mariano carbonell | Universitat Autònoma de Barcelona (original) (raw)
Papers by mariano carbonell
Locus Amoenus, Dec 1, 2012
Per primera vegada s'edita un text autobiogràfi c en què l'auditor de la Rota Antoni Despuig rela... more Per primera vegada s'edita un text autobiogràfi c en què l'auditor de la Rota Antoni Despuig relata una visita efectuada a Barcelona l'any 1785. Les seves opinions sobre l'arquitectura i les decoracions pictòriques que estaven en voga a la ciutat són especialment crítiques. Com a home il•lustrat vinculat a l'Academia de San Fernando i a l'Es
Locus Amoenus, Dec 1, 2000
L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i l... more L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i la seva obra al cor de la catedral de Barcelona. També presenta noves notícies sobre els col•laboradors i els clients.
Locus Amoenus, 2018
La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en parti... more La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en particular, han generado abundante bibliografía que solo eventualmente aprovecha fuentes documentales primarias. Entre los fondos de archivo menos consultados hay que contar los protocolos notariales. Ahora se dan a conocer los recibos firmados por los artistas que participaron en las fiestas romanas de canonización de san Luis Bertran (1671) a favor del P. Pedro Lorente O. P., procurador de la causa pía, conservados en el Archivio Storico Capitolino de Roma.
El Palau Centellesde Barcelona en El Marco Del Patrocinio Arquitec Tonico y Urbanistico De Lluis De Centelles a Inicios Del Siglo XVI
Edizioni Caracol, 2021
The Palau Centelles of Barcelona in the framework of the architectural and urban patronage of Llu... more The Palau Centelles of Barcelona in the framework of the architectural and urban patronage of Lluís de Centelles at the beginning of the 16th century. Barcelona's Palau Centelles can be considered the "swan song" of stately domestic architecture in the Gothic tradition in Catalonia and, in particular, of its most distinctive and geographically widespread typology. Built in the second decade of the 16th century, it only exhibits the language of the Renaissance in a few decorative and heraldic elements. Although the building has undergone numerous and sometimes drastic reforms, still retains its original character, especially on the facades and in the main courtyard. Its builder, Lluís de Centelles i de Clariana (c. 1472/77-1537), acted in his own behalf, but also thinking about your child's status, Guillem Ramon de Centelles-Carròs, who in 1511 had inherited the important county of Quirra in Sardinia. Undoubtedly, this factor was equally decisive for Don Lluís to undertake the programme of architectural and urban development actions in the village of Santa Coloma de Centelles, capital of his barony, without parallel known in the Catalan context.
El retrat perdut de Girolamo Durazzo del pintor menorquí Pasqual Calbó gravat per Felice Guascone (1774), consideracions amb motiu de l'any Calbó 2017
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: revista d'estudis històrics, 2018
2017 marked the bicentennial of Minorcan painter Pasqual Calbó (1752-1817), one of the most singu... more 2017 marked the bicentennial of Minorcan painter Pasqual Calbó (1752-1817), one of the most singular, erudite and cosmopolitan artists of his generation, as well as one of the most neglected by artistic historiography despite having been educated in Venice and Rome and having been appointed official draftsman in the Picture Gallery of the Vienesse Court. Fortunately, with the event of the Year of Calbó 2017, publications have multiplied and his professional and biographic profiles have been improved. Felice Guascone’s engraving of the lost portrait of Girolamo Durazzo, painted by Calbó in Venice, is currently being published, and some precisions are included in the catalogue.
Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins, ca. 1575-1650
Estudis Historics I Documents Dels Arxius De Protocols, 1995
El proyecto de fundación de una Academia Balear de Bellas Artes y sus estatutos (1781)
As part of the ongoing artistic tug-o-war between the guilds and the Academy, the Majorcan Socied... more As part of the ongoing artistic tug-o-war between the guilds and the Academy, the Majorcan Sociedad Económica de Amigos del País (Economic Society of Friends of the Country) attempted in 1781 to found a Balearic Royal Academy of Painting, Sculpture and Architecture, associated with the San Fernando Academy. Its statutes were written by two local enlightened scholars and protectors of the Drawing School, J. de Berard and Antonio Despuig. The project, however, was not to prosper until the eventual creation of the Provincial Academy of Fine Arts in 1849.
catalaL’escultura funeraria d’epoca moderna a Mallorca ha estat poc estudiada. Per aquest motiu e... more catalaL’escultura funeraria d’epoca moderna a Mallorca ha estat poc estudiada. Per aquest motiu es important coneixer millor les vicissituds constructives de les obres mes monumentals i documentar-ne l’autoria. Ara es presenta la documentacio que permet adjudicar la tomba de Pere Descatlar (c. 1595-1651), conservada a l’esglesia de Sant Francesc de Palma, a l’escultor Pere Joan Pinya (c. 1600-1680), fins ara conegut sobretot com a autor de retaules i talles de fusta, alhora que es contextualitza en el panorama del sepulcre monumental barroc a l’illa. EnglishThe Majorcan modern funerary sculpture has not been thoroughly studied, yet. It is nevertheless important to understand the constructive vicissitudes of the most monumental tombs and to document their authors. This paper provides the documentation that leads to ascribing Pere Descatlar’s tomb in the church of Saint Francis of Palma to the sculptor Pere Joan Pinya (c. 1600- 1680), known until now especially as the author of altarp...
Locus Amoenus, Dec 1, 2012
Per primera vegada s'edita un text autobiogràfi c en què l'auditor de la Rota Antoni Despuig rela... more Per primera vegada s'edita un text autobiogràfi c en què l'auditor de la Rota Antoni Despuig relata una visita efectuada a Barcelona l'any 1785. Les seves opinions sobre l'arquitectura i les decoracions pictòriques que estaven en voga a la ciutat són especialment crítiques. Com a home il•lustrat vinculat a l'Academia de San Fernando i a l'Escola de Dibuix de Mallorca, censura la pintura de Francesc Pla, el Vigatà, i de Manuel Tremulles, que contraposa a la dels deixebles de l'Escola Gratuïta de Dibuix, dirigida per Pasqual Pere Moles, i en particular a la producció de Pere Pau Muntanya. El text planteja un dilema: les impressions de Despuig són només una manifestació de gust personal o constitueixen el refl ex d'un debat estètic més profund? I, en aquest cas, cal revisar els plantejaments que la historiografi a local ha acceptat com a vàlids fi ns ara?
Locus Amoenus, Dec 1, 2000
L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i l... more L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i la seva obra al cor de la catedral de Barcelona. També presenta noves notícies sobre els col•laboradors i els clients.
Locus Amoenus, 2018
La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en parti... more La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en particular, han generado abundante bibliografía que solo eventualmente aprovecha fuentes documentales primarias. Entre los fondos de archivo menos consultados hay que contar los protocolos notariales. Ahora se dan a conocer los recibos firmados por los artistas que participaron en las fiestas romanas de canonización de san Luis Bertran (1671) a favor del P. Pedro Lorente O. P., procurador de la causa pía, conservados en el Archivio Storico Capitolino de Roma.
Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins, ca. 1575-1650
Estudis Historics I Documents Dels Arxius De Protocols, 1995
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2013
Resum: Per primera vegada s'interpreta el procés de construcció del retaule major de l'església d... more Resum: Per primera vegada s'interpreta el procés de construcció del retaule major de l'església de Sant Nicolau de Palma. S'analitzen els diferents projectes presentats i es contextualitza l'obra en l'escenari del barroc local. A més, s'ofereix informació inèdita sobre alguns importants artistes mallorquins del primer Set-cents:
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2012
Porqueres i Gené, École des hautes études en sciences sociales (CNRS) PRESÈNCIA EN BASES DE DADES... more Porqueres i Gené, École des hautes études en sciences sociales (CNRS) PRESÈNCIA EN BASES DE DADES I REPERTORIS BIBLIOGRÀFICS ISOC-Ciencias Sociales y Humanidades. CSIC / REGESTA IMPERII. Akademie der Wissenschaften und der Literatur (DE) / Repertorio de medievalismo Hispánico. CSIC / Catàleg LATINDEX / Acceptada a PIO (Periodical Index Online). Quest (GB) / Incorporada a DICE / Evaluada a RESH / Clasificada a CIRC / Allotjada a e
Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d' …, 2007
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2013
Resum: Per primera vegada s'interpreta el procés de construcció del retaule major de l'església d... more Resum: Per primera vegada s'interpreta el procés de construcció del retaule major de l'església de Sant Nicolau de Palma. S'analitzen els diferents projectes presentats i es contextualitza l'obra en l'escenari del barroc local. A més, s'ofereix informació inèdita sobre alguns importants artistes mallorquins del primer Set-cents:
Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d' …, 2007
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul· …, 2007
Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d' …, 2009
La primera reacció de qualsevol historiador que es proposa explorar sense prevenció l"univers Bor... more La primera reacció de qualsevol historiador que es proposa explorar sense prevenció l"univers Borja és la de perplexitat, si no la d"estupor, perquè les informacions que n"obté són en excés contradictòries i, encara ara, sobretot pel cas que ens ocupa, el de Cèsar Borja, exasperadament fragmentàries. I és que, de Cèsar, més enllà de la inestroncable tradició que perpetua els aspectes més escandalosos o poc edificants de la vida familiar-i convé de recordar, sense que els vulgui justificar de cap manera, que gairebé mai no recolzen en proves documentals contundents-i, naturalment, més enllà d"una valoració més ponderada de la carrera militar-tot i que, vulnerable al benvolent capítol VII del Príncep de Maquiavel, l"etopeia no sempre escapa a la hipèrbole-, més enllà d"aquest panorama tan desfregat, pràcticament no sabem res d"una biografia tan evocadora com efímera. Cèsar, a tothom li consta, va morir a trenta-dos anys. 1 Però no vull insistir en els vicis de la historiografia cesariana, perquè, en definitiva, no són diferents dels que contaminen tota la historiografia borgiana, i d"això ja se n"ha parlat a bastament en els últims anys, i en primer lloc Marion Hermann-Röttgen. 2 Insisteixo només en un fet innegable: gairebé res no sabem de les facetes més íntimes d"un personatge paradoxalment exposat des del seu naixement a la faç del món. Com en altres casos, l"home públic ha neutralitzat, ha velat fins a fer-lo prescindible, el comportament a porta closa. Per no tenir, no tenim ni un sol retrat contemporani fidedigne: 3 no és admissible el que s"atribueix a Altobello Melone, de l"Accademia Carrara de Bèrgam; ni el que s"assigna a Girolamo Mazzola Bedoli, de col•lecció particular de Torí; i són pòstums els que es conserven al Corridoio Vasariano dels Uffizi (mediocre, assignat a Cristofano 1 Prejudicis a banda, un relat biogràfic elemental i en bona part vigent és el de TOMMASI, 1655. Reeditat en italià l"any 1670, aviat fou traduït al francès (amb el títol Mémoires pour servir à l'histoire de la vie de Cesar Borgia, duc de Valentinois, imprès a Amsterdam l"any 1739). L"original va ser dedicat a Vittoria della Rovere, última descendent dels ducs d"Urbino i
Locus Amoenus, 1996
Resum L'article és una revisió crítica de la biografia i de la producció del pintor Miquel Bestar... more Resum L'article és una revisió crítica de la biografia i de la producció del pintor Miquel Bestard (Palma de Mallorca, 1592-1633), també conegut com el Mallorquí, un artista famós durant el segle XVII però oblidat per la historiografia artística moderna. L'estudi aporta nova informació, exhumada en diversos arxius de Mallorca i de la Península, i presenta nombroses obres desconegudes, tant de tema religiós com d'iconografia profana.
Locus Amoenus, Dec 1, 2012
Per primera vegada s'edita un text autobiogràfi c en què l'auditor de la Rota Antoni Despuig rela... more Per primera vegada s'edita un text autobiogràfi c en què l'auditor de la Rota Antoni Despuig relata una visita efectuada a Barcelona l'any 1785. Les seves opinions sobre l'arquitectura i les decoracions pictòriques que estaven en voga a la ciutat són especialment crítiques. Com a home il•lustrat vinculat a l'Academia de San Fernando i a l'Es
Locus Amoenus, Dec 1, 2000
L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i l... more L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i la seva obra al cor de la catedral de Barcelona. També presenta noves notícies sobre els col•laboradors i els clients.
Locus Amoenus, 2018
La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en parti... more La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en particular, han generado abundante bibliografía que solo eventualmente aprovecha fuentes documentales primarias. Entre los fondos de archivo menos consultados hay que contar los protocolos notariales. Ahora se dan a conocer los recibos firmados por los artistas que participaron en las fiestas romanas de canonización de san Luis Bertran (1671) a favor del P. Pedro Lorente O. P., procurador de la causa pía, conservados en el Archivio Storico Capitolino de Roma.
El Palau Centellesde Barcelona en El Marco Del Patrocinio Arquitec Tonico y Urbanistico De Lluis De Centelles a Inicios Del Siglo XVI
Edizioni Caracol, 2021
The Palau Centelles of Barcelona in the framework of the architectural and urban patronage of Llu... more The Palau Centelles of Barcelona in the framework of the architectural and urban patronage of Lluís de Centelles at the beginning of the 16th century. Barcelona's Palau Centelles can be considered the "swan song" of stately domestic architecture in the Gothic tradition in Catalonia and, in particular, of its most distinctive and geographically widespread typology. Built in the second decade of the 16th century, it only exhibits the language of the Renaissance in a few decorative and heraldic elements. Although the building has undergone numerous and sometimes drastic reforms, still retains its original character, especially on the facades and in the main courtyard. Its builder, Lluís de Centelles i de Clariana (c. 1472/77-1537), acted in his own behalf, but also thinking about your child's status, Guillem Ramon de Centelles-Carròs, who in 1511 had inherited the important county of Quirra in Sardinia. Undoubtedly, this factor was equally decisive for Don Lluís to undertake the programme of architectural and urban development actions in the village of Santa Coloma de Centelles, capital of his barony, without parallel known in the Catalan context.
El retrat perdut de Girolamo Durazzo del pintor menorquí Pasqual Calbó gravat per Felice Guascone (1774), consideracions amb motiu de l'any Calbó 2017
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: revista d'estudis històrics, 2018
2017 marked the bicentennial of Minorcan painter Pasqual Calbó (1752-1817), one of the most singu... more 2017 marked the bicentennial of Minorcan painter Pasqual Calbó (1752-1817), one of the most singular, erudite and cosmopolitan artists of his generation, as well as one of the most neglected by artistic historiography despite having been educated in Venice and Rome and having been appointed official draftsman in the Picture Gallery of the Vienesse Court. Fortunately, with the event of the Year of Calbó 2017, publications have multiplied and his professional and biographic profiles have been improved. Felice Guascone’s engraving of the lost portrait of Girolamo Durazzo, painted by Calbó in Venice, is currently being published, and some precisions are included in the catalogue.
Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins, ca. 1575-1650
Estudis Historics I Documents Dels Arxius De Protocols, 1995
El proyecto de fundación de una Academia Balear de Bellas Artes y sus estatutos (1781)
As part of the ongoing artistic tug-o-war between the guilds and the Academy, the Majorcan Socied... more As part of the ongoing artistic tug-o-war between the guilds and the Academy, the Majorcan Sociedad Económica de Amigos del País (Economic Society of Friends of the Country) attempted in 1781 to found a Balearic Royal Academy of Painting, Sculpture and Architecture, associated with the San Fernando Academy. Its statutes were written by two local enlightened scholars and protectors of the Drawing School, J. de Berard and Antonio Despuig. The project, however, was not to prosper until the eventual creation of the Provincial Academy of Fine Arts in 1849.
catalaL’escultura funeraria d’epoca moderna a Mallorca ha estat poc estudiada. Per aquest motiu e... more catalaL’escultura funeraria d’epoca moderna a Mallorca ha estat poc estudiada. Per aquest motiu es important coneixer millor les vicissituds constructives de les obres mes monumentals i documentar-ne l’autoria. Ara es presenta la documentacio que permet adjudicar la tomba de Pere Descatlar (c. 1595-1651), conservada a l’esglesia de Sant Francesc de Palma, a l’escultor Pere Joan Pinya (c. 1600-1680), fins ara conegut sobretot com a autor de retaules i talles de fusta, alhora que es contextualitza en el panorama del sepulcre monumental barroc a l’illa. EnglishThe Majorcan modern funerary sculpture has not been thoroughly studied, yet. It is nevertheless important to understand the constructive vicissitudes of the most monumental tombs and to document their authors. This paper provides the documentation that leads to ascribing Pere Descatlar’s tomb in the church of Saint Francis of Palma to the sculptor Pere Joan Pinya (c. 1600- 1680), known until now especially as the author of altarp...
Locus Amoenus, Dec 1, 2012
Per primera vegada s'edita un text autobiogràfi c en què l'auditor de la Rota Antoni Despuig rela... more Per primera vegada s'edita un text autobiogràfi c en què l'auditor de la Rota Antoni Despuig relata una visita efectuada a Barcelona l'any 1785. Les seves opinions sobre l'arquitectura i les decoracions pictòriques que estaven en voga a la ciutat són especialment crítiques. Com a home il•lustrat vinculat a l'Academia de San Fernando i a l'Escola de Dibuix de Mallorca, censura la pintura de Francesc Pla, el Vigatà, i de Manuel Tremulles, que contraposa a la dels deixebles de l'Escola Gratuïta de Dibuix, dirigida per Pasqual Pere Moles, i en particular a la producció de Pere Pau Muntanya. El text planteja un dilema: les impressions de Despuig són només una manifestació de gust personal o constitueixen el refl ex d'un debat estètic més profund? I, en aquest cas, cal revisar els plantejaments que la historiografi a local ha acceptat com a vàlids fi ns ara?
Locus Amoenus, Dec 1, 2000
L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i l... more L'article ofereix nova documentació concernent a la biografia de l'escultor Bartolomé Ordóñez i la seva obra al cor de la catedral de Barcelona. També presenta noves notícies sobre els col•laboradors i els clients.
Locus Amoenus, 2018
La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en parti... more La fiesta barroca, en general, y la fiesta relativa a las canonizaciones del siglo XVII, en particular, han generado abundante bibliografía que solo eventualmente aprovecha fuentes documentales primarias. Entre los fondos de archivo menos consultados hay que contar los protocolos notariales. Ahora se dan a conocer los recibos firmados por los artistas que participaron en las fiestas romanas de canonización de san Luis Bertran (1671) a favor del P. Pedro Lorente O. P., procurador de la causa pía, conservados en el Archivio Storico Capitolino de Roma.
Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins, ca. 1575-1650
Estudis Historics I Documents Dels Arxius De Protocols, 1995
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2013
Resum: Per primera vegada s'interpreta el procés de construcció del retaule major de l'església d... more Resum: Per primera vegada s'interpreta el procés de construcció del retaule major de l'església de Sant Nicolau de Palma. S'analitzen els diferents projectes presentats i es contextualitza l'obra en l'escenari del barroc local. A més, s'ofereix informació inèdita sobre alguns importants artistes mallorquins del primer Set-cents:
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2012
Porqueres i Gené, École des hautes études en sciences sociales (CNRS) PRESÈNCIA EN BASES DE DADES... more Porqueres i Gené, École des hautes études en sciences sociales (CNRS) PRESÈNCIA EN BASES DE DADES I REPERTORIS BIBLIOGRÀFICS ISOC-Ciencias Sociales y Humanidades. CSIC / REGESTA IMPERII. Akademie der Wissenschaften und der Literatur (DE) / Repertorio de medievalismo Hispánico. CSIC / Catàleg LATINDEX / Acceptada a PIO (Periodical Index Online). Quest (GB) / Incorporada a DICE / Evaluada a RESH / Clasificada a CIRC / Allotjada a e
Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d' …, 2007
Bolleti De La Societat Arqueologica Lul Liana Revista D Estudis Historics, 2013
Resum: Per primera vegada s'interpreta el procés de construcció del retaule major de l'església d... more Resum: Per primera vegada s'interpreta el procés de construcció del retaule major de l'església de Sant Nicolau de Palma. S'analitzen els diferents projectes presentats i es contextualitza l'obra en l'escenari del barroc local. A més, s'ofereix informació inèdita sobre alguns importants artistes mallorquins del primer Set-cents:
Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d' …, 2007
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul· …, 2007
Revista Borja. Revista de l'Institut Internacional d' …, 2009
La primera reacció de qualsevol historiador que es proposa explorar sense prevenció l"univers Bor... more La primera reacció de qualsevol historiador que es proposa explorar sense prevenció l"univers Borja és la de perplexitat, si no la d"estupor, perquè les informacions que n"obté són en excés contradictòries i, encara ara, sobretot pel cas que ens ocupa, el de Cèsar Borja, exasperadament fragmentàries. I és que, de Cèsar, més enllà de la inestroncable tradició que perpetua els aspectes més escandalosos o poc edificants de la vida familiar-i convé de recordar, sense que els vulgui justificar de cap manera, que gairebé mai no recolzen en proves documentals contundents-i, naturalment, més enllà d"una valoració més ponderada de la carrera militar-tot i que, vulnerable al benvolent capítol VII del Príncep de Maquiavel, l"etopeia no sempre escapa a la hipèrbole-, més enllà d"aquest panorama tan desfregat, pràcticament no sabem res d"una biografia tan evocadora com efímera. Cèsar, a tothom li consta, va morir a trenta-dos anys. 1 Però no vull insistir en els vicis de la historiografia cesariana, perquè, en definitiva, no són diferents dels que contaminen tota la historiografia borgiana, i d"això ja se n"ha parlat a bastament en els últims anys, i en primer lloc Marion Hermann-Röttgen. 2 Insisteixo només en un fet innegable: gairebé res no sabem de les facetes més íntimes d"un personatge paradoxalment exposat des del seu naixement a la faç del món. Com en altres casos, l"home públic ha neutralitzat, ha velat fins a fer-lo prescindible, el comportament a porta closa. Per no tenir, no tenim ni un sol retrat contemporani fidedigne: 3 no és admissible el que s"atribueix a Altobello Melone, de l"Accademia Carrara de Bèrgam; ni el que s"assigna a Girolamo Mazzola Bedoli, de col•lecció particular de Torí; i són pòstums els que es conserven al Corridoio Vasariano dels Uffizi (mediocre, assignat a Cristofano 1 Prejudicis a banda, un relat biogràfic elemental i en bona part vigent és el de TOMMASI, 1655. Reeditat en italià l"any 1670, aviat fou traduït al francès (amb el títol Mémoires pour servir à l'histoire de la vie de Cesar Borgia, duc de Valentinois, imprès a Amsterdam l"any 1739). L"original va ser dedicat a Vittoria della Rovere, última descendent dels ducs d"Urbino i
Locus Amoenus, 1996
Resum L'article és una revisió crítica de la biografia i de la producció del pintor Miquel Bestar... more Resum L'article és una revisió crítica de la biografia i de la producció del pintor Miquel Bestard (Palma de Mallorca, 1592-1633), també conegut com el Mallorquí, un artista famós durant el segle XVII però oblidat per la historiografia artística moderna. L'estudi aporta nova informació, exhumada en diversos arxius de Mallorca i de la Península, i presenta nombroses obres desconegudes, tant de tema religiós com d'iconografia profana.
Agusti Buades Frau (1804-1871), precursor del retrat modern a Mallorca, 2021
Catalogue of the exhibition dedicated to Agustín Buades Frau, the most important painter of the f... more Catalogue of the exhibition dedicated to Agustín Buades Frau, the most important painter of the first half of the 19th century in Mallorca, especially in portraiture.
Revisión de la aportación de Bartolomé Ordóñez al coro de la catedral de Barcelona, coincidiendo ... more Revisión de la aportación de Bartolomé Ordóñez al coro de la catedral de Barcelona, coincidiendo con la celebración del Toisón de Oro en Barcelona, el año 1519
L'Orde de Malta, Mallorca i la Mediterrània, cat. expos., Palma, 2000
Cendres de Troia. El pintor Miquel Bestard (1592-1633), cat. expos., Palma (Mallorca), 2007
L'església de Sant Jaume d'Ulldemolins, 1995
Visurar l'arquitectura gòtica: Inspeccions, consells i reunions de mestres d’obra (s. XIV-XVIII), ed. Caracol, Palermo, 2017
La realizzazione di volte a copertura di spazi singoli o interi edifici nell'architettura del mer... more La realizzazione di volte a copertura di spazi singoli o interi edifici nell'architettura del meridione d'Italia al principio dell'età moderna è un ambito di ricerca affascinante e dalle molteplici implicazioni. Tecniche costruttive, materiali, organizzazione di cantiere e di mestiere per un verso, preferenze formali o caricate di valori simbolici, virtuosismi, mode imperanti e fenomeni di emulazione per altro verso, creano un panorama ricco e mutevole, che mette in campo non di rado soluzioni svincolate dai modelli e dalle logiche formali che governano il resto delle fabbriche di uno stesso edificio. Se il tema progettuale delle volte, tra i più delicati in materia di firmitas, ha dato luogo a sperimentazioni d'avanguardia e talora alla comparsa apparentemente improvvisa di novità dirompenti, la serialità e la longevità di alcune soluzioni è sicuramente uno dei caratteri preponderanti del tema di studio. Inerzie reali o apparenti, luoghi e condizioni del loro manifestarsi, modi e tempi di affermazione di una nuova "serie" sono oggetto di una riflessione critica che mira a chiarire ragioni e dinamiche tanto delle permanenze quanto dei cambiamenti. Questo volume affronta le questioni brevemente tratteggiate concentrandosi in particolare sul contesto siciliano, ma allargando lo sguardo su parallele vicende osservabili in altri ambiti dell'Italia meridionale e insulare (Calabria, Puglia, Sardegna), compresa l'isola di Malta nella fase iniziale dell'insediamento dell'ordine cavalleresco di San Giovanni.
M. Oliver (com.): L'Orde de Malta, Mallorca i la Mediterrània, cat. expos., Palma (Mallorca), 2000
The book written by Manuel Gómez-Moreno about the ‘eagles’ of the Spanish Renaissance is still no... more The book written by Manuel Gómez-Moreno about the ‘eagles’ of the Spanish Renaissance is still nowadays one of the major works to study that period. However, the research on some great artists belonging to an intermediate generation among the ‘eagles’ and the ‘Romanists’ has been hampered by the logical interest generated by those protagonists that finished their apprenticeship in Italy. This is the case of Gregorio Pardo, the son of Felipe Bigarny, who probably made a journey to Italy. In this paper, it’s revised the Gregorio Pardo catalogue and it’s added a new work, The Virgin and Child with saint John of the Cathedral of Zamora, that has been until now attributed to Bartolomé Ordóñez.