F. Xavier Vila | Universitat de Barcelona (original) (raw)
Papers by F. Xavier Vila
Aquest article intenta contribuir a la construcció de la teoria i la metodologia d'estudi de ... more Aquest article intenta contribuir a la construcció de la teoria i la metodologia d'estudi de la implantació del canvi lingüístic regulat, bo i partint de l'experiència acumulada sobretot mitjançant diversos estudis d'implantació terminològica. El seu objectiu és intentar aclarir quines aportacions conceptuals es poden fer al terreny de la implantació des d'una perspectiva sociolingüística i presentar el guió de treball per a la recerca en implantació de la terminologia d'inspiració sociolingüística. This article seeks to be a contribution to the development of the theory and the methodology for the study of the implantation of regulated language change, on the basis of the experience obtained through various studies of terminology implantation. It aims at clarifying the conceptual contributions that sociolinguistics can make to the field of implantation, and presents a script for research on the implantation of terminology
Manual of Catalan Linguistics
En aquest article s’aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisió hist... more En aquest article s’aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisió històrica de la sociolingüística catalana: fins a quin punt continuen essent vàlids els plantejaments de l’anomenada sociolingüística del conflicte? Com hauria de definir-se la normalitat lingüística per a una llengua com el català? Després de repassar breument la presència de la noció de conflicte en la sociolingüística catalana i internacional, hom argumenta que bona part dels pressupòsits bàsics d’aquell enfocament continuen essent vàlids, molt especialment si se circumscriuen al tipus de societats per als quals van ser desenvolupats. Pel que fa a la idea de normalitat, se sosté que algunes formes de normalitat feble que s’havien postulat anys enrere probablement no garanteixen l’estabilitat lingüística en moments de canvi demogrà...
El present llibre posa a l’abast de la comunitat universitària i educativa en general un conjunt ... more El present llibre posa a l’abast de la comunitat universitària i educativa en general un conjunt de textos i recursos que faciliten la reflexió sobre la promoció de l’ús i la identificació amb la llengua catalana. S’estructura en tres blocs temàtics. En primer lloc hi ha un capítol de caire teòric que planteja les bases psicològiques de la intervenció sobre els usos lingüístics. En segon lloc, s'inclouen quatre capítols que aborden diversos aspectes de la promoció de l’ús de la llengua en el sistema educatiu a quatre territoris catalanòfons, ordenats per la seva importància demogràfica. Finalment, tanquen el volum dos capítols que se centren en les ideologies i els discursos sobre la promoció del català i la diversitat lingüística entre els docents presents i futurs de Catalunya
Revista de llengua i dret, Jun 14, 2021
Aquest article analitza l'expressió oral en català i en castellà d'una mostra de ... more Aquest article analitza l'expressió oral en català i en castellà d'una mostra de 81 alumnes de 4t d'ESO de Manlleu i Mataró de primera llengua catalana, castellana o bilingües. Les dades es van obtenir mitjançant dues proves interactives orals (en català i castellà), d'estructura i finalitats simètriques en totes dues llengües. Els resultats de les proves van ser enregistrades i analitzades amb una rúbrica que permet l'anàlisi de la competència comunicativa, definida com la combinació de la competència lingüística i la competència retòrica. Els participants van obtenir puntuacions altes tant en català com en castellà i els resultats van mostrar que la competència en castellà va ser més alta que en català. L'anàlisi de les dades segons la llengua inicial va mostrar que la competència en castellà era significativament superior a la del català en el grup de llengua inicial castellana i bilingüe. Els resultats segons municipi van mostrar que la competència en català de l'alumnat era semblant a Mataró i Manlleu, mentre que la competència del castellà era més alta a Mataró que a Manlleu.
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, 2019
Revista de llengua i dret, 2021
Language and Law, fidel al seu objectiu inicial de contribuir a la reflexió sobre l'orden... more Language and Law, fidel al seu objectiu inicial de contribuir a la reflexió sobre l'ordenació jurídica i social de les llengües i al seu compromís amb la llengua catalana, ha decidit impulsar un monogràfic sobre llengües i escola que transcendeixi la mera reflexió circumstancial i proporcioni elements de reflexió i guies per a l'actuació en un context d'estrès per al model actual de conjunció lingüística. Aquest és el número que us proposem i que, sense ser exhaustiu, sí que reïx a combinar tot un seguit de temes candents que poden ser útils tant als gestors com als investigadors. Es tracta, doncs, d'un monogràfic interdisciplinari i amb una nodrida participació d'autors joves que explora alguns dels reptes del model lingüístic de conjunció des de perspectives i amb veus força diferents.
MAPA 174 rosella rosella ronzella ababol (cat. i cast.) amapola / amapola (cast.
Boix, Emili; Núria Alturo, Maria-Rosa Lloret, Mercè Lorente i Lluís Payrató (ed.) (1998). El cont... more Boix, Emili; Núria Alturo, Maria-Rosa Lloret, Mercè Lorente i Lluís Payrató (ed.) (1998). El contacte i la variació lingüístics: descripció i metodologia. Barcelona: Universitat de Barcelona i PPU. <http://www.publicacions.ub.edu/refs/grup-estudi-variacio/ficha.aspx?cod=08376> En la primera part s’analitzen vessants del contacte lingüístíc. F. Xavier Vila descriu l’«alternança de llengua català/castellà en alumnes escolaritzats en català» Joan Albert Argenter, Joan Pujolar i Elisenda Vilardell tracten quantitativament de «l’ús dels pronoms febles en la llengua oral» entre joves catalans. Luci Nussbaum explora les «imatges del contacte de llengües en la conversa». Judit Freixa, Elisabet Solé i Teresa Cabré presenten un balanç de «la variació i el contacte de llengües en els neologismes». Josep R. Gómez i Begoña Gómez comparen les actituds envers quatre varietats dialectals del castellà i del valencià. Ramon Sistac fa un balanç de l’anivellament del nord-occidental. Finalment Albert Branchadell i Francesc Domínguez avaluen «les agències de planificació lingüística a Catalunya». En la segona part, més metodològica, Miquel Àngel Pradilla i Emili Boix exposen diferents usos de l’entrevista en sociolingüística.
Manual of Catalan Linguistics, 2020
Language Problems and Language Planning, 2021
The case of Catalonia has often been pointed out as a case of success in the field of language po... more The case of Catalonia has often been pointed out as a case of success in the field of language policy, based on the improvement in its legal situation, the increase in the number of people who know it, and the extension of its use in certain fields. To contribute to a complete evaluation of the current language policy model in Catalonia, this article assesses the evolution of the first languages of the population over the last fifteen years. The study shows that during this period, despite some oscillations, Catalan has remained in stable numbers of L1 speakers in absolute terms, thanks essentially to very strong patterns of intergenerational transmission in both linguistically homogeneous and mixed couples. However, significant immigration during this period has substantially increased the weight of other languages and, to a lesser degree, Castilian, so that in relative terms Catalan has been reduced as a first language between 2003 and 2018.
For a generic Higgs boson, measuring the relative sign and magnitude of its couplings with the W ... more For a generic Higgs boson, measuring the relative sign and magnitude of its couplings with the W and Z bosons is essential in determining its origin. Such a test is also indispensable for the 125-GeV Higgs boson. We propose that the ratio of the HW W and HZZ couplings λ W Z can be directly determined through the W + W − H production, where H denotes a generic Higgs boson, owing to the tree-level interference effect. While this is impractical at the LHC due to the limited sensitivity, it can be done at future e + e − colliders, such as a 500-GeV ILC with the beam polarization P (e − , e +) = (−0.8, +0.3) in the jj ± bb and ± ± ∓ jj channels. The discovery potential of a general ratio and the power to discriminate it from the SM value are studied in detail. Combining the cross section of e + e − → W + W − H with the measurements of HZZ coupling at the HL-LHC, one can further improve the sensitivity of λ W Z .
1. F. Xavier Vila: Language Policy in Higher Education in Medium-sized Language Communities: An I... more 1. F. Xavier Vila: Language Policy in Higher Education in Medium-sized Language Communities: An Introduction 2. Hartmut Haberland and Bent Preisler: The Position of Danish, English and other Languages at Danish Universities in the Context of Danish Society 3. Tamah Sherman: The Position of Czech and other Languages at Universities in the Czech Republic: Some Initial Observations 4. Sabine Ylonen: The Position of Finnish and Swedish as well as other Languages at Universities in Finland 5. Drorit Ram: Challenges for Hebrew in Higher Education and Research Environments 6. Anne-Marie Beukes: Challenges for South Africa's Medium-sized Indigenous Languages in Higher Education and Research Environments 7. Eva Pons Parera: The Position of Catalan in Higher Education in Catalonia 8. F. Xavier Vila: Medium-sized Languages as Viable Lingua Academica
Pressionats en bona mesura per un aparell politico-mediatic estatal que ha insistit, en diferents... more Pressionats en bona mesura per un aparell politico-mediatic estatal que ha insistit, en diferents onades, a presentar el model linguistic educatiu com una font de conflictes socials greus, els principals actors socials del Principat —no sols politics, sino tambe academics, educatius, intel·lectuals, moviments civics, etc.— han tendit a tancar files entorn d’un discurs que ha emfasitzat l’exit del model de conjuncio en catala i la seva manca de conflictivitat social. L’exit d’aquest discurs es socialment incontestable, i les dades disponibles afirmen que una majoria aclaparadora dels catalans dona suport al model linguistic escolar vigent (81% segons la darrera enquesta disponible) [1] . Ara be, en aquest context de conflictivitat politica i mediatica, sovint la veu dels professionals de la docencia (de llengues) entorn dels problemes dels ensenyaments linguistics han quedat excessivament relegats a un molt discret segon terme. I tanmateix, els reptes entorn de com gestionar la dive...
proc.), šunų (29,2 proc.) ir kačių (27,6 proc.) pasiutlig÷s atvejų. Usūrinių šunų pasiutlig÷s atv... more proc.), šunų (29,2 proc.) ir kačių (27,6 proc.) pasiutlig÷s atvejų. Usūrinių šunų pasiutlig÷s atvejų buvo daugiau rudenį ir žiemą, o lapių-kovo-geguž÷s m÷nesiais. Galvijų pasiutlig÷s paplitimas buvo didesnis rugpjūčio-spalio m÷nesiais. Žmon÷s medicinin÷s pagalbos dažniau kreip÷si d÷l kontaktų su naminiais gyvūnais (91 proc.) ir rečiau d÷l kontaktų su laukiniais gyvūnais (9 proc.). 70,4 proc. tur÷jusių kontaktą su gyvūnais žmonių nukent÷jo nuo šunų. Medicinin÷s pagalbos d÷l kontaktų su gyvūnais dažniau kreip÷si suaugę žmon÷s (69,6 proc.) ir rečiau jauni asmenys iki 15 metų (30,4 proc.). Nuo pasiutlig÷s imunizuota 63 proc. nukent÷jusių žmonių. Jaukų su vakcina nuo pasiutlig÷s suvartojimas padid÷jo nuo 52,2 proc. 2006 m. iki 72,07 proc. 2008 m. Lapių ir usūrinių šunų vakcinacijos nuo pasiutlig÷s efektyvumas padid÷jo nuo 37,77 proc. 2006 m. iki 62,06 proc. 2008 m. Gyvūnų augintinių vakcinacijos nuo pasiutlig÷s efektyvumas 2008 m. siek÷ 91,2 proc. Visuomen÷s informavimas pasiutlig÷s prevencijos klausimais yra įvairiapusis ir pakankamas Raktažodžiai: pasiutlig÷, epidemiologija, kontrol÷, prevencija.
This article reviews the contribution of the different Catalan social sciences —excepting laws an... more This article reviews the contribution of the different Catalan social sciences —excepting laws and political science— to the creation of sociolinguistics as a research field. In the conclusions it is mentioned that, in spite of the fact that research on language and society has not been an exclusive field for the linguists, and although some of the sociolinguistical disciplines have attained a great level of development, the degree of exchange between different currents and disciplines is quite limited, therefore it is preferable to speak, at most, of multirateral research, rather than of real interdisciplinarity. The article concludes that the new immigration of non-Catalan speakers makes even more necessary to fight against the isolationism of the sociolinguistical currents as well as against the lack of interest for the language shown by the Catalan social sciences.
En aquest article s'aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisio historica de ... more En aquest article s'aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisio historica de la sociolinguistica catalana: fins a quin punt continuen essent valids els plantejaments de l'anomenada sociolinguistica del conflicte? Com hauria de definir-se la normalitat linguistica per a una llengua com el catala? Despres de repassar breument la presencia de la nocio de conflicte en la sociolinguistica catalana i internacional, hom argumenta que bona part dels pressuposits basics d'aquell enfocament continuen essent valids, molt especialment si se circumscriuen al tipus de societats per als quals van ser desenvolupats. Pel que fa a la idea de normalitat, se soste que algunes formes de normalitat feble que s'havien postulat anys enrere probablement no garanteixen l'estabilitat linguistica en moments de canvi demografic i s'exposen algunes idees per a unes politiques linguistiques que cerquin la normalitzacio del catala.
1. F. Xavier Vila and Vanessa Bretxa: The Analysis of Medium-Sized Language Communities 2. Jiri N... more 1. F. Xavier Vila and Vanessa Bretxa: The Analysis of Medium-Sized Language Communities 2. Jiri Nekvapil: The Main Challenges Facing Czech as a Medium-Sized Language: The State of Affairs at the Beginning of the 21st Century 3. J. Normann Jorgensen: Challenges Facing Danish as a Medium-Sized Language 4. Maja Bitenc: Slovene, between Purism and Plurilingualism 5. Anat Stavans: Challenges Faced by a Medium-Sized Language Community (MSLC) in the 20th Century: The Case of Hebrew 6. Delaney Michael Skerrett: Challenges for the Estonian Language: A Poststructuralist Perspective 7. Uldis Ozolins: A Small National Language and its Multilingual Challenges: The Case of Latvian 8. Emili Boix-Fuster and Jaume Farras I Farras: Is Catalan a Medium-Sized Language Community too? 9. F. Xavier Vila: Challenges and Opportunities for MSLCs in the 21st Century: A (Preliminary) Synthesis
Aquest article intenta contribuir a la construcció de la teoria i la metodologia d'estudi de ... more Aquest article intenta contribuir a la construcció de la teoria i la metodologia d'estudi de la implantació del canvi lingüístic regulat, bo i partint de l'experiència acumulada sobretot mitjançant diversos estudis d'implantació terminològica. El seu objectiu és intentar aclarir quines aportacions conceptuals es poden fer al terreny de la implantació des d'una perspectiva sociolingüística i presentar el guió de treball per a la recerca en implantació de la terminologia d'inspiració sociolingüística. This article seeks to be a contribution to the development of the theory and the methodology for the study of the implantation of regulated language change, on the basis of the experience obtained through various studies of terminology implantation. It aims at clarifying the conceptual contributions that sociolinguistics can make to the field of implantation, and presents a script for research on the implantation of terminology
Manual of Catalan Linguistics
En aquest article s’aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisió hist... more En aquest article s’aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisió històrica de la sociolingüística catalana: fins a quin punt continuen essent vàlids els plantejaments de l’anomenada sociolingüística del conflicte? Com hauria de definir-se la normalitat lingüística per a una llengua com el català? Després de repassar breument la presència de la noció de conflicte en la sociolingüística catalana i internacional, hom argumenta que bona part dels pressupòsits bàsics d’aquell enfocament continuen essent vàlids, molt especialment si se circumscriuen al tipus de societats per als quals van ser desenvolupats. Pel que fa a la idea de normalitat, se sosté que algunes formes de normalitat feble que s’havien postulat anys enrere probablement no garanteixen l’estabilitat lingüística en moments de canvi demogrà...
El present llibre posa a l’abast de la comunitat universitària i educativa en general un conjunt ... more El present llibre posa a l’abast de la comunitat universitària i educativa en general un conjunt de textos i recursos que faciliten la reflexió sobre la promoció de l’ús i la identificació amb la llengua catalana. S’estructura en tres blocs temàtics. En primer lloc hi ha un capítol de caire teòric que planteja les bases psicològiques de la intervenció sobre els usos lingüístics. En segon lloc, s'inclouen quatre capítols que aborden diversos aspectes de la promoció de l’ús de la llengua en el sistema educatiu a quatre territoris catalanòfons, ordenats per la seva importància demogràfica. Finalment, tanquen el volum dos capítols que se centren en les ideologies i els discursos sobre la promoció del català i la diversitat lingüística entre els docents presents i futurs de Catalunya
Revista de llengua i dret, Jun 14, 2021
Aquest article analitza l'expressió oral en català i en castellà d'una mostra de ... more Aquest article analitza l'expressió oral en català i en castellà d'una mostra de 81 alumnes de 4t d'ESO de Manlleu i Mataró de primera llengua catalana, castellana o bilingües. Les dades es van obtenir mitjançant dues proves interactives orals (en català i castellà), d'estructura i finalitats simètriques en totes dues llengües. Els resultats de les proves van ser enregistrades i analitzades amb una rúbrica que permet l'anàlisi de la competència comunicativa, definida com la combinació de la competència lingüística i la competència retòrica. Els participants van obtenir puntuacions altes tant en català com en castellà i els resultats van mostrar que la competència en castellà va ser més alta que en català. L'anàlisi de les dades segons la llengua inicial va mostrar que la competència en castellà era significativament superior a la del català en el grup de llengua inicial castellana i bilingüe. Els resultats segons municipi van mostrar que la competència en català de l'alumnat era semblant a Mataró i Manlleu, mentre que la competència del castellà era més alta a Mataró que a Manlleu.
Revista d'Estudis Autonòmics i Federals, 2019
Revista de llengua i dret, 2021
Language and Law, fidel al seu objectiu inicial de contribuir a la reflexió sobre l'orden... more Language and Law, fidel al seu objectiu inicial de contribuir a la reflexió sobre l'ordenació jurídica i social de les llengües i al seu compromís amb la llengua catalana, ha decidit impulsar un monogràfic sobre llengües i escola que transcendeixi la mera reflexió circumstancial i proporcioni elements de reflexió i guies per a l'actuació en un context d'estrès per al model actual de conjunció lingüística. Aquest és el número que us proposem i que, sense ser exhaustiu, sí que reïx a combinar tot un seguit de temes candents que poden ser útils tant als gestors com als investigadors. Es tracta, doncs, d'un monogràfic interdisciplinari i amb una nodrida participació d'autors joves que explora alguns dels reptes del model lingüístic de conjunció des de perspectives i amb veus força diferents.
MAPA 174 rosella rosella ronzella ababol (cat. i cast.) amapola / amapola (cast.
Boix, Emili; Núria Alturo, Maria-Rosa Lloret, Mercè Lorente i Lluís Payrató (ed.) (1998). El cont... more Boix, Emili; Núria Alturo, Maria-Rosa Lloret, Mercè Lorente i Lluís Payrató (ed.) (1998). El contacte i la variació lingüístics: descripció i metodologia. Barcelona: Universitat de Barcelona i PPU. <http://www.publicacions.ub.edu/refs/grup-estudi-variacio/ficha.aspx?cod=08376> En la primera part s’analitzen vessants del contacte lingüístíc. F. Xavier Vila descriu l’«alternança de llengua català/castellà en alumnes escolaritzats en català» Joan Albert Argenter, Joan Pujolar i Elisenda Vilardell tracten quantitativament de «l’ús dels pronoms febles en la llengua oral» entre joves catalans. Luci Nussbaum explora les «imatges del contacte de llengües en la conversa». Judit Freixa, Elisabet Solé i Teresa Cabré presenten un balanç de «la variació i el contacte de llengües en els neologismes». Josep R. Gómez i Begoña Gómez comparen les actituds envers quatre varietats dialectals del castellà i del valencià. Ramon Sistac fa un balanç de l’anivellament del nord-occidental. Finalment Albert Branchadell i Francesc Domínguez avaluen «les agències de planificació lingüística a Catalunya». En la segona part, més metodològica, Miquel Àngel Pradilla i Emili Boix exposen diferents usos de l’entrevista en sociolingüística.
Manual of Catalan Linguistics, 2020
Language Problems and Language Planning, 2021
The case of Catalonia has often been pointed out as a case of success in the field of language po... more The case of Catalonia has often been pointed out as a case of success in the field of language policy, based on the improvement in its legal situation, the increase in the number of people who know it, and the extension of its use in certain fields. To contribute to a complete evaluation of the current language policy model in Catalonia, this article assesses the evolution of the first languages of the population over the last fifteen years. The study shows that during this period, despite some oscillations, Catalan has remained in stable numbers of L1 speakers in absolute terms, thanks essentially to very strong patterns of intergenerational transmission in both linguistically homogeneous and mixed couples. However, significant immigration during this period has substantially increased the weight of other languages and, to a lesser degree, Castilian, so that in relative terms Catalan has been reduced as a first language between 2003 and 2018.
For a generic Higgs boson, measuring the relative sign and magnitude of its couplings with the W ... more For a generic Higgs boson, measuring the relative sign and magnitude of its couplings with the W and Z bosons is essential in determining its origin. Such a test is also indispensable for the 125-GeV Higgs boson. We propose that the ratio of the HW W and HZZ couplings λ W Z can be directly determined through the W + W − H production, where H denotes a generic Higgs boson, owing to the tree-level interference effect. While this is impractical at the LHC due to the limited sensitivity, it can be done at future e + e − colliders, such as a 500-GeV ILC with the beam polarization P (e − , e +) = (−0.8, +0.3) in the jj ± bb and ± ± ∓ jj channels. The discovery potential of a general ratio and the power to discriminate it from the SM value are studied in detail. Combining the cross section of e + e − → W + W − H with the measurements of HZZ coupling at the HL-LHC, one can further improve the sensitivity of λ W Z .
1. F. Xavier Vila: Language Policy in Higher Education in Medium-sized Language Communities: An I... more 1. F. Xavier Vila: Language Policy in Higher Education in Medium-sized Language Communities: An Introduction 2. Hartmut Haberland and Bent Preisler: The Position of Danish, English and other Languages at Danish Universities in the Context of Danish Society 3. Tamah Sherman: The Position of Czech and other Languages at Universities in the Czech Republic: Some Initial Observations 4. Sabine Ylonen: The Position of Finnish and Swedish as well as other Languages at Universities in Finland 5. Drorit Ram: Challenges for Hebrew in Higher Education and Research Environments 6. Anne-Marie Beukes: Challenges for South Africa's Medium-sized Indigenous Languages in Higher Education and Research Environments 7. Eva Pons Parera: The Position of Catalan in Higher Education in Catalonia 8. F. Xavier Vila: Medium-sized Languages as Viable Lingua Academica
Pressionats en bona mesura per un aparell politico-mediatic estatal que ha insistit, en diferents... more Pressionats en bona mesura per un aparell politico-mediatic estatal que ha insistit, en diferents onades, a presentar el model linguistic educatiu com una font de conflictes socials greus, els principals actors socials del Principat —no sols politics, sino tambe academics, educatius, intel·lectuals, moviments civics, etc.— han tendit a tancar files entorn d’un discurs que ha emfasitzat l’exit del model de conjuncio en catala i la seva manca de conflictivitat social. L’exit d’aquest discurs es socialment incontestable, i les dades disponibles afirmen que una majoria aclaparadora dels catalans dona suport al model linguistic escolar vigent (81% segons la darrera enquesta disponible) [1] . Ara be, en aquest context de conflictivitat politica i mediatica, sovint la veu dels professionals de la docencia (de llengues) entorn dels problemes dels ensenyaments linguistics han quedat excessivament relegats a un molt discret segon terme. I tanmateix, els reptes entorn de com gestionar la dive...
proc.), šunų (29,2 proc.) ir kačių (27,6 proc.) pasiutlig÷s atvejų. Usūrinių šunų pasiutlig÷s atv... more proc.), šunų (29,2 proc.) ir kačių (27,6 proc.) pasiutlig÷s atvejų. Usūrinių šunų pasiutlig÷s atvejų buvo daugiau rudenį ir žiemą, o lapių-kovo-geguž÷s m÷nesiais. Galvijų pasiutlig÷s paplitimas buvo didesnis rugpjūčio-spalio m÷nesiais. Žmon÷s medicinin÷s pagalbos dažniau kreip÷si d÷l kontaktų su naminiais gyvūnais (91 proc.) ir rečiau d÷l kontaktų su laukiniais gyvūnais (9 proc.). 70,4 proc. tur÷jusių kontaktą su gyvūnais žmonių nukent÷jo nuo šunų. Medicinin÷s pagalbos d÷l kontaktų su gyvūnais dažniau kreip÷si suaugę žmon÷s (69,6 proc.) ir rečiau jauni asmenys iki 15 metų (30,4 proc.). Nuo pasiutlig÷s imunizuota 63 proc. nukent÷jusių žmonių. Jaukų su vakcina nuo pasiutlig÷s suvartojimas padid÷jo nuo 52,2 proc. 2006 m. iki 72,07 proc. 2008 m. Lapių ir usūrinių šunų vakcinacijos nuo pasiutlig÷s efektyvumas padid÷jo nuo 37,77 proc. 2006 m. iki 62,06 proc. 2008 m. Gyvūnų augintinių vakcinacijos nuo pasiutlig÷s efektyvumas 2008 m. siek÷ 91,2 proc. Visuomen÷s informavimas pasiutlig÷s prevencijos klausimais yra įvairiapusis ir pakankamas Raktažodžiai: pasiutlig÷, epidemiologija, kontrol÷, prevencija.
This article reviews the contribution of the different Catalan social sciences —excepting laws an... more This article reviews the contribution of the different Catalan social sciences —excepting laws and political science— to the creation of sociolinguistics as a research field. In the conclusions it is mentioned that, in spite of the fact that research on language and society has not been an exclusive field for the linguists, and although some of the sociolinguistical disciplines have attained a great level of development, the degree of exchange between different currents and disciplines is quite limited, therefore it is preferable to speak, at most, of multirateral research, rather than of real interdisciplinarity. The article concludes that the new immigration of non-Catalan speakers makes even more necessary to fight against the isolationism of the sociolinguistical currents as well as against the lack of interest for the language shown by the Catalan social sciences.
En aquest article s'aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisio historica de ... more En aquest article s'aborden dues preguntes plantejades en el marc de la revisio historica de la sociolinguistica catalana: fins a quin punt continuen essent valids els plantejaments de l'anomenada sociolinguistica del conflicte? Com hauria de definir-se la normalitat linguistica per a una llengua com el catala? Despres de repassar breument la presencia de la nocio de conflicte en la sociolinguistica catalana i internacional, hom argumenta que bona part dels pressuposits basics d'aquell enfocament continuen essent valids, molt especialment si se circumscriuen al tipus de societats per als quals van ser desenvolupats. Pel que fa a la idea de normalitat, se soste que algunes formes de normalitat feble que s'havien postulat anys enrere probablement no garanteixen l'estabilitat linguistica en moments de canvi demografic i s'exposen algunes idees per a unes politiques linguistiques que cerquin la normalitzacio del catala.
1. F. Xavier Vila and Vanessa Bretxa: The Analysis of Medium-Sized Language Communities 2. Jiri N... more 1. F. Xavier Vila and Vanessa Bretxa: The Analysis of Medium-Sized Language Communities 2. Jiri Nekvapil: The Main Challenges Facing Czech as a Medium-Sized Language: The State of Affairs at the Beginning of the 21st Century 3. J. Normann Jorgensen: Challenges Facing Danish as a Medium-Sized Language 4. Maja Bitenc: Slovene, between Purism and Plurilingualism 5. Anat Stavans: Challenges Faced by a Medium-Sized Language Community (MSLC) in the 20th Century: The Case of Hebrew 6. Delaney Michael Skerrett: Challenges for the Estonian Language: A Poststructuralist Perspective 7. Uldis Ozolins: A Small National Language and its Multilingual Challenges: The Case of Latvian 8. Emili Boix-Fuster and Jaume Farras I Farras: Is Catalan a Medium-Sized Language Community too? 9. F. Xavier Vila: Challenges and Opportunities for MSLCs in the 21st Century: A (Preliminary) Synthesis
Catalunya i Espanya (II), 89-104. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/171999/1/12708\_008339\_3834.pdf., 2020
CATALÀ: L'insult és una pràctica verbal que proporciona informacions molt valuoses sobre les cree... more CATALÀ: L'insult és una pràctica verbal que proporciona informacions molt valuoses sobre les creences, les opinions i el sistema de valors de qui els profereix. En aquest treball es revisen els insults utilitzats pels sectors autodenominats "constitucionalistes" espanyols per tal de referir-se als independentistes catalans i es constata que parteixen d'un marc ideològic nacionalista amb fortes semblances amb l'integrisme religiós que fonamentà l'imperialisme espanyol i el nacionalcatolicisme. ENGLISH: Insulting is a verbal practice that provides very valuable information about the beliefs, opinions, and value system of the one who utters them. In this study we analyse the insults used by the so-called Spanish "constitutionalist" sectors to refer to Catalan independentists. The study concludes that these insuls are framed within a nationalist frame that keeps strong similitudes to with religious integrism that was at the basis of Spanish imperialism and national-catholicism.
This chapter analyzes the position of English and other languages taking as its point of departur... more This chapter analyzes the position of English and other languages taking as its point of departure that a distinction should be established between the roles of academic lingua franca and the role of lingua academica. The chapter provides some indices that the role of English as a lingua academica may be undely overestimated in the literature and in (some) academic rankings, and explores the actual language policy of some first-rank, non-English dominant academic institutions in Europe. Finally, the chapter reviews language models being applied in Catalonian universities as a response to internationalization of higer education..
This chapter analyzes the current situation and prospective views of Catalan and the other langua... more This chapter analyzes the current situation and prospective views of Catalan and the other languages spoken in the Balearic Islands using the sociolinguistics groups technique. Results suggest that, in spite of some advances from the point of view of Catalan language proficiency, the language policies developed during the last decades by both the central and the autonomous authorities have strengthed the position of Castilian as the hegemonic language in the Islands and are leading to the erosion of Catalan among the younger generations. / Aquest capítol analitza la situació actual i les perspectives de futur del català i de les altres llengües parlades a les Illes Balears utilitzant la tècnica dels grups sociolingüístics. Els resultats suggereixen que, malgrat alguns avenços des del punt de vista de la competència en llengua catalana, les polítiques lingüístiques desenvolupades durant les últimes dècades tant per les autoritats centrals com per les autonòmiques han reforçat la posició del castellà com a llengua hegemònica a les illes i estan donant lloc a l'erosió del català entre les generacions més joves.
This paper synthesises the methods, programmes and technique sused in Catalonia and the Basque Co... more This paper synthesises the methods, programmes and technique sused in Catalonia and the Basque Country and Navarre to stimulate the use of their respective minoritised languages.
What are the effects of total immersion in spontaneous language practices of children and teenage... more What are the effects of total immersion in spontaneous language practices of children and teenagers in Catalonia? How do they switch between Catalan and Castilian/Spanish in everyday interaction? To what extent is immersion having an impact on their varieties of Catalan and Castilian? These and many other questions are answered in this PhD dissertaion.
In today's increasingly interconnected, knowledge-based world, language policy in higher educat... more In today's increasingly interconnected, knowledge-based world, language policy in higher education is rapidly becoming a crucial area for all societies aiming to play a part in the global economy. The challenge is double faceted: how can universities retain their crucial role of creating the intellectual elites who are indispensable for the running of national affairs and, at the same time, prepare their best-educated citizens for competition in a global market? To what extent is English really pushing other languages out of the academic environment? Drawing on the experience of several medium-sized language communities, this volume provides the reader with some important insights into how language policies can be successfully implemented. The different sociolinguistic contexts under scrutiny offer an invaluable comparative standpoint to understand what position can – or could – be occupied by each language at the level of higher education.
La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia... more La reproducció total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d'exemplars mitjançant lloguer o prèstecs públics, resta rigorosament prohibida sense l'autorització escrita dels titulars del Copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes a la llei.
This article reviews the main factors conditioning the evolution of Catalan and Castilian in Cata... more This article reviews the main factors conditioning the evolution of Catalan and Castilian in Catalonian at the beginning of this 3rd millennium, including (a) the tension between autonomy and heteronomy, (b) the evolution of internal diversity, (c) resistance to castilianisation of Catalan, (d) impact of new speakers, and (e) the actual possibilities for Catilian to develop autonomously from Spanish Castilian.
One of the main challenges faced by research done in multilingual settings is that of defining th... more One of the main challenges faced by research done in multilingual settings is that of defining the informants’ level of competence in each language. The difficulties encroached range from purely technical issues —are any tests available for the project? Are they coherent with the rest of the research in process?— to major epistemological questions —such as whether bilinguals should be analysed by means of tests designed for monolinguals (cf. Garcia 2009, Baker 2011). In such a context, a large percentage of both quantitative and qualitative sociolinguistic studies tend to rely on indirect indicators, including self-assessment, or indirect evidence to establish broad categories of L1 and L2 proficiency.
In this paper we will describe, classify and analyse the main difficulties encountered while trying to evaluate the level of oral competence in two closely related languages which are spoken side-by-side in the same society. The data come from a longitudinal project focussed on language practices, competence and ideologies among teenagers in Catalonia and deal with Catalan and Castilian [i.e., Spanish]).
Some of the difficulties encountered arise from the general frame of reference for language evaluation in each language. Both languages have their own regulatory bodies (Institut d’Estudis Catalans for Catalan, Real Academia Española for Castilian), but the sociolinguistic and broader ideological frames for language assessment differ: in general terms, Catalan is perceived by its regulatory bodies as endangered by excessive contact with Castilian and therefore language contact phenomena are widely present in standard evaluation procedures. On the contrary, Catalan language contact phenomena are hardly taken into consideration by Castilian normative institutions, and they are therefore rarely considered in general assessment materials. At the same time, the ideals of correction tend to be quite diverse: in Catalan, correction is deeply connected with genuinity, and (historical) geolectal diversity is regarded as positive. On the other hand, correction in Castilian is much more associated with social class and urbanity, and geolectal diversity which diverges from is penalised (cf. Moreno 2008).
Other difficulties come up from the longitudinal nature of the study. Some of them derive from the changing age of the subjects, which evolve from a preteenager status to the condition of youngsters. Other have to do with the very nature of the tasks, which include two kind of interaction contexts: from a closed formal one to a more informal and open context.
We will finally suggest some solutions to these challenges, taking into consideration not only the Common European Framework of Reference for Languages (CEFR) but the particular sociolinguistic situation that surround those two languages and the project’s longitudinal nature.
References
Baker, Colin. 2011. Foundations of Bilingualism and Bilingual Education. Clevedon: Multilingual Matters, 5th edition.
García, Ofelia. 2009. Bilingual education in the 21st century. A global perspective. Malden, USA; Oxford, UK: Wiley-Blackwell.
Moreno Cabrera, Juan Carlos. 2008. El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva. Península: Madrid.
Els treballs sobre la planificació lingüística del corpus sempre han subratllat la transcendència... more Els treballs sobre la planificació lingüística del corpus sempre han subratllat la transcendència d'entendre les fases posteriors a la codificació de la llengua (Lamuela, 1994; Kaplan i Baldauf Jr., 1997; Spolsky, 2009). Concretament en el cas català, diversos estudis assenyalen la difusió de la normativa com l'element clau a l'hora d'entendre'n l'estat d'implantació (Vila [dir.], 2007; Montané, 2012; AVALNORM, 2013). Tanmateix, aquests sempre ocupen un espai menor en aquesta àrea de coneixement.
La preocupació per aquestes fases de la normalització s'ha traduït, en el cas català, en una certa tradició de divulgació de la normativa que ja va portar el mateix Pompeu Fabra a dedicar quantioses energies a difondre les innovacions entre els diferents agents implicats. Aquesta tradició ha tingut una notable continuació en autors com Albert Jané, Joan Solà o Albert Pla. Tanmateix, el desplegament de les TIC i la societat de la informació (SI) (Castells, 2003) ha transformat radicalment la difusió/divulgació.
En aquesta comunicació analitzarem els canals de difusió de transmissió de la normativa al gran públic i els seu funcionament. Per fer-ho, començarem amb un breu repàs als estudis més rellevants de l'àmbit de la difusió social de la normativa per tal de contextualitzar els canvis introduïts per TIC/SI. En segon lloc, analitzarem les diverses vies que existeixen actualment -llibres, programes de ràdio i televisió, premsa escrita, internet i xarxes socials, etc.-, fixant-nos especialment en les estratègies que utilitzen per captar l'atenció dels usuaris i els resultats que se n'obtenen. Finalment, a partir dels diferents casos estudiats, apuntarem les fortaleses i debilitats dels mitjans actuals de divulgació de la normativa i suggerirem possibles vies per a millorar-ne l'aprofitament.
Referències citades:
AVALNORM (2013)."I Jornada d'Estudi de la Implantació de la Normativa". <http://avalnorm.wordpress.com/projectes-i-activitats> (última consulta: 10-07-2013).
Castells, Manuel (2003). La societat xarxa. Barcelona: Editorial UOC.
Kaplan, Robert B.; Richard Birge Baldauf Jr. (1997). Language Planning: From Practice to Theory. Clevedon, UK: Multilingual Matters.
Lamuela, Xavier (1994). Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62.
Montané, M. Amor (2012). Terminologia i implantació: anàlisi d'alguns factors que influencien l'ús dels termes normalitzats de la informàtica i les TIC en llengua catalana. Tesi doctoral inèdita. Universitat Pompeu Fabra. <http://www.tesisenred.net/handle/10803/97295> (última consulta: 10-07-2013)
Spolsky, Bernard (2009). Language Management. Cambridge: Cambridge University Press..
Vila, F. Xavier; Nogué, Marina i Vila, Ignasi (2007). Estudis d'implantació terminològica. Una aproximació en l'àmbit dels esports. Barcelona: Eumo Editorial / TERMCAT.