Mateu Riera Rullan | Universitat Autònoma de Barcelona (original) (raw)
Books by Mateu Riera Rullan
Arbre de Mar, 2023
L’objectiu principal del projecte Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de... more L’objectiu principal del projecte Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera ha estat sempre el d’intentar conèixer i ensenyar com va ser el monestir de què parla l’Epístola XIII, 47, del papa Gregori el Gran, una carta escrita l’any 603 dC que demostra l’existència d’una comunitat monàstica a Cabrera en temps tan pretèrits. Però també ha servit per a augmentar el coneixement de l’esdevingut a l’illa en altres períodes, des de temps prehistòrics fins als nostres dies i, especialment, en relació amb l’episodi del captiveri de les tropes napoleòniques derrotades a Bailèn. Des de l’any 1999 sempre s’ha procurat analitzar i aprofundir en l’estudi de tot el descobert durant les feines d’excavació, tant pel que fa a les estructures, com als elements de tipus ceràmic, petri, antropològic, faunístic, vegetal, vitri, numismàtic, metàl·lic, etc.
Les excavacions arqueològiques efectuades entre els anys 2016 a 2020 havien permès realitzar noves descobertes. Les més rellevants pertanyen a dues èpoques ben diferents: la de l’episodi de la Guerra del Francès i la dels monjos esmentats en la carta del papa Gregori el Gran. Tots dos episodis són els més famosos de la història de Cabrera i traspassen, de llarg, els límits de les illes i de la mar balears. Estan, a més, estretament lligats al pensament europeu, donat que tant el monacat cristià com tot el relacionat amb Napoleó Bonaparte, conformen una part molt destacada dels basaments de la nostra Europa actual. També es varen tornar a trobar les rases de vinya del segle XIX documentades en altres indrets del jaciment i alguns materials ceràmics d’època romana. Tot sumat, abraçava una mica més de dos mil anys d’història.
A principis de l’any 2021, totes les troballes realitzades entre els anys 2016 i 2020 encara romanien inèdites i pràcticament sense analitzar. Aquell panorama va canviar radicalment gràcies a l’execució del projecte Noves aportacions al coneixement del monestir de l’illa de Cabrera (Segles V a VIII dC) i del captiveri dels soldats napoleònics (1809-1814), el qual va rebre el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics, a través de la convocatòria d’Ajudes per donar suport a projectes d’investigació d’humanitats i de la cultura vinculats amb les Illes Balears per a l’any 2020. D’aquesta forma, es va poder avançar en el coneixement de diversos temes cabdals de la història de les Illes Balears i de tota la Mediterrània, així com d’alguns dels seus episodis menys coneguts. En aquest llibre s’ha procurat exposar allò més significatiu.
Limina/Limites. Archaeologies, histories, islands and borders in the Mediterranean, 8, 2021
En este libro se presenta una síntesis de los resultados obtenidos a partir de las excavaciones a... more En este libro se presenta una síntesis de los resultados obtenidos a partir de las excavaciones arqueológicas efectuadas en la zona del baptisterio de Son Peretó, analizando tanto los hallazgos de carácter mueble como inmueble. Se revisa lo publicado durante el siglo XX y se presentan datos de los descubrimientos efectuados durante aquella centuria que habían permanecido inéditos. En cualquier caso, el núcleo de esta monografía son los trabajos desarrollados entre 2005 y 2016, gracias a los cuales se pueden aportar interesantes novedades relacionadas con la cerámica, el vidrio, los revoques, los morteros, las monedas y la fauna de los siglos V a VIII d. C. y, sobre todo, de las sepulturas, piscinas y edificios bautismales de lugar. Todo ello ha contribuido a una mejor comprensión del importante complejo eclesiástico de Son Peretó, ha permitido clarificar la evolución diacrónica del sector situado a los pies de su basílica y, también, ha proporcionado información valiosa sobre las costumbres y rituales funerarios de la población allí enterrada.
ROBLEDO, P.A. (Ed.): El Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera: un paisaje entre la tierra y el mar, Madrid, 265-297., 2016
La arqueología, y especialmente las tareas de prospección, han sido las que han aportado más dato... more La arqueología, y especialmente las tareas de prospección, han sido las que han aportado más datos del período que va desde la llegada de los primeros humanos al Archipiélago de Cabrera hasta el siglo XVI. En este sentido, hay que destacar los trabajos realizados por Camps (1962 a y b), Mascaró (1967), Trias (1974) y Guerrero (1985), así como los trabajos realizados por Hernández, Cau y Orfila (1992). En este capítulo también se han utilizado algunos datos aportados por los materiales recogidos por el personal del Parque Nacional de Cabrera depositados en la oficina del punto de información del Puerto de Cabrera, los materiales recopilados durante los Trabajos de Catalogación de zonas arqueológicas para la revisión del Plan General de Ordenación Urbana de Palma (Frontera y Riera Frau, 1997; Pons, et al., 2001), y los trabajos de prospección realizados por Aramburu (2001). En cualquier caso, conviene destacar que la mayor parte de los datos que ahora se aportan son el resultado del proyecto “Recuperación, consolidación y museización del monasterio bizantino de la isla de Cabrera”, codirigido por el mismo autor del presente capítulo, junto con M.M. Riera Frau.
Riera Rullan M. 2016: “Cabrera: un viaje a través de las civilizaciones Mediterráneas”, ROBLEDO, P.A. (Ed.): El Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera: un paisaje entre la tierra y el mar, Instituto Geológico y Minero de España del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad y Organismo Autónomo Parques Nacionales del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente Gobierno de España, Madrid, 265-297. ISBN: 978-84-8014-902-0; (IGME) NIPO: 064-17-006-7; (OAPN) NIPO: 025-17-004-9; Depósito Legal: M-14339-2017
Studia Archaeologiae Chritianae, 1, 2017
Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, t... more Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, tracta un tema innovador com és el monacat insular a la Mediterrània, en especial al monestir de Cabrera. És una obra escrita amb una metodologia estricta i altament qualificada que no es limita a la pura descripció de l’excavació i a la classificació dels artefactes retrobats. El llibre s’endinsa en la interpretació de les dades i les relliga en el marc més ampli del fascinant fenomen monàstic insular en la Mediterrània, i ajuda a comprendre els mons tardoromà, vàndal i bizantí, tots ells impregnats de la puixança del cristianisme en un temps històric menys conegut del que voldríem però més recognoscible del que podria semblar.
Huguet, E., Ribera A. V. (Coords.): En temps dels visigots al territori de València, València, 164-169 i 237-238., 2019
Durant les últimes dècades ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes B... more Durant les últimes dècades ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes Balears durant els segles V a VIII dC. Aquest període, anomenat per alguns com a antiguitat tardana i, per altres, com a alta edat mitjana, coincideix en el temps amb els regnes visigòtics de la península Ibèrica. Cal recordar però que, tot i l’existència de teories indocumentades que proposen el contrari, els visigots mai varen dominar les Balears, tal com ha demostrat Josep Amengual i Batlle, tant a partir de les fonts escrites, com de les arqueològiques.
Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com a Imperi bizantí. També permeten veure confusament com el cristianisme es va anar consolidant, primer a les ciutats i després a la ruralia. Però la veritat és que a partir de l’any 420 ben poc expliquen de l’esdevingut a les esmentades illes. L’abans mencionat Josep Amengual i Batlle ha estat qui més inferències ha fet deduïdes, principalment, a partir de les informacions contingudes a les escasses i succintes fonts textuals referides a les Balears. Molt probablement, d’elles encara se’n poden extreure més coneixements històrics però, no hi ha dubte que és a partir de les dades que estan aportant els treballs arqueològics d’on més es podrà escriure la història de les persones que varen habitar l’arxipèlag balear durant els segles V a VIII dC.
Durant el darrer quart del segle XX, es varen realitzar diverses excavacions arqueològiques i alguns treballs d’investigació molt meritoris, els quals servirien per enllumenar més els segles V-VI que no pas els VII-VIII. Es poden destacar els realitzats per Pere de Palol i diversos membres del seu equip de la Universitat de Barcelona, centrats en els assentaments no urbans amb basíliques de Mallorca i Menorca. Per altra banda, cal esmentar la labor feta a la ciutat mallorquina de Pollentia i la publicació de materials mobles allà trobats, així com d’algunes construccions tardanes. Pel que fa a les Pitiüses, sobresurten les excavacions, l’obra investigadora i les publicacions de Joan Ramon Torres. En un context més general, Miquel Barceló i Perelló és qui més aportacions va fer per mirar de conèixer què és el que va esdevenir a les societats balears dels segles VII a X.
Tanmateix, tal com anuncia el títol d’aquesta petita aportació que tenen entre mans, el seu objectiu és exposar algunes noves dades arqueològiques referides a les Illes Balears dels segles V a VIII dC, donades a conèixer durant el segle XXI. S’ha procurat que siguin les més rellevants però, també és cert que, a causa de les reduïdes dimensions d’aquesta aportació, de ben segur que se’n pot trobar qualcuna a faltar.
Huguet, E., Ribera A. V. (Coords.): En tiempos de los visigodos en el territorio de Valencia, València, 164-169 i 237-238., 2019
Durante las últimas décadas ha aumentado considerablemente el conocimiento de lo sucedido en las ... more Durante las últimas décadas ha aumentado considerablemente
el conocimiento de lo sucedido en las Islas Baleares
durante los siglos v al viii. Este período, denominado por algunos
«Antigüedad tardía» y, por otros, «Alta Edad Media»,
coincide en el tiempo con los reinos visigóticos de la península
ibérica. Hay que recordar que, pese a teorías indocumentadas
que proponen lo contrario, los visigodos nunca
dominaron las Baleares, tal como ha demostrado Josep
Amengual i Batlle, tanto a partir de las fuentes escritas,
como de las arqueológicas.
Gracias a las fuentes textuales, se sabe que las
Baleares pasaron del Imperio romano de Occidente al
Reino vándalo (455 al 534) y, de este, al Imperio romano
de Oriente, conocido así mismo como Imperio bizantino.
También permiten ver confusamente cómo el cristianismo
se fue consolidando, primero en las ciudades y después en
el campo. Pero la verdad es que a partir del año 420 bien
poco explican de lo sucedido en las mencionadas islas. El
antes nombrado Josep Amengual i Batlle ha sido quien
más inferencias ha hecho, deducidas, principalmente,
a partir de las informaciones contenidas en las escasas y
sucintas fuentes textuales de las Baleares. De aquellas,
probablemente, aún se pueden extraer más conocimientos
històricos, pero no cabe duda de que es a partir de los
datos que están aportando los trabajos arqueológicos, de
donde más se podrá escribir la historia de las personas que
habitaron el archipiélago balear durante los siglos v al viii.
Durante el último cuarto del siglo xx, se hicieron excavaciones
arqueológicas y trabajos de investigación muy meritorios, que servirían para iluminar más los siglos v y vi
que los vii y viii. Se pueden destacar los realizados por Pere
de Palol y varios miembros de su equipo de la Universidad
de Barcelona, centrados en los asentamientos no urbanos
con basílicas de Mallorca y Menorca. Por otro lado, hay
que mencionar la labor hecha en la ciudad mallorquina
de Pollentia y la publicación de materiales muebles allá
encontrados, así como de algunas construcciones tardías.
Por lo que respecta a las Pitiusas, sobresalen las excavaciones,
la obra investigadora y las publicaciones de Joan
Ramon Torres. En un contexto más general, Miquel Barceló
i Perelló es quien más aportaciones hizo para conocer las
sociedades baleares de los siglos vii al x.
Sin embargo, tal como anuncia el título de esta aportación,
su objetivo es exponer nuevos datos arqueológicos
de las Islas Baleares de los siglos v al viii, conocidos
durante el siglo xxi. Se ha procurado que sean los más
relevantes, sin embargo, también es cierto que, a causa
de las reducidas dimensiones de esta aportación, es bastante
seguro que alguno se pueda echar en falta.
Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, t... more Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, tracta un tema innovador com és el monacat insular a la Mediterrània, en especial al monestir de Cabrera. És una obra escrita amb una metodologia estricta i altament qualificada que no es limita a la pura descripció de l’excavació i a la classificació dels artefactes retrobats. El llibre s’endinsa en la interpretació de les dades i les relliga en el marc més ampli del fascinant fenomen monàstic insular en la Mediterrània, i ajuda a comprendre els mons tardoromà, vàndal i bizantí, tots ells impregnats de la puixança del cristianisme en un temps històric menys conegut del que voldríem però més recognoscible del que podria semblar.
El verano de 2014 se cumplen quince años desde el inicio de las excavaciones arqueológicas en la ... more El verano de 2014 se cumplen quince años desde el inicio de las excavaciones arqueológicas en la isla de Cabrera, unos trabajos que sirvieron como punto de partida para el Proyecto de recuperación, consolidación y musealización del monasterio bizantino de Cabrera. Dicho proyecto siempre ha estado coordinado desde la Concejalía de Urbanismo del Ayuntamiento de Palma, y codirigido por los autores de este prefacio, un equipo de dirección al que, en los últimos años, se han sumado María José Rivas, Josep Maria Puche y Julio Miguel Román1. Los trabajos arqueológicos realizados en Cabrera han sido financiados por el Ayuntamiento de Palma entre los años 1999 y 2012. Los años 2005, 2006 y 2007 el Ministerio de Medio Ambiente también colaboró económicamente en temas de restauración y musealización, mientras que en 2013 se pudo emprender una campaña de limpieza de las áreas excavadas gracias a la financiación económica de la Dirección General de Universidades, Investigación y Transferencia del Conocimiento de la Consejería de Educación, Cultura y Universidades del Gobierno de las liles Balears.
El objetivo principal del Proyecto de recuperación, consolidación y musealización del monasterio bizantino de Cabrera ha sido siempre el de intentar conocer y mostrar como fue el monasterio del que habla la Epístola XIII, 47, del papa Gregorio Magno, una carta escrita el año 603 d. C que demuestra, sin duda alguna, la existencia de un
monasterio en la isla balear de Cabrera.
Todos los trabajos hasta ahora realizados partían de una base teórica planteada en la tesis de licenciatura titulada El monestir de Cabrero a l'antiguitat tardona, dirigida por el doctor y catedrático de la Universitat Autónoma de Barcelona Miquel Barceló Perelló, a quien no nos cansaremos de mostrar nuestro reconocimiento y nuestra gratitud. En aquella tesis, defendida el año 2002, se empezaron a cruzar los datos obtenidos en Cabrera, Conillera y el Illot dels Frares con
lo que se decía en las fuentes escritas sobre el monacato cristiano de los siglos IV a VIII d. C. y con los descubrimientos arqueológicos de algunos otros ejemplos de monasterios localizados en islotes del Mediterráneo occidental y del Atlántico. Todo este trabajo permitió proponer que Cabrera fue una isla santa donde parecía que habrían coexistido dos tipos de asentamientos monásticos correspondientes a un cenobio y a diversos eremitorios. Ya entonces se argumentó que el estudio de la comunidad monacal de Cabrera debía tener por objeto la naturaleza de su funcionamiento interno, qué uso hacían los monjes del espacio y sus recursos, y qué modificaciones causaron en su entorno. Había que intentar conocer las características de sus construcciones para poder identificar sus usos y poder compararlo con lo que dicen las fuentes escritas. También se consideró muy importante poder confrontar lo encontrado en Cabrera con los restos arqueológicos de los pocos ejemplos de monasterios de los siglos V a VIII d. C. que se han podido excavar. Éstas son algunas de las directrices que han ¡do marcando nuestro trabajo estos últimos años, cuyo resultado es este catálogo.
En definitiva, en este volumen se pretende mostrar una síntesis de los trabajos arqueológicos realizados en el subarchipiélago de Cabrera, contextualizándolos en el mundo del monacato cristiano de los siglos V a VIII d. C, un tiempo en que las islas Baleares formaron parte, primero, del territorio del Reino Vándalo, y, a continuación, del Imperio bizantino.
In the summer of 2014, fifteen years will have passed since archaeological excavations began on t... more In the summer of 2014, fifteen years will have passed since archaeological excavations began on the island of Cabrera, the fifth smallest of the Balearic Islands, located a few kilometers off the southern tip of Mallorca. These excavations served as the starting point for the Project for the Recovery, Consolidation and Museological Interpretation of Cabrera's Byzantine Monastery. This project has been coordinated at all times by Palma City Council's Urban Planning Department and co-directed by the authors of this foreword, a management team joined more recently by Maria Jose Rivas, Josep Maria Puche, and Julio Miguel Roman.' Between 1999 and 2012, archaeological work on Cabrera was funded by Palma City Council. In 2005, 2006 and 2007, the Spanish Ministry of the Environment also contributed financially to restoration and museological activities.2 In 2013, funding was provided by the Balearic Ministry for Education, Culture and Universities' Directorate General for Universities, Research and Knowledge Transfers for land clearance in areas that were to be excavated. The main aim of the Project for the Recovery, Consolidation and Museological Interpretation of Cabrera's Byzantine Monastery has always been to discover and show what the monastery that Pope Gregory the Great mentions in his Epistle XIII, 47, was like. The pope's letter was written in the year 603 AD and it clearly demonstrates the existence of a monastery on the island of Cabrera.
The project is based on conclusions reached in a university degree thesis by one of the authors, Mateu Riera Rullan, entitled Cabrera Monastery in the Late Antiquity, supervised by Professor Miquel Barcelo Perello of Barcelona's Autonoma University, to whom we express ourgratitude. In the thesis, delivered in 2002, data from the small islands of Cabrera, Conillera and 11 lot dels Frares was compared with written sources describing Christian monastic life in the 4th to 8th centuries AD and with archaeological discoveries made at monasteries of the period located on small islands in the western Mediterranean or Atlantic. The thesis concluded that Cabrera was a "holy island" where two types of monastic settlements seem to have coexisted: a main monastery and several hermitages.
Right from the outset, it was proposed that the study of Cabrera's monastic community should be aimed at finding out how the community functioned internally, what use the monks made of the area and its resources, and what modifications they made to the local environment. It was decided that attempts should be made to determine the characteristics of the buildings, to work out how they were used, and to compare them with those cited in written sources. Priority was also given to comparing the archaeological remains on Cabrera with the archaeological remains of examples of 5th to 8th century AD monasteries excavated elsewhere. These are the main criteria on which our work has been based these last few years, leading to the publication of this catalogue.
Thus the aim of this publication is to offer a summary of the archaeological work that has been undertaken in the subarchipelago of Cabrera, contextualizing it within the framework of the 5th to 8th century AD Christian monastic world, a period in which the Balearic Islands formed part of the Vandal kingdom and then the Byzantine Empire.
PRESENTACIÓ_P14 Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan Quadre explicatiu I_P15 Història... more PRESENTACIÓ_P14
Maria Magdalena Riera Frau
i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu I_P15
Història d’un descobriment
Maria Magdalena Riera Frau
1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA_P16
Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu II_P17
Les illes Balears en temps
del monestir de Cabrera
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
Quadre explicatiu III_P25
Dades literàries del monestir de Cabrera
Mateu Riera Rullan
2. EL MONESTIR DE CABRERA_P25
Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu IV_P29
Els elements lítics del pla de les Figueres
Aureli Àlvarez, Anna Domenech, Anna Gutiérrez
Garcia-Moreno, Isabel Roda, Hernando Royo
Quadre explicatiu V_P31
Els monjos de Cabrera a partir
de l’antropologia física
Alícia Alesan i Jordi Alfonso
Quadre explicatiu VI_P32
La necròpolis del pla de les Figueres
Julio M. Román Punzón i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu VII_P38
Les instal·lacions relacionades amb la
producció de vi i amb l’aprofitament
dels recursos marins
Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu VIII_P41
La dieta dels monjos de Cabrera
Damià Ramis Bernad
Quadre explicatiu IX_P45
Símbols cristians dels monjos de Cabrera
Mateu Riera Rullan i Joan Nadal
3. EL FINAL DEL MONESTIR DE CABRERA_P49
Maria Magdalena Riera Frau
i Mateu Riera Rullan
CATALOGACIÓ_P50
Maria Magdalena Riera Frau, Mateu Riera
Rullan, Teresa Marot Salsas
Bibliografia_P60
TRADUCCIONS Al CASTELLÀ
I A l’ANGLÈS_P66/81
Editorial 6 M.A. Cau, M. Salas, M. Riera 1. Els inicis del cristianisme a les Illes Balears: u... more Editorial 6
M.A. Cau, M. Salas, M. Riera
1. Els inicis del cristianisme a les Illes Balears:
una perspectiva històrica 10
J. Amengual i Batle
2. Història de les investigacions a Son Peretó 28
S. Alcaide
3. Resultats de les investigacions arqueològiques al
sector oest de Son Peretó 32
M. Riera, M.A. Cau
4. Primera aproximació global a la ceràmica recuperada
en el sector oest de Son Peretó: campanyes d’excavació
1982-1984 i 2005-2008. 82
M. Riera, M.A. Cau
5. El projecte de consolidació i restauració de Son Peretó . 96
M. Munar
6. El projecte d’adequació i difusió del jaciment tardoantic
de Son Peretó 108
M. Salas
7. Interpretació del sector oest de Son Peretó . 112
M. Riera, M.A. Cau
8. Caracterització arqueomètrica de la ceràmica comuna i
de cuina de les habitacions del sector oest de Son Peretó . 122
E. Tsantini, M.A. Cau, J.M. Gurt
9. Estudi de les monedes dels àmbits del sector oest . 141
T. Marot
10. Estudi dels objectes metàl·lics del sector oest de
Son Peretó 144
G. Ripoll
11. Aproximació a la gestió dels recursos faunístics a
Son Peretó: campanyes 2005-2007 156
D. Ramis
12. Estudi bioantropològic de les restes inhumades en el
sector oest de Son Peretó 165
G. Prats, A. Malgosa
13. Conclusions: Son Peretó, una comunitat tardoantiga a
Mallorca 180
M.A. Cau, M. Riera, M. Salas
14. Bibliografia . 182
CONTINGUT CD
Annexes
A- Llistat d’Unitats Estratigràfiques (M. Riera Rullan, M.A. Cau i A. Martínez)
B- Inventari de materials (M. Riera Rullan, M.A. Cau)
C- Planimetria (S. Alcaide, M. Riera Rullan, A. Martínez, M.J. Rivas, M.A. Cau,
D- Làmines de material (M. Riera Rullan, A. Martínez, Mª. J. Rivas, M.A. Cau, B. Vallori, S. Munar i
M. Trias)
PRÒLEG ..................................................................................5 Migue... more PRÒLEG ..................................................................................5
Miguel Ángel Cau Ontiveros, Mateu Riera Rullan i
Magdalena Salas Burguera
1. MOSSÈN JOAN AGUILÓ, EL PROTAGONISTA PRINCIPAL ......6
Magdalena Salas Burguera
2. HISTÒRIA D’UN DESCOBRIMENT.........................................7
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
3. EL PROJECTE DE SON PERETÓ.............................................8
Magdalena Salas Burguera
4. ALTRES PROTAGONISTES.....................................................9
Magdalena Salas Burguera
5. UNES ILLES DINS LA MEDITERRÀNIA .................................10
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
6. SON PERETÓ I EL TERRITORI QUE L’ENVOLTAVA:
LA CRISTIANITZACIÓ DEL MÓN RURAL .................................13
Catalina Mas Florit i Miguel Ángel Cau Ontiveros
7. CAP A UNA SOCIETAT CRISTIANA:
DES DEL NAIXEMENT FINS A LA MORT .................................14
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
8. CRONOLOGIA D’UN ASSENTAMENT DE L’ANTIGUITAT
TARDANA .............................................................................15
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
9. ELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE SON PERETÓ.........................17
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
10. LA BASÍLICA DE SON PERETÓ..........................................18
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
11. ELS EDIFICIS BAPTISMALS DE SON PERETÓ......................21
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
12. ELS ENTERRAMENTS PRIVILEGIATS DE SON PERETÓ ........23
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
13. FORMES D’ENTERRAMENT DE LES
CLASSES BENESTANTS ..........................................................25
Llorenç Alapont Martín
14. ELS ÀMBITS DEL SECTOR OEST .......................................26
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
15. LES ACTIVITATS PRODUCTIVES........................................28
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
16. ELS RECURSOS ANIMALS ................................................30
Damià Ramis Bernad
17. UNA SOCIETAT OBERTA A LA MEDITERRÀNIA.................31
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
18. LA POBLACIÓ DE SON PERETÓ VERS LA MORT ...............34
Mateu Riera Rullan, Miguel Ángel Cau Ontiveros i
Llorenç Alapont Martín
19. LA VIDA A PARTIR DELS MORTS:
EL PAPER DE L’ANTROPOLOGIA FÍSICA .................................35
Llorenç Alapont Martín i Magdalena Sastre Morro
20. SON PERETÓ:
UNA COMUNITAT CRISTIANA DE MALLORCA.......................37
Miguel Ángel Cau Ontiveros, Mateu Riera Rullan i
Magdalena Salas Burguera
BIBLIOGRAFIA .......................................................................38
CATÀLEG..............................................................................44
Miquel Àngel Capellà Galmés, Miguel Ángel Cau Ontiveros,
Teresa Marot Salsas, Antonia Martínez Ortega, Damià Ramis Bernad,
Mateu Riera Rullan, Gisela Ripoll López, Maria Gràcia Salvà Picó,
Joaquín Sánchez Navarro.
Entre los siglos V a VII de nuestra Era, el archipiélago de Cabrera conocería uno de sus periodos... more Entre los siglos V a VII de nuestra Era, el archipiélago de Cabrera conocería uno de sus periodos de máxima densidad poblacional de toda su historia. Este hecho ciertamente sorprendente sin duda se ha de relacionar con la comunidad monástica que en aquellos tiempos habitó Cabrera y alguno de sus islotes.
Conviene advertir al lector que el título del presente libro puede incurrir en una posible inexactitud cultural, dado que no es del todo seguro que el monasterio de Cabrera se fundara en tiempos de la dominación bizantina de la Baleares (535 a 902 d. C.). Tal y como se irá exponiendo, cabe la posibilidad de que dicha comunidad monástica se iniciara en tiempos del sometimiento de las islas al Reino vándalo del norte de África (del 455 hasta el 534 d. C.).
Vale la pena iniciar nuestra descripción explicando que en la segunda mitad del siglo IV d. C. fueron apareciendo una serie de movimientos ascéticos y monacales dentro del cristianismo del Mediterráneo occidental. Fue entonces cuando empezaron a generalizarse los asentamientos de pequeños grupos de ascetas que se retiraban a islotes para llevar una vida anacorética. Según las fuentes escritas, el primero de estos ejemplos fue el de Martín de Tours, quien hacia el 357 se retiró junto con un presbítero a la isla Gallinaria (Liguria). Muy pronto, la mayoría de estas pequeñas agrupaciones anacoréticas se convirtieron en centros monásticos, y algunos de ellos, serían importantes focos para la difusión del cristianismo.
Desafortunadamente, todavía hoy se conoce muy poco de aquellas comunidades insulares, aunque en los últimos años la arqueología nos está aportando datos muy interesantes de cómo aquellos monjes fueron dotando a sus centros de ciertas infraestructuras portuarias, manufactureras, cenobíticas, etc.
Tal i como se verá a continuación, tanto las fuentes escritas como la arqueología parecen demostrar la existencia en Cabrera de un importante centro monacal.
De esta forma, con el presente libro, se pretende dar a conocer los trabajos que se han venido desarrollando dentro del proyecto “Recuperació, consolidació i musealització del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”, el cual ha sido subvencionado por el Ajuntament de Palma y por el Ministerio de Medio Ambiente. Dicho proyecto partía de una base teórica planteada en la tesina titulada “El monestir de Cabrera a l’Antiguitat tardana”, dirigida por el Doctor y Catedrático Miquel Barceló Perelló, a quien queremos mostrar nuestro reconocimiento y gratitud.
En el present treball s’esposen les tasques arqueològiques realitzades durant els anys 2005 i 200... more En el present treball s’esposen les tasques arqueològiques realitzades durant els anys 2005 i 2006 a Portocolom. Dits treballs s’han anat realitzant vinculats a les feines del dragatge promogudes per la Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports del Govern Balear. Gràcies a les feines realitzades s’han pogut documentar científicament dos nous jaciments arqueològics subaquàtics, i la presencia d’un derelicte d’època romana. Tots ells han quedat delimitats i salvats del dragat.
De tota manera, a les zones on sí que s’ha permès dragar, també s’han anat recollint esporàdicament materials de totes les èpoques compreses entre el c. 1800 aC i els nostres dies. Aquest materials són la principal i a vegades la única font d’informació que tenim de molts dels períodes de la història de Portocolom. En certa manera venen a ser els llibres d’entrada o sortida de les persones i mercaderies. Per tant, si bé es cert que un dragat sempre significa la destrucció d’una part important de l’arxiu històric del port, en el cas que ens ocupa, s’ha de dir que s’han pres totes les mesures necessàries per recuperar-ne tots els documents que hi havia.
Aquest llibre serveix sobretot per exposar els materials arqueològics classificats (documents) més representatius que s’han anat trobant. També se’n fa un estudi molt preliminar per començar a entreveure que ens poden arribar a dir dits documents d’etapes absolutament fosques de la història de la contrada, com són l’època prehistòrica, les antiguitats clàssica i tardana, i l’època islàmica. És només però, un avanç dels resultats que es poden arribar a treure sobre tot el descobert. És a dir, que aprofundint en el seu estudi de ben segur que encara se’n podran extreure molts més coneixements històrics del port de Felanitx.
Papers by Mateu Riera Rullan
Publicacions des Born, 30, 2024
M. Riera Rullan 2024: “Novetats arqueològiques sobre el cristianisme de Mallorca i Cabrera dels s... more M. Riera Rullan 2024: “Novetats arqueològiques sobre el cristianisme de Mallorca i Cabrera dels segles V a VIII”, A. Camps Extremera; A. Coll de Arredondo (Coords.): Vandals i bizantins, el trànsit entre la romanitat tardana i la incorporació de Menorca a al-àndalus. Actes de les XXI Jornades de Recerca Històrica de Menorca, Publicacions des Born, 30, Ciutadella de Menorca, 89-116. ISNN: 1138-1108; Dipòsit Legal: ME 275-1996.
Durant el darrer mig segle ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes Balears durant els segles V a VIII dC, un període històric anomenat per alguns com a antiguitat tardana i, per altres, com a alta edat mitjana. També, sovint, se’ls ha anomenat “els segles foscos”. Afortunadament, de cada vegada ho són manco.
Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com a Imperi bizantí. També permeten veure confusament com el cristianisme es va anar consolidant, primer a les ciutats i després a la ruralia. Però la veritat és que a partir de l’any 420 ben poc expliquen de l’esdevingut a les esmentades illes.
Josep Amengual i Batlle ha estat qui més inferències ha fet respecte al cristianisme dels segles V a VIII , deduïdes, principalment, a partir de les informacions contingudes a les gairebé sempre escasses i succintes fonts textuals referides a les Balears. Molt probablement, d’elles encara se’n poden extreure més coneixements, però, no hi ha dubte que és a partir de les dades que aporten els treballs arqueològics d’on més es pot observar la història dels cristians que varen habitar l’arxipèlag balear durant els segles V a VIII dC.
A Mallorca, durant la segona meitat del segle XX, es varen fer diverses tasques i investigacions arqueològiques molt meritòries, les quals servirien per enllumenar alguns aspectes de les comunitats cristianes, més dels segles V-VI que no pas dels VII-VIII. En destaquen les realitzades per Pere de Palol i diversos membres del seu equip, especialment pel que fa a les basíliques i baptisteris de Son Peretó i Sa Carrotja. En canvi, a Cabrera, fins al segle XXI ben poc s’havia fet per a mirar de comprendre com havia afectat la religió cristiana a les gents que hi habitaren o que hi estigueren de pas. Tanmateix, tal com anuncia el títol d’aquest article que tenen entre mans, ara s’exposaran les principals novetats arqueològiques sobre el cristianisme de Mallorca i Cabrera dels segles V a VIII dC. És per això que pràcticament només es tractaran els descobriments efectuats durant el present segle i, sobretot, de dos projectes: el de Son Peretó del Museu d’Història de Manacor i el de Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera.
Els projectes de Son Peretó a l’illa de Mallorca i el del monestir de Cabrera són els que més han aportat per poder conèixer diversos aspectes de la vida i la mort dels cristians balears dels segles V a VIII dC (Figura 1). El projecte de Cabrera està en marxa des de l’any 1999 i el de Son Peretó des de l’any 2005. Aquest últim és, dels dos, el que més continuïtat i recursos ha tingut en els darrers anys . El de Cabrera, en canvi, ha patit importants problemes de finançament des de l’any 2014 . Cal ressenyar que, en ambdós projectes, a més de les feines d’excavació, també s’han realitzat estudis dedicats a la ceràmica, les monedes, el vidre, la fauna, les restes antropològiques, els morters, els elements lítics, els carbons, el pol·len, les llavors, així com anàlisis de 14C, d’isòtops estables (δ 13C i δ 15N), de residus orgànics, fitòlits, etc. La majoria d’aquests ja han estat publicats i, els que no, estan gairebé tots en vies de publicació. A les Balears i amb materials d’aquestes cronologies, mai s’havien fet molts d’aquests estudis o, en tot cas, mai s’havien publicat. Convé destacar a més que, tant a Cabrera com a Son Peretó, s’estan documentant fases del segle VIII el qual, juntament amb el segle IX, són els dos dels que menys informació es disposa de tota la història de les Balears.
Limina/Limites 13-Archaeologies, histories, islands and borders in the Mediterranean (365-1556), 2024
Síntesis de las excavaciones arqueológicas en el denominado Sector Sur del yacimiento de Son Pere... more Síntesis de las excavaciones arqueológicas en el denominado Sector Sur del yacimiento de Son Peretó (Manacor - Mallorca), especialmente relevante para conocer las prácticas funerarias del lugar entre los siglos V a VIII d. C.
El Pla de ses Figueres is an archaeological site located next to the harbour of Cabrera, a small ... more El Pla de ses Figueres is an archaeological site located next to the harbour of Cabrera, a small island of 1836 ha situated in the south of the Balearic Islands group. Several field surveys and archaeological excavations have brought into light the important human occupation of this place between the 5 th and the 7 th centuries AD. At the pieces of land excavated so far, a salting (food-processing) area, a possible workshop for the production of purple and a necropolis have been identified. An attempt to identify the provenance of a few marble fragments found during the latest excavations has been undertaken by means of direct and microscopic (petrographic) observation and cathodoluminisce (CL) analysis. The results point to the presence of both imported and Hispanic marbles at this small island: next to the Docimeion and grecco scritto mensae and basins, a shapless fragment of marble probably from the Almadén de la Plata, in sourthern Spain, has been identified.
La present tesi preten aprofundir en l’estudi del monacat cristia dels segles IV a VIII. S’ha enf... more La present tesi preten aprofundir en l’estudi del monacat cristia dels segles IV a VIII. S’ha enfocat especialment a la Mediterrania occidental, pero sempre tenint ben presents les principals informacions de la Mediterrania oriental i de l’Atlantic. Tambe s’ha fet un exhaustiu analisi de la ceramica que va circular per les Illes Balears durant els segles V, VI i VII. Aixi, sempre que ha estat possible s’ha mirat d’aclarir el seu lloc de produccio i la seva datacio. En el cas dels contenidors emprats per a transportar mercaderies, tambe s’ha intentat esbrinar quins varen ser els seus continguts. Finalment, s’ha revisat amb minuciositat la difusio de cada un dels tipus identificats a l’arxipelag de Cabrera a fi de poder determinar les relacions que van establir els monjos amb altres zones geografiques. L’analisi de les troballes de l’arxipelag de Cabrera ha il·luminat un dels aspectes mes foscos de la historia de les Illes Balears, i d’Occident en general, com es, el de la difusio del...
Arbre de Mar, 2023
L’objectiu principal del projecte Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de... more L’objectiu principal del projecte Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera ha estat sempre el d’intentar conèixer i ensenyar com va ser el monestir de què parla l’Epístola XIII, 47, del papa Gregori el Gran, una carta escrita l’any 603 dC que demostra l’existència d’una comunitat monàstica a Cabrera en temps tan pretèrits. Però també ha servit per a augmentar el coneixement de l’esdevingut a l’illa en altres períodes, des de temps prehistòrics fins als nostres dies i, especialment, en relació amb l’episodi del captiveri de les tropes napoleòniques derrotades a Bailèn. Des de l’any 1999 sempre s’ha procurat analitzar i aprofundir en l’estudi de tot el descobert durant les feines d’excavació, tant pel que fa a les estructures, com als elements de tipus ceràmic, petri, antropològic, faunístic, vegetal, vitri, numismàtic, metàl·lic, etc.
Les excavacions arqueològiques efectuades entre els anys 2016 a 2020 havien permès realitzar noves descobertes. Les més rellevants pertanyen a dues èpoques ben diferents: la de l’episodi de la Guerra del Francès i la dels monjos esmentats en la carta del papa Gregori el Gran. Tots dos episodis són els més famosos de la història de Cabrera i traspassen, de llarg, els límits de les illes i de la mar balears. Estan, a més, estretament lligats al pensament europeu, donat que tant el monacat cristià com tot el relacionat amb Napoleó Bonaparte, conformen una part molt destacada dels basaments de la nostra Europa actual. També es varen tornar a trobar les rases de vinya del segle XIX documentades en altres indrets del jaciment i alguns materials ceràmics d’època romana. Tot sumat, abraçava una mica més de dos mil anys d’història.
A principis de l’any 2021, totes les troballes realitzades entre els anys 2016 i 2020 encara romanien inèdites i pràcticament sense analitzar. Aquell panorama va canviar radicalment gràcies a l’execució del projecte Noves aportacions al coneixement del monestir de l’illa de Cabrera (Segles V a VIII dC) i del captiveri dels soldats napoleònics (1809-1814), el qual va rebre el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics, a través de la convocatòria d’Ajudes per donar suport a projectes d’investigació d’humanitats i de la cultura vinculats amb les Illes Balears per a l’any 2020. D’aquesta forma, es va poder avançar en el coneixement de diversos temes cabdals de la història de les Illes Balears i de tota la Mediterrània, així com d’alguns dels seus episodis menys coneguts. En aquest llibre s’ha procurat exposar allò més significatiu.
Limina/Limites. Archaeologies, histories, islands and borders in the Mediterranean, 8, 2021
En este libro se presenta una síntesis de los resultados obtenidos a partir de las excavaciones a... more En este libro se presenta una síntesis de los resultados obtenidos a partir de las excavaciones arqueológicas efectuadas en la zona del baptisterio de Son Peretó, analizando tanto los hallazgos de carácter mueble como inmueble. Se revisa lo publicado durante el siglo XX y se presentan datos de los descubrimientos efectuados durante aquella centuria que habían permanecido inéditos. En cualquier caso, el núcleo de esta monografía son los trabajos desarrollados entre 2005 y 2016, gracias a los cuales se pueden aportar interesantes novedades relacionadas con la cerámica, el vidrio, los revoques, los morteros, las monedas y la fauna de los siglos V a VIII d. C. y, sobre todo, de las sepulturas, piscinas y edificios bautismales de lugar. Todo ello ha contribuido a una mejor comprensión del importante complejo eclesiástico de Son Peretó, ha permitido clarificar la evolución diacrónica del sector situado a los pies de su basílica y, también, ha proporcionado información valiosa sobre las costumbres y rituales funerarios de la población allí enterrada.
ROBLEDO, P.A. (Ed.): El Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera: un paisaje entre la tierra y el mar, Madrid, 265-297., 2016
La arqueología, y especialmente las tareas de prospección, han sido las que han aportado más dato... more La arqueología, y especialmente las tareas de prospección, han sido las que han aportado más datos del período que va desde la llegada de los primeros humanos al Archipiélago de Cabrera hasta el siglo XVI. En este sentido, hay que destacar los trabajos realizados por Camps (1962 a y b), Mascaró (1967), Trias (1974) y Guerrero (1985), así como los trabajos realizados por Hernández, Cau y Orfila (1992). En este capítulo también se han utilizado algunos datos aportados por los materiales recogidos por el personal del Parque Nacional de Cabrera depositados en la oficina del punto de información del Puerto de Cabrera, los materiales recopilados durante los Trabajos de Catalogación de zonas arqueológicas para la revisión del Plan General de Ordenación Urbana de Palma (Frontera y Riera Frau, 1997; Pons, et al., 2001), y los trabajos de prospección realizados por Aramburu (2001). En cualquier caso, conviene destacar que la mayor parte de los datos que ahora se aportan son el resultado del proyecto “Recuperación, consolidación y museización del monasterio bizantino de la isla de Cabrera”, codirigido por el mismo autor del presente capítulo, junto con M.M. Riera Frau.
Riera Rullan M. 2016: “Cabrera: un viaje a través de las civilizaciones Mediterráneas”, ROBLEDO, P.A. (Ed.): El Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera: un paisaje entre la tierra y el mar, Instituto Geológico y Minero de España del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad y Organismo Autónomo Parques Nacionales del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente Gobierno de España, Madrid, 265-297. ISBN: 978-84-8014-902-0; (IGME) NIPO: 064-17-006-7; (OAPN) NIPO: 025-17-004-9; Depósito Legal: M-14339-2017
Studia Archaeologiae Chritianae, 1, 2017
Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, t... more Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, tracta un tema innovador com és el monacat insular a la Mediterrània, en especial al monestir de Cabrera. És una obra escrita amb una metodologia estricta i altament qualificada que no es limita a la pura descripció de l’excavació i a la classificació dels artefactes retrobats. El llibre s’endinsa en la interpretació de les dades i les relliga en el marc més ampli del fascinant fenomen monàstic insular en la Mediterrània, i ajuda a comprendre els mons tardoromà, vàndal i bizantí, tots ells impregnats de la puixança del cristianisme en un temps històric menys conegut del que voldríem però més recognoscible del que podria semblar.
Huguet, E., Ribera A. V. (Coords.): En temps dels visigots al territori de València, València, 164-169 i 237-238., 2019
Durant les últimes dècades ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes B... more Durant les últimes dècades ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes Balears durant els segles V a VIII dC. Aquest període, anomenat per alguns com a antiguitat tardana i, per altres, com a alta edat mitjana, coincideix en el temps amb els regnes visigòtics de la península Ibèrica. Cal recordar però que, tot i l’existència de teories indocumentades que proposen el contrari, els visigots mai varen dominar les Balears, tal com ha demostrat Josep Amengual i Batlle, tant a partir de les fonts escrites, com de les arqueològiques.
Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com a Imperi bizantí. També permeten veure confusament com el cristianisme es va anar consolidant, primer a les ciutats i després a la ruralia. Però la veritat és que a partir de l’any 420 ben poc expliquen de l’esdevingut a les esmentades illes. L’abans mencionat Josep Amengual i Batlle ha estat qui més inferències ha fet deduïdes, principalment, a partir de les informacions contingudes a les escasses i succintes fonts textuals referides a les Balears. Molt probablement, d’elles encara se’n poden extreure més coneixements històrics però, no hi ha dubte que és a partir de les dades que estan aportant els treballs arqueològics d’on més es podrà escriure la història de les persones que varen habitar l’arxipèlag balear durant els segles V a VIII dC.
Durant el darrer quart del segle XX, es varen realitzar diverses excavacions arqueològiques i alguns treballs d’investigació molt meritoris, els quals servirien per enllumenar més els segles V-VI que no pas els VII-VIII. Es poden destacar els realitzats per Pere de Palol i diversos membres del seu equip de la Universitat de Barcelona, centrats en els assentaments no urbans amb basíliques de Mallorca i Menorca. Per altra banda, cal esmentar la labor feta a la ciutat mallorquina de Pollentia i la publicació de materials mobles allà trobats, així com d’algunes construccions tardanes. Pel que fa a les Pitiüses, sobresurten les excavacions, l’obra investigadora i les publicacions de Joan Ramon Torres. En un context més general, Miquel Barceló i Perelló és qui més aportacions va fer per mirar de conèixer què és el que va esdevenir a les societats balears dels segles VII a X.
Tanmateix, tal com anuncia el títol d’aquesta petita aportació que tenen entre mans, el seu objectiu és exposar algunes noves dades arqueològiques referides a les Illes Balears dels segles V a VIII dC, donades a conèixer durant el segle XXI. S’ha procurat que siguin les més rellevants però, també és cert que, a causa de les reduïdes dimensions d’aquesta aportació, de ben segur que se’n pot trobar qualcuna a faltar.
Huguet, E., Ribera A. V. (Coords.): En tiempos de los visigodos en el territorio de Valencia, València, 164-169 i 237-238., 2019
Durante las últimas décadas ha aumentado considerablemente el conocimiento de lo sucedido en las ... more Durante las últimas décadas ha aumentado considerablemente
el conocimiento de lo sucedido en las Islas Baleares
durante los siglos v al viii. Este período, denominado por algunos
«Antigüedad tardía» y, por otros, «Alta Edad Media»,
coincide en el tiempo con los reinos visigóticos de la península
ibérica. Hay que recordar que, pese a teorías indocumentadas
que proponen lo contrario, los visigodos nunca
dominaron las Baleares, tal como ha demostrado Josep
Amengual i Batlle, tanto a partir de las fuentes escritas,
como de las arqueológicas.
Gracias a las fuentes textuales, se sabe que las
Baleares pasaron del Imperio romano de Occidente al
Reino vándalo (455 al 534) y, de este, al Imperio romano
de Oriente, conocido así mismo como Imperio bizantino.
También permiten ver confusamente cómo el cristianismo
se fue consolidando, primero en las ciudades y después en
el campo. Pero la verdad es que a partir del año 420 bien
poco explican de lo sucedido en las mencionadas islas. El
antes nombrado Josep Amengual i Batlle ha sido quien
más inferencias ha hecho, deducidas, principalmente,
a partir de las informaciones contenidas en las escasas y
sucintas fuentes textuales de las Baleares. De aquellas,
probablemente, aún se pueden extraer más conocimientos
històricos, pero no cabe duda de que es a partir de los
datos que están aportando los trabajos arqueológicos, de
donde más se podrá escribir la historia de las personas que
habitaron el archipiélago balear durante los siglos v al viii.
Durante el último cuarto del siglo xx, se hicieron excavaciones
arqueológicas y trabajos de investigación muy meritorios, que servirían para iluminar más los siglos v y vi
que los vii y viii. Se pueden destacar los realizados por Pere
de Palol y varios miembros de su equipo de la Universidad
de Barcelona, centrados en los asentamientos no urbanos
con basílicas de Mallorca y Menorca. Por otro lado, hay
que mencionar la labor hecha en la ciudad mallorquina
de Pollentia y la publicación de materiales muebles allá
encontrados, así como de algunas construcciones tardías.
Por lo que respecta a las Pitiusas, sobresalen las excavaciones,
la obra investigadora y las publicaciones de Joan
Ramon Torres. En un contexto más general, Miquel Barceló
i Perelló es quien más aportaciones hizo para conocer las
sociedades baleares de los siglos vii al x.
Sin embargo, tal como anuncia el título de esta aportación,
su objetivo es exponer nuevos datos arqueológicos
de las Islas Baleares de los siglos v al viii, conocidos
durante el siglo xxi. Se ha procurado que sean los más
relevantes, sin embargo, también es cierto que, a causa
de las reducidas dimensiones de esta aportación, es bastante
seguro que alguno se pueda echar en falta.
Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, t... more Aquest volum, que inicia la col·lecció Studia Archaeologiae Christianae de l’Ateneu Sant Pacià, tracta un tema innovador com és el monacat insular a la Mediterrània, en especial al monestir de Cabrera. És una obra escrita amb una metodologia estricta i altament qualificada que no es limita a la pura descripció de l’excavació i a la classificació dels artefactes retrobats. El llibre s’endinsa en la interpretació de les dades i les relliga en el marc més ampli del fascinant fenomen monàstic insular en la Mediterrània, i ajuda a comprendre els mons tardoromà, vàndal i bizantí, tots ells impregnats de la puixança del cristianisme en un temps històric menys conegut del que voldríem però més recognoscible del que podria semblar.
El verano de 2014 se cumplen quince años desde el inicio de las excavaciones arqueológicas en la ... more El verano de 2014 se cumplen quince años desde el inicio de las excavaciones arqueológicas en la isla de Cabrera, unos trabajos que sirvieron como punto de partida para el Proyecto de recuperación, consolidación y musealización del monasterio bizantino de Cabrera. Dicho proyecto siempre ha estado coordinado desde la Concejalía de Urbanismo del Ayuntamiento de Palma, y codirigido por los autores de este prefacio, un equipo de dirección al que, en los últimos años, se han sumado María José Rivas, Josep Maria Puche y Julio Miguel Román1. Los trabajos arqueológicos realizados en Cabrera han sido financiados por el Ayuntamiento de Palma entre los años 1999 y 2012. Los años 2005, 2006 y 2007 el Ministerio de Medio Ambiente también colaboró económicamente en temas de restauración y musealización, mientras que en 2013 se pudo emprender una campaña de limpieza de las áreas excavadas gracias a la financiación económica de la Dirección General de Universidades, Investigación y Transferencia del Conocimiento de la Consejería de Educación, Cultura y Universidades del Gobierno de las liles Balears.
El objetivo principal del Proyecto de recuperación, consolidación y musealización del monasterio bizantino de Cabrera ha sido siempre el de intentar conocer y mostrar como fue el monasterio del que habla la Epístola XIII, 47, del papa Gregorio Magno, una carta escrita el año 603 d. C que demuestra, sin duda alguna, la existencia de un
monasterio en la isla balear de Cabrera.
Todos los trabajos hasta ahora realizados partían de una base teórica planteada en la tesis de licenciatura titulada El monestir de Cabrero a l'antiguitat tardona, dirigida por el doctor y catedrático de la Universitat Autónoma de Barcelona Miquel Barceló Perelló, a quien no nos cansaremos de mostrar nuestro reconocimiento y nuestra gratitud. En aquella tesis, defendida el año 2002, se empezaron a cruzar los datos obtenidos en Cabrera, Conillera y el Illot dels Frares con
lo que se decía en las fuentes escritas sobre el monacato cristiano de los siglos IV a VIII d. C. y con los descubrimientos arqueológicos de algunos otros ejemplos de monasterios localizados en islotes del Mediterráneo occidental y del Atlántico. Todo este trabajo permitió proponer que Cabrera fue una isla santa donde parecía que habrían coexistido dos tipos de asentamientos monásticos correspondientes a un cenobio y a diversos eremitorios. Ya entonces se argumentó que el estudio de la comunidad monacal de Cabrera debía tener por objeto la naturaleza de su funcionamiento interno, qué uso hacían los monjes del espacio y sus recursos, y qué modificaciones causaron en su entorno. Había que intentar conocer las características de sus construcciones para poder identificar sus usos y poder compararlo con lo que dicen las fuentes escritas. También se consideró muy importante poder confrontar lo encontrado en Cabrera con los restos arqueológicos de los pocos ejemplos de monasterios de los siglos V a VIII d. C. que se han podido excavar. Éstas son algunas de las directrices que han ¡do marcando nuestro trabajo estos últimos años, cuyo resultado es este catálogo.
En definitiva, en este volumen se pretende mostrar una síntesis de los trabajos arqueológicos realizados en el subarchipiélago de Cabrera, contextualizándolos en el mundo del monacato cristiano de los siglos V a VIII d. C, un tiempo en que las islas Baleares formaron parte, primero, del territorio del Reino Vándalo, y, a continuación, del Imperio bizantino.
In the summer of 2014, fifteen years will have passed since archaeological excavations began on t... more In the summer of 2014, fifteen years will have passed since archaeological excavations began on the island of Cabrera, the fifth smallest of the Balearic Islands, located a few kilometers off the southern tip of Mallorca. These excavations served as the starting point for the Project for the Recovery, Consolidation and Museological Interpretation of Cabrera's Byzantine Monastery. This project has been coordinated at all times by Palma City Council's Urban Planning Department and co-directed by the authors of this foreword, a management team joined more recently by Maria Jose Rivas, Josep Maria Puche, and Julio Miguel Roman.' Between 1999 and 2012, archaeological work on Cabrera was funded by Palma City Council. In 2005, 2006 and 2007, the Spanish Ministry of the Environment also contributed financially to restoration and museological activities.2 In 2013, funding was provided by the Balearic Ministry for Education, Culture and Universities' Directorate General for Universities, Research and Knowledge Transfers for land clearance in areas that were to be excavated. The main aim of the Project for the Recovery, Consolidation and Museological Interpretation of Cabrera's Byzantine Monastery has always been to discover and show what the monastery that Pope Gregory the Great mentions in his Epistle XIII, 47, was like. The pope's letter was written in the year 603 AD and it clearly demonstrates the existence of a monastery on the island of Cabrera.
The project is based on conclusions reached in a university degree thesis by one of the authors, Mateu Riera Rullan, entitled Cabrera Monastery in the Late Antiquity, supervised by Professor Miquel Barcelo Perello of Barcelona's Autonoma University, to whom we express ourgratitude. In the thesis, delivered in 2002, data from the small islands of Cabrera, Conillera and 11 lot dels Frares was compared with written sources describing Christian monastic life in the 4th to 8th centuries AD and with archaeological discoveries made at monasteries of the period located on small islands in the western Mediterranean or Atlantic. The thesis concluded that Cabrera was a "holy island" where two types of monastic settlements seem to have coexisted: a main monastery and several hermitages.
Right from the outset, it was proposed that the study of Cabrera's monastic community should be aimed at finding out how the community functioned internally, what use the monks made of the area and its resources, and what modifications they made to the local environment. It was decided that attempts should be made to determine the characteristics of the buildings, to work out how they were used, and to compare them with those cited in written sources. Priority was also given to comparing the archaeological remains on Cabrera with the archaeological remains of examples of 5th to 8th century AD monasteries excavated elsewhere. These are the main criteria on which our work has been based these last few years, leading to the publication of this catalogue.
Thus the aim of this publication is to offer a summary of the archaeological work that has been undertaken in the subarchipelago of Cabrera, contextualizing it within the framework of the 5th to 8th century AD Christian monastic world, a period in which the Balearic Islands formed part of the Vandal kingdom and then the Byzantine Empire.
PRESENTACIÓ_P14 Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan Quadre explicatiu I_P15 Història... more PRESENTACIÓ_P14
Maria Magdalena Riera Frau
i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu I_P15
Història d’un descobriment
Maria Magdalena Riera Frau
1. INTRODUCCIÓ HISTÒRICA_P16
Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu II_P17
Les illes Balears en temps
del monestir de Cabrera
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
Quadre explicatiu III_P25
Dades literàries del monestir de Cabrera
Mateu Riera Rullan
2. EL MONESTIR DE CABRERA_P25
Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu IV_P29
Els elements lítics del pla de les Figueres
Aureli Àlvarez, Anna Domenech, Anna Gutiérrez
Garcia-Moreno, Isabel Roda, Hernando Royo
Quadre explicatiu V_P31
Els monjos de Cabrera a partir
de l’antropologia física
Alícia Alesan i Jordi Alfonso
Quadre explicatiu VI_P32
La necròpolis del pla de les Figueres
Julio M. Román Punzón i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu VII_P38
Les instal·lacions relacionades amb la
producció de vi i amb l’aprofitament
dels recursos marins
Maria Magdalena Riera Frau i Mateu Riera Rullan
Quadre explicatiu VIII_P41
La dieta dels monjos de Cabrera
Damià Ramis Bernad
Quadre explicatiu IX_P45
Símbols cristians dels monjos de Cabrera
Mateu Riera Rullan i Joan Nadal
3. EL FINAL DEL MONESTIR DE CABRERA_P49
Maria Magdalena Riera Frau
i Mateu Riera Rullan
CATALOGACIÓ_P50
Maria Magdalena Riera Frau, Mateu Riera
Rullan, Teresa Marot Salsas
Bibliografia_P60
TRADUCCIONS Al CASTELLÀ
I A l’ANGLÈS_P66/81
Editorial 6 M.A. Cau, M. Salas, M. Riera 1. Els inicis del cristianisme a les Illes Balears: u... more Editorial 6
M.A. Cau, M. Salas, M. Riera
1. Els inicis del cristianisme a les Illes Balears:
una perspectiva històrica 10
J. Amengual i Batle
2. Història de les investigacions a Son Peretó 28
S. Alcaide
3. Resultats de les investigacions arqueològiques al
sector oest de Son Peretó 32
M. Riera, M.A. Cau
4. Primera aproximació global a la ceràmica recuperada
en el sector oest de Son Peretó: campanyes d’excavació
1982-1984 i 2005-2008. 82
M. Riera, M.A. Cau
5. El projecte de consolidació i restauració de Son Peretó . 96
M. Munar
6. El projecte d’adequació i difusió del jaciment tardoantic
de Son Peretó 108
M. Salas
7. Interpretació del sector oest de Son Peretó . 112
M. Riera, M.A. Cau
8. Caracterització arqueomètrica de la ceràmica comuna i
de cuina de les habitacions del sector oest de Son Peretó . 122
E. Tsantini, M.A. Cau, J.M. Gurt
9. Estudi de les monedes dels àmbits del sector oest . 141
T. Marot
10. Estudi dels objectes metàl·lics del sector oest de
Son Peretó 144
G. Ripoll
11. Aproximació a la gestió dels recursos faunístics a
Son Peretó: campanyes 2005-2007 156
D. Ramis
12. Estudi bioantropològic de les restes inhumades en el
sector oest de Son Peretó 165
G. Prats, A. Malgosa
13. Conclusions: Son Peretó, una comunitat tardoantiga a
Mallorca 180
M.A. Cau, M. Riera, M. Salas
14. Bibliografia . 182
CONTINGUT CD
Annexes
A- Llistat d’Unitats Estratigràfiques (M. Riera Rullan, M.A. Cau i A. Martínez)
B- Inventari de materials (M. Riera Rullan, M.A. Cau)
C- Planimetria (S. Alcaide, M. Riera Rullan, A. Martínez, M.J. Rivas, M.A. Cau,
D- Làmines de material (M. Riera Rullan, A. Martínez, Mª. J. Rivas, M.A. Cau, B. Vallori, S. Munar i
M. Trias)
PRÒLEG ..................................................................................5 Migue... more PRÒLEG ..................................................................................5
Miguel Ángel Cau Ontiveros, Mateu Riera Rullan i
Magdalena Salas Burguera
1. MOSSÈN JOAN AGUILÓ, EL PROTAGONISTA PRINCIPAL ......6
Magdalena Salas Burguera
2. HISTÒRIA D’UN DESCOBRIMENT.........................................7
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
3. EL PROJECTE DE SON PERETÓ.............................................8
Magdalena Salas Burguera
4. ALTRES PROTAGONISTES.....................................................9
Magdalena Salas Burguera
5. UNES ILLES DINS LA MEDITERRÀNIA .................................10
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
6. SON PERETÓ I EL TERRITORI QUE L’ENVOLTAVA:
LA CRISTIANITZACIÓ DEL MÓN RURAL .................................13
Catalina Mas Florit i Miguel Ángel Cau Ontiveros
7. CAP A UNA SOCIETAT CRISTIANA:
DES DEL NAIXEMENT FINS A LA MORT .................................14
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
8. CRONOLOGIA D’UN ASSENTAMENT DE L’ANTIGUITAT
TARDANA .............................................................................15
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
9. ELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE SON PERETÓ.........................17
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
10. LA BASÍLICA DE SON PERETÓ..........................................18
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
11. ELS EDIFICIS BAPTISMALS DE SON PERETÓ......................21
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
12. ELS ENTERRAMENTS PRIVILEGIATS DE SON PERETÓ ........23
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
13. FORMES D’ENTERRAMENT DE LES
CLASSES BENESTANTS ..........................................................25
Llorenç Alapont Martín
14. ELS ÀMBITS DEL SECTOR OEST .......................................26
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
15. LES ACTIVITATS PRODUCTIVES........................................28
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
16. ELS RECURSOS ANIMALS ................................................30
Damià Ramis Bernad
17. UNA SOCIETAT OBERTA A LA MEDITERRÀNIA.................31
Mateu Riera Rullan i Miguel Ángel Cau Ontiveros
18. LA POBLACIÓ DE SON PERETÓ VERS LA MORT ...............34
Mateu Riera Rullan, Miguel Ángel Cau Ontiveros i
Llorenç Alapont Martín
19. LA VIDA A PARTIR DELS MORTS:
EL PAPER DE L’ANTROPOLOGIA FÍSICA .................................35
Llorenç Alapont Martín i Magdalena Sastre Morro
20. SON PERETÓ:
UNA COMUNITAT CRISTIANA DE MALLORCA.......................37
Miguel Ángel Cau Ontiveros, Mateu Riera Rullan i
Magdalena Salas Burguera
BIBLIOGRAFIA .......................................................................38
CATÀLEG..............................................................................44
Miquel Àngel Capellà Galmés, Miguel Ángel Cau Ontiveros,
Teresa Marot Salsas, Antonia Martínez Ortega, Damià Ramis Bernad,
Mateu Riera Rullan, Gisela Ripoll López, Maria Gràcia Salvà Picó,
Joaquín Sánchez Navarro.
Entre los siglos V a VII de nuestra Era, el archipiélago de Cabrera conocería uno de sus periodos... more Entre los siglos V a VII de nuestra Era, el archipiélago de Cabrera conocería uno de sus periodos de máxima densidad poblacional de toda su historia. Este hecho ciertamente sorprendente sin duda se ha de relacionar con la comunidad monástica que en aquellos tiempos habitó Cabrera y alguno de sus islotes.
Conviene advertir al lector que el título del presente libro puede incurrir en una posible inexactitud cultural, dado que no es del todo seguro que el monasterio de Cabrera se fundara en tiempos de la dominación bizantina de la Baleares (535 a 902 d. C.). Tal y como se irá exponiendo, cabe la posibilidad de que dicha comunidad monástica se iniciara en tiempos del sometimiento de las islas al Reino vándalo del norte de África (del 455 hasta el 534 d. C.).
Vale la pena iniciar nuestra descripción explicando que en la segunda mitad del siglo IV d. C. fueron apareciendo una serie de movimientos ascéticos y monacales dentro del cristianismo del Mediterráneo occidental. Fue entonces cuando empezaron a generalizarse los asentamientos de pequeños grupos de ascetas que se retiraban a islotes para llevar una vida anacorética. Según las fuentes escritas, el primero de estos ejemplos fue el de Martín de Tours, quien hacia el 357 se retiró junto con un presbítero a la isla Gallinaria (Liguria). Muy pronto, la mayoría de estas pequeñas agrupaciones anacoréticas se convirtieron en centros monásticos, y algunos de ellos, serían importantes focos para la difusión del cristianismo.
Desafortunadamente, todavía hoy se conoce muy poco de aquellas comunidades insulares, aunque en los últimos años la arqueología nos está aportando datos muy interesantes de cómo aquellos monjes fueron dotando a sus centros de ciertas infraestructuras portuarias, manufactureras, cenobíticas, etc.
Tal i como se verá a continuación, tanto las fuentes escritas como la arqueología parecen demostrar la existencia en Cabrera de un importante centro monacal.
De esta forma, con el presente libro, se pretende dar a conocer los trabajos que se han venido desarrollando dentro del proyecto “Recuperació, consolidació i musealització del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”, el cual ha sido subvencionado por el Ajuntament de Palma y por el Ministerio de Medio Ambiente. Dicho proyecto partía de una base teórica planteada en la tesina titulada “El monestir de Cabrera a l’Antiguitat tardana”, dirigida por el Doctor y Catedrático Miquel Barceló Perelló, a quien queremos mostrar nuestro reconocimiento y gratitud.
En el present treball s’esposen les tasques arqueològiques realitzades durant els anys 2005 i 200... more En el present treball s’esposen les tasques arqueològiques realitzades durant els anys 2005 i 2006 a Portocolom. Dits treballs s’han anat realitzant vinculats a les feines del dragatge promogudes per la Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports del Govern Balear. Gràcies a les feines realitzades s’han pogut documentar científicament dos nous jaciments arqueològics subaquàtics, i la presencia d’un derelicte d’època romana. Tots ells han quedat delimitats i salvats del dragat.
De tota manera, a les zones on sí que s’ha permès dragar, també s’han anat recollint esporàdicament materials de totes les èpoques compreses entre el c. 1800 aC i els nostres dies. Aquest materials són la principal i a vegades la única font d’informació que tenim de molts dels períodes de la història de Portocolom. En certa manera venen a ser els llibres d’entrada o sortida de les persones i mercaderies. Per tant, si bé es cert que un dragat sempre significa la destrucció d’una part important de l’arxiu històric del port, en el cas que ens ocupa, s’ha de dir que s’han pres totes les mesures necessàries per recuperar-ne tots els documents que hi havia.
Aquest llibre serveix sobretot per exposar els materials arqueològics classificats (documents) més representatius que s’han anat trobant. També se’n fa un estudi molt preliminar per començar a entreveure que ens poden arribar a dir dits documents d’etapes absolutament fosques de la història de la contrada, com són l’època prehistòrica, les antiguitats clàssica i tardana, i l’època islàmica. És només però, un avanç dels resultats que es poden arribar a treure sobre tot el descobert. És a dir, que aprofundint en el seu estudi de ben segur que encara se’n podran extreure molts més coneixements històrics del port de Felanitx.
Publicacions des Born, 30, 2024
M. Riera Rullan 2024: “Novetats arqueològiques sobre el cristianisme de Mallorca i Cabrera dels s... more M. Riera Rullan 2024: “Novetats arqueològiques sobre el cristianisme de Mallorca i Cabrera dels segles V a VIII”, A. Camps Extremera; A. Coll de Arredondo (Coords.): Vandals i bizantins, el trànsit entre la romanitat tardana i la incorporació de Menorca a al-àndalus. Actes de les XXI Jornades de Recerca Històrica de Menorca, Publicacions des Born, 30, Ciutadella de Menorca, 89-116. ISNN: 1138-1108; Dipòsit Legal: ME 275-1996.
Durant el darrer mig segle ha augmentat considerablement el coneixement del succeït a les Illes Balears durant els segles V a VIII dC, un període històric anomenat per alguns com a antiguitat tardana i, per altres, com a alta edat mitjana. També, sovint, se’ls ha anomenat “els segles foscos”. Afortunadament, de cada vegada ho són manco.
Gràcies a les fonts textuals, se sap que durant els segles aquí tractats, les Balears passaren de l’Imperi romà d’Occident al Regne vàndal (455 a 534 dC) i, d’aquest, a l’Imperi romà d’Orient, altrament conegut com a Imperi bizantí. També permeten veure confusament com el cristianisme es va anar consolidant, primer a les ciutats i després a la ruralia. Però la veritat és que a partir de l’any 420 ben poc expliquen de l’esdevingut a les esmentades illes.
Josep Amengual i Batlle ha estat qui més inferències ha fet respecte al cristianisme dels segles V a VIII , deduïdes, principalment, a partir de les informacions contingudes a les gairebé sempre escasses i succintes fonts textuals referides a les Balears. Molt probablement, d’elles encara se’n poden extreure més coneixements, però, no hi ha dubte que és a partir de les dades que aporten els treballs arqueològics d’on més es pot observar la història dels cristians que varen habitar l’arxipèlag balear durant els segles V a VIII dC.
A Mallorca, durant la segona meitat del segle XX, es varen fer diverses tasques i investigacions arqueològiques molt meritòries, les quals servirien per enllumenar alguns aspectes de les comunitats cristianes, més dels segles V-VI que no pas dels VII-VIII. En destaquen les realitzades per Pere de Palol i diversos membres del seu equip, especialment pel que fa a les basíliques i baptisteris de Son Peretó i Sa Carrotja. En canvi, a Cabrera, fins al segle XXI ben poc s’havia fet per a mirar de comprendre com havia afectat la religió cristiana a les gents que hi habitaren o que hi estigueren de pas. Tanmateix, tal com anuncia el títol d’aquest article que tenen entre mans, ara s’exposaran les principals novetats arqueològiques sobre el cristianisme de Mallorca i Cabrera dels segles V a VIII dC. És per això que pràcticament només es tractaran els descobriments efectuats durant el present segle i, sobretot, de dos projectes: el de Son Peretó del Museu d’Història de Manacor i el de Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera.
Els projectes de Son Peretó a l’illa de Mallorca i el del monestir de Cabrera són els que més han aportat per poder conèixer diversos aspectes de la vida i la mort dels cristians balears dels segles V a VIII dC (Figura 1). El projecte de Cabrera està en marxa des de l’any 1999 i el de Son Peretó des de l’any 2005. Aquest últim és, dels dos, el que més continuïtat i recursos ha tingut en els darrers anys . El de Cabrera, en canvi, ha patit importants problemes de finançament des de l’any 2014 . Cal ressenyar que, en ambdós projectes, a més de les feines d’excavació, també s’han realitzat estudis dedicats a la ceràmica, les monedes, el vidre, la fauna, les restes antropològiques, els morters, els elements lítics, els carbons, el pol·len, les llavors, així com anàlisis de 14C, d’isòtops estables (δ 13C i δ 15N), de residus orgànics, fitòlits, etc. La majoria d’aquests ja han estat publicats i, els que no, estan gairebé tots en vies de publicació. A les Balears i amb materials d’aquestes cronologies, mai s’havien fet molts d’aquests estudis o, en tot cas, mai s’havien publicat. Convé destacar a més que, tant a Cabrera com a Son Peretó, s’estan documentant fases del segle VIII el qual, juntament amb el segle IX, són els dos dels que menys informació es disposa de tota la història de les Balears.
Limina/Limites 13-Archaeologies, histories, islands and borders in the Mediterranean (365-1556), 2024
Síntesis de las excavaciones arqueológicas en el denominado Sector Sur del yacimiento de Son Pere... more Síntesis de las excavaciones arqueológicas en el denominado Sector Sur del yacimiento de Son Peretó (Manacor - Mallorca), especialmente relevante para conocer las prácticas funerarias del lugar entre los siglos V a VIII d. C.
El Pla de ses Figueres is an archaeological site located next to the harbour of Cabrera, a small ... more El Pla de ses Figueres is an archaeological site located next to the harbour of Cabrera, a small island of 1836 ha situated in the south of the Balearic Islands group. Several field surveys and archaeological excavations have brought into light the important human occupation of this place between the 5 th and the 7 th centuries AD. At the pieces of land excavated so far, a salting (food-processing) area, a possible workshop for the production of purple and a necropolis have been identified. An attempt to identify the provenance of a few marble fragments found during the latest excavations has been undertaken by means of direct and microscopic (petrographic) observation and cathodoluminisce (CL) analysis. The results point to the presence of both imported and Hispanic marbles at this small island: next to the Docimeion and grecco scritto mensae and basins, a shapless fragment of marble probably from the Almadén de la Plata, in sourthern Spain, has been identified.
La present tesi preten aprofundir en l’estudi del monacat cristia dels segles IV a VIII. S’ha enf... more La present tesi preten aprofundir en l’estudi del monacat cristia dels segles IV a VIII. S’ha enfocat especialment a la Mediterrania occidental, pero sempre tenint ben presents les principals informacions de la Mediterrania oriental i de l’Atlantic. Tambe s’ha fet un exhaustiu analisi de la ceramica que va circular per les Illes Balears durant els segles V, VI i VII. Aixi, sempre que ha estat possible s’ha mirat d’aclarir el seu lloc de produccio i la seva datacio. En el cas dels contenidors emprats per a transportar mercaderies, tambe s’ha intentat esbrinar quins varen ser els seus continguts. Finalment, s’ha revisat amb minuciositat la difusio de cada un dels tipus identificats a l’arxipelag de Cabrera a fi de poder determinar les relacions que van establir els monjos amb altres zones geografiques. L’analisi de les troballes de l’arxipelag de Cabrera ha il·luminat un dels aspectes mes foscos de la historia de les Illes Balears, i d’Occident en general, com es, el de la difusio del...
Mayurqa, 2003
RESUMEN: A partir de las fuentes literarias, epigráficas y sobre todo arqueológicas, se intenta d... more RESUMEN: A partir de las fuentes literarias, epigráficas y sobre todo arqueológicas, se intenta dilucidar algunos de los aspectos que conformaron la sociedad menorquina de época romana. Gracias a estos tipos de documentación podemos conocer ciertos detalles ...
Radiocarbon, 2014
Radiocarbon dates, obtained from different human bones found in several tombs of the site of Son ... more Radiocarbon dates, obtained from different human bones found in several tombs of the site of Son Peretó, are presented and discussed together with the stratigraphical evidence and the study of the material culture. The calibrated dates show that the tombs were built earlier than the main phase of occupation of the West Sector, therefore belonging to a necropolis linked to the Christian building prior to the transformation of the area into a habitation nucleus. The necropolis is 14C dated mainly to the 6th century AD. This is in good agreement with the chronology provided by ceramic materials.
Endins: publicació d' …, 2009
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2006
Un conjunt ceràmic del primer terç del segle XIII de la ciutat d'Eivissa MATEU RIERA RULLAN 1 MIQ... more Un conjunt ceràmic del primer terç del segle XIII de la ciutat d'Eivissa MATEU RIERA RULLAN 1 MIQUEL SEGUÍ NOGUERA (t) MARÍA JOSÉ RIVAS ANTEQUERA El present treball és la primera part d'un estudi més ampli d'un dels conjunts ceràmics més interessants trobats fins el moment a l'illa d'Eivissa, concretament a la seva capital. Aquest material es va trobar a l'interior d'una cisterna excavada en època antiga i posteriorment convertida en temer, durant els treballs d'excavació dirigits per Juan Ramon al castell d'Eivissa. Un cop identificada la cronologia de les peces, l'esmentat investigador es va posaren contacte amb el director del Museu de Mallorca, el doctor Guillem Rosselló Bordoy. reconegut especialista en la matèria, per a què des d'aquella institució es realitzés l'estudi del conjunt. L'any 19%. Miquel Segui i Mateu Riera acceptarem per petició de Guillem Rosselló Bordoy i M. Magdalena Riera Frau. emprendre'n l'estudi i la publicació. Totes aquestes feines quedaren interrompudes pel desgracidíssim accident que patí Miquel Seguí. Quedin doncs el present i successius treballs" com exemples de feina no remunerada que hem fet tres persones que ens encanta el que fem, i com a memòria de l'apassionament de Miquel Seguí cap a l'arqueologia. 1 tic dc donar Ics gràcies a Guillem Rosselló Bordoy i M. Magdalena Riera Erau per la cessió d'aquesis materials pel seu estudi i publicació, per haver-me ensenyat tant sobre la malcria, però sobretot per haverme donal l'oportunitat de passar un bon caramull d'hores al laboratori del Museu de Mallorca amb el meu ben present amic Miquel Segui. Son dic-que mai no oblidaré, lambe vull agrair a Nalàlia Soberals l'ajuda. Ics ensenyances i els consells que sempre ens va donar El l'el de presentar l'estudi del conjunt en una serie dámeles que aniran sortint anualment es deu sobrelol a la l'alta de temps per a la realització d'una monografía definitiva. Però. pensem que a la vegada lambc ; servirà per mantenir viu l'esperit investigador de Miquel Segui. 49, Eivissa, 2<XI2, 1 G. ROSSELLÓ BORDO v: Ensayo de sistematización de lu ceràmica árabe en Mullaria. Palma, E)7S, 6 H. KlRCHNER: "La ceràmica de Yabisa ..."'.
espanolLa revision de los materiales arqueologicos hallados en las campanas de excavacion de la d... more espanolLa revision de los materiales arqueologicos hallados en las campanas de excavacion de la decada de 1960, realizadas en el malogrado poblado prehistorico de Son Oms (Palma, Mallorca), ha permitido documentar por primera vez una ocupacion del lugar en tiempos de la Antiguedad Tardia. A partir de los materiales ceramicos estudiados, parece ser que dicha ocupacion quedaria centrada entre los siglos V a VII dC EnglishThe occupation of the ill-fated prehistoric settlement of Son Oms (Palma, Mallorca) in late antiquity has been documented for the first time based on a review of archaeological material found during a series of excavations carried out in the 1960s. From the ceramic materials studied, it appears that this occupation occurred between the 5th and 7th centuries AD
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 1993
Información del artículo Excavacions arqueològiques al subsòl de la Casa de Socors (Plaça de Sta.... more Información del artículo Excavacions arqueològiques al subsòl de la Casa de Socors (Plaça de Sta. Eulàlia, Palma).
Tribuna D Arqueologia, 2004
Mon Iberic Als Paisos Catalans Xiii Col Loqui Internacional D Arqueologia De Puigcerda Homenatge a Josep Barbera I Farras Puigcerda 14 I 15 De Novembre De 2003 Vol 1 2005 Isbn 84 933111 2 X Pags 141 162, 2005
Información del artículo Resultats de les excavacions de 1997 a &amp;quot;l&amp;#... more Información del artículo Resultats de les excavacions de 1997 a &amp;quot;l&amp;#x27;oppidum&amp;quot; del turó del Montgrós, el Brull (Osona).
Tribuna D Arqueologia, 2002
RefDoc Bienvenue - Welcome. Refdoc est un service / is powered by. ...
Botlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 2013
Necrològica Miquel Barceló Perelló
Revista de Menorca, 2003
Les dues intervencions arqueològiques realitzades a la catedral de Ciutadella s'han d'entendre di... more Les dues intervencions arqueològiques realitzades a la catedral de Ciutadella s'han d'entendre dintre del desenvolupament del Pla director de la catedral de Ciutadella dirigit pels arquitectes Agustín Petschen i Jordi Pons, adjudicataris del concurs nacional promogut pel Ministeri de Cultura, la comunitat autònoma de les Illes Balears i l'Església catòlica, dintre del Plan Nacional de Catedrales. Aquest Pla, que ha reconegut des del principi la importància històrica del temple i el seu enclavament en el nucli antic de Ciutadella, antiga Iamo roma-na i Madîna Manûrqa islàmica, considerava la necessitat de no permetre per-dre la suposada riquesa arqueològica del seu subsòl, i intentar estudiar-lo sem-pre que fos possible. En aquest sentit s'encarregà un estudi a Luis Bagán Nebot i Albert Casas Ponsatí, doctors del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Universitat de Barcelona, que realit-zaren una sèrie de prospeccions geofísiques encaminades a comprovar la naturalesa del subsòl del lloc.
Després d’aquest treball de prospecció i atenent als seus resultats, s’encarregà una primera intervenció d’excavació arqueològica a l’interior del temple per tal de millorar-ne el coneixement. L’estiu de 1999, es realitzà una cala, just allà on les prospeccions detectaven un mur, amb uns resultats totalment encoratjadors ja que no només es va poder comprovar l’existència d’aquest mur, sinó que també es va poder demostrar la riquesa del registre arqueològic de la zona.
L’any 2000, altre cop dintre del Pla director, es va proposar una actuació de remodelatge al pati situat just a septentrió de la catedral encaminada a la supressió de barreres arquitectòniques. Així, es considerà adequat fer un nou accés al temple en aquell solar i, per tant, es va preveure la realització d’un estudi arqueològic previ, per tal de poder conèixer altre cop les característiques del subsòl i, també, ratificar-ne la riquesa estratigràfica.
Aquestes dues intervencions, a causa de les evidents diferències de cota, ens haurien de donar dues seqüències estratigràfiques que es complementarien una amb l’altra. És per això que, tot i que es presenten els treballs realitzats a les dues cales per separat, després es pot fer una interpretació conjunta.
Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Homenatge al Dr. Alberto López Mullor, 2020
Semblança del Doctor Alberto López Mullor
VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Alcúdia, 11, 12 i 13 d’octubre de 2018), 2020
En aquesta contribució es presenten les darreres novetats referides a l’anomenat Àmbit D, localit... more En aquesta contribució es presenten les darreres novetats referides a l’anomenat Àmbit D, localitzat en una de les
zones del Sector Sud del jaciment arqueològic de Son Peretó
(Mallorca – Illes Balears), la qual va quedar al descobert entre
els anys 1982 i 1984. Entre els anys 2012 i 2015 s’excavaren
la majoria de les sepultures allà localitzades.
Les excavacions realitzades han permès interpretar
l’evolució cronològica d’aquesta part de l’assentament, situada immediatament al sud del baptisteri del segle vi de la
zona. Els resultats obtinguts, fonamentats en l’anàlisi estratigràfica de les estructures, l’estudi dels materials recuperats
i els resultats de diverses datacions radiocarbòniques, han
proporcionat les claus per ajustar la datació de les tombes i la
seva tipologia.
L’estudi arqueològic i antropològic de deu individus
inhumats en aquest àmbit revelen els gestos i pràctiques funeràries d’aquesta comunitat cristiana especialment, entre els
segles vi i vii dC. L’anàlisi antropològica i paleopatològica de
cada esquelet ha permès conèixer el sexe i l’edat de gairebé
tots ells, així com fer la diagnosi de les patologies òssies i
dentals i dels marcadors d’activitat.
Per tot plegat, l’estudi aporta una millor comprensió
diacrònica d’una part important d’un jaciment cabdal per
entendre l’antiguitat tardana de Mallorca.
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 2019
Resumen: Las placas cerámicas decoradas de época tardoantigua constituyen una peculiar manifestac... more Resumen: Las placas cerámicas decoradas de época tardoantigua constituyen una peculiar manifestación artística dentro del mundo hispano, concretamente del mediodía peninsular. Tradicionalmente se han emparentado con las norteafricanas, concentradas mayoritariamente en la región tunecina. En el Museu d'Història de Manacor se conserva el fragmento de una de estas placas que se ha vinculado a las excavaciones efectuadas por J. Aguiló en la basílica de Son Peretó. En el presente trabajo se realiza una caracterización y contextualización de esta pieza desde una óptica histórica, arqueológica y cronotipológica así como una recopilación de ejemplares similares. Palabras clave: placa cerámica decorada, tardoantigüedad, cristianismo antiguo, Son Peretó. Abstract: Terracotta decorated relief plaques of the Late Antiquity period are a peculiar artistic manifestation in the Roman Hispania, specifically from southern Spain. Traditionally, they have been related to North African plaques, mostly concentrated in the Tunisian region. In the Manacor History Museum the fragment of one of these plaques is preserved, which has been linked to the excavations carried out by J. Aguiló in the basilica of Son Peretó. We aim at a characterization and contextualization of this piece carried out from a historical, archaeological and chronotypological perspectives as well as a compilation of similar specimens.
J. Beltrán de Heredia (Ed.): La basílica de Sant Cugat del Rec de Barcelona versus la basílica de Sant Cugat del Vallès. VIII Jornades de les Basíliques Històriques de Barcelona, 2024
Les basíliques dels segles V a VII dC descobertes a Mallorca (quatre casos: Cas Frares, Sa Carrot... more Les basíliques dels segles V a VII dC descobertes a Mallorca (quatre casos: Cas Frares, Sa Carrotja, Son Peretó i Son Fadrinet) i a Menorca (cinc casos: Illa del Rei, Son Bou, Fornàs de Torelló, Cap des Port i Sanitja) fan de les Illes Balears un dels territoris amb més edificis de culte cristià coneguts d’aquelles centúries. Totes elles s’han proposat alguna vegada com a esglésies de comunitats monàstiques, especialment, la menorquina de Cap des Port. En aquesta presentació s’assenyalaran algunes de les característiques de l’esmentada basílica, les quals han servit per defensar el seu caràcter monàstic, però sobretot les dels edificis que l’envolten i d’alguns dels elements mobles recollits durant el segle XX en aquella estació arqueològica.
Per altra banda, s’exhibiran els descobriments més significatius del Pla de ses Figueres. Aquests s’han efectuat gràcies als treballs desenvolupats en el marc del projecte Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera. Des de l’inici, l’any 1999, sempre s’ha procurat analitzar i aprofundir en l’estudi de tot el descobert durant les feines d’excavació i prospecció, tant pel que fa a les estructures, com als elements de tipus ceràmic, petri, antropològic, faunístic, vegetal, vitri, numismàtic, metàl·lic, etc. Tot plegat ha permès conèixer una part del cenobi de la comunitat monàstica de la qual se’n coneix la seva existència gràcies a l’Epístola XIII, 47 del papa Gregori el Gran. L’esmentada carta és de l’any 603, però, gràcies a les troballes arqueològiques, s’ha pogut determinar que a l’illa ja hi havia un assentament monacal des del segle V. Cal remarcar que el de Cabrera és l’únic monestir balear inequívocament localitzat dels primers dotze segles del cristianisme, un dels poquíssims dels segles V a VII descoberts a tota Hispania i, en general, de gran part de la Mediterrània.
Finalment, s’exposaran els punts en comú del que es coneix de Cap des Port i del Pla de ses Figueres, ja que sembla que podrien ser significatius per identificar altres monestirs de la Mediterrània occidental, tot i l’enorme diversitat que es donà entre els assentaments monàstics anteriors al segle VIII.
López, J. (Ed.): El cristianisme en l’Antiguitat tardana. Noves perspectives - Actes del 4t Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic – VII Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, 2019
El jaciment de Son Peretó de Manacor (Mallorca, Illes Balears), format per la basílica, baptister... more El jaciment de Son Peretó de Manacor (Mallorca,
Illes Balears), format per la basílica, baptisteris i edificacions
annexes, és un dels conjunts més importants
per al coneixement de la implantació del cristianisme
i l’estudi de l’Antiguitat Tardana balear. Descobert
l’any 1912, ha estat objecte de diverses intervencions
arqueològiques al llarg del segle XX. Des del 2005
fins a l’actualitat, un nou projecte ha permès realitzar
ininterrompudament campanyes anuals d’excavació,
consolidació, restauració i adequació.
Les excavacions realitzades, l’anàlisi de l’estratificació,
l’estudi dels materials mobles recuperats i
els resultats de diverses datacions radiocarbòniques
han permès interpretar l’evolució cronològica d’una
part de l’assentament localitzada immediatament a
ponent de l’església del lloc. Aquesta zona abraça
els denominats Sector Baptisteri i Sector Sud, en
els quals ja s’havien fet excavacions a principis del
segle XX i entre els anys 1960 i 1984. Alguns dels
resultats d’aquestes excavacions es varen donar a
conèixer en diverses publicacions. Però les recents
excavacions, efectuades entre 2005 i 2015, han proporcionat
noves dades per a una millor datació de
les tombes, les piscines baptismals i les distintes edificacions
descobertes
VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, 2020
Al Museu Municipal de Ciutadella es conserva, des de l’hivern de l’any 2009, un lingot metàl·lic ... more Al Museu Municipal de Ciutadella es conserva, des de l’hivern de l’any 2009, un lingot metàl·lic cedit al Consell Insular de Menorca pels bussejadors Marcelino Llavero i Jesús Ros, quan es van assabentar que era un objecte d’interès arqueològic. La descoberta casual submarina d’aquesta peça rectangular amb una ansa del mateix metall com si fos una petita maleta, es va produir l’any 2004 a poca distància de la costa i a escassa profunditat en el fons sorrenc de la platja de cala en Bosc, prop de cap d’Artutx, al sud del terme municipal de Ciutadella (Figures 1 i 9). Algun temps després, treballant amb els arqueòlegs Albert Martín i Mateu Riera en el seguiment arqueològic de diversos treballs de dragat a Portocolom (Felanitx, Mallorca), el lingot va ser reconegut com a romà i encara més tard, després d’una analítica efectuada per Bartomeu Salvà, es determinà que era d’estany.
VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, 2020
En aquesta contribució es presenten les darreres novetats referides a l’anomenat Àmbit D, localit... more En aquesta contribució es presenten les darreres novetats referides a l’anomenat Àmbit D, localitzat en una de les zones del Sector Sud del jaciment arqueològic de Son Peretó (Mallorca – Illes Balears), la qual va quedar al descobert entre els anys 1982 i 1984. Entre els anys 2012 i 2015 es varen poder excavar la majoria de les sepultures allà localitzades.
Les excavacions realitzades, l’anàlisi estratigràfica de les estructures, l’estudi dels materials recuperats i els resultats de diverses datacions radiocarbòniques, han permès interpretar l’evolució cronològica d’aquesta part de l’assentament, situada immediatament al sud del baptisteri del segle VI del lloc. Els resultats obtinguts han proporcionat les claus per ajustar la datació de les tombes i la seva tipologia.
L’estudi arqueològic i antropològic de deu individus inhumats en aquest àmbit revelen els gestos i pràctiques funeràries d’aquesta comunitat cristiana especialment, entre els segles VI i VII dC. L’anàlisi antropològica i paleopatològica de cada esquelet ha permès conèixer el sexe i l’edat de gairebé tots ells, així com fer la diagnosi de les patologies òssies i dentals i dels marcadors d’activitat.
Per tot plegat, l’estudi aporta una millor comprensió diacrònica d’una part important d’un jaciment cabdal per entendre l’antiguitat tardana de Mallorca.
Gracias a la Epístola XIII, 47 del papa Gregorio Magno, escrita en el año 603 d. C., se tiene con... more Gracias a la Epístola XIII, 47 del papa Gregorio Magno, escrita en el año 603 d. C., se tiene conocimiento de la inequívoca existencia de una comunidad de monjes en la pequeña isla de Cabrera de las islas Baleares.
Los trabajos arqueológicos realizados en el Pla de ses Figueres han permitido localizar el cenobio de aquella comunidad. Aún y a pesar de haber excavado una minúscula parte del yacimiento, se ha podido identificar un variado ajuar de cerámicas, de los siglos V a VII d. C., originarias del Mediterráneo oriental. Cabe destacar que éste es el conjunto que presenta una mayor diversidad de todos los publicados hasta ahora en las Baleares.
En este trabajo se expondrán las piezas de las distintas producciones identificadas. Por ejemplo, las ánforas de los tipos LRA1, LRA2, LRA3 y LRA4, las páteras de Late Roman C ware, las ollas de los tipos C.A.T.H.M.A. 5 = Oc/Or/67, C.A.T.H.M.A. 16 = Oc/Or/60 y C.A.T.H.M.A. 23 = Oc/Or/62, y los Late Roman Unguentaria. También se presentaran algunos fragmentos de LRA1 y LRA3 encontrados en los eremitorios de Cabrera, así como de la vecina isla de Conejera.
Congreso Nacional de Arqueología Profesional (4-6 abril 2017), 2018
En la última década se ha asistido a una revolución en la documemtación gráfica; la aparición de ... more En la última década se ha asistido a una revolución en la documemtación gráfica; la aparición de los SCMD (fotogrametría digital y escáner láser). Estos sistemas superan la limitación de representar en un soporte bidimensional una realidad que es tridimensional, ofreciendo un nuevo abanico de posibilidades narrativas y semánticas hasta ahora irrealizables. Pero todo este potencial viene limitado por su complejidad técnica. No en vano los SMCD se desarrollaron y fueron pensados por y para ingenieros. Esto ha acosionado que los trabajos de docuemnatción con SMCD en arqueología los hayan protagonizado, mayoritariamente, empreses y profesionales del mundo d ela ingeniería, generando no pocas distorsiones. Esta situación se ha ido superando, entre otras vías, con la profesionalización del arqueólogo especializado en Docuemnatción Gráfica, que e scapaz de conjugar los conocimientos técnicos esenciales de los SMCD con el conociemiento de la realidad arqueológica y de sus servidumbres. En esta comunicación se presentan, a nivel de ejemplo, el caso de diversos proyectos realizados en Baleares (Archipiélago de Cabrera, Son Peretó de Manacor y Cova del Molí d'en Gaspar de Sineu) en donde se ha optado por la participación de arqueólogos especialistas en SCMD mostrando los problemas y dificultades encontrados así como las ventajas conseguidas y la dondad de sus resultados.
Pocas civilizaciones han sido objeto de juicios tan contradictorios como la bizantina. Si para un... more Pocas civilizaciones han sido objeto de juicios tan contradictorios como la bizantina. Si para un sector la Roma de Oriente alcanzó altas cotas de esplendor cultural y refinamiento; para otros, encarnó la decadencia del mundo antiguo y buena parte de los estereotipos del medieval. El propio Justiniano, ya en su misma época, fue amado y odiado a partes iguales. Con motivo de las XIX Jornadas de Bizancio (UCM, 24 a 27 de enero de 2022), invitamos a huir de estos juicios pendulares, de estos juegos de espejos cuyos violentos contrastes omiten matices y no reparan en la esencia de un período trascendental en el paso de la Antigüedad a la Edad Media. Para ello, el vestíbulo de la Facultad de Filología de la UCM acoge la exposición temporal “El umbral del imperio. Nuevas miradas a la Hispania bizantina”. A través de una veintena de paneles, el público interesado podrá conocer desde aquellas ciudades que fueron objeto de ocupación bizantina, como el arte o la cultura de la Hispania de los siglos VI y VII. Para ello, se ha contado con la participación activa de investigadores adscritos a más de una decena de universidades, centros de investigación y diversos museos españoles. Dentro de esta misma actividad, distintos expositores dispuestos en el vestíbulo y la biblioteca exhibirán monografías y publicaciones periódicas invitando a conocer un periodo tan apasionante como enigmático.