Rafel Jornet Niella | Universitat de Barcelona (original) (raw)
Books by Rafel Jornet Niella
Monografies del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona, Dec 13, 2017
This monography is based on the restudied and revision of the archaeological data of the ancient ... more This monography is based on the restudied and revision of the archaeological data of the ancient excavations at the settlement of Sant Antoni (Calaceit, Spain) executed during the first years of the XX century BC. The archaeologists Joan Cabré and Pere Bosch Gimpera performed different campaigns of excavations between 1902 and 1919. The assemblages that were exhumed during these excavations and all the archaeological documentation were deposited in the Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) and Museo Cerralbo (Madrid). The study of this unpublished material culture, allowed us to create a new ceramic Iberian typology for the West Ebro region, dated between the VII century and the II century BC. It was also possible identify for the first time Roman and Visigoth phases. Through the analyses of these materials we were able to established diachronic studies for this settlement. We were also able to analyse the economic and commercial dynamics of the Iberian population of this region. This Thesis not only studied the ceramic assemblages, the architecture and urbanism of settlement were also taken into account. In this part of the discussion, we proposed an individualization of domestic unities in terms of Household Archaeology and concluded with an interpretation following the postulates of Social Archaeology. Our conclusions allowed us to identify rang differences and political hierarchy, being able to propose this model to the rest of the territory.
El jaciment protohistòric de Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològic... more El jaciment protohistòric de Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològica del Penedès i de Catalunya. Amb una seqüència de 15 anys de campanyes d’excavacions consecutives (1999-2014) ha proporcionat un volum de dades excepcional, en qualitat i quantitat, les quals, sens dubte, representen una aportació cabdal al coneixement de la primera edat del ferro i l’època ibèrica.
Opúsculo Arqueológico 9,2015,Terol.Versió actualitzada de l’article: Rafel, N., Garcia i Rubert, D. i Jornet i Niella, R (2013-14): “Nuevos datos sobre la evolución del poblamiento en la Cataluña meridional entre el siglo VII ane y época romana: el Coll del Moro de Gandesa”, Kalathos 26-27: 113-171, 2015
We present the results of the excavation inside the main tower at coll del Moro, as well as the r... more We present the results of the excavation inside the main tower at coll del Moro, as well as the re examination of a stratigraphic section made outside the tower in the 1980s, and the report on another exterior section from the 1990s that has remained unpublished until now. All this provides a sequence starting in the 6th century bcE, when the towercistern architectural programme was built, and ending in the Roman period, thus allowing the evolution of the settlement to be seen. Special emphasis is placed on the early horizon presented by a record revealing finds from the south of the Iberian Peninsula with Phoenician and Iberian features, which precede the first wheel made Iberian ware. All this, and the presence of a sculpture datable to the 6th century bcE, make a significant contribution to our knowledge of the historical horizon known as houses-tower.
Book Chapters by Rafel Jornet Niella
The Eastern Maghreb is characterized by the existence of a variety of types of funerary monuments... more The Eastern Maghreb is characterized by the existence of a variety of types of funerary monuments in prehistoric times and early history. Among them are prominent the great megalithic western Algeria and Tunisia, that have hundreds and sometimes thousands of monuments. These "cemetery" have hardly been systematic research, so order your chronology, typology of monuments, its evolution and even funeral rites are still largely unknown. The presence in some of Punic and Roman ceramics is usually interpreted as a testimony to reuse later. Since 2008 we develop a systematic work on a large set in the mountains of El Ksour (Tunisia). Apart from the systematic documentation of hundreds of monuments have been excavated three of them, two of which were undoubtedly high in Roman times, while the third data surely the V century BC. The persistence of such monuments, while in the neighboring city of Althiburos were used rituals and typical Roman funerary monuments, suggests a strong cultural dichotomy and the persistence of social structures of numidian period under the Roman Empire.
Althiburos I. La fouille dans l'aire du capitole et dans la nécropole méridionale, Nov 2011
Papers by Rafel Jornet Niella
Informes Y Trabajos, 2012
Los trabajos realizados en Althiburos y sus alrededores han permitido completar la excavación de ... more Los trabajos realizados en Althiburos y sus alrededores han permitido completar la excavación de la muralla númida y fijar su datación en el siglo iii a. C. Asimismo, han proporcionado abundantes datos arqueobiológicos y sobre técnicas de construcción y tipologia cerámica en niveles fechables entre el siglo vii a. C. y principios del siglo iii a. C. In 705 mediatamente al NO del capitolio. También se ha terminado la excavación del túmulo D-53, confirmando su datación en época imperial y completando el conocimiento sobre su estructura, y se ha excavado totalmente otro de menores dimensiones (M-42), pero de estructura básica y cronología similares a los de D-53. Por último, se ha extendido la prospección de la necrópolis de tipo protohistórico hasta alcanzar una superficie de unos 20 km2, con un total de 855 estructuras documentadas. Todas ellas pueden considerarse como túmulos, pero determinadas peculiaridades morfológicas, a menudo ligadas a las dimensiones, permiten distinguir la existencia de seis tipos bien diferenciados.Research in Althiburos and its surroundings has allowed to complete the excavation of the Numidian defensive wall and to fix its construction date in the third century BC. It has also provided extensive archaeobiological data and valuable information on building techniques and ceramic typology from levels immediately to the NW of the Capitol that are dated between the seventh century BC and the early third century BC. We have also completed the excavation of mound D-53, confirmed its imperial era dating and completed the knowledge about its structure. Another smaller tumulus (M-42) has been fully excavated; its basic structure and dating are similar to those of D-53. Finally, the exploration of the protohistoric necropolis has been extended to reach an area of about 20 km2, with a total of 855 recorded structures. Tipologically, all of them can be considered as tumuli, but certain morphological peculiarities, often linked to their dimensions, lead to distinguish the existence of six types
PROGRAMA EDUCEP: Un enfoque didáctico interdisciplinario al método científico de dibujo en Arqueo... more PROGRAMA EDUCEP: Un enfoque didáctico interdisciplinario al método científico de dibujo en Arqueologia Experimental
The Iberian archaeological site of El Castellet de Banyoles is characterised by a series of uniqu... more The Iberian archaeological site of El Castellet de Banyoles is characterised by a series of unique features, including its large size (4.2 hectares), the architectural complexity of its buildings and the finds of luxurious or prestige objects. They all corroborate its interpretation as a major urban centre with a pivotal role in the territory of Ilercavonia. A second highly unusual fact is the short life of the town, as it was built only a few years before being violently destroyed during or shortly after the Second Punic War (around 200 BC). Despite the scarcity of preserved remains, the excavation has provided us with a fairly complete and extensive ground plan from the time of its sudden abandonment. This allows us to analyse both the method of town planning applied at the time of its foundation and the diversity of domestic architecture that can be observed in the excavated zones. In the same sector of the settlement we can see that large, complex houses with courtyards (of around 250 square metres) coexisted with the characteristic simple dwellings with an elongated rectangular ground plan on plots of between 35 and 40 square metres. Based on this documentation we develop a series of hypotheses with regard to both the functional interpretation of the different dwellings and the social and economic status of their residents.
La primera etapa dels nostres treballs al jaciment, fins a l’any 2010, ja va aportar resultats si... more La primera etapa dels nostres treballs al jaciment, fins a l’any 2010, ja va aportar resultats significatius sobre aquest món preromà, en mostrar que el jaciment d’Althiburos ja estava ocupat a principis del primer mil·lenni aC i que aquesta ocupació va continuar fluidament –potser amb una petita interrupció al s. VII aC– durant tota l’època preromana i, encara més enllà, fins a època bizantina. Van mostrar també que des del segle VI aC hi ha indicis que es tracta d’un assentament amb característiEn altres números de la revista AURIGA hem tingut ocasió de donar notícies sobre els resultats obtinguts en el projecte de recerca tunisianocatalà a la ciutat númida, i després romana, d’Althiburos, a la república de Tunísia. Ens limitarem, doncs, a recordar que l’objectiu dels nostres treballs és recuperar documentació rellevant que permeti plantejar hipòtesis mínimament sòlides sobre els processos de formació i desenvolupament dels estats númides que van tenir lloc durant el primer mil·le...
Acceso de usuarios registrados. Acceso de usuarios registrados Usuario Contraseña. ...
Amb aquesta publicació es pretén fer la presentació d’un projecte de llarga durada, tant pel que ... more Amb aquesta publicació es pretén fer la presentació d’un projecte de llarga durada, tant pel que fa a les fases de treballs de camp, que com veurem es desenvoluparen entre els anys 2008 i 2010, com pel que fa a la recerca que encara resta per endavant. En el marc de la remodelació dels enllaços de l’autopista AP-7, entre els anys 2009 i 2010 es van excavar un total de tres jaciments: Cinc Ponts (enllaç Vilafranca Nord), la Serreta (enllaç Vilafranca Centre) i Mas Pujó (enllaç Vilafranca Sud). Les intervencions arqueològiques han donat com a resultat la documentació de 240 estructures negatives i han permès obtenir una completa informació de l’ocupació humana de la zona des del neolític cardial fins a l’època contemporània. L’etapa més ben representada és la prehistòrica, ja que s’aprecia una especial intensitat de l’ocupació durant el neolític antic postcardial (tipus Molinot), el neolític mitjà i el bronze inicial. La tipologia i la funció de les estructures, entre les quals destaq...
Archivo Español de Arqueología, 93, 35-60, 2020
We present the historical results derived from the first phase of research on this important site... more We present the historical results derived from the first phase of research on this important site, conducted exclusively with non-invasive methods. The data recovered from pedestrian and geophysical prospecting have allowed us to verify the urban condition of the settlement, attested not only by its size, but also by its structural complexity and the nature of the pottery collected, which suggest specialized economic activities and the coexistence of different social sectors. The abandonment of the settlement around 200 BCE confirms the profound impact of the Roman conquest on the settlement patterns of the northern Iberian world.
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condici... more ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
Antiquités Africaines 50, 2014
This article presents a previously unknown megalithic necropolis, where nearly 800 monuments have... more This article presents a previously unknown megalithic necropolis, where nearly 800 monuments have been recorded Three of them, including a large one (53), have been completely excavated. It has been possible to date two of these graves (53 and 647) to the 6th-5th c. BC, while the dating the third one (42), whose funerary chamber had been plundered, is less clear (but is still to be placed in the course of second half of the first millennium BC). The intentional removal of the soft tissues from the bodies and the deposition of only a small number of human bones in the tombs have also been attested in monuments 53 and 647. Grave 53 underwent another cultic, and perhaps funerary, use between the 2nd and 4th AD (probably during the first half of the 3rd c.). During the Vandal period, it was enlarged and was probably devoted to a new funerary use
Monografies del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona, Dec 13, 2017
This monography is based on the restudied and revision of the archaeological data of the ancient ... more This monography is based on the restudied and revision of the archaeological data of the ancient excavations at the settlement of Sant Antoni (Calaceit, Spain) executed during the first years of the XX century BC. The archaeologists Joan Cabré and Pere Bosch Gimpera performed different campaigns of excavations between 1902 and 1919. The assemblages that were exhumed during these excavations and all the archaeological documentation were deposited in the Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) and Museo Cerralbo (Madrid). The study of this unpublished material culture, allowed us to create a new ceramic Iberian typology for the West Ebro region, dated between the VII century and the II century BC. It was also possible identify for the first time Roman and Visigoth phases. Through the analyses of these materials we were able to established diachronic studies for this settlement. We were also able to analyse the economic and commercial dynamics of the Iberian population of this region. This Thesis not only studied the ceramic assemblages, the architecture and urbanism of settlement were also taken into account. In this part of the discussion, we proposed an individualization of domestic unities in terms of Household Archaeology and concluded with an interpretation following the postulates of Social Archaeology. Our conclusions allowed us to identify rang differences and political hierarchy, being able to propose this model to the rest of the territory.
El jaciment protohistòric de Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològic... more El jaciment protohistòric de Font de la Canya és un jaciment emblemàtic de la recerca arqueològica del Penedès i de Catalunya. Amb una seqüència de 15 anys de campanyes d’excavacions consecutives (1999-2014) ha proporcionat un volum de dades excepcional, en qualitat i quantitat, les quals, sens dubte, representen una aportació cabdal al coneixement de la primera edat del ferro i l’època ibèrica.
Opúsculo Arqueológico 9,2015,Terol.Versió actualitzada de l’article: Rafel, N., Garcia i Rubert, D. i Jornet i Niella, R (2013-14): “Nuevos datos sobre la evolución del poblamiento en la Cataluña meridional entre el siglo VII ane y época romana: el Coll del Moro de Gandesa”, Kalathos 26-27: 113-171, 2015
We present the results of the excavation inside the main tower at coll del Moro, as well as the r... more We present the results of the excavation inside the main tower at coll del Moro, as well as the re examination of a stratigraphic section made outside the tower in the 1980s, and the report on another exterior section from the 1990s that has remained unpublished until now. All this provides a sequence starting in the 6th century bcE, when the towercistern architectural programme was built, and ending in the Roman period, thus allowing the evolution of the settlement to be seen. Special emphasis is placed on the early horizon presented by a record revealing finds from the south of the Iberian Peninsula with Phoenician and Iberian features, which precede the first wheel made Iberian ware. All this, and the presence of a sculpture datable to the 6th century bcE, make a significant contribution to our knowledge of the historical horizon known as houses-tower.
The Eastern Maghreb is characterized by the existence of a variety of types of funerary monuments... more The Eastern Maghreb is characterized by the existence of a variety of types of funerary monuments in prehistoric times and early history. Among them are prominent the great megalithic western Algeria and Tunisia, that have hundreds and sometimes thousands of monuments. These "cemetery" have hardly been systematic research, so order your chronology, typology of monuments, its evolution and even funeral rites are still largely unknown. The presence in some of Punic and Roman ceramics is usually interpreted as a testimony to reuse later. Since 2008 we develop a systematic work on a large set in the mountains of El Ksour (Tunisia). Apart from the systematic documentation of hundreds of monuments have been excavated three of them, two of which were undoubtedly high in Roman times, while the third data surely the V century BC. The persistence of such monuments, while in the neighboring city of Althiburos were used rituals and typical Roman funerary monuments, suggests a strong cultural dichotomy and the persistence of social structures of numidian period under the Roman Empire.
Althiburos I. La fouille dans l'aire du capitole et dans la nécropole méridionale, Nov 2011
Informes Y Trabajos, 2012
Los trabajos realizados en Althiburos y sus alrededores han permitido completar la excavación de ... more Los trabajos realizados en Althiburos y sus alrededores han permitido completar la excavación de la muralla númida y fijar su datación en el siglo iii a. C. Asimismo, han proporcionado abundantes datos arqueobiológicos y sobre técnicas de construcción y tipologia cerámica en niveles fechables entre el siglo vii a. C. y principios del siglo iii a. C. In 705 mediatamente al NO del capitolio. También se ha terminado la excavación del túmulo D-53, confirmando su datación en época imperial y completando el conocimiento sobre su estructura, y se ha excavado totalmente otro de menores dimensiones (M-42), pero de estructura básica y cronología similares a los de D-53. Por último, se ha extendido la prospección de la necrópolis de tipo protohistórico hasta alcanzar una superficie de unos 20 km2, con un total de 855 estructuras documentadas. Todas ellas pueden considerarse como túmulos, pero determinadas peculiaridades morfológicas, a menudo ligadas a las dimensiones, permiten distinguir la existencia de seis tipos bien diferenciados.Research in Althiburos and its surroundings has allowed to complete the excavation of the Numidian defensive wall and to fix its construction date in the third century BC. It has also provided extensive archaeobiological data and valuable information on building techniques and ceramic typology from levels immediately to the NW of the Capitol that are dated between the seventh century BC and the early third century BC. We have also completed the excavation of mound D-53, confirmed its imperial era dating and completed the knowledge about its structure. Another smaller tumulus (M-42) has been fully excavated; its basic structure and dating are similar to those of D-53. Finally, the exploration of the protohistoric necropolis has been extended to reach an area of about 20 km2, with a total of 855 recorded structures. Tipologically, all of them can be considered as tumuli, but certain morphological peculiarities, often linked to their dimensions, lead to distinguish the existence of six types
PROGRAMA EDUCEP: Un enfoque didáctico interdisciplinario al método científico de dibujo en Arqueo... more PROGRAMA EDUCEP: Un enfoque didáctico interdisciplinario al método científico de dibujo en Arqueologia Experimental
The Iberian archaeological site of El Castellet de Banyoles is characterised by a series of uniqu... more The Iberian archaeological site of El Castellet de Banyoles is characterised by a series of unique features, including its large size (4.2 hectares), the architectural complexity of its buildings and the finds of luxurious or prestige objects. They all corroborate its interpretation as a major urban centre with a pivotal role in the territory of Ilercavonia. A second highly unusual fact is the short life of the town, as it was built only a few years before being violently destroyed during or shortly after the Second Punic War (around 200 BC). Despite the scarcity of preserved remains, the excavation has provided us with a fairly complete and extensive ground plan from the time of its sudden abandonment. This allows us to analyse both the method of town planning applied at the time of its foundation and the diversity of domestic architecture that can be observed in the excavated zones. In the same sector of the settlement we can see that large, complex houses with courtyards (of around 250 square metres) coexisted with the characteristic simple dwellings with an elongated rectangular ground plan on plots of between 35 and 40 square metres. Based on this documentation we develop a series of hypotheses with regard to both the functional interpretation of the different dwellings and the social and economic status of their residents.
La primera etapa dels nostres treballs al jaciment, fins a l’any 2010, ja va aportar resultats si... more La primera etapa dels nostres treballs al jaciment, fins a l’any 2010, ja va aportar resultats significatius sobre aquest món preromà, en mostrar que el jaciment d’Althiburos ja estava ocupat a principis del primer mil·lenni aC i que aquesta ocupació va continuar fluidament –potser amb una petita interrupció al s. VII aC– durant tota l’època preromana i, encara més enllà, fins a època bizantina. Van mostrar també que des del segle VI aC hi ha indicis que es tracta d’un assentament amb característiEn altres números de la revista AURIGA hem tingut ocasió de donar notícies sobre els resultats obtinguts en el projecte de recerca tunisianocatalà a la ciutat númida, i després romana, d’Althiburos, a la república de Tunísia. Ens limitarem, doncs, a recordar que l’objectiu dels nostres treballs és recuperar documentació rellevant que permeti plantejar hipòtesis mínimament sòlides sobre els processos de formació i desenvolupament dels estats númides que van tenir lloc durant el primer mil·le...
Acceso de usuarios registrados. Acceso de usuarios registrados Usuario Contraseña. ...
Amb aquesta publicació es pretén fer la presentació d’un projecte de llarga durada, tant pel que ... more Amb aquesta publicació es pretén fer la presentació d’un projecte de llarga durada, tant pel que fa a les fases de treballs de camp, que com veurem es desenvoluparen entre els anys 2008 i 2010, com pel que fa a la recerca que encara resta per endavant. En el marc de la remodelació dels enllaços de l’autopista AP-7, entre els anys 2009 i 2010 es van excavar un total de tres jaciments: Cinc Ponts (enllaç Vilafranca Nord), la Serreta (enllaç Vilafranca Centre) i Mas Pujó (enllaç Vilafranca Sud). Les intervencions arqueològiques han donat com a resultat la documentació de 240 estructures negatives i han permès obtenir una completa informació de l’ocupació humana de la zona des del neolític cardial fins a l’època contemporània. L’etapa més ben representada és la prehistòrica, ja que s’aprecia una especial intensitat de l’ocupació durant el neolític antic postcardial (tipus Molinot), el neolític mitjà i el bronze inicial. La tipologia i la funció de les estructures, entre les quals destaq...
Archivo Español de Arqueología, 93, 35-60, 2020
We present the historical results derived from the first phase of research on this important site... more We present the historical results derived from the first phase of research on this important site, conducted exclusively with non-invasive methods. The data recovered from pedestrian and geophysical prospecting have allowed us to verify the urban condition of the settlement, attested not only by its size, but also by its structural complexity and the nature of the pottery collected, which suggest specialized economic activities and the coexistence of different social sectors. The abandonment of the settlement around 200 BCE confirms the profound impact of the Roman conquest on the settlement patterns of the northern Iberian world.
ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condici... more ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.
Antiquités Africaines 50, 2014
This article presents a previously unknown megalithic necropolis, where nearly 800 monuments have... more This article presents a previously unknown megalithic necropolis, where nearly 800 monuments have been recorded Three of them, including a large one (53), have been completely excavated. It has been possible to date two of these graves (53 and 647) to the 6th-5th c. BC, while the dating the third one (42), whose funerary chamber had been plundered, is less clear (but is still to be placed in the course of second half of the first millennium BC). The intentional removal of the soft tissues from the bodies and the deposition of only a small number of human bones in the tombs have also been attested in monuments 53 and 647. Grave 53 underwent another cultic, and perhaps funerary, use between the 2nd and 4th AD (probably during the first half of the 3rd c.). During the Vandal period, it was enlarged and was probably devoted to a new funerary use
PROJECTE ILERGÈCIA: Territori i poblament ibèric a la plana ilergeta Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2020 ISBN: 978-84-09-23490-5PROJECTE ILERGÈCIA: TERRITORI I POBLAMENT IBÈRIC A LA PLANA ILERGETA. Actes de la Jornada de Treball XLV, 2020
En aquest article presentem els resultats inicials d’un nou projecte d’arqueologia experimental ... more En aquest article presentem els resultats inicials d’un nou projecte d’arqueologia
experimental realitzat al CEP de Verdú. Aquest projecte pretén reproduir i registrar la
reproducció de dos forns ceràmics d’època ibèrica i la seva posada en funcionament,
per tal d’investigar i aprofundir en el coneixement de l’elaboració de la ceràmica
ibèrica i els processos de fabricació. Per tal d’executar aquest ambiciós projecte hem
optat per la reproducció controlada a escala 1/1 de dos forns de cronologia ibèrica
excavats per el mateix equip d’arqueòlegs del CEP.
Paraules clau: forn, graella, cocció, arrebossat.
Abstract
In this article we present the initial results of an Experimental Archaeology project
carried out at the CEP in Verdú. This project aims to replicate and record the reproduction of two pottery kilns from Iberian culture in order to investigate the
production and manufacturing process of Iberian pottery. To achieve this goal, two
1/1 scale replicas have been built which reproduce two kilns of Iberian chronology
excavated by the CEP archaeological team itself.
Keywords: pottery kiln, fireplace grate, firing, cover.
Trabajos de Prehistoria, 2020
Este es un artículo de acceso abierto distribuido bajo los términos de la licencia de uso y distr... more Este es un artículo de acceso abierto distribuido bajo los términos de la licencia de uso y distribución "Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional" (CC BY 4.0)
RESUMEN Los trabajos realizados entre 2014 y 2019 en este im-portante núcleo, situado estratégicamente entre las cuencas de los ríos Ebro y Matarraña, han combinado la excavación en extensión, la prospección intensiva del asentamiento y de su entorno inmediato, los análisis interdisciplinares y la re-visión de las intervenciones anteriores. Los resultados per-miten reinterpretar la evolución del asentamiento entre el Primer Hierro y el Alto Imperio. Su extensión inicial debió de ser reducida, con una función limitada al control del te-rritorio y ejercida desde una gran torre, mientras que en el siglo III a. C. alcanzó su máxima extensión (3 ha) y se eri-gió una gran mansión aristocrática. Esta evolución refleja el proceso de estratificación y urbanización de la sociedad ibé-rica de la zona, truncado por la conquista romana. En época romano-republicana se construyó un edificio fortificado que recuperó la función de punto de control, para pasar a ser ocupado esporádicamente en el Alto Imperio.
ABSTRACT Research carried out between 2014 and 2019 on this important site, strategically located between the basins of the Ebro and Matarraña rivers, combined extensive excavation, intensive survey of the settlement and its immediate surroundings, inter-disciplinary analysis, and a review of previous works. The results throw new light on the evolution of the settlement between the Early Iron Age and the Early Empire. Its initial extension must have been reduced, and aimed to control the territory from a large tower, while in the 3rd century BC the settlement reached its maximum surface (3 ha) and a large aristocratic mansion was erected. This evolution reflects the stratification and urban-isation processes of the Iberian society in the area, which would be truncated by the Roman conquest. In the Roman Republican era, a fortified building was built that recovered the site's function as a control point; this would be sporadically occupied during the early Roman Empire.
Palabras clave: Protohistoria de la península ibérica; Romanización; Hábitat; Cultura ibérica; Urbanización; Cambio sociocultural.
M.C.Belarte, J.Noguera, R.Plana i J.Sanmartí (Eds.), Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC. Col.lecció Trama, 7, ICAC., 2019
Many different readings have been made of the social and political structure of the Iberian terri... more Many different readings have been made of the social and political structure of the Iberian territories in central and western Catalonia. Some researchers argue that the Ilergetes and Lacetani would have developed centralized state-like political entities, whose territorial scope would have coincided with the geographical limits of their ethnic territories. Other scholars maintain that the genesis of this type of large, politically centralized territory only took place in the Iberian coastal territories (Indiketes, Lai-etani and Cossetani). The divergence between coastal and inland territories is indeed very clear, especially with regard to the typological diversity of settlements and the hierarchical patterns that structured them. It is therefore possible to consider the existence of other kinds of social organization, perhaps of a heterarchical nature, for the Iberian societies in this part of northern Iberia.
Tribuna d'Arqueologia 2016-2017, 2018
Tribuna d'Arqueologia 2016-2017 (20), 2019
Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL)| una iniciativa d’afeccionats| profes... more Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL)| una iniciativa d’afeccionats| professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d’un primer moment es creà la Secció d’Arqueologia i s'iniciaren treballs en l’àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s’han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès| sinó també en altres comarques com el Berguedà| l’Urgell| la Segarra i l’Alt Penedès. Concretament| aquesta conferència se centrarà en l'exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans| atès el propòsit inicial de la secció d'arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l'arqueologia catalana| mossèn Joan Serra i Vilaró.
Cypsela 17
El conjunt arqueològic del Coll del Moro es troba al terme municipal de Gandesa, a la comarca de ... more El conjunt arqueològic del Coll del Moro es troba al terme municipal de Gandesa, a la comarca de la Terra Alta, província de Tarragona, en una elevació que s’emplaça a peu de la vella carretera N-420 (ETRS89: E280354.1; N4547388.1) a uns sis quilòmetres de la població en direcció Alcanyís. Aquest punt, a uns 480 m snm, és un dels més alts de la zona i té una situació de domini sobre una extensa àrea que constitueix un eix de comunicació natural entre el curs inferior de l'Ebre i Aragó pels passos del Matarranya i el Maestrat. El complex arqueològic està constituït per dos jaciments diferents, una necròpolis amb tres àrees d'enterrament, i un recinte fortificat, que presenten també cronologies diferents: la necròpolis es troba en ús entre finals del segle IX ane i el segle V-IV ane, I el recinte fortificat entre el segle VI ane i III dne.
Des de l’any 2014, un equip format per investigadors de la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandesa, venim desenvolupant excavacions arqueològiques sistemàtiques dins el complex arqueològic del Coll del Moro en el marc del projecte de recerca de la Universitat de Barcelona titulat: “El Primer Mil·lenni a.n.e als territoris del curs inferior de l’Ebre: formació, desenvolupament i dissolució de la Cultura Ibèrica”.
Els nous treballs es centren dins el recinte fortificat i consisteixen en la delimitació del perímetre de la muralla i l’excavació intensiva d’una sèrie de terrasses en on es van delimitar una sèrie d’edificis amb planta absidal, als qual s’adossen diverses estances, una de les quals va permetre documentar un conjunt d’estructures interpretades com un trull. Datat del s. III aC, aquest seria el més antic documentat fins ara a Catalunya. A més, tant aquesta com una de les habitacions annexes va lliurar abundants llavors de raïm. El recinte absidal o bastió annex al trull contenia abundants tenalles i altres grans contenidors, el que suggereix que es tractaria d’un espai de magatzem alhora que un recinte defensiu.
Aquesta fortificació ibèrica s’estén al costat de les ruïnes d’una gran torre monumental exempta de planta el·líptica datada entre el segles VII i IV aC.
En efecte, al curs inferior de l’Ebre durant la primera edat del ferro i el període ibèric antic, es caracteritza per produir-se un increment poblacional en paral·lel a un progressiu fiançament de les línies de llinatge i de competència entre elles. Aquest incipient procés de jerarquització social té un clar reflex en l’espai funerari, on apareixen ítems de prestigi i conductes culturals noves. A la vegada, es comença a percebre que en determinats assentaments apareixen elements diferenciadors en l’arquitectura dels poblats, com per exemple a San Cristòfol (Massalió); altres tenen indicis clars d’acumulació de riquesa com Sant Jaume - Mas d’en Serrà (Alcanar) i Aldovesta (Benifallet), per citar alguns exemples. Són residències de dimensions reduïdes, però amb una gran capacitat d’emmagatzematge, que acumulen un volum important de materials d’importació, generalment amfòrics. Aquest model d’arquitectura diferencial, tindrà la seva màxima expressió en el segle VI aC, amb el fenòmen de les residències aristocràtiques aparentment fortificades o cases-torre interpretant així els resultats de les excavacions efectuades a la torre del Tossal Montañes (La Vall del Tormo). En efecte, quest tipus d’hàbitat que apareix a les darreries del s.VII aC i els primers decennis del segle VI aC, té el seu “flourit” durant la centúria següent, marcant el “terminus ante quem” l’abandó de la torre de Coll del Moro de Gandesa cap a l’últim terç del segle IV aC.
Aquest tipus de construcció eminentment residencial que, atesa la complexitat arquitectònica i el caràcter sumptuari i sovint excepcional de bona part de la cultura material associada, caldria relacionar amb personatges d’un estatus social i econòmic preeminent. La interpretació com a residència senyorial no exclou, ans el contrari, el fet que aquests indrets siguin vistos també com a centres des dels que es generen i controlen activitats econòmiques productives.
La conferència versa sobre la gènesi i l'evolució del poblament ibèric a la comarca del Matarrany... more La conferència versa sobre la gènesi i l'evolució del poblament ibèric a la comarca del Matarranya i territoris limítrofs.
Des de la formació de les primeres entitats polítiques territorials a la formació d'Estats arcaics (s.VI-II ane)
Palaeohispanica, 2022
En este trabajo se analiza una inscripción ibérica realizada en la pared exterior de un vaso cali... more En este trabajo se analiza una inscripción ibérica realizada en la pared exterior de un vaso caliciforme de cerámica ibérica. Aunque carece de contexto estratigráfico, todo apunta a que debe de ser anterior a la destrucción del poblado a finales del s. III A. C. El elemento más destacable del texto es baika, que aparece casi siempre en forma baikar, exclusivamente en vasos para líquidos que normalmente se asocian a actos cultuales. Un posible paralelo epigráfico para baikar podría ser el elemento latino pocolom, ‘copa’, que aparece exclusivamente en inscripciones votivas asociado al nombre de la divinidad, que en este caso podría ser kuni, si el paralelo fuese correcto. Otro elemento interesante de esta inscripción es kutan, que podría estar relacionado con el par kutun/kutur, de también plausible contexto cultual.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
En aquest treball s'analitza una inscripció ibèrica realitzada a la paret exterior d'un got caliciforme de ceràmica ibèrica. Tot i que no té context estratigràfic, tot apunta que ha de ser anterior a la destrucció del poblat a finals del s. III aC. L'element més destacable del text és baika, que apareix gairebé sempre en forma baikar, exclusivament en gots per a líquids que normalment s'associen a actes cultuals. Un possible paral·lel epigràfic per a baikar podria ser l'element llatí pocolom, 'copa', que apareix exclusivament en inscripcions votives associat al nom de la divinitat, que en aquest cas podria ser kuni, si el paral·lel fos correcte. Un altre element interessant d'aquesta inscripció és kutan, que podria estar relacionat amb el parell kutun/kutur, de també plausible context cultual.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
We analyse an Iberian inscription made on the outer surface of a goblet of Iberian pottery. Despite the lack of stratigraphical context, the inscription was probably made before the destruction of the town at the end of the third century BC. The most notable element of the text is baika, which almost always appears in the baikar form, and exclusively in small recipients for liquids associated with worship activities. A possible epigraphic parallel for baikar could be the Latin element pocolom, ‘cup’, which appears exclusively in votive inscriptions associated with the name of the deity, which in this case could be kuni, if the parallel is correct. Another interesting element of this inscription is kutan, which could be related to the kutun / kutur pair, of also plausible religious context.
XIVe colloque international des langues et cultures paléohispaniques Bordeaux · Ausonius 25-27 octobre 2021, 2021
This contribution presents five unplublished sheets of lead with Iberian inscriptions in north-ea... more This contribution presents five unplublished sheets of lead with Iberian inscriptions in north-eastern Iberian writing. Three come from Castellet de Banyoles (Tivissa), and two from Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès). One of the former is a meanting proof of the coins with the inscription ʘY, which certifies that they were issued in the Castellet de Banyoles. One of the Tivissa sheets is folded and apparently complete, despite presenting only a very short text and in a transverse position on the inside of the plate, coinciding with one of the folds. The other is only a small fragment with remains of several writing lines, each preserving two or three signs. One of the specimens from Banyeres is also a fragment of the left side of an unusually thick sheet, which contains the beginnings of two lines; it is folded and bears text only on the outer face. The most interesting is the other of Banyeres. This was fragmented in the excavation process, but the central part of the document has been reconstructed. The sheet was folded and the text is found only on the inside. It consists of six lines with more than 100 identifiable signs and remains of 50 more, out of the ca. 200 that would have existed. Although no explicit dualities appear, simple and complex variants are used in a manner consistent with what is expected in a dual text, such as the formants tautin, tigir, selgi, goro and ede. It is a complex text, with no elements allowing to identify it typologically, beyond the presence of a large number of anthroponyms.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Aquest treball presenta cinc làmines de plom amb inscripcions ibèriques en escriptura ibèrica nord-oriental. Tres procedeixen del Castellet de Banyoles (Tivissa) i dues de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès). Una d’elles és la prova d’encuny de les monedes de llegenda ʘY que certifica que es van emetre al Castellet de Banyoles. Una de les de Tivissa va aparèixer plegada i aparentment completa tot i presentar només un text molt curt i en posició transversal a la part interior de la làmina, coincidint amb un dels plecs. L’altra en canvi és només un petit fragment amb restes de diverses línies de les que es conserven dos o tres signes per línia. Una de les de Banyeres es també un fragment del lateral esquerra d’una làmina més gruixuda de l’habitual que conté dos inicis de línia i que va aparèixer plegada per la meitat, però amb el text només a la cara exterior. La més interessant és la segona de Banyeres que tot i que desgraciadament es va fragmentar en el procés d’excavació per impacte directe d’una de les eines d’excavació, s’ha pogut reconstruir l’espina central del document. La làmina estava plegada i el text es distribueix només per la cara interior. Consta de sis línies amb més de 100 signes identificables i restes de 50 més, dels probablement 200 que tindria en origen. Tot i no aparèixer dualitats explícites, les variants simples i complexes s’usen de forma coherent amb l’esperable en un text dual, com per exemple en els casos dels formants tautin, tigir, selgi, goro i ede. Es tracta d’un text complex que no presenta cap element que permeti identificar-lo tipològicament, més enllà de constatar la presència d’un nombre elevat d’antropònims.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Esta contribución presenta cinco láminas inéditas de plomo con inscripciones ibéricas en escritura ibérica nororiental. Tres proceden de Castellet de Banyoles (Tivissa) y dos de Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès). Una de ellas es una prueba de cuño de las monedas con la inscripción ʘY, que certifica que fueron emitidas en el Castellet de Banyoles. Una de las láminas de Tivissa apareció plegada y aparentemente completa, a pesar de presentar un texto muy breve y en posición transversal en el interior de la lámina, coincidiendo con uno de los pliegues. La otra es solo un pequeño fragmento con restos de varias líneas escritas, cada una conservando dos o tres signos. Una de las láminas de Banyeres es también un fragmento del lado izquierdo de una hoja inusualmente gruesa, que contiene el comienzo de dos líneas; está plegada y solo tiene texto en la cara exterior. El más interesante es el otro de Banyeres que se fragmentó desgraciadamente en el proceso de excavación, pero se ha reconstruido la parte central del documento. La lámina estaba originalmente plegada y el texto se encuentra solo en el interior. Consta de seis líneas con más de 100 signos identificables y restos de 50 más, de los ca. 200 que habrían existido. Aunque no aparecen dualidades explícitas, las variantes simples y complejas se utilizan de manera consistente con lo que se espera en un texto dual, como los formantes tautin, tigir, selgi, goro y ede. Es un texto complejo, sin elementos que permitan identificarlo tipológicamente, más allá de la presencia de un gran número de antropónimos.