enregistrar, ni transmetre per un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sigui fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o qualsevol altre, sense el consentiment previ per escrit dels editors.
Plecs d'història local, 1993
FRC: revista de debat polític, 2011
Sistema: revista de ciencias sociales, 2020
Temas para el debate, 2019
Frustracion, irritacion y miedo se canalizan por vias primarias: opciones politicas simples y bin... more Frustracion, irritacion y miedo se canalizan por vias primarias: opciones politicas simples y binarias. Tal como sucedio en los anos treinta del siglo pasado, la crisis economica y sus consecuencias en forma de merma de derechos y desigualdades sociales crecientes estan favoreciendo opciones de extrema derecha en el centro de Europa, opciones de extrema izquierda en el sur de Europa, o el independentismo como solucion a la falta de respuesta de la democracia debilitada y compleja que no tiene soluciones simples.
FRC: revista de debat polític, 2004
FRC: revista de debat polític, 2003
Papers: revista de sociología, 1992
La composició sociolbgica dels dele ats comunistes pretén analitzar com a-. rativament el Vlll ~~... more La composició sociolbgica dels dele ats comunistes pretén analitzar com a-. rativament el Vlll ~~y é s , + e l~~U &. (1988), el Con és d'Unitat (1986) i IXssemblea constituent Inmatzva per Catalunya (1995, i els nuclis resultanti dels Congressos, que es poden situar en el marge representatiu de la militdncia. Les dades resultants ens donen una visiófotogrdjca en blanc i negre de la jsonomia real delpartit i de la composició socioldgica del nucli actiu. Resumen La composición socioló ica de 10s dele ados comunistas pretende analizar comparativarnente el vIII 6.ongreso del P~U C (198% el Congreso de Unidad (1989) y la Asamblea constitu ente de Iniciativa per Catalunya (1990), y 10s núcleos resultantes de sendos cY ongresos, que se pueden situar en el margen representativo de la militancia. Los datos resultantes nos ofrecen una vision fotográjca en blanco y negro de lajsonomía real delpartzdo y de la composicidn sociológica del n Jcleo activo.
DOAJ (DOAJ: Directory of Open Access Journals), 2015
Sondeos de opinión ¿El fracaso del oráculo? Las elecciones se han convertido en la confrontación ... more Sondeos de opinión ¿El fracaso del oráculo? Las elecciones se han convertido en la confrontación audiovisual de unos líderes que personalizan el partido, las ideas, los programas
La social-démocratie européenne est traditionnellement analysée sous des angles différents en sci... more La social-démocratie européenne est traditionnellement analysée sous des angles différents en science politique mais aussi dans d'autres disciplines comme l'histoire, la sociologie ou la science économique. Un premier obstacle sémantique se présente d'emblée à tout chercheur qui examine, d'une manière ou d'une autre, la social-démocratie ou certaines de ses composantes (partis, syndicats, monde associatif, …). En effet, le terme social-démocrate renvoie à des acceptions diverses. La première, qui fait référence au modèle social-démocrate, concerne une qualification d'un certain nombre de politiques économiques et sociales menées dans quelques Etats à certains moments par des partis se revendiquant de la social-démocratie. Ces formations politiques endossent des traits idéologiques et organisationnels spécifiques (liens avec un syndicat, partis de masse, référents idéologiques marxistes, etc.) 1. La deuxième est plus globalisante et intègre à la famille sociale-démocrate tous les acteurs politiques et sociaux-essentiellement les partis-, toutes les organisations se réclamant du socialisme démocratique. Cette difficulté a longtemps concerné l'approche des partis socialistes et sociaux-démocrates occidentaux. Depuis la chute du mur de Berlin, son espace s'est élargi aux formations d'Europe centrale et orientale revendiquant une appartenance à la famille sociale-démocrate (Agh, Gueorguieva, Wiatr). Toute recherche sur la social-démocratie en Europe occidentale et/ou en Europe centrale et orientale doit impérativement passer d'emblée par une étape de définition. Un deuxième obstacle est la tension régulière entre singularité et uniformité dans le monde socialiste. Le « socialisme » ou la « social-démocratie » ont souvent été examinés d'une façon globale ou totale. Pourtant, rien n'est moins évident. Gerassimos Moschonas a immédiatement pointé cette difficulté : « La première impression que laisse cependant l'observation de cette force politique est la diversité. Diversité des destins historiques sociaux-démocrates, des structures organisationnelles, des Les partis socialistes méditerranéens s'appuient le plus souvent sur l'influence charismatique d'un leader incontesté et incontestable :
Centre d'Estudis Olímpics, Universitat Autònoma de Barcelona; Ajuntament de Barcelona eBooks, 2011
© dels textos: els seus autors ISBN de l'Ajuntament de Barcelona 978-84-9850-312-8 ISBN del Centr... more © dels textos: els seus autors ISBN de l'Ajuntament de Barcelona 978-84-9850-312-8 ISBN del Centre d'Estudis Olímpics 978-84-938759-0-9 Dipòsit legal: B.18575-2011 Abril 2011 Imprès amb paper ecològic Agraïments L'edició d'aquest llibre s'emmarca en la celebració dels 20 anys d'activitat del Centre d'Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona, creat al juny del 1989. Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones i les institucions que, d'una manera o altra, han col•laborat a fer realitat aquest projecte. I, singularment, a l'Ajuntament de Barcelona, cofundador del CEO-UAB, que ha fet possible la impressió d'aquesta edició. Els continguts d'aquest llibre no es poden reproduir, ni totalment ni parcialment, ni enregistrar, ni transmetre per un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sigui fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o qualsevol altre, sense el consentiment previ per escrit dels editors.
Plecs d'història local, 1993
FRC: revista de debat polític, 2011
Sistema: revista de ciencias sociales, 2020
Temas para el debate, 2019
Frustracion, irritacion y miedo se canalizan por vias primarias: opciones politicas simples y bin... more Frustracion, irritacion y miedo se canalizan por vias primarias: opciones politicas simples y binarias. Tal como sucedio en los anos treinta del siglo pasado, la crisis economica y sus consecuencias en forma de merma de derechos y desigualdades sociales crecientes estan favoreciendo opciones de extrema derecha en el centro de Europa, opciones de extrema izquierda en el sur de Europa, o el independentismo como solucion a la falta de respuesta de la democracia debilitada y compleja que no tiene soluciones simples.
FRC: revista de debat polític, 2004
FRC: revista de debat polític, 2003
Papers: revista de sociología, 1992
La composició sociolbgica dels dele ats comunistes pretén analitzar com a-. rativament el Vlll ~~... more La composició sociolbgica dels dele ats comunistes pretén analitzar com a-. rativament el Vlll ~~y é s , + e l~~U &. (1988), el Con és d'Unitat (1986) i IXssemblea constituent Inmatzva per Catalunya (1995, i els nuclis resultanti dels Congressos, que es poden situar en el marge representatiu de la militdncia. Les dades resultants ens donen una visiófotogrdjca en blanc i negre de la jsonomia real delpartit i de la composició socioldgica del nucli actiu. Resumen La composición socioló ica de 10s dele ados comunistas pretende analizar comparativarnente el vIII 6.ongreso del P~U C (198% el Congreso de Unidad (1989) y la Asamblea constitu ente de Iniciativa per Catalunya (1990), y 10s núcleos resultantes de sendos cY ongresos, que se pueden situar en el margen representativo de la militancia. Los datos resultantes nos ofrecen una vision fotográjca en blanco y negro de lajsonomía real delpartzdo y de la composicidn sociológica del n Jcleo activo.
DOAJ (DOAJ: Directory of Open Access Journals), 2015
Sondeos de opinión ¿El fracaso del oráculo? Las elecciones se han convertido en la confrontación ... more Sondeos de opinión ¿El fracaso del oráculo? Las elecciones se han convertido en la confrontación audiovisual de unos líderes que personalizan el partido, las ideas, los programas
La social-démocratie européenne est traditionnellement analysée sous des angles différents en sci... more La social-démocratie européenne est traditionnellement analysée sous des angles différents en science politique mais aussi dans d'autres disciplines comme l'histoire, la sociologie ou la science économique. Un premier obstacle sémantique se présente d'emblée à tout chercheur qui examine, d'une manière ou d'une autre, la social-démocratie ou certaines de ses composantes (partis, syndicats, monde associatif, …). En effet, le terme social-démocrate renvoie à des acceptions diverses. La première, qui fait référence au modèle social-démocrate, concerne une qualification d'un certain nombre de politiques économiques et sociales menées dans quelques Etats à certains moments par des partis se revendiquant de la social-démocratie. Ces formations politiques endossent des traits idéologiques et organisationnels spécifiques (liens avec un syndicat, partis de masse, référents idéologiques marxistes, etc.) 1. La deuxième est plus globalisante et intègre à la famille sociale-démocrate tous les acteurs politiques et sociaux-essentiellement les partis-, toutes les organisations se réclamant du socialisme démocratique. Cette difficulté a longtemps concerné l'approche des partis socialistes et sociaux-démocrates occidentaux. Depuis la chute du mur de Berlin, son espace s'est élargi aux formations d'Europe centrale et orientale revendiquant une appartenance à la famille sociale-démocrate (Agh, Gueorguieva, Wiatr). Toute recherche sur la social-démocratie en Europe occidentale et/ou en Europe centrale et orientale doit impérativement passer d'emblée par une étape de définition. Un deuxième obstacle est la tension régulière entre singularité et uniformité dans le monde socialiste. Le « socialisme » ou la « social-démocratie » ont souvent été examinés d'une façon globale ou totale. Pourtant, rien n'est moins évident. Gerassimos Moschonas a immédiatement pointé cette difficulté : « La première impression que laisse cependant l'observation de cette force politique est la diversité. Diversité des destins historiques sociaux-démocrates, des structures organisationnelles, des Les partis socialistes méditerranéens s'appuient le plus souvent sur l'influence charismatique d'un leader incontesté et incontestable :