Ramon Martí | Universitat Autònoma de Barcelona (original) (raw)
Papers by Ramon Martí
Annals de Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès 2011-2012. Conferències complementàries del Simpòsium Internacional sobre la Portalada de Ripoll, 2013
El projecte de recerca que afecta el conjunt arqueològic de Monistrol de Gaià, encara en curs, fo... more El projecte de recerca que afecta el conjunt arqueològic de Monistrol de Gaià, encara en curs, fou iniciat l’any 2008 per part dels membres del grup de recerca OCORDE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors, un seguit de campanyes anuals han centrat els seus treballs en dos dels punts que, juntament amb l’església de Sant Pere, integren l’esmentat conjunt: les Feixes de Monistrol i la necròpolis d’Obradors, situats l’un de l’altre a una distància d’uns 180 metres. Aquesta intervenció té com antecedent immediat un projecte de prospeccions arqueològiques que pretenia atansar-se a la representació material del topònim monistrol>monasteriolum, a la vegada que s’inscriu en el marc d’un estudi genèric sobre el poblament altmedieval de la Catalunya Central, on el nostre equip ha endegat en paral·lel d’altres iniciatives de prospecció i excavació. Durant els anys 2010-2013, i pel que fa al jaciment en concret de les Feixes de Monistrol, s’ha treballat especialment sobre la darrera fase d’ocupació, centrada entre el segle X i inicis del segle XII. En aquest període, i sobre un cúmul de nivells i estructures anteriors corresponents a l’època visigoda, encara per excavar, s’ha identificat un establiment format per diversos àmbits dedicat en un primer moment a la producció siderúrgica, com ho testimonia la presència d’un baix forn i de restes d’escòries i residus escampades arreu. Posteriorment, entrat ja el segle XI, les estructures vinculades a aquesta activitat queden amortitzades i es reorganitza l’espai donant lloc al que identifiquem com un espai de vivenda amb diversos fogars. Finalment, la presència d’alguns tipus ceràmics característics en els nivells que colmaten aquests àmbits situen el seu abandonament vers inicis del segle XII. Per altra banda, durant els anys 2010-2011 s’han excavat dues tombes de la necròpolis d’Obradors, unes estructures molt malmeses que, malgrat el seu estat, es poden identificar clarament com a caixes de lloses. Molt afectada la primera per remocions posteriors, la segona ha conservat les restes en connexió d’un individu, datat per radiocarboni vers la segona meitat del segle VII.
Annales Du Midi Revue De La France Meridionale, 2009
Analecta Sacra Tarraconensia Revista De Ciencies Historicoeclesiastiques, 1994
ESTA TESIS ESTA COMPUESTA POR DOS ELEMENTOS CLARAMENTE DIFERENCIADOS: COLECCION DIPLOMATICA DE LA... more ESTA TESIS ESTA COMPUESTA POR DOS ELEMENTOS CLARAMENTE DIFERENCIADOS: COLECCION DIPLOMATICA DE LA SEO DE GERONA EN TRES TOMOS; UN TOMO DE ESTUDIO SOBRE EL APENDICE DOCUMENTAL. LA COLECCION DIPLOMATICA REUNE 443 DOCUMENTOS EN DOS TOMOS. ESTOS SE ENCONTRABANDISPERSOS EN DIFERENTES ARCHIVOS SIENDO INEDITOS EN SU MAYOR PARTE Y MUCHOS DELOS CUALES ERAN COMPLETAMENTE DESCONOCIDOS. LAS REGESTAS LA TRADICION DOCUMENTAL Y LAS TRANSCRIPCIONES (EN SU CASO) SE COMPLEMENTAN CON LA ELABORACIONDE UN TOMO CON COMPLETOS INDICES INFORMATIZADOS DE ANTROPONIMOS Y DE TOPONIMOS. EL SISTEMA DE CODIFICACION UTILIZADO PRETENDE TENER APLICACION PARA EL CONJUNTO DE LA DOCUMENTACION ESCRITA DE LOS SIGLOS IX-XI PROCEDENTE DE CATALUNA. EN EL VOLUMEN DE ESTUDIO SE ANALIZA LA FORMACION Y EL CRECIMIENTO DEL DOMINIO SENORIAL DE LA SEO DE GERONA DURANTE EL PERIODO Y SU RELACION Y PARALELISMOS CON LOS SENORIOS LAICOS. PUNTUALMENTE SE PRETENDE IDENTIFICAR LAS PRINCIPALES FAMILIAS ARISTOCRATICAS DE LA DIOCESIS SU RELACION CON LA IGLESIA Y VERIFICAR LA INTERPRETACION TRADICIONAL OFRECIDA DE LOS ACONTECIMIENTOS POLITICOS. EL ESTUDIO DEL DOMINIO EPISCOPAL SE CENTRA ESPECIALMENTE EN EL AMBITO RURAL TRATANDO PROBLEMAS COMO: DIVERSIDAD DE CENSOS; LA PROPIEDAD DE LA TIERRA; DESARROLLO DE LOS DIFERENTES TIPOS DE CULTIVO; LA PROBLEMATICA DEL HIDRAULISMO YDE SU APLICACION; Y DE LA RELACION DE LAS FORTIFICACIONES FEUDALES Y DE LAS SAGRERAS CON EL CONTROL SENORIAL DE LA PRODUCCION CAMPESINA. INFORMACIONES DOCUMENTALES PROCEDENTES DE OTRAS FUENTES ARCHIVISTICAS Y PROSPECCIONES ARQUEOLOGICAS COMPLEMENTAN LOS DATOS DE LA COLECCION DIPLOMATICA UTILIZADOS PARA EL ESTUDIO.
Esta aportación intenta identificar y recomponer los elementos integrantes del sistema defensivo ... more Esta aportación intenta identificar y recomponer los elementos integrantes del sistema defensivo de la ciudad andalusí de Turtūša y de su entorno inmediato, aquellos que le sirvieron de salvaguarda hasta su conquista por los feudales en 1148. Para ello se examinan y discuten las fuentes documentales y arqueológicas disponibles, contrastándolas con el trabajo de campo realizado en las comarcas del Baix Ebre y del Montsià, en el marco de un proyecto específico de prospección arqueológica. Para completar el esquema que puede trazarse también se toma en consideración ciertas piezas arquitectónicas talladas, hoy descontextualizadas, cuya procedencia plantea problemas. Resultan elocuentes los resultados obtenidos.
El agua en zonas áridas: Arqueología e Historia
V Congreso De Arqueologia Medieval Espanola Actas Valladolid 22 a 27 De Marzo De 1999 Vol 2 2001 Isbn 84 9718 011 9 Pags 727 732, 2001
Religion Herejias Y Revueltas Sociales En Europa Y America Vii Jornadas De Estudios Historicos Del Departamento De Historia Medieval Moderna Y De America 2008 Isbn 978 84 9860 079 7 Pags 17 44, 2008
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1997
Llull: Revista de la Sociedad Española …, 1981
LLULL, vol. 4, 1981, 117-122 LAS TABLAS DE CLIMAS EN LOS TRATADOS DE ASTROLABIO DEL MANUSCRITO 22... more LLULL, vol. 4, 1981, 117-122 LAS TABLAS DE CLIMAS EN LOS TRATADOS DE ASTROLABIO DEL MANUSCRITO 225 DEL "SCRIPTORIUM" DE RIPOLL RAMON MARTI MERCE VILADRICH Universidad de Barcelona ... Page 6. 122 RAMON MARTI y MERCE VILADRICH 13. ...
Acta historica et …, 2008
Aquesta aportació ens aproxima a l'estudi del monestir berguedà de Sant Salvador de Mata i precis... more Aquesta aportació ens aproxima a l'estudi del monestir berguedà de Sant Salvador de Mata i precisa la seva autèntica localització al terme municipal de L'Espunyola. Es tracta d'un cenobi establert a la fi del segle IX, que hauria desaparegut molt prest i que fi ns ara s'havia identifi cat incorrectament amb certes restes d'edifi cacions que hom troba al terme actual de Capolat. Tot i que pot tractar-se un jaciment arqueològic excepcional, la breu història d'aquest monestir és un exemple ben representatiu de la problemàtica que, a curt termini, afectà a la majoria de les fundacions monàstiques carolíngies, que van ésser nombroses i tingueren unes dimensions molt reduïdes. 1 Fou el desembre de l'any 2000 quan, després d'haver passat el matí de prospecció per la zona, ens aturàrem a recuperar forces a Cal Marçalet, al terme d'Espunyola. 2 1. Avui ens aproximem a l'estudi d'aquests monestirs en el marc d'un projecte investigador genèric del Ministerio de Educación y Ciencia: Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval (HUM2005-04988). 2. Aquestes prospeccions corresponen a un projecte d'investigació específi c: Evolució del Poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'Època Baix Imperial Romana fi ns l'Alta Edat Mitjana. Dirigit pels autors d'aquest text, amb la participació de nombrosos alumnes de la UAB, una recerca que s'executà durant cinc campanyes reglades entre els anys 1997-2001. Lliurades les memòries científi ques de les intervencions, només ha estat publicada una breu síntesi del conjunt dels treballs, tot i que els seus resultats ens han estat molt útils, diversament, en la nostra recerca recent. J. CAMPRUBÍ-R. MARTÍ, «Evolució del poblament al Berguedà durant la transició medieval. Arqueologia, toponímia i documentació», a J.
Agua y Territorio / Water and Landscape
Este estudio plantea los distintos desarrollos que alcanza el poblamiento antiguo y medieval en e... more Este estudio plantea los distintos desarrollos que alcanza el poblamiento antiguo y medieval en el ámbito rural de la ciudad de Tortosa, centrando la atención en sus prácticas hidráulicas, con el recurso de los datos arqueológicos y de las fuentes textuales. Así se distinguen los patrones y dinámicas de un amplio abanico de asentamientos, que representan diversos modelos de ocupación del espacio rural y se relacionan con las distintas formaciones sociales y económicas que se suceden. En la lectura transversal de estos dilatados períodos interesan tanto las innovaciones como las permanencias, si se atiende la importancia acumulativa que cada fase representa en la construcción del espacio agrario de esta capital fronteriza.
Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (siglos VII-IX), 2013
En su razonamiento, tales denominaciones debían corresponder a antiguos edificios y centros de ex... more En su razonamiento, tales denominaciones debían corresponder a antiguos edificios y centros de explotación del dominio público, cuyas áreas de dispersión y escasa memoria documental le hacían descartar el periodo El palatium rural, una institución fiscal del siglo VIII
Annals de Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès 2011-2012. Conferències complementàries del Simpòsium Internacional sobre la Portalada de Ripoll, 2013
El projecte de recerca que afecta el conjunt arqueològic de Monistrol de Gaià, encara en curs, fo... more El projecte de recerca que afecta el conjunt arqueològic de Monistrol de Gaià, encara en curs, fou iniciat l’any 2008 per part dels membres del grup de recerca OCORDE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors, un seguit de campanyes anuals han centrat els seus treballs en dos dels punts que, juntament amb l’església de Sant Pere, integren l’esmentat conjunt: les Feixes de Monistrol i la necròpolis d’Obradors, situats l’un de l’altre a una distància d’uns 180 metres. Aquesta intervenció té com antecedent immediat un projecte de prospeccions arqueològiques que pretenia atansar-se a la representació material del topònim monistrol>monasteriolum, a la vegada que s’inscriu en el marc d’un estudi genèric sobre el poblament altmedieval de la Catalunya Central, on el nostre equip ha endegat en paral·lel d’altres iniciatives de prospecció i excavació. Durant els anys 2010-2013, i pel que fa al jaciment en concret de les Feixes de Monistrol, s’ha treballat especialment sobre la darrera fase d’ocupació, centrada entre el segle X i inicis del segle XII. En aquest període, i sobre un cúmul de nivells i estructures anteriors corresponents a l’època visigoda, encara per excavar, s’ha identificat un establiment format per diversos àmbits dedicat en un primer moment a la producció siderúrgica, com ho testimonia la presència d’un baix forn i de restes d’escòries i residus escampades arreu. Posteriorment, entrat ja el segle XI, les estructures vinculades a aquesta activitat queden amortitzades i es reorganitza l’espai donant lloc al que identifiquem com un espai de vivenda amb diversos fogars. Finalment, la presència d’alguns tipus ceràmics característics en els nivells que colmaten aquests àmbits situen el seu abandonament vers inicis del segle XII. Per altra banda, durant els anys 2010-2011 s’han excavat dues tombes de la necròpolis d’Obradors, unes estructures molt malmeses que, malgrat el seu estat, es poden identificar clarament com a caixes de lloses. Molt afectada la primera per remocions posteriors, la segona ha conservat les restes en connexió d’un individu, datat per radiocarboni vers la segona meitat del segle VII.
Annales Du Midi Revue De La France Meridionale, 2009
Analecta Sacra Tarraconensia Revista De Ciencies Historicoeclesiastiques, 1994
ESTA TESIS ESTA COMPUESTA POR DOS ELEMENTOS CLARAMENTE DIFERENCIADOS: COLECCION DIPLOMATICA DE LA... more ESTA TESIS ESTA COMPUESTA POR DOS ELEMENTOS CLARAMENTE DIFERENCIADOS: COLECCION DIPLOMATICA DE LA SEO DE GERONA EN TRES TOMOS; UN TOMO DE ESTUDIO SOBRE EL APENDICE DOCUMENTAL. LA COLECCION DIPLOMATICA REUNE 443 DOCUMENTOS EN DOS TOMOS. ESTOS SE ENCONTRABANDISPERSOS EN DIFERENTES ARCHIVOS SIENDO INEDITOS EN SU MAYOR PARTE Y MUCHOS DELOS CUALES ERAN COMPLETAMENTE DESCONOCIDOS. LAS REGESTAS LA TRADICION DOCUMENTAL Y LAS TRANSCRIPCIONES (EN SU CASO) SE COMPLEMENTAN CON LA ELABORACIONDE UN TOMO CON COMPLETOS INDICES INFORMATIZADOS DE ANTROPONIMOS Y DE TOPONIMOS. EL SISTEMA DE CODIFICACION UTILIZADO PRETENDE TENER APLICACION PARA EL CONJUNTO DE LA DOCUMENTACION ESCRITA DE LOS SIGLOS IX-XI PROCEDENTE DE CATALUNA. EN EL VOLUMEN DE ESTUDIO SE ANALIZA LA FORMACION Y EL CRECIMIENTO DEL DOMINIO SENORIAL DE LA SEO DE GERONA DURANTE EL PERIODO Y SU RELACION Y PARALELISMOS CON LOS SENORIOS LAICOS. PUNTUALMENTE SE PRETENDE IDENTIFICAR LAS PRINCIPALES FAMILIAS ARISTOCRATICAS DE LA DIOCESIS SU RELACION CON LA IGLESIA Y VERIFICAR LA INTERPRETACION TRADICIONAL OFRECIDA DE LOS ACONTECIMIENTOS POLITICOS. EL ESTUDIO DEL DOMINIO EPISCOPAL SE CENTRA ESPECIALMENTE EN EL AMBITO RURAL TRATANDO PROBLEMAS COMO: DIVERSIDAD DE CENSOS; LA PROPIEDAD DE LA TIERRA; DESARROLLO DE LOS DIFERENTES TIPOS DE CULTIVO; LA PROBLEMATICA DEL HIDRAULISMO YDE SU APLICACION; Y DE LA RELACION DE LAS FORTIFICACIONES FEUDALES Y DE LAS SAGRERAS CON EL CONTROL SENORIAL DE LA PRODUCCION CAMPESINA. INFORMACIONES DOCUMENTALES PROCEDENTES DE OTRAS FUENTES ARCHIVISTICAS Y PROSPECCIONES ARQUEOLOGICAS COMPLEMENTAN LOS DATOS DE LA COLECCION DIPLOMATICA UTILIZADOS PARA EL ESTUDIO.
Esta aportación intenta identificar y recomponer los elementos integrantes del sistema defensivo ... more Esta aportación intenta identificar y recomponer los elementos integrantes del sistema defensivo de la ciudad andalusí de Turtūša y de su entorno inmediato, aquellos que le sirvieron de salvaguarda hasta su conquista por los feudales en 1148. Para ello se examinan y discuten las fuentes documentales y arqueológicas disponibles, contrastándolas con el trabajo de campo realizado en las comarcas del Baix Ebre y del Montsià, en el marco de un proyecto específico de prospección arqueológica. Para completar el esquema que puede trazarse también se toma en consideración ciertas piezas arquitectónicas talladas, hoy descontextualizadas, cuya procedencia plantea problemas. Resultan elocuentes los resultados obtenidos.
El agua en zonas áridas: Arqueología e Historia
V Congreso De Arqueologia Medieval Espanola Actas Valladolid 22 a 27 De Marzo De 1999 Vol 2 2001 Isbn 84 9718 011 9 Pags 727 732, 2001
Religion Herejias Y Revueltas Sociales En Europa Y America Vii Jornadas De Estudios Historicos Del Departamento De Historia Medieval Moderna Y De America 2008 Isbn 978 84 9860 079 7 Pags 17 44, 2008
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1997
Llull: Revista de la Sociedad Española …, 1981
LLULL, vol. 4, 1981, 117-122 LAS TABLAS DE CLIMAS EN LOS TRATADOS DE ASTROLABIO DEL MANUSCRITO 22... more LLULL, vol. 4, 1981, 117-122 LAS TABLAS DE CLIMAS EN LOS TRATADOS DE ASTROLABIO DEL MANUSCRITO 225 DEL "SCRIPTORIUM" DE RIPOLL RAMON MARTI MERCE VILADRICH Universidad de Barcelona ... Page 6. 122 RAMON MARTI y MERCE VILADRICH 13. ...
Acta historica et …, 2008
Aquesta aportació ens aproxima a l'estudi del monestir berguedà de Sant Salvador de Mata i precis... more Aquesta aportació ens aproxima a l'estudi del monestir berguedà de Sant Salvador de Mata i precisa la seva autèntica localització al terme municipal de L'Espunyola. Es tracta d'un cenobi establert a la fi del segle IX, que hauria desaparegut molt prest i que fi ns ara s'havia identifi cat incorrectament amb certes restes d'edifi cacions que hom troba al terme actual de Capolat. Tot i que pot tractar-se un jaciment arqueològic excepcional, la breu història d'aquest monestir és un exemple ben representatiu de la problemàtica que, a curt termini, afectà a la majoria de les fundacions monàstiques carolíngies, que van ésser nombroses i tingueren unes dimensions molt reduïdes. 1 Fou el desembre de l'any 2000 quan, després d'haver passat el matí de prospecció per la zona, ens aturàrem a recuperar forces a Cal Marçalet, al terme d'Espunyola. 2 1. Avui ens aproximem a l'estudi d'aquests monestirs en el marc d'un projecte investigador genèric del Ministerio de Educación y Ciencia: Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval (HUM2005-04988). 2. Aquestes prospeccions corresponen a un projecte d'investigació específi c: Evolució del Poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'Època Baix Imperial Romana fi ns l'Alta Edat Mitjana. Dirigit pels autors d'aquest text, amb la participació de nombrosos alumnes de la UAB, una recerca que s'executà durant cinc campanyes reglades entre els anys 1997-2001. Lliurades les memòries científi ques de les intervencions, només ha estat publicada una breu síntesi del conjunt dels treballs, tot i que els seus resultats ens han estat molt útils, diversament, en la nostra recerca recent. J. CAMPRUBÍ-R. MARTÍ, «Evolució del poblament al Berguedà durant la transició medieval. Arqueologia, toponímia i documentació», a J.
Agua y Territorio / Water and Landscape
Este estudio plantea los distintos desarrollos que alcanza el poblamiento antiguo y medieval en e... more Este estudio plantea los distintos desarrollos que alcanza el poblamiento antiguo y medieval en el ámbito rural de la ciudad de Tortosa, centrando la atención en sus prácticas hidráulicas, con el recurso de los datos arqueológicos y de las fuentes textuales. Así se distinguen los patrones y dinámicas de un amplio abanico de asentamientos, que representan diversos modelos de ocupación del espacio rural y se relacionan con las distintas formaciones sociales y económicas que se suceden. En la lectura transversal de estos dilatados períodos interesan tanto las innovaciones como las permanencias, si se atiende la importancia acumulativa que cada fase representa en la construcción del espacio agrario de esta capital fronteriza.
Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (siglos VII-IX), 2013
En su razonamiento, tales denominaciones debían corresponder a antiguos edificios y centros de ex... more En su razonamiento, tales denominaciones debían corresponder a antiguos edificios y centros de explotación del dominio público, cuyas áreas de dispersión y escasa memoria documental le hacían descartar el periodo El palatium rural, una institución fiscal del siglo VIII
F. Sabaté, J. Brufal (dirs.). La ciutat medieval i Arqueologia: 219-240, 2014
Esta aportación intenta identificar y recomponer los elementos integrantes del sistema defensivo ... more Esta aportación intenta identificar y recomponer los elementos integrantes del sistema defensivo de la ciudad andalusí de Turtūša y de su entorno inmediato, aquellos que le sirvieron de salvaguarda hasta su conquista por los feudales en 1148. Para ello se examinan y discuten las fuentes documentales y arqueológicas disponibles, contrastándolas con el trabajo de campo realizado en las comarcas del Baix Ebre y del Montsià, en el marco de un proyecto específico de prospección arqueológica. Para completar el esquema que puede trazarse también se toma en consideración ciertas piezas arquitectónicas talladas, hoy descontextualizadas, cuya procedencia plantea problemas. Resultan elocuentes los resultados obtenidos.