Jordi Oviedo Seguer | Universitat de València (original) (raw)

Papers by Jordi Oviedo Seguer

Cultura, Lenguaje y Representación, May 15, 2022

Lenguaje y Textos

Reseña del libro: BALLESTER-ROCA, J., MÉNDEZ-CABRERA, J. iIBARRA-RIUS, N. (COORDS.). El cul que c... more Reseña del libro: BALLESTER-ROCA, J., MÉNDEZ-CABRERA, J. iIBARRA-RIUS, N. (COORDS.). El cul que cantava i altres relats medievals d’humor. Diversos autors. Alzira: Bromera, 2021.

Lenguaje y Textos, 2021

Reseña del libro "Entre la lectura, la escritura y la educación. Paradigmas de investigación... more Reseña del libro "Entre la lectura, la escritura y la educación. Paradigmas de investigación en Didáctica de la Literatura y la Lengua", Ballester-Roca, J. e Ibarra-Rius, N. (coords.).

Lenguaje y Textos, 2020

Reseña del libro: Ibarra-Rius, Noelia (coord.)</stro... more Reseña del libro: Ibarra-Rius, Noelia (coord.)Identidad, diversidad y construcción de la ciudadanía a través de la investigación en educación literaria.Barcelona: Octaedro, 2020.

Catalan Review: international journal of Catalan culture, 2017

La tesi doctoral "El Segon del Cartoixa de Joan Rois de Corella (1500). Edicio i estudi.&quo... more La tesi doctoral "El Segon del Cartoixa de Joan Rois de Corella (1500). Edicio i estudi." se centra en un dels volums que formen el Cartoixa, la traduccio catalana que l'autor medieval va realitzar arran la Vita Christi llatina de Ludolf de Saxonia. La transcripcio de l’incunable s'acompanya de les corresponents notes textuals. El text valencia es presenta sincronitzat amb el text llati per observar i anotar les diferents operacions efectuades per Corella en la traduccio: canvis d’ubicacio, omissions, amplificacions, innovacions, sintesis, modulacions, retoricacions, etc. Tambe, les notes analitzen la relacio del text de Rois de Corella amb el context cultural, religios i politicosocial de llur epoca aixi com les actualitzacions operades pel lletraferit valencia. S'assenyala la relacio d’aquesta obra amb altres de Corella, ja siguen de caracter religios com mitologic o poetic. L'estudi que precedeix l'edicio del text classic consta dels seguents apartat...

IV Congreso Internacional Geografías Literarias «Miradas sociales y educativas desde las ciudades... more IV Congreso Internacional Geografías Literarias «Miradas sociales y educativas desde las ciudades escritas» El Grupo de investigación Geografies Literàries (GEOLIT) tiene el placer de anunciar la convocatoria del IV Congreso Internacional Geografías Literarias. «Miradas sociales y educativas desde las ciudades escritas», que se celebrará, del 26 al 28 de octubre de 2022, en la Universitat de València.

The research group Geografies Literàries (GEOLIT) is pleased to announce the call for the IV Inte... more The research group Geografies Literàries (GEOLIT) is pleased to announce the call for the IV International Congress Literary Geographies.

IV Congrés Internacional Geografies Literàries «Mirades socials i educatives des de les ciutats e... more IV Congrés Internacional Geografies Literàries «Mirades socials i educatives des de les ciutats escrites» El Grup d'investigació Geografies Literàries (GEOLIT) té el plaer d'anunciar la convocatòria del IV Congrés Internacional Geografies Literàries. «Mirades socials i educatives des de les ciutats escrites», que se celebrarà, del 26 al 28 d'octubre de 2022, en la Universitat de València.

The research group Geografies Literàries (GEOLIT) is pleased to announce the call for the IV International Congress Literary Geographies. «Social and educational views from written cities», to be held, from 26 to 28 October 2022, at the University of Valencia.

El Grupo de investigación Geografies Literàries (GEOLIT) tiene el placer de anunciar la
convocatoria del IV Congreso Internacional Geografías Literarias. «Miradas sociales y educativas desde las ciudades escritas», que se celebrará, del 26 al 28 de octubre de 2022, en la Universitat de València.

Reduccions Revista De Poesia, 2011

&amp;quot;L’article analitza la presència de noms propis als documents dels anys 50 i 60 ... more &amp;quot;L’article analitza la presència de noms propis als documents dels anys 50 i 60 de l’arxiu Vicent Andrés Estellés. Aquest treball és el resultat de les fases prèvies per a l’edició crítica de les obres del poeta de Burjassot. Es pretén mostrar la riquesa i varietat d’aquestes referències que assenyalen la imatge d’un escriptor amb amplis coneixements literaris i també de tipus enciclopèdic, els quals incorpora i assimila a la seua obra de manera particular. També s’ha volgut destacar la presència constant de certs noms a més de les incorporacions que es produeixen en els anys 60. Així mateix, s’ha observat la barreja de referents cultes i referents populars, pròpia del poeta i alhora periodista. Finalment, un nom serà el més destacat i ocuparà un espai central: Isabel, la seua esposa. Jordi OVIEDO. “Us diré els noms que duien el canelobre encés...”. The proper nouns in the documents of the years 50 and 60 in the Vicent Andrés Estellés archive. The article analyzes the presence of proper nouns in the documents of the years 50 and 60 from Vicent Andrés Estellés archive. This work is the result of the previous phases for the critical edition of the works of the poet from Burjassot. It is intended to show the wealth and variety of these references that point out the image of a writer with an extense literary knowledge and also of encyclopedic type, that he incorporates and assimilates in a particular way. It has also been wanted to highlight the constant presence of certain names besides the incorporation produced in the sixties. Likewise, the mixture of literates and populars references has been observed, typical of the poet and at the same time journalist. Finally, a name will be the more distinguished and will occupy a central space: Isabel, their wife. &amp;quot;

Reduccions Revista De Poesia, 2011

Debats. Revista de cultura, poder i societat, 2018

RESUM L’article revisa la relació entre la poesia de l’escriptor valencià Vicent Andrés Estellés... more RESUM
L’article revisa la relació entre la poesia de l’escriptor valencià Vicent Andrés Estellés i la ciutat de València, com a centre d’una
particular geografia literària. En funció d’un corpus de textos poètics dels anys cinquanta de l’autor seleccionats, s’observa
l’evolució de la presència d’aquesta ciutat en la poètica estellesiana, que mostra diferents matisos i intensitats. Reculls com Llibre
de meravelles, mostren la diversitat en el tractament de l’espai: els carrers i la ciutat s’associen al desig, acomplert o reprimit,
mentre que els espais interiors també es vinculen a la mort i a l’angoixa. Així mateix, d’aquesta relació entre poesia i ciutat, se
n’analitzen les fonts o la xarxa de què es basteix. El periodisme i el cinema, especialment el darrer, esdevenen els principals
sistemes culturals que conformen una poètica pròpia de l’espai urbà.

Paraules clau: València, Llibre de meravelles, poesia de la ciutat, geografia literària, cinema i literatura, poesia catalana.

ABSTRACT. The city of València in Vicent Andrés Estellés poetry
This article reviews the relationship between the poetry of the Valencian writer Vicent Andrés Estellés and the city of Valencia
as a centre of a certain literary geography. Based on a corpus of the author’s poetic texts selected from the 1950s, we can
see the evolution of Valencia’s presence, with its different nuances and intensities, in Estellés’ poetry. Books such as Llibre de
meravelles treat spaces in diverse ways: the streets and the city itself are associated with fulfilled or repressed desire, while
interior spaces are linked to death and anxiety. Likewise, the sources of this relationship between poetry and the city, as well
as the network upon which it is built, are also analysed. Thus, journalism and cinema—especially the latter—become the main
cultural systems that comprise the poetry of urban spaces.

Keywords: Valencia, Llibre de meravelles, urban poetry, literary geography, cinema and literature, Catalan poetry.

eHumanista IVITRA, 2018

Resum: Es revisen alguns dels elements del procés pel qual l’obra poètica de Vicent Andrés Estell... more Resum: Es revisen alguns dels elements del procés pel qual l’obra poètica de Vicent Andrés Estellés esdevé un referent per a la construcció d’una identitat nacional valenciana, de manera especial en un context sociopolític concret. Un compromís primerenc i la inserció en el cànon de la literatura catalana mostren els matisos de l’obra d’un autor ja clàssic de les nostres lletres. Es reflexiona sobre la identitat nacional, la llengua i la literatura.

Abstract: Some of the elements of the process are reviewed by which the poetic work of Vicent Andrés Estellés becomes a reference for the construction of a Valencian national identity, especially in a specific sociopolitical context. An early commitment and the insertion in the canon of Catalan literature show the nuances of the work of an already classic author of our letters. It reflects on national identity, language and literature.

Mirabilia / MedTrans 6 (2017/2) New Approaches in the Research on the Crown of Aragon Nous aspectes en la investigació sobre la Corona d’Aragó Novos aspectos nas investigações sobre a Coroa de Aragão , 2017

Resum: En l'àmbit de les obres corellanes de temàtica religiosa, el treball que ara presentem par... more Resum: En l'àmbit de les obres corellanes de temàtica religiosa, el treball que ara presentem parteix de la peculiaritat d'un dels volums, el Segon, que conformen el conegut com a Cartoixà, la traducció catalana de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia feta pel valencià Joan Roís de Corella cap a finals del segle XV. El Cartoixà és una obra pròpia de maduresa, per tal com recull trets constants en l'obra corellana i aporta els matisos característics d'un autor sòlid i ja clàssic de les nostres lletres. El tractament de la figura de Joan el Baptista en el Segon ens possibilitarà observar quines són aquestes constants i quins elements singularitzen el Cartoixà com a obra parcialment de creació, derivada d'una voluntat catequètica. Aquest personatge evangèlic simbolitza el pas entre l'Antic Testament i el Nou; Corella emprarà els recursos del llenguatge literari per al projecte cristocèntric que representa el Cartoixà.

Abstract: In the field of religious-themed works of Roís de Corella, the work that is now presented is based on the peculiarity of one of the volumes, the second, that form the known as the Cartoixà, the catalan translation of the Vita Christi by Ludolph of Saxony, made by the valencian Joan Roís de Corella at the end of the 15th century. The Cartoixà is a work of own maturity, as constant features in Corella's collection are gathered and characteristic nuances of our words are provided. The treatment of the figure of John the Baptist in the Segon will allow us to observe what are these and what elements distinguish the Cartoixà as part of creation, arising from a catechetical desire. This evangelical character symbolizes the passage between the Old Testament and the New; Corella will employ the resources of the literary language for the christocentric project that represents the Cartoixà.

Aprendizajes plurilingües y literarios. Nuevos enfoques didácticos. Aprenentatges plurilingües i literaris. Nous enfocaments didàctics. Díez, A., Brotons, V., Esacndell, D., Rovira, J., (eds.). Alacant: Publicacions de la Universitat d'Alacant, p. 335-348

Seqüència didàctica portada a terme amb alumnes de Magisteri d’Educació infantil de la UCV. S’ana... more Seqüència didàctica portada a terme amb alumnes de Magisteri d’Educació infantil de la UCV. S’analitza el context i els poemes del llibre Xàtiva, de Vicent Andrés Estellés, mitjançant activitats diverses, una ruta literària i unes produccions escrites i audiovisuals finals (videolit), amb una avaluació que busca la reflexió individual i col·lectiva.

L’article versa sobre les possibilitats de treball de l’escriptura a Batxillerat a partir d’una s... more L’article versa sobre les possibilitats de treball de l’escriptura a Batxillerat a partir d’una seqüència didàctica per a l’elaboració d’un diari de lectura, que és un document produït pels alumnes a partir del que els suggereix la lectura d’una obra literària. Tot revisant les bases pedagògiques de la didàctica actual del català quant al procés d’escriptura i el valor de l’argumentació i de la reflexió en l’àmbit educatiu, es pretén que el llibre es convertisca en un estímul per a la creativitat i possibilite l’escriptura extensiva. Així doncs, l’obra literària deixa de ser un element de lectura superficial i pren un caràcter dialògic. El lector esdevé alhora escriptor i, com a tal, s’enfronta a les dificultats i moments de gaudi que aquest fet implica. | This paper offers a teaching sequence to improve writing at secondary school through a reader diary, that is, a document produced by students from the reading of a suggested literary work. Reviewing the pedagogical basis of the current Catalan teaching regarding the writing process and the value of the argument and thought in education, it is intended that the book becomes a stimulus for creativity and make possible writing extensively. Thus, the literary reading is not considered a superficial activity any more, but takes a dialogic nature. The reader becomes a writer and, as such, faces the difficulties and the moments of enjoyment that this implies.

“‘Oh vella, oh trista Europa’...”, en Jordi Chumillas i Ricard Giramé (eds.). Per vells carrers de poble. Territori, marca, educació i patrimoni, Vic: Servei de Publicacions Institucionals Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, pp. 371-382, Dec 2014

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o tram... more Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o tramesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sigui fotomecànica, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altres, sense el permís previ dels editors.

Un amor, uns carrers Cap a una didàctica de les geografies literàries. Bataller, A. i Gassó, H. (eds.). València: Publicacions de la Universitat de València, pp. 175–183., Mar 2014

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o tran... more Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l' editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d'aquesta obra.

"L'obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil", Salvador, V. i Pérez-Saldanya, M., (eds), pp. 467-481., 2013

s¸·AE * Una versió prèvia d'aquest text ha estat presentada al I Congrés Internacional sobre Crít... more s¸·AE * Una versió prèvia d'aquest text ha estat presentada al I Congrés Internacional sobre Crítica Filològica i Ecdòtica. Textos catalans dels segles xix i xx, que va tenir lloc a la Universitat de Lleida el 4 i 5 d' octubre de 2012, del qual se n'han de publicar les actes.

Reduccions, revista de poesia, nº 98-99. Barcelona: EUMO, 2011

L’article analitza la presència de noms propis als documents dels anys 50 i 60 de l’arxiu Vicent ... more L’article analitza la presència de noms propis als documents dels anys 50 i 60 de l’arxiu Vicent Andrés Estellés. Aquest treball és el resultat de les fases prèvies per a l’edició crítica de les obres del poeta de Burjassot. Es pretén mostrar la riquesa i varietat d’aquestes referències que assenyalen la imatge d’un escriptor amb amplis coneixements literaris i també de tipus enciclopèdic, els quals incorpora i assimila a la seua obra de manera particular. També s’ha volgut destacar la presència constant de certs noms a més de les incorporacions que es produeixen en els anys 60. Així mateix, s’ha observat la barreja de referents cultes i referents populars, pròpia del poeta i alhora periodista. Finalment, un nom serà el més destacat i ocuparà un espai central: Isabel, la seua esposa.

Jordi OVIEDO. “Us diré els noms que duien el canelobre encés...”. The proper nouns in the documents of the years 50 and 60 in the Vicent Andrés Estellés archive.

The article analyzes the presence of proper nouns in the documents of the years 50 and 60 from Vicent Andrés Estellés archive. This work is the result of the previous phases for the critical edition of the works of the poet from Burjassot. It is intended to show the wealth and variety of these references that point out the image of a writer with an extense literary knowledge and also of encyclopedic type, that he incorporates and assimilates in a particular way. It has also been wanted to highlight the constant presence of certain names besides the incorporation produced in the sixties. Likewise, the mixture of literates and populars references has been observed, typical of the poet and at the same time journalist. Finally, a name will be the more distinguished and will occupy a central space: Isabel, their wife.

Cultura, Lenguaje y Representación, May 15, 2022

Lenguaje y Textos

Lenguaje y Textos, 2021

Lenguaje y Textos, 2020

Catalan Review: international journal of Catalan culture, 2017

Reduccions Revista De Poesia, 2011

Debats. Revista de cultura, poder i societat, 2018

Paraules clau: València, Llibre de meravelles, poesia de la ciutat, geografia literària, cinema i literatura, poesia catalana.

Keywords: Valencia, Llibre de meravelles, urban poetry, literary geography, cinema and literature, Catalan poetry.

eHumanista IVITRA, 2018

Un amor, uns carrers Cap a una didàctica de les geografies literàries. Bataller, A. i Gassó, H. (eds.). València: Publicacions de la Universitat de València, pp. 175–183., Mar 2014

"L'obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil", Salvador, V. i Pérez-Saldanya, M., (eds), pp. 467-481., 2013

Reduccions, revista de poesia, nº 98-99. Barcelona: EUMO, 2011

Jordi OVIEDO. “Us diré els noms que duien el canelobre encés...”. The proper nouns in the documents of the years 50 and 60 in the Vicent Andrés Estellés archive.

JORNADA INTERNACIONAL ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA – UNIVERSITAT D’ALACANT/SEU UNIVERSITÀRIA DE LA NUCIA 22 de novembre de 2019, 2019

El pòster que presentem analitza la relació entre diferents llenguatges artístics com són la poes... more El pòster que presentem analitza la relació entre diferents llenguatges artístics com són la poesia i la música sobre la ciutat; l’espai urbà ha suposat un objecte artístic per als creadors, amb el qual han interaccionat amb perspectives i intensitats diverses. En el nostre cas, ens centrem en el vincle existent entre la poesia de Vicent Andrés Estellés i la ciutat de València, una associació que fou clau en la popularització de l’obra del poeta i que, en gran part, és deguda a la musicació de part dels seus poemes a partir de les primeries dels anys setanta. En aquest sentit, destaca la figura d’Ovidi Montllor, qui contribuí a la popularització abans esmentada. Així mateix, l’obra estellesiana ha estat musicada per no pocs intèrprets fins avui en dia. Considerem que la denominada “música en valencià” ha pres una part de la poètica estellesiana de l’espai amb sentits i nivells diversos: des de l’assumpció d’un locus amoenus urbà particular, fins a la utilització de recursos retòrics com l’acumulatio o la consideració del poeta com a referent d’identitat cultural i nacional.

Debats , 2018

RESUM L'article revisa la relació entre la poesia de l'escriptor valencià Vicent Andrés Estellés ... more RESUM L'article revisa la relació entre la poesia de l'escriptor valencià Vicent Andrés Estellés i la ciutat de València, com a centre d'una particular geografia literària. En funció d'un corpus de textos poètics dels anys cinquanta de l'autor seleccionats, s'observa l'evolució de la presència d'aquesta ciutat en la poètica estellesiana, que mostra diferents matisos i intensitats. Reculls com Llibre de meravelles, mostren la diversitat en el tractament de l'espai: els carrers i la ciutat s'associen al desig, acomplert o reprimit, mentre que els espais interiors també es vinculen a la mort i a l'angoixa. Així mateix, d'aquesta relació entre poesia i ciutat, se n'analitzen les fonts o la xarxa de què es basteix. El periodisme i el cinema, especialment el darrer, esdevenen els principals sistemes culturals que conformen una poètica pròpia de l'espai urbà. Paraules clau: València, Llibre de meravelles, poesia de la ciutat, geografia literària, cinema i literatura, poesia catalana. ABSTRACT. The city of València in Vicent Andrés Estellés poetry This article reviews the relationship between the poetry of the Valencian writer Vicent Andrés Estellés and the city of Valencia as a centre of a certain literary geography. Based on a corpus of the author's poetic texts selected from the 1950s, we can see the evolution of Valencia's presence, with its different nuances and intensities, in Estellés' poetry. Books such as Llibre de meravelles treat spaces in diverse ways: the streets and the city itself are associated with fulfilled or repressed desire, while interior spaces are linked to death and anxiety. Likewise, the sources of this relationship between poetry and the city, as well as the network upon which it is built, are also analysed. Thus, journalism and cinema-especially the latter-become the main cultural systems that comprise the poetry of urban spaces.