Silvia Duran Bonavila | Universitat Rovira i Virgili (original) (raw)

Papers by Silvia Duran Bonavila

International journal of educational psychology, Feb 5, 2024

Grade repetition is an issue with important educational implications. This study analyzes the eff... more Grade repetition is an issue with important educational implications. This study analyzes the effect of cognitive variables, socioeconomic status, as well as the interaction of socioeconomic status with ethnic origin, on the probability of not repeating. Data were collected to calculate socioeconomic status using the Hollingshead Socioeconomic Index, and the following tests were administered to collect information on cognitive variables: the Primary Mental Aptitude Test (PMA), the Raven's Progressive Matrices Test, and the Wechsler Intelligence for Children Information Scale (WISC IV). The sample consisted of 664 students of Compulsory Secondary Education (ESO), Baccalaureate and intermediate and higher vocational training. The results confirm the predictive power of socioeconomic status. With regard to cognitive variables, significant results were only obtained when the WISC-IV Information Scale was taken as a predictor, this measure being related to crystallized intelligence. The influence of the origin of the students did not yield significant results. There is a clear need for a debate and a rethinking of the issue leading to the identification of new strategies to reduce grade repetition and its negative effects.

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), Sep 8, 2017

Tant l'exclusió social com la conducta delictiva són temàtiques d'alta complexitat que ac... more Tant l'exclusió social com la conducta delictiva són temàtiques d'alta complexitat que actualment desperten un gran interès entre els investigadors. L'objectiu de la present investigació és analitzar els efectes del risc d'exclusió social sobre diferents aspectes de la personalitat i les capacitats cognitives, alhora que establir possibles diferències en factors de risc i protectors (personals, familiars i de l'entorn) entre joves en exclusió que delinqueixen i aquells que no ho fan. Es treballa amb tres mostres d'adolescents, amb edats compreses entre 12 i 21 anys, de les províncies de Tarragona, Barcelona i Lleida: una mostra comunitària (M = 14,67, SD = 2,21), una mostra en risc d'exclusió social (M = 14,52, SD = 2,42) i una altra mostra de joves de Justícia Juvenil (M = 17,64, SD = 1,18) formada per 120 subjectes cadascuna, equivalents en sexe i origen. Els resultats mostren que tant els joves en risc d'exclusió social com la mostra de Justícia són més extravertits, tenen nivells inferiors d'obertura a l'experiència, a més de presentar puntuacions més altes en agressivitat física i impulsivitat motora. Pel que fa a la intel•ligència, s'ha trobat una baix rendiment cognitiu tant en la mostra de risc com en la de justícia en comparació amb la mostra comunitària. El perfil de jove en risc i de jove de Justícia és pràcticament idèntic, presentant tan sols aquest segon grup una puntuació superior en agressivitat proactiva i responsabilitat. No obstant això, s'han trobat diferències significatives en els ítems relatius als factors de risc i protectors entre els dos grups. A mode de conclusió, els resultats indicarien que les possibles causes del comportament delictiu en aquest tipus de joves no es trobarien principalment en els trets de personalitat o en les capacitats cognitives sinó més aviat en factors contextuals, ja siguin familiars o de l'entorn.Tanto la exclusión social como la conducta delictiva son temáticas de alta complejidad que actualmente despiertan un gran interés entre los investigadores. El objetivo de la presente investigación es analizar los efectos del riesgo de exclusión social sobre diferentes aspectos de la personalidad y las capacidades cognitivas, al tiempo que establecer posibles diferencias en factores de riesgo y protectores (personales, familiares y del entorno) entre jóvenes en exclusión que delinquen y aquellos que no lo hacen. Se trabaja con tres muestras de adolescentes, con edades comprendidas entre 12 y 21 años, de las provincias de Tarragona, Barcelona y Lleida: una muestra comunitaria (M= 14,67, S.D.=2,21), una muestra en riesgo de exclusión social (M=14,52, S.D.=2,42) y otra muestra de jóvenes de Justicia Juvenil (M=17,64, S.D.=1,18) formada por 120 sujetos cada una, equivalentes en sexo y origen. Los resultados muestran que tanto los jóvenes en riesgo de exclusión social como la muestra de Justicia son más extrovertidos, tienen niveles inferiores de apertura a la experiencia, además de presentar puntuaciones más altas en agresividad física e impulsividad motora. En referencia a la inteligencia, se ha encontrado una bajo rendimiento cognitivo tanto en la muestra de riesgo como en la de justicia en comparación con la muestra comunitaria. El perfil de joven en riesgo y de joven de Justicia es prácticamente idéntico, presentando tan solo este segundo grupo una puntuación superior en agresividad proactiva y responsabilidad. Sin embargo, se han encontrado diferencias significativas en los ítems relativos a los factores de riesgo y protectores entre ambos grupos. A modo de conclusión, los resultados indicarían que las posibles causas del comportamiento delictivo en este tipo de jóvenes no se encontrarían principalmente en los rasgos de personalidad o en las capacidades cognitivas sino más bien en factores contextuales, ya sean familiares o del entorno.Both social exclusion and criminal behavior are highly complex issues that are currently arousing great interest among researchers. The objective of the present research is to analyze the effects of the risk of social exclusion on different aspects of the personality and cognitive abilities, and to determine possible differences in risk factors and protectors (personal, family and the environment) among young people in exclusion who commit crimes and those who do not. The research has been carried out in three samples of adolescents, between 12 and 21 years of age, from the provinces of Tarragona, Barcelona and Lleida: a community sample (M = 14.67, SD = 2.21), a sample at risk of exclusion (M = 14.52, SD = 2.42) and another sample of young offenders (M = 17.64, SD = 1.18). Each sample consisted of 120 participants, equivalent in sex and origin. The results show that young people at risk of social exclusion and the young offenders sample are more extrovert, less open to experience, and show higher scores in physical aggressiveness and motor impulsivity. As far as intelligence is concerned, cognitive performance was lower in both…

Tant l'exclusió social com la conducta delictiva són temàtiques d'alta complexitat que ac... more Tant l'exclusió social com la conducta delictiva són temàtiques d'alta complexitat que actualment desperten un gran interès entre els investigadors. L'objectiu de la present investigació és analitzar els efectes del risc d'exclusió social sobre diferents aspectes de la personalitat i les capacitats cognitives, alhora que establir possibles diferències en factors de risc i protectors (personals, familiars i de l'entorn) entre joves en exclusió que delinqueixen i aquells que no ho fan. Es treballa amb tres mostres d'adolescents, amb edats compreses entre 12 i 21 anys, de les províncies de Tarragona, Barcelona i Lleida: una mostra comunitària (M = 14,67, SD = 2,21), una mostra en risc d'exclusió social (M = 14,52, SD = 2,42) i una altra mostra de joves de Justícia Juvenil (M = 17,64, SD = 1,18) formada per 120 subjectes cadascuna, equivalents en sexe i origen. Els resultats mostren que tant els joves en risc d'exclusió social com la mostra de Justícia són més extravertits, tenen nivells inferiors d'obertura a l'experiència, a més de presentar puntuacions més altes en agressivitat física i impulsivitat motora. Pel que fa a la intel•ligència, s'ha trobat una baix rendiment cognitiu tant en la mostra de risc com en la de justícia en comparació amb la mostra comunitària. El perfil de jove en risc i de jove de Justícia és pràcticament idèntic, presentant tan sols aquest segon grup una puntuació superior en agressivitat proactiva i responsabilitat. No obstant això, s'han trobat diferències significatives en els ítems relatius als factors de risc i protectors entre els dos grups. A mode de conclusió, els resultats indicarien que les possibles causes del comportament delictiu en aquest tipus de joves no es trobarien principalment en els trets de personalitat o en les capacitats cognitives sinó més aviat en factors contextuals, ja siguin familiars o de l'entorn.Tanto la exclusión social como la conducta delictiva son temáticas de alta complejidad que actualmente despiertan un gran interés entre los investigadores. El objetivo de la presente investigación es analizar los efectos del riesgo de exclusión social sobre diferentes aspectos de la personalidad y las capacidades cognitivas, al tiempo que establecer posibles diferencias en factores de riesgo y protectores (personales, familiares y del entorno) entre jóvenes en exclusión que delinquen y aquellos que no lo hacen. Se trabaja con tres muestras de adolescentes, con edades comprendidas entre 12 y 21 años, de las provincias de Tarragona, Barcelona y Lleida: una muestra comunitaria (M= 14,67, S.D.=2,21), una muestra en riesgo de exclusión social (M=14,52, S.D.=2,42) y otra muestra de jóvenes de Justicia Juvenil (M=17,64, S.D.=1,18) formada por 120 sujetos cada una, equivalentes en sexo y origen. Los resultados muestran que tanto los jóvenes en riesgo de exclusión social como la muestra de Justicia son más extrovertidos, tienen niveles inferiores de apertura a la experiencia, además de presentar puntuaciones más altas en agresividad física e impulsividad motora. En referencia a la inteligencia, se ha encontrado una bajo rendimiento cognitivo tanto en la muestra de riesgo como en la de justicia en comparación con la muestra comunitaria. El perfil de joven en riesgo y de joven de Justicia es prácticamente idéntico, presentando tan solo este segundo grupo una puntuación superior en agresividad proactiva y responsabilidad. Sin embargo, se han encontrado diferencias significativas en los ítems relativos a los factores de riesgo y protectores entre ambos grupos. A modo de conclusión, los resultados indicarían que las posibles causas del comportamiento delictivo en este tipo de jóvenes no se encontrarían principalmente en los rasgos de personalidad o en las capacidades cognitivas sino más bien en factores contextuales, ya sean familiares o del entorno.Both social exclusion and criminal behavior are highly complex issues that are currently arousing great interest among researchers. The objective of the present research is to analyze the effects of the risk of social exclusion on different aspects of the personality and cognitive abilities, and to determine possible differences in risk factors and protectors (personal, family and the environment) among young people in exclusion who commit crimes and those who do not. The research has been carried out in three samples of adolescents, between 12 and 21 years of age, from the provinces of Tarragona, Barcelona and Lleida: a community sample (M = 14.67, SD = 2.21), a sample at risk of exclusion (M = 14.52, SD = 2.42) and another sample of young offenders (M = 17.64, SD = 1.18). Each sample consisted of 120 participants, equivalent in sex and origin. The results show that young people at risk of social exclusion and the young offenders sample are more extrovert, less open to experience, and show higher scores in physical aggressiveness and motor impulsivity. As far as intelligence is concerned, cognitive performance was lower in both…

Anthrozoös, 2021

ABSTRACT In this study, we aimed to identify possible significant differences in the socioemotion... more ABSTRACT In this study, we aimed to identify possible significant differences in the socioemotional development of children who live with dogs in their daily lives, compared with children who do not have this type of contact, and to determine the extent to which these differences are associated with sex. We studied a sample of 120 children (53.3% girls) aged between three and five years old comprising two intact groups (dog and non-dog) from two public (state) schools and one private school. These two groups were balanced in terms of sample size (n = 60 each group) and participant age. The data were collected using the personal-social domain of the Battelle Developmental Inventory, which assesses adult interaction, expression of feelings and affections, self-image, peer interaction, cooperation, and social role. A factorial multivariate analysis of variance test was conducted to identify any differences in the children’s socioemotional development based on sex or their contact with dogs. We found that contact with dogs had a significant association with socialization in both boys and girls and that the differences between the two groups (dog and non-dog) were of a large magnitude. In fact, the group that had contact with dogs obtained significantly higher average scores in all subdomains corresponding to the personal-social domain of the Battelle Developmental Inventory, as expected. Our results show that contact with dogs at home during early childhood is related to more advanced social development in both boys and girls, which is consistent with the findings of other studies. However, more research is needed to clarify which other factors (e.g., individual or family-related or socioeconomic) may be involved in the benefits of having a dog during childhood.

Frontiers in Psychology, 2017

The problems associated with violence during adolescence have been on the rise in recent decades.... more The problems associated with violence during adolescence have been on the rise in recent decades. Many studies have focused only on environmental causes or individual causes of violence, although a combination of both variables would seem to be the best option for prediction. The current study aims to assess the relevance of individual characteristics (personality traits, intelligence, and historical and clinical factors linked to the risk of violence), contextual risk factors and protective factors in explaining antisocial and delinquent behaviors in adolescence by comparing three different samples: a community sample, a sample at risk of social exclusion, and a sample of juvenile offenders. The results show that the samples at risk of social exclusion and the sample of juvenile offenders have a very similar profile in terms of personality traits and intelligence, although they differ from the community sample. However, these two samples do differ in such contextual variables as peer delinquency, poor parental management, community disorganization, or early caregiver disruption.

Personality and Individual Differences, 2017

Several studies have shown that the relationships between intelligence and self-reported aggressi... more Several studies have shown that the relationships between intelligence and self-reported aggression are low or non-existent. Most have focused on direct forms of aggression, which often have an impulsive component, unlike indirect aggression, which is usually delayed and allows more time to find alternative solutions to the problem. The present study analyses the relationships between different measures of intelligence and an overall estimate of "g" with direct and indirect forms of aggression and impulsivity in a sample of adolescents (N = 532). The results showed that impulsivity and intelligence showed a different pattern of relationships with different forms of aggression. While intelligence measures were more related to indirect aggression, particularly to the g factor estimate, impulsivity was more related to direct forms of aggression. Furthermore, the relationships observed between aggression and intelligence cannot be explained by impulsivity having the same effect on both kinds of measure and are independent of sex effects. Taking everything into account, intelligence should be regarded as a relevant predictor for the prevention of aggressive behaviour in adolescents, particularly indirect aggression.

TECHNO REVIEW. International Technology, Science and Society Review /Revista Internacional de Tecnología, Ciencia y Sociedad

Este estudio explica cómo la plataforma TikTok puede contribuir a desarrollar diferentes modelos ... more Este estudio explica cómo la plataforma TikTok puede contribuir a desarrollar diferentes modelos de identidad entre los adolescentes fans, mediados por las industrias culturales. Los modelos teóricos adoptados son los que se centran en la cultura popular (Fiske, 1989) y, más recientemente, en el estudio TikTok (Abidin, 2021). La metodología combina big y small. Se inspira en las técnicas de análisis de contenido. Los resultados muestran diferentes dimensiones desde las que las industrias culturales construyen la identidad de héroes, ídolos o influencers. Las conclusiones se fijan en los retos planteados a la investigación mediante el estudio de esta red social.

International journal of educational psychology, Feb 5, 2024

Grade repetition is an issue with important educational implications. This study analyzes the eff... more Grade repetition is an issue with important educational implications. This study analyzes the effect of cognitive variables, socioeconomic status, as well as the interaction of socioeconomic status with ethnic origin, on the probability of not repeating. Data were collected to calculate socioeconomic status using the Hollingshead Socioeconomic Index, and the following tests were administered to collect information on cognitive variables: the Primary Mental Aptitude Test (PMA), the Raven's Progressive Matrices Test, and the Wechsler Intelligence for Children Information Scale (WISC IV). The sample consisted of 664 students of Compulsory Secondary Education (ESO), Baccalaureate and intermediate and higher vocational training. The results confirm the predictive power of socioeconomic status. With regard to cognitive variables, significant results were only obtained when the WISC-IV Information Scale was taken as a predictor, this measure being related to crystallized intelligence. The influence of the origin of the students did not yield significant results. There is a clear need for a debate and a rethinking of the issue leading to the identification of new strategies to reduce grade repetition and its negative effects.

TDX (Tesis Doctorals en Xarxa), Sep 8, 2017

Tant l'exclusió social com la conducta delictiva són temàtiques d'alta complexitat que ac... more Tant l'exclusió social com la conducta delictiva són temàtiques d'alta complexitat que actualment desperten un gran interès entre els investigadors. L'objectiu de la present investigació és analitzar els efectes del risc d'exclusió social sobre diferents aspectes de la personalitat i les capacitats cognitives, alhora que establir possibles diferències en factors de risc i protectors (personals, familiars i de l'entorn) entre joves en exclusió que delinqueixen i aquells que no ho fan. Es treballa amb tres mostres d'adolescents, amb edats compreses entre 12 i 21 anys, de les províncies de Tarragona, Barcelona i Lleida: una mostra comunitària (M = 14,67, SD = 2,21), una mostra en risc d'exclusió social (M = 14,52, SD = 2,42) i una altra mostra de joves de Justícia Juvenil (M = 17,64, SD = 1,18) formada per 120 subjectes cadascuna, equivalents en sexe i origen. Els resultats mostren que tant els joves en risc d'exclusió social com la mostra de Justícia són més extravertits, tenen nivells inferiors d'obertura a l'experiència, a més de presentar puntuacions més altes en agressivitat física i impulsivitat motora. Pel que fa a la intel•ligència, s'ha trobat una baix rendiment cognitiu tant en la mostra de risc com en la de justícia en comparació amb la mostra comunitària. El perfil de jove en risc i de jove de Justícia és pràcticament idèntic, presentant tan sols aquest segon grup una puntuació superior en agressivitat proactiva i responsabilitat. No obstant això, s'han trobat diferències significatives en els ítems relatius als factors de risc i protectors entre els dos grups. A mode de conclusió, els resultats indicarien que les possibles causes del comportament delictiu en aquest tipus de joves no es trobarien principalment en els trets de personalitat o en les capacitats cognitives sinó més aviat en factors contextuals, ja siguin familiars o de l'entorn.Tanto la exclusión social como la conducta delictiva son temáticas de alta complejidad que actualmente despiertan un gran interés entre los investigadores. El objetivo de la presente investigación es analizar los efectos del riesgo de exclusión social sobre diferentes aspectos de la personalidad y las capacidades cognitivas, al tiempo que establecer posibles diferencias en factores de riesgo y protectores (personales, familiares y del entorno) entre jóvenes en exclusión que delinquen y aquellos que no lo hacen. Se trabaja con tres muestras de adolescentes, con edades comprendidas entre 12 y 21 años, de las provincias de Tarragona, Barcelona y Lleida: una muestra comunitaria (M= 14,67, S.D.=2,21), una muestra en riesgo de exclusión social (M=14,52, S.D.=2,42) y otra muestra de jóvenes de Justicia Juvenil (M=17,64, S.D.=1,18) formada por 120 sujetos cada una, equivalentes en sexo y origen. Los resultados muestran que tanto los jóvenes en riesgo de exclusión social como la muestra de Justicia son más extrovertidos, tienen niveles inferiores de apertura a la experiencia, además de presentar puntuaciones más altas en agresividad física e impulsividad motora. En referencia a la inteligencia, se ha encontrado una bajo rendimiento cognitivo tanto en la muestra de riesgo como en la de justicia en comparación con la muestra comunitaria. El perfil de joven en riesgo y de joven de Justicia es prácticamente idéntico, presentando tan solo este segundo grupo una puntuación superior en agresividad proactiva y responsabilidad. Sin embargo, se han encontrado diferencias significativas en los ítems relativos a los factores de riesgo y protectores entre ambos grupos. A modo de conclusión, los resultados indicarían que las posibles causas del comportamiento delictivo en este tipo de jóvenes no se encontrarían principalmente en los rasgos de personalidad o en las capacidades cognitivas sino más bien en factores contextuales, ya sean familiares o del entorno.Both social exclusion and criminal behavior are highly complex issues that are currently arousing great interest among researchers. The objective of the present research is to analyze the effects of the risk of social exclusion on different aspects of the personality and cognitive abilities, and to determine possible differences in risk factors and protectors (personal, family and the environment) among young people in exclusion who commit crimes and those who do not. The research has been carried out in three samples of adolescents, between 12 and 21 years of age, from the provinces of Tarragona, Barcelona and Lleida: a community sample (M = 14.67, SD = 2.21), a sample at risk of exclusion (M = 14.52, SD = 2.42) and another sample of young offenders (M = 17.64, SD = 1.18). Each sample consisted of 120 participants, equivalent in sex and origin. The results show that young people at risk of social exclusion and the young offenders sample are more extrovert, less open to experience, and show higher scores in physical aggressiveness and motor impulsivity. As far as intelligence is concerned, cognitive performance was lower in both…

Tant l'exclusió social com la conducta delictiva són temàtiques d'alta complexitat que ac... more Tant l'exclusió social com la conducta delictiva són temàtiques d'alta complexitat que actualment desperten un gran interès entre els investigadors. L'objectiu de la present investigació és analitzar els efectes del risc d'exclusió social sobre diferents aspectes de la personalitat i les capacitats cognitives, alhora que establir possibles diferències en factors de risc i protectors (personals, familiars i de l'entorn) entre joves en exclusió que delinqueixen i aquells que no ho fan. Es treballa amb tres mostres d'adolescents, amb edats compreses entre 12 i 21 anys, de les províncies de Tarragona, Barcelona i Lleida: una mostra comunitària (M = 14,67, SD = 2,21), una mostra en risc d'exclusió social (M = 14,52, SD = 2,42) i una altra mostra de joves de Justícia Juvenil (M = 17,64, SD = 1,18) formada per 120 subjectes cadascuna, equivalents en sexe i origen. Els resultats mostren que tant els joves en risc d'exclusió social com la mostra de Justícia són més extravertits, tenen nivells inferiors d'obertura a l'experiència, a més de presentar puntuacions més altes en agressivitat física i impulsivitat motora. Pel que fa a la intel•ligència, s'ha trobat una baix rendiment cognitiu tant en la mostra de risc com en la de justícia en comparació amb la mostra comunitària. El perfil de jove en risc i de jove de Justícia és pràcticament idèntic, presentant tan sols aquest segon grup una puntuació superior en agressivitat proactiva i responsabilitat. No obstant això, s'han trobat diferències significatives en els ítems relatius als factors de risc i protectors entre els dos grups. A mode de conclusió, els resultats indicarien que les possibles causes del comportament delictiu en aquest tipus de joves no es trobarien principalment en els trets de personalitat o en les capacitats cognitives sinó més aviat en factors contextuals, ja siguin familiars o de l'entorn.Tanto la exclusión social como la conducta delictiva son temáticas de alta complejidad que actualmente despiertan un gran interés entre los investigadores. El objetivo de la presente investigación es analizar los efectos del riesgo de exclusión social sobre diferentes aspectos de la personalidad y las capacidades cognitivas, al tiempo que establecer posibles diferencias en factores de riesgo y protectores (personales, familiares y del entorno) entre jóvenes en exclusión que delinquen y aquellos que no lo hacen. Se trabaja con tres muestras de adolescentes, con edades comprendidas entre 12 y 21 años, de las provincias de Tarragona, Barcelona y Lleida: una muestra comunitaria (M= 14,67, S.D.=2,21), una muestra en riesgo de exclusión social (M=14,52, S.D.=2,42) y otra muestra de jóvenes de Justicia Juvenil (M=17,64, S.D.=1,18) formada por 120 sujetos cada una, equivalentes en sexo y origen. Los resultados muestran que tanto los jóvenes en riesgo de exclusión social como la muestra de Justicia son más extrovertidos, tienen niveles inferiores de apertura a la experiencia, además de presentar puntuaciones más altas en agresividad física e impulsividad motora. En referencia a la inteligencia, se ha encontrado una bajo rendimiento cognitivo tanto en la muestra de riesgo como en la de justicia en comparación con la muestra comunitaria. El perfil de joven en riesgo y de joven de Justicia es prácticamente idéntico, presentando tan solo este segundo grupo una puntuación superior en agresividad proactiva y responsabilidad. Sin embargo, se han encontrado diferencias significativas en los ítems relativos a los factores de riesgo y protectores entre ambos grupos. A modo de conclusión, los resultados indicarían que las posibles causas del comportamiento delictivo en este tipo de jóvenes no se encontrarían principalmente en los rasgos de personalidad o en las capacidades cognitivas sino más bien en factores contextuales, ya sean familiares o del entorno.Both social exclusion and criminal behavior are highly complex issues that are currently arousing great interest among researchers. The objective of the present research is to analyze the effects of the risk of social exclusion on different aspects of the personality and cognitive abilities, and to determine possible differences in risk factors and protectors (personal, family and the environment) among young people in exclusion who commit crimes and those who do not. The research has been carried out in three samples of adolescents, between 12 and 21 years of age, from the provinces of Tarragona, Barcelona and Lleida: a community sample (M = 14.67, SD = 2.21), a sample at risk of exclusion (M = 14.52, SD = 2.42) and another sample of young offenders (M = 17.64, SD = 1.18). Each sample consisted of 120 participants, equivalent in sex and origin. The results show that young people at risk of social exclusion and the young offenders sample are more extrovert, less open to experience, and show higher scores in physical aggressiveness and motor impulsivity. As far as intelligence is concerned, cognitive performance was lower in both…

Anthrozoös, 2021

ABSTRACT In this study, we aimed to identify possible significant differences in the socioemotion... more ABSTRACT In this study, we aimed to identify possible significant differences in the socioemotional development of children who live with dogs in their daily lives, compared with children who do not have this type of contact, and to determine the extent to which these differences are associated with sex. We studied a sample of 120 children (53.3% girls) aged between three and five years old comprising two intact groups (dog and non-dog) from two public (state) schools and one private school. These two groups were balanced in terms of sample size (n = 60 each group) and participant age. The data were collected using the personal-social domain of the Battelle Developmental Inventory, which assesses adult interaction, expression of feelings and affections, self-image, peer interaction, cooperation, and social role. A factorial multivariate analysis of variance test was conducted to identify any differences in the children’s socioemotional development based on sex or their contact with dogs. We found that contact with dogs had a significant association with socialization in both boys and girls and that the differences between the two groups (dog and non-dog) were of a large magnitude. In fact, the group that had contact with dogs obtained significantly higher average scores in all subdomains corresponding to the personal-social domain of the Battelle Developmental Inventory, as expected. Our results show that contact with dogs at home during early childhood is related to more advanced social development in both boys and girls, which is consistent with the findings of other studies. However, more research is needed to clarify which other factors (e.g., individual or family-related or socioeconomic) may be involved in the benefits of having a dog during childhood.

Frontiers in Psychology, 2017

The problems associated with violence during adolescence have been on the rise in recent decades.... more The problems associated with violence during adolescence have been on the rise in recent decades. Many studies have focused only on environmental causes or individual causes of violence, although a combination of both variables would seem to be the best option for prediction. The current study aims to assess the relevance of individual characteristics (personality traits, intelligence, and historical and clinical factors linked to the risk of violence), contextual risk factors and protective factors in explaining antisocial and delinquent behaviors in adolescence by comparing three different samples: a community sample, a sample at risk of social exclusion, and a sample of juvenile offenders. The results show that the samples at risk of social exclusion and the sample of juvenile offenders have a very similar profile in terms of personality traits and intelligence, although they differ from the community sample. However, these two samples do differ in such contextual variables as peer delinquency, poor parental management, community disorganization, or early caregiver disruption.

Personality and Individual Differences, 2017

Several studies have shown that the relationships between intelligence and self-reported aggressi... more Several studies have shown that the relationships between intelligence and self-reported aggression are low or non-existent. Most have focused on direct forms of aggression, which often have an impulsive component, unlike indirect aggression, which is usually delayed and allows more time to find alternative solutions to the problem. The present study analyses the relationships between different measures of intelligence and an overall estimate of "g" with direct and indirect forms of aggression and impulsivity in a sample of adolescents (N = 532). The results showed that impulsivity and intelligence showed a different pattern of relationships with different forms of aggression. While intelligence measures were more related to indirect aggression, particularly to the g factor estimate, impulsivity was more related to direct forms of aggression. Furthermore, the relationships observed between aggression and intelligence cannot be explained by impulsivity having the same effect on both kinds of measure and are independent of sex effects. Taking everything into account, intelligence should be regarded as a relevant predictor for the prevention of aggressive behaviour in adolescents, particularly indirect aggression.

TECHNO REVIEW. International Technology, Science and Society Review /Revista Internacional de Tecnología, Ciencia y Sociedad

Este estudio explica cómo la plataforma TikTok puede contribuir a desarrollar diferentes modelos ... more Este estudio explica cómo la plataforma TikTok puede contribuir a desarrollar diferentes modelos de identidad entre los adolescentes fans, mediados por las industrias culturales. Los modelos teóricos adoptados son los que se centran en la cultura popular (Fiske, 1989) y, más recientemente, en el estudio TikTok (Abidin, 2021). La metodología combina big y small. Se inspira en las técnicas de análisis de contenido. Los resultados muestran diferentes dimensiones desde las que las industrias culturales construyen la identidad de héroes, ídolos o influencers. Las conclusiones se fijan en los retos planteados a la investigación mediante el estudio de esta red social.