Francesca Mestre | Universitat de Barcelona (original) (raw)
Papers by Francesca Mestre
Epictet (50-120), considerat una de les figures més representatives de l'ètica estoica, va ser es... more Epictet (50-120), considerat una de les figures més representatives de l'ètica estoica, va ser esclau, a Roma, del llibert anomenat Epafrodit, proper a l'emperador Neró. Tot i la seva condició d'esclau, però, va poder assistir a les lliçons del filòsof estoic Musoni Rufus, i se'n va fer deixeble. En algun moment de la seva vida va aconseguir comprar la seva llibertat i es va posar, ell també, a fer classes de filosofia a Roma. Va patir l'expulsió de Roma de filòsofs, astròlegs i matemàtics ordenada per Domicià i s'intal•là a la ciutat de Nicòpolis, a l'Epir, d'on ja no es va moure, i hi creà una escola de filosofia de gran anomenada. El pensament d'Epictet-que coneixem per la difusió que en fan els seus deixebles ja que, en realitat, no conservem cap de les seves obres-es basa fonamentalment en l'ètica estoica i, pel que sembla, l'objectiu primordial del seu mestratge era donar als seus deixebles unes pautes de conducta per viure amb dignitat en el món que els envoltava, tenint com exemples els models de Sòcrates i de Diògenes, és a dir, posant l'èmfasi en virtuts com la saviesa, el coratge, la prudència, la generositat, i potenciant al màxim la llibertat interior de l'individu que s'assoleix amb la freqüentació de la filosofia, una filosofia, val a dir, no aliena al sentiment religiós. Fins a tal punt els seus valors i la seva vida van ser exemplars que tant l'home com les idees van atraure no poc els primers cristians i els Pares de l'Església. El llibret que presentem és el resultat d'una bona feina de selecció de textos realitzada per M. Teresa Fau. Després d'una breu però ben documentada introducció sobre l'època i el personatge, acompanyada d'una bibliografia bàsica, Fau organitza la seva antologia de textos en cinc apartats que mostren el pensament d'Epictet aplicat a diferents aspectes relacionats amb l'ésser humà: La vida i la mort, La condició humana, L'actuació responsable: projectes i realitat, La dimensió cívica, Les relacions afectives. Crida l'atenció, a llarg d'aquestes pàgines, fins a quin punt moltes de les qüestions tractades són absolutament vigents i inviten a reflexions semblants a les d'avui en dia i, en definitiva, de tots els temps. Això és mèrit, sobretot, de la tasca duta a terme per M. Teresa Fau, que té l'habilitat d'articular un bon nombre de textos atribuïts a Epictet al voltant de les interrogacions humanes de sempre. La traducció, a més, és acurada i elegant, i empra un llenguatge que, sense traïr el de l'original, resulta proper i de lectura agradable. Així mateix, la introducció, les notes, i les breus presentacions de cadascun dels apartats aconsegueixen de fer una presentació molt escaient i molt llegible d'Epictet i del complicat món de l'imperi romà.
Liburna, Oct 1, 2019
El personatge mític Palamedes, no present a la tradició homèrica, apareix a l'Eneida de Virgili, ... more El personatge mític Palamedes, no present a la tradició homèrica, apareix a l'Eneida de Virgili, esmentat per Sinó quan intenta persuadir els troians, que cauen, inevitablement, en el parany. El personatge de Sinó, una espècie d'agent doble que, en definitiva, porta a terme la gran traïció que va causar la ruïna de Troia fingint que traïa els seus, presenta una interessant varietat de rols relacionats amb la tradició gorgiana de defensa de Palamedes, en la qual el fill de Naupli intenta lliurar-se de l'acusació de traïció als grecs per afavorir els troians.
Sezione di Lettere, Apr 26, 2017
Il potere politico in Luciano: sovrani, governatori e potenti * Un passo del Falaride è particola... more Il potere politico in Luciano: sovrani, governatori e potenti * Un passo del Falaride è particolarmente utile per cominciare a parlare del concetto di potere nelle opere di Luciano, il sofista, il romanziere, il cittadino dell'impero e, soprattutto, l'autore satirico (Phal. I 7): * Questa è la versione italiana del mio intervento al convegno Figures exemplaires du pouvoir sous l'Empire dans la littérature gréco-romaine, tenutosi a Strasburgo nel Marzo 2016, e che sarà pubblicata in un volume collettivo. Ringrazio vivamente Martina Tosello per l'aiuto con la lingua italiana. 1 Le traduzioni sono quelle di V. LONGO (1986), a volte lievemente modificate da chi scrive.
Recherches sur les rhétoriques religieuses, 2023
Ítaca: quaderns catalans de cultura clàssica, Sep 1, 2016
In the Heroicus of Philostratus (early third century AD), it is possible to follow some basic ele... more In the Heroicus of Philostratus (early third century AD), it is possible to follow some basic elements which, throughout the history of ancient Greece, are related to the figure of the Greek hero-the hero of the myth, the hero of literature, but also the hero of religion and cult-, and with heroism: mortality, belle mort, heroization of historical figures from the past and the present-patrons, members of the family-, hero cult, cult of ancestors, and worship of the dead in general, heroes afterlife and intercourse with humans. The purpose of this paper is to analyze all these elements in the light of thought and literature in the Roman Empire.
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1990
Quan vaig pensar en preparar alguna aportació a aquestes Jornades se'm va acudir, jo que treballo... more Quan vaig pensar en preparar alguna aportació a aquestes Jornades se'm va acudir, jo que treballo i estudio els prosistes grecs, especialment els d'època imperial romana, entre ells, Plutarc, és clar, se'm va acudir, deia, que potser ja era hora que algú digués alguna cosa sobre aquesta mena de tresor insospitat que tenim a les nostres biblioteques que és la traducció, íntegra-que no és poca cosa-, de les Vides Paral.leles de Plutarc feta pel gran Carles Ribai. Sol causar estranyesa, en alguns casos, estupor i sorpresa, en d'altres, fins i tot remarques irades, el fet que Riba esmercés tantes energies com les que fan falta, sens dubte, per emprendre una llarga i, potser també, poc brillant, tasca com és la de dedicar-se a la traducció de l'obra plutarquiana. Energies i temps: des que al 1926 van aparèixer els dos primers volums-Vida de Teseu i de Ròmul, el primer. Vida de Solo i de Temístocles, el segon-, fins al 1946 en què aparegué el darrer-Vida de Galba, sense paral•lel aquesta-, Riba va anar treient any rera any, amb algunes interrupcions-del 38 al 41 i del 43 al 45, per raons evidents de dificultats de l'època-els 15 volums que formen la col•lecció sencera de les Vides de Plutarc• Vint anys, doncs, de la vida del propi Riba foren ocupats per aquesta feina. Alhora que, com tothom sap, anava produint el bo i millor de la seva poesia personal, anava assajant-se en la traducció en vers d'obres fonamentals del món grec antic-Homer, Esquií, Sòfocles-, traduïa poetes alemanys com Hòlderlin i Rilke, neo-grecs com Kavafis i feia de professor, tant a l'Escola de Bibliotecàries, a la Universitat, com a la Fundació Bernat Metge. Dins aquest conjunt d'ocupacions, però, tot sembla lligar i donar la
les Cinc (Almenara), on tambe s'han trobat restes del període Bronze Final i d'epoca medieval; al... more les Cinc (Almenara), on tambe s'han trobat restes del període Bronze Final i d'epoca medieval; al Castell (Almenara); Les Forques (Borriol), i el poblat iberic de Torre la Sal prop del qual, al jaciment submarí, s'han trobat restes d'amfores i ancores romanes. Restes romanes tambe a Benicató (Nules), a Mas d'Arago (Cervera del Maestrat). Restes de cultura musulmana en un enterrament es descobriren a Les Mesquites (Salsadell) , així com tambe a l'ermita de Sant Lledó, que a mes revel.la un període d'ocupacio romana imperial; i el poblat roma o medieval-qüestió aquesta pendent de revisiód'El Punt del Cid (Almenara). Ens ha semblat particularment encertada la disposició en el llibre del material informatiu de la segona part, per la justa combinació de text i imatge. Malgrat alguns errors tipografics i certa manca de coherencia en els criteris de notació bibliografica, el llibret es ben ideat i la lectura ens apropa a la situació actual de I'arqueologia d'aquesta zona.
Synthesis, 1997
édita e inédita de los miembros de su comunidad académica. Para más información, visite el sitio ... more édita e inédita de los miembros de su comunidad académica. Para más información, visite el sitio www.memoria.fahce.unlp.edu.ar Esta iniciativa está a cargo de BIBHUMA, la Biblioteca de la Facultad, que lleva adelante las tareas de gestión y coordinación para la concreción de los objetivos planteados. Para más información, visite el sitio www.bibhuma.fahce.unlp.edu.ar Licenciamiento Esta obra está bajo una licencia Atribución-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 Argentina de Creative Commons.
Anuari de filologia, Mar 5, 2020
És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l'Atenes democràtica i q... more És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l'Atenes democràtica i que l'obra de Plató n'és l'origen tant des del punt de vista literari com filosòfic. Després de Plató, a l'antiguitat, la forma continua viva, sovint amb la voluntat de seguir l'autoritat que expressar-se com Plató representava, però no sempre, ja que diàlegs com els de Llucià, per exemple, són igualment celebrats però en realitat tenen ben poca cosa del projecte amb el qual Plató s'hi va posar. El propòsit d'aquesta comunicació és fer un breu repàs dels canvis que experimenta la forma del diàleg a la mateixa antiguitat i veure'n la petja en els diàlegs de Paul Valéry, amb l'objectiu d'escatir quina mena de tradició clàssica comporta la utilització d'aquesta forma.
Epictet (50-120), considerat una de les figures més representatives de l'ètica estoica, va ser es... more Epictet (50-120), considerat una de les figures més representatives de l'ètica estoica, va ser esclau, a Roma, del llibert anomenat Epafrodit, proper a l'emperador Neró. Tot i la seva condició d'esclau, però, va poder assistir a les lliçons del filòsof estoic Musoni Rufus, i se'n va fer deixeble. En algun moment de la seva vida va aconseguir comprar la seva llibertat i es va posar, ell també, a fer classes de filosofia a Roma. Va patir l'expulsió de Roma de filòsofs, astròlegs i matemàtics ordenada per Domicià i s'intal•là a la ciutat de Nicòpolis, a l'Epir, d'on ja no es va moure, i hi creà una escola de filosofia de gran anomenada. El pensament d'Epictet-que coneixem per la difusió que en fan els seus deixebles ja que, en realitat, no conservem cap de les seves obres-es basa fonamentalment en l'ètica estoica i, pel que sembla, l'objectiu primordial del seu mestratge era donar als seus deixebles unes pautes de conducta per viure amb dignitat en el món que els envoltava, tenint com exemples els models de Sòcrates i de Diògenes, és a dir, posant l'èmfasi en virtuts com la saviesa, el coratge, la prudència, la generositat, i potenciant al màxim la llibertat interior de l'individu que s'assoleix amb la freqüentació de la filosofia, una filosofia, val a dir, no aliena al sentiment religiós. Fins a tal punt els seus valors i la seva vida van ser exemplars que tant l'home com les idees van atraure no poc els primers cristians i els Pares de l'Església. El llibret que presentem és el resultat d'una bona feina de selecció de textos realitzada per M. Teresa Fau. Després d'una breu però ben documentada introducció sobre l'època i el personatge, acompanyada d'una bibliografia bàsica, Fau organitza la seva antologia de textos en cinc apartats que mostren el pensament d'Epictet aplicat a diferents aspectes relacionats amb l'ésser humà: La vida i la mort, La condició humana, L'actuació responsable: projectes i realitat, La dimensió cívica, Les relacions afectives. Crida l'atenció, a llarg d'aquestes pàgines, fins a quin punt moltes de les qüestions tractades són absolutament vigents i inviten a reflexions semblants a les d'avui en dia i, en definitiva, de tots els temps. Això és mèrit, sobretot, de la tasca duta a terme per M. Teresa Fau, que té l'habilitat d'articular un bon nombre de textos atribuïts a Epictet al voltant de les interrogacions humanes de sempre. La traducció, a més, és acurada i elegant, i empra un llenguatge que, sense traïr el de l'original, resulta proper i de lectura agradable. Així mateix, la introducció, les notes, i les breus presentacions de cadascun dels apartats aconsegueixen de fer una presentació molt escaient i molt llegible d'Epictet i del complicat món de l'imperi romà.
Liburna, Oct 1, 2019
El personatge mític Palamedes, no present a la tradició homèrica, apareix a l'Eneida de Virgili, ... more El personatge mític Palamedes, no present a la tradició homèrica, apareix a l'Eneida de Virgili, esmentat per Sinó quan intenta persuadir els troians, que cauen, inevitablement, en el parany. El personatge de Sinó, una espècie d'agent doble que, en definitiva, porta a terme la gran traïció que va causar la ruïna de Troia fingint que traïa els seus, presenta una interessant varietat de rols relacionats amb la tradició gorgiana de defensa de Palamedes, en la qual el fill de Naupli intenta lliurar-se de l'acusació de traïció als grecs per afavorir els troians.
Sezione di Lettere, Apr 26, 2017
Il potere politico in Luciano: sovrani, governatori e potenti * Un passo del Falaride è particola... more Il potere politico in Luciano: sovrani, governatori e potenti * Un passo del Falaride è particolarmente utile per cominciare a parlare del concetto di potere nelle opere di Luciano, il sofista, il romanziere, il cittadino dell'impero e, soprattutto, l'autore satirico (Phal. I 7): * Questa è la versione italiana del mio intervento al convegno Figures exemplaires du pouvoir sous l'Empire dans la littérature gréco-romaine, tenutosi a Strasburgo nel Marzo 2016, e che sarà pubblicata in un volume collettivo. Ringrazio vivamente Martina Tosello per l'aiuto con la lingua italiana. 1 Le traduzioni sono quelle di V. LONGO (1986), a volte lievemente modificate da chi scrive.
Recherches sur les rhétoriques religieuses, 2023
Ítaca: quaderns catalans de cultura clàssica, Sep 1, 2016
In the Heroicus of Philostratus (early third century AD), it is possible to follow some basic ele... more In the Heroicus of Philostratus (early third century AD), it is possible to follow some basic elements which, throughout the history of ancient Greece, are related to the figure of the Greek hero-the hero of the myth, the hero of literature, but also the hero of religion and cult-, and with heroism: mortality, belle mort, heroization of historical figures from the past and the present-patrons, members of the family-, hero cult, cult of ancestors, and worship of the dead in general, heroes afterlife and intercourse with humans. The purpose of this paper is to analyze all these elements in the light of thought and literature in the Roman Empire.
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1990
Quan vaig pensar en preparar alguna aportació a aquestes Jornades se'm va acudir, jo que treballo... more Quan vaig pensar en preparar alguna aportació a aquestes Jornades se'm va acudir, jo que treballo i estudio els prosistes grecs, especialment els d'època imperial romana, entre ells, Plutarc, és clar, se'm va acudir, deia, que potser ja era hora que algú digués alguna cosa sobre aquesta mena de tresor insospitat que tenim a les nostres biblioteques que és la traducció, íntegra-que no és poca cosa-, de les Vides Paral.leles de Plutarc feta pel gran Carles Ribai. Sol causar estranyesa, en alguns casos, estupor i sorpresa, en d'altres, fins i tot remarques irades, el fet que Riba esmercés tantes energies com les que fan falta, sens dubte, per emprendre una llarga i, potser també, poc brillant, tasca com és la de dedicar-se a la traducció de l'obra plutarquiana. Energies i temps: des que al 1926 van aparèixer els dos primers volums-Vida de Teseu i de Ròmul, el primer. Vida de Solo i de Temístocles, el segon-, fins al 1946 en què aparegué el darrer-Vida de Galba, sense paral•lel aquesta-, Riba va anar treient any rera any, amb algunes interrupcions-del 38 al 41 i del 43 al 45, per raons evidents de dificultats de l'època-els 15 volums que formen la col•lecció sencera de les Vides de Plutarc• Vint anys, doncs, de la vida del propi Riba foren ocupats per aquesta feina. Alhora que, com tothom sap, anava produint el bo i millor de la seva poesia personal, anava assajant-se en la traducció en vers d'obres fonamentals del món grec antic-Homer, Esquií, Sòfocles-, traduïa poetes alemanys com Hòlderlin i Rilke, neo-grecs com Kavafis i feia de professor, tant a l'Escola de Bibliotecàries, a la Universitat, com a la Fundació Bernat Metge. Dins aquest conjunt d'ocupacions, però, tot sembla lligar i donar la
les Cinc (Almenara), on tambe s'han trobat restes del període Bronze Final i d'epoca medieval; al... more les Cinc (Almenara), on tambe s'han trobat restes del període Bronze Final i d'epoca medieval; al Castell (Almenara); Les Forques (Borriol), i el poblat iberic de Torre la Sal prop del qual, al jaciment submarí, s'han trobat restes d'amfores i ancores romanes. Restes romanes tambe a Benicató (Nules), a Mas d'Arago (Cervera del Maestrat). Restes de cultura musulmana en un enterrament es descobriren a Les Mesquites (Salsadell) , així com tambe a l'ermita de Sant Lledó, que a mes revel.la un període d'ocupacio romana imperial; i el poblat roma o medieval-qüestió aquesta pendent de revisiód'El Punt del Cid (Almenara). Ens ha semblat particularment encertada la disposició en el llibre del material informatiu de la segona part, per la justa combinació de text i imatge. Malgrat alguns errors tipografics i certa manca de coherencia en els criteris de notació bibliografica, el llibret es ben ideat i la lectura ens apropa a la situació actual de I'arqueologia d'aquesta zona.
Synthesis, 1997
édita e inédita de los miembros de su comunidad académica. Para más información, visite el sitio ... more édita e inédita de los miembros de su comunidad académica. Para más información, visite el sitio www.memoria.fahce.unlp.edu.ar Esta iniciativa está a cargo de BIBHUMA, la Biblioteca de la Facultad, que lleva adelante las tareas de gestión y coordinación para la concreción de los objetivos planteados. Para más información, visite el sitio www.bibhuma.fahce.unlp.edu.ar Licenciamiento Esta obra está bajo una licencia Atribución-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 Argentina de Creative Commons.
Anuari de filologia, Mar 5, 2020
És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l'Atenes democràtica i q... more És habitual llegir que el diàleg va ser inventat, com a forma escrita, a l'Atenes democràtica i que l'obra de Plató n'és l'origen tant des del punt de vista literari com filosòfic. Després de Plató, a l'antiguitat, la forma continua viva, sovint amb la voluntat de seguir l'autoritat que expressar-se com Plató representava, però no sempre, ja que diàlegs com els de Llucià, per exemple, són igualment celebrats però en realitat tenen ben poca cosa del projecte amb el qual Plató s'hi va posar. El propòsit d'aquesta comunicació és fer un breu repàs dels canvis que experimenta la forma del diàleg a la mateixa antiguitat i veure'n la petja en els diàlegs de Paul Valéry, amb l'objectiu d'escatir quina mena de tradició clàssica comporta la utilització d'aquesta forma.