Josep Daniel Climent | Universitat Oberta de Catalunya (original) (raw)
Papers by Josep Daniel Climent
Manuel Sanchis Guarner. Un humanista valencià del segle XX, 2006
Al llarg de la seua vida, Manuel Sanchis Guarner va participar en entitats culturals de signe i i... more Al llarg de la seua vida, Manuel Sanchis Guarner va participar en entitats culturals de signe i ideologia molt diversa, perquè s’havia d’adaptar a les circumstàncies polítiques i socials de cada època, a les quals aportava la seua visió sobre la llengua i la cultura. Durant la II República va col·laborar amb entitats nacionalistes com el Centre d’Actuació Valencianista o Proa, i durant el franquisme s’integrà en Lo Rat Penat o el Centro de Cultura Valenciana, de marcat caràcter regionalista.
Però també va participar activament en moltes altres, com ara la Fundació Gaetà Huguet, l’Ateneu Mercantil de València, l’Aula Ausiàs March, la Societat Econòmica d’Amics.
Llengua & Literatura, 2009
... Sobre la desconeguda figura de Vicent Mancho, Antoni Ferrando (2006a: 144) traça un breu perf... more ... Sobre la desconeguda figura de Vicent Mancho, Antoni Ferrando (2006a: 144) traça un breu perfil biogràfic, on posa en relleu que no exercí com a catedràtic de la Universitat de València, tal i com indiquen les actes del Congrés, sinó que fou profes-sor auxiliar interí de dret. ...
Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 2012
Aquest article constitueix un estudi de les activitats mes rellevants i la posicio ideologica de ... more Aquest article constitueix un estudi de les activitats mes rellevants i la posicio ideologica de Nicolau Primitiu Gomez Serrano al voltant del catala de Valencia: fixacio de la toponimia del Pais Valencia, defensa i difusio de les Normes de Castello, reivindicacio de l’us del valencia a l’escola i del seu ensenyament, promocio del Diccionari Catala-Valencia-Balear d’Alcover-Moll, creacio de plataformes editorials i teories sobre l’origen i el nom de la llengua dels valencians.
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2020
Ressenya a Ítaca. Revista de Filologia. Dossier: 100 anys de Pompeu Fabra. núm. 10. Alacant, Univ... more Ressenya a Ítaca. Revista de Filologia. Dossier: 100 anys de Pompeu Fabra. núm. 10. Alacant, Universitat d’Alacant, 2019, 254 pp., e-ISSN: 2172-5500 Review to Ítaca. Revista de Filologia. Dossier: 100 anys de Pompeu Fabra. núm. 10. Alacant, Universitat d’Alacant, 2019, 254 pp., e-ISSN: 2172-5500
El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publ... more El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publicat per l'editorial Lletres Valencianes per a ser utilitzat en les classes de valencià organitzades des del 1949 per Lo Rat Penat. En l'edició de l'obra van participar diverses persones, tant en l'aspecte econòmic com en la revisió i composició de l'original, especialment el lingüista Josep Giner que va preparar un pròleg, que, finalment, no va publicar-se ni en aquesta ni en posteriors edicions de la gramàtica, i ara el publiquem per primera vegada.
Nicolau Primitiu I La Guerra Civil 1936 1939 2006 Isbn 84 934617 5 X Pags 123 142, 2006
Almaig Estudis I Documents, 2007
El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publ... more El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publicat per l'editorial Lletres Valencianes per a ser utilitzat en les classes de valencià organitzades des del 1949 per Lo Rat Penat. En l'edició de l'obra van participar diverses persones, tant en l'aspecte econòmic com en la revisió i composició de l'original, especialment el lingüista Josep Giner que va preparar un pròleg, que, finalment, no va publicar-se ni en aquesta ni en posteriors edicions de la gramàtica, i ara el publiquem per primera vegada.
Almaig Estudis I Documents, 2012
Almaig Estudis I Documents, 2011
El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publ... more El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publicat per l'editorial Lletres Valencianes per a ser utilitzat en les classes de valencià organitzades des del 1949 per Lo Rat Penat. En l'edició de l'obra van participar diverses persones, tant en l'aspecte econòmic com en la revisió i composició de l'original, especialment el lingüista Josep Giner que va preparar un pròleg, que, finalment, no va publicar-se ni en aquesta ni en posteriors edicions de la gramàtica, i ara el publiquem per primera vegada.
Societat D Onomastica Butlleti Interior, 2008
L’inici de les activitats del Centro de Cultura Valenciana despres de la Guerra Civil, com de mol... more L’inici de les activitats del Centro de Cultura Valenciana despres de la Guerra Civil, com de moltes altres entitats, fou molt dificil i problematic. Primer que res, calia nomenar una nova Junta de Govern, tot i que de manera provisional, i s’elegi de director dega a Teodor Llorente Falco el 15 de setembre de 1939. Poc despres, el 16 de novembre del mateix any, es demanava autoritzacio al governador per poder convocar actes publics. Comencava la llarga i trista postguerra, en la qual tants valencians i valencianes van haver de patir una dura i cruenta repressio per part dels ―guanyadors‖ de l’enfrontament bel·lic. Pel que feia a la vida del Centro de Cultura Valenciana, el 10 de marc de 1940 es reuni la Comissio de Depuracio de l’entitat, nomenada pel governador civil que ―acuerda sean admitidos todos los Directores de numero, excepto los senores que a continuacion se consignan, los cuales quedan sujetos a expediente: Bernardo Morales Sanmartin, Francisco Almela y Vives, Carlos Salvador Gimeno, Emilio Gomez Nadal, Antonio Igual y Ubeda‖. 1
Ítaca. Revista de Filologia, 2011
Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, 2013
ABSTRACT El 21 de desembre de 1932 s’aprovaren a Castelló unes normes ortogràfiques elementals pe... more ABSTRACT El 21 de desembre de 1932 s’aprovaren a Castelló unes normes ortogràfiques elementals per a l’escriptura del valencià, el valor de les quals venia donat, bàsicament, pel fet que havien estat acceptades per la pràctica totalitat d’escriptors i institucions valencianes de l’època i perquè s’havien elaborat amb consonància amb les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, que feien servir des de 1913 els mallorquins i catalans. Es tracta de les Normes de Castelló o de 1932. Una vegada resolta la qüestió ortogràfica en l’àmbit valencià calia actuar sobre altres aspectes de la llengua, la morfologia, la sintaxi, el lèxic, etc., amb l’objectiu d’aconseguir un model de llengua que pogués ser emprat en qualsevol àmbit d’ús, públic o privat. En aquesta tasca calia esmerçar tots els esforços, i així ho van entendre estudiosos valencianistes com Carles Salvador i Gimeno, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Caballero Muñoz o Josep Giner i Marco, autors de diverses estudis sobre llengua com l’Ortografia Valenciana amb exercicis pràctics, La llengua dels valencians o La conjugació dels verbs en valencià. És en aquest context que hem de situar una interessant polèmica que s’hi mantenia viva entre els estudiosos i escriptors valencians des de 1930, arran de la publicació del llibre de Lluís Revest La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, al voltant de dos emes: la creació d’un model de llengua literària per als valencians, i conseqüentment la seua participació en l’elaboració d’un model de llengua per al conjunt de la llengua catalana, i la conveniència o no de crear un organisme –un institut o acadèmia de la llengua- d’àmbit valencià regulador de la llengua.
Signatura : R/7721 - Codi exemplar / Código ejemplar : 46962
Nicolau Primitiu I La Guerra Civil 1936 1939 2006 Isbn 84 934617 5 X Pags 13 32, 2006
El 1932 les més significatives entitats culturals valencianes i un important número d'escriptors,... more El 1932 les més significatives entitats culturals valencianes i un important número d'escriptors, polítics i intel·lectuals arribaven a un acord per tal d'emprar les mateixes normes ortogràfiques en els seus escrits, que seran conegudes com les Normes de Castelló.
Manuel Sanchis Guarner. Un humanista valencià del segle XX, 2006
Al llarg de la seua vida, Manuel Sanchis Guarner va participar en entitats culturals de signe i i... more Al llarg de la seua vida, Manuel Sanchis Guarner va participar en entitats culturals de signe i ideologia molt diversa, perquè s’havia d’adaptar a les circumstàncies polítiques i socials de cada època, a les quals aportava la seua visió sobre la llengua i la cultura. Durant la II República va col·laborar amb entitats nacionalistes com el Centre d’Actuació Valencianista o Proa, i durant el franquisme s’integrà en Lo Rat Penat o el Centro de Cultura Valenciana, de marcat caràcter regionalista.
Però també va participar activament en moltes altres, com ara la Fundació Gaetà Huguet, l’Ateneu Mercantil de València, l’Aula Ausiàs March, la Societat Econòmica d’Amics.
Llengua & Literatura, 2009
... Sobre la desconeguda figura de Vicent Mancho, Antoni Ferrando (2006a: 144) traça un breu perf... more ... Sobre la desconeguda figura de Vicent Mancho, Antoni Ferrando (2006a: 144) traça un breu perfil biogràfic, on posa en relleu que no exercí com a catedràtic de la Universitat de València, tal i com indiquen les actes del Congrés, sinó que fou profes-sor auxiliar interí de dret. ...
Caplletra: Revista Internacional de Filologia, 2012
Aquest article constitueix un estudi de les activitats mes rellevants i la posicio ideologica de ... more Aquest article constitueix un estudi de les activitats mes rellevants i la posicio ideologica de Nicolau Primitiu Gomez Serrano al voltant del catala de Valencia: fixacio de la toponimia del Pais Valencia, defensa i difusio de les Normes de Castello, reivindicacio de l’us del valencia a l’escola i del seu ensenyament, promocio del Diccionari Catala-Valencia-Balear d’Alcover-Moll, creacio de plataformes editorials i teories sobre l’origen i el nom de la llengua dels valencians.
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2020
Ressenya a Ítaca. Revista de Filologia. Dossier: 100 anys de Pompeu Fabra. núm. 10. Alacant, Univ... more Ressenya a Ítaca. Revista de Filologia. Dossier: 100 anys de Pompeu Fabra. núm. 10. Alacant, Universitat d’Alacant, 2019, 254 pp., e-ISSN: 2172-5500 Review to Ítaca. Revista de Filologia. Dossier: 100 anys de Pompeu Fabra. núm. 10. Alacant, Universitat d’Alacant, 2019, 254 pp., e-ISSN: 2172-5500
El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publ... more El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publicat per l'editorial Lletres Valencianes per a ser utilitzat en les classes de valencià organitzades des del 1949 per Lo Rat Penat. En l'edició de l'obra van participar diverses persones, tant en l'aspecte econòmic com en la revisió i composició de l'original, especialment el lingüista Josep Giner que va preparar un pròleg, que, finalment, no va publicar-se ni en aquesta ni en posteriors edicions de la gramàtica, i ara el publiquem per primera vegada.
Nicolau Primitiu I La Guerra Civil 1936 1939 2006 Isbn 84 934617 5 X Pags 123 142, 2006
Almaig Estudis I Documents, 2007
El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publ... more El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publicat per l'editorial Lletres Valencianes per a ser utilitzat en les classes de valencià organitzades des del 1949 per Lo Rat Penat. En l'edició de l'obra van participar diverses persones, tant en l'aspecte econòmic com en la revisió i composició de l'original, especialment el lingüista Josep Giner que va preparar un pròleg, que, finalment, no va publicar-se ni en aquesta ni en posteriors edicions de la gramàtica, i ara el publiquem per primera vegada.
Almaig Estudis I Documents, 2012
Almaig Estudis I Documents, 2011
El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publ... more El 1951 apareixia Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics de Carles Salvador, publicat per l'editorial Lletres Valencianes per a ser utilitzat en les classes de valencià organitzades des del 1949 per Lo Rat Penat. En l'edició de l'obra van participar diverses persones, tant en l'aspecte econòmic com en la revisió i composició de l'original, especialment el lingüista Josep Giner que va preparar un pròleg, que, finalment, no va publicar-se ni en aquesta ni en posteriors edicions de la gramàtica, i ara el publiquem per primera vegada.
Societat D Onomastica Butlleti Interior, 2008
L’inici de les activitats del Centro de Cultura Valenciana despres de la Guerra Civil, com de mol... more L’inici de les activitats del Centro de Cultura Valenciana despres de la Guerra Civil, com de moltes altres entitats, fou molt dificil i problematic. Primer que res, calia nomenar una nova Junta de Govern, tot i que de manera provisional, i s’elegi de director dega a Teodor Llorente Falco el 15 de setembre de 1939. Poc despres, el 16 de novembre del mateix any, es demanava autoritzacio al governador per poder convocar actes publics. Comencava la llarga i trista postguerra, en la qual tants valencians i valencianes van haver de patir una dura i cruenta repressio per part dels ―guanyadors‖ de l’enfrontament bel·lic. Pel que feia a la vida del Centro de Cultura Valenciana, el 10 de marc de 1940 es reuni la Comissio de Depuracio de l’entitat, nomenada pel governador civil que ―acuerda sean admitidos todos los Directores de numero, excepto los senores que a continuacion se consignan, los cuales quedan sujetos a expediente: Bernardo Morales Sanmartin, Francisco Almela y Vives, Carlos Salvador Gimeno, Emilio Gomez Nadal, Antonio Igual y Ubeda‖. 1
Ítaca. Revista de Filologia, 2011
Actas del XXVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica, 2013
ABSTRACT El 21 de desembre de 1932 s’aprovaren a Castelló unes normes ortogràfiques elementals pe... more ABSTRACT El 21 de desembre de 1932 s’aprovaren a Castelló unes normes ortogràfiques elementals per a l’escriptura del valencià, el valor de les quals venia donat, bàsicament, pel fet que havien estat acceptades per la pràctica totalitat d’escriptors i institucions valencianes de l’època i perquè s’havien elaborat amb consonància amb les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, que feien servir des de 1913 els mallorquins i catalans. Es tracta de les Normes de Castelló o de 1932. Una vegada resolta la qüestió ortogràfica en l’àmbit valencià calia actuar sobre altres aspectes de la llengua, la morfologia, la sintaxi, el lèxic, etc., amb l’objectiu d’aconseguir un model de llengua que pogués ser emprat en qualsevol àmbit d’ús, públic o privat. En aquesta tasca calia esmerçar tots els esforços, i així ho van entendre estudiosos valencianistes com Carles Salvador i Gimeno, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Caballero Muñoz o Josep Giner i Marco, autors de diverses estudis sobre llengua com l’Ortografia Valenciana amb exercicis pràctics, La llengua dels valencians o La conjugació dels verbs en valencià. És en aquest context que hem de situar una interessant polèmica que s’hi mantenia viva entre els estudiosos i escriptors valencians des de 1930, arran de la publicació del llibre de Lluís Revest La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, al voltant de dos emes: la creació d’un model de llengua literària per als valencians, i conseqüentment la seua participació en l’elaboració d’un model de llengua per al conjunt de la llengua catalana, i la conveniència o no de crear un organisme –un institut o acadèmia de la llengua- d’àmbit valencià regulador de la llengua.
Signatura : R/7721 - Codi exemplar / Código ejemplar : 46962
Nicolau Primitiu I La Guerra Civil 1936 1939 2006 Isbn 84 934617 5 X Pags 13 32, 2006
El 1932 les més significatives entitats culturals valencianes i un important número d'escriptors,... more El 1932 les més significatives entitats culturals valencianes i un important número d'escriptors, polítics i intel·lectuals arribaven a un acord per tal d'emprar les mateixes normes ortogràfiques en els seus escrits, que seran conegudes com les Normes de Castelló.