Josepa Cortés | Universitat de València (original) (raw)
Papers by Josepa Cortés
Recerques: Història, economia i cultura, 2024
The need to greatly expand the number of copies of the same title became evident with the creatio... more The need to greatly expand the number of copies of the same title became evident with the creation of the universities in the 13th century, a demand that was met with a primitive system of multiple copying, the 'pecia'. The spread of the printing press in the 15th century brought about a real revolution in the world of books in general and in the university setting in particular. During the period we call 'incunabula', around a hundred books were published in the city of Valencia, a large proportion of which were intended for teaching and for professionals such as doctors, notaries, jurists and members of the city's high clergy. The article also traces the progressive replacement of the old manuscripts by printed books in private libraries, not only in Valencian presses but especially in books from abroad.
La necessitat de multiplicar el nombre d'exemplars d'un mateix títol es va fer evident amb la creació de les universitats al segle xiii, demanda que es tractà de satisfer amb un sistema primitiu de copiat múltiple, la pecia. La difusió de la impremta al segle xV significà una autèntica revolució al món del llibre en general, i en particular en l'àmbit universitari. Durant el període que denominem «incunable», a la ciutat de València s'editaren al voltant d'un centenar de llibres, en una gran proporció destinats a l'ensenyament i a professionals com metges, notaris, juristes i membres de l'alt clergat de la ciutat. En l'article, a més, es rastreja a les biblioteques privades la substitució progressiva dels antics manuscrits per llibres impresos, no únicament a les premses valencianes sinó especialment de llibres d'origen forà.
Vil·les, alqueries i cases de camp. Poblament dispers, noves poblacions i urbanitzacions a la Ribera del Xúquer., 2021
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o tran... more Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d'aquesta obra.
La Corona d’Aragona e l’Italia. Atti del XX Congresso di Storia della Corona d’Aragona Roma-Napoli, 4-8 ottobre 2017, 2020
Lo scopo di questo testo è esaminare l’immagine della Corona d’Aragona in Italia, dal Medioevo fi... more Lo scopo di questo testo è esaminare l’immagine della Corona
d’Aragona in Italia, dal Medioevo fino ad oggi.
La escritura de la memoria: los registros, 2011
La complexa redacció del document notarial, tant a l’època medieval com moderna, que tenia com a ... more La complexa redacció del document notarial, tant a l’època medieval com moderna, que tenia com a finalitat garantir l’autenticitat de l’instrument notarial i assegurar que recollirà, sense cap dubte, la voluntat de les parts, donà lloc a la descomposició temporal i material de l’escripturació documental i a una gran diversitat de registres i ferramentes auxiliars per a la conservació i ús dels documents, entre ells els baldufaris.
Anàlisi local i història comarcal. La Ribera del Xúquer (ss. XIV-XX), 1990
L’absència generalitzada de documentació relativa a l’actuació processal diària del mostassaf, of... more L’absència generalitzada de documentació relativa a l’actuació processal diària del mostassaf, oficial de l’organització municipal valenciana, s’explica pel caràcter sumari de les seues decisions i la circumscripció a l’àmbit de l’oralitat, prescrita explícitament per la legislació foral. Tanmateix i de forma excepcional, d’un període breu, els anys 1571 a 1578, i en un lloc rural, Sueca, aquest oficial deixà constància escrita de la seua actuació, cosa que ens permet reconstruir l’estructura del procediment judicial seguit pel mostassaf i la tipologia de les causes dirimides, així com de les penes imposades
De noms i de llocs, 2011
Recull i anàlisi de l’onomàstica d’una població valenciana en el període central del segle XVI, a... more Recull i anàlisi de l’onomàstica d’una població valenciana en el període central del segle XVI, a partir d’un llibre de comptabilitat del notari Miquel Avinent. La font arxivística, per a una població estimada en uns 1.500 habitants, relaciona els noms de més de 1.200 individus, dels quals quasi una tercera part són dones. Els noms més habituals són Isabel i Joan, i el cognom amb major nombre d’individus Gil
Història d'Alzira, 2020
L'autoritat del consell municipal d'Alzira es manifestà al llarg de la Baixa Edat Mitjana en una ... more L'autoritat del consell municipal d'Alzira es manifestà al llarg de la Baixa Edat Mitjana en una sèrie d'atributs tant materials com simbòlics: el lloc de reunió, l'arxiu, el segell, l'escut, els tabals i nafils, etc.
Revista d'història medieval, 1991
Llevat de les monografies puntuals sobre alguns monestirs feme-nins o de les obres de caracter ge... more Llevat de les monografies puntuals sobre alguns monestirs feme-nins o de les obres de caracter general que tracten de passada algun aspecte de la vida monastica, sovint des d'una perspectiva eminent-ment economicista,1la historiografia medieval valenciana no ha pres-tal massa ...
Taller d'Història, 2, 1993
L'article examina el procés de formalització de l'associacionisme al llarg del segle XIX i com l'... more L'article examina el procés de formalització de l'associacionisme al llarg del segle XIX i com l'aparició de societats organitzades, amb òrgans rectors i administratius, que porten un minuciós control de les seues activitats i dels seus recursos econòmics, donarà lloc a una nova tipologia d'arxius, al mateix temps que la regulació d'aquestes societats per part de les autoritats implicarà l'aparició de noves sèries documentals en els arxius públics. Uns i altres són avui les fonts privilegiades per a l'estudi del fenomen associatiu.
La llum de les imatges. Lux mundi, 2007
Els Borja són la família valenciana més coneguda universalment. Ho foren ja a la seua època i ho ... more Els Borja són la família valenciana més coneguda universalment. Ho foren ja a la seua època i ho han sigut en els segles següents gràcies a les llegendes contemporànies i per l’atenció posterior d’historiadors i erudits, novel·listes, dramaturgs, poetes, músics, pintors i cineastes, que els han mantingut sempre en un primer pla d’interès.
Quinze dones valencianes, 2020
Biografia d'Empar Navarro Giner, mestra valenciana, política i activista cultural durant la segon... more Biografia d'Empar Navarro Giner, mestra valenciana, política i activista cultural durant la segona república, represaliada en finalitzar la guerra del 1936-1939.
De Scriptura et Scriptis: consumir, 2021
The consumption of books, at least until the irruption of the printing press, moves in two very d... more The consumption of books, at least until the irruption of the printing press, moves in two very different spheres, and almost opposite. On the one hand, the book as a luxury object and a status symbol, at the service of which they were a whole plethora of trades involved in its preparation, in a more or less direct, and that included both craftsmen and artists, a set which included professions as diverse as parchment makers, stationers, scribes, ink makers, weavers, illuminators, painters, bookbinders, silversmiths, carpenters, locksmiths, merchants, brokers, and a very long etcetera, and whose main clients were royalty, the Church, the public institutions, the nobility and the bourgeoisie. On the other hand, the demand of the popular establishments of devotional books, of texts of character scientific-practical, and even creative literature, especially in Catalan, at affordable prices and therefore more modestly finished, was satisfied above all in a second-hand market that offered copies at a good price for being made outside the "industry" bookstore, on cheaper materials, such as paper, or because of its deficient state of conservation. Both constituted a prosperous economic activity within the cities.
Dones i literatura entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, 2012
L'article tracta, a través de fonts arxivístiques, de textos literaris i de la iconografia mediev... more L'article tracta, a través de fonts arxivístiques, de textos literaris i de la iconografia medieval i renaixentista, d'aproximar-nos als llibres que llegien les dones valencianes dels segles XV i XVI i, també, a través dels processos inquisitorials, de les pràctiques de lectura.
Batlia, 1988
Història del llinatge Boïl de la Scala, des del segle XIV, quan es converteixen en senyors de Man... more Història del llinatge Boïl de la Scala, des del segle XIV, quan es converteixen en senyors de Manises, fins el segle XVIII, quan desapareix el llinatge per manca de descendencia masculina.
Revista Borja - Revista de L'institut Internacional d'Estudis Borgians., 2016
La imatge dels Borja com a paradigma de l'abús del poder, de l'ambició desmesurada, de l'avidesa ... more La imatge dels Borja com a paradigma de l'abús del poder, de l'ambició desmesurada, de l'avidesa pels diners, de la luxúria i de la corrupció moral, que arranca des de la seua més estricta contemporaneïtat, travessa més de cinc-cents anys afaiçonada pel gran volum de literatura que ha generat el llinatge, és recollida pel cinematògraf a finals del segle XIX. Aquest nou mitjà d'expressió, que ha aportat més de 80 produccions fílmiques, ha contribuït a magnificar la dimensió universal dels Borja i ha fixat una determinada visió en l'imaginari global.
The image of the Borgias as a paradigm of abuse of power, untampered ambition, greed for money, lust and moral corruption, which starts from its strictest contemporaneity, crosses over five hundred years, shaped by the large volume of literature that the linage has generated, and is collected by the cinematographer at the end of the 19th century. This new mean of expression, which has brought more than 80 film productions, has helped to magnify the universal dimension of the Borgias and has set a particular vision in the global imagination.
Entre tierra y fe. Los musulmanes en el reino cristiano de Valencia (1238-1609), 2009
La introducció del paper en la confecció dels llibres i dels registres arxivístics constituí una ... more La introducció del paper en la confecció dels llibres i dels registres arxivístics constituí una autèntica revolució ja que possibilità el seu ús de forma massiva en les oficines de les institucions públiques i privades i “popularitzà” el llibre de lectura i estudi. L’enquadernació d’estil mudèjar, hegemònica durant el període baix medieval, constituirà un dels estils més original de la història de l’enquadernació hispànica i perdurarà fins el segle XVI.
Llibre Blanc dels Arxius Valencians. D'on partim i cap on anem., 2018
La configuració dels sistemes arxivístics a l’Espanya de les autonomies ha estat un procés lent, ... more La configuració dels sistemes arxivístics a l’Espanya de les autonomies ha estat un procés lent, desigual i encara inacabat. En aquest text s'examina l’evolució històrica que va donar lloc a la creació d'aquests sistemes i, especialment, la formació del sistema arxivístic valencià actual, com un conjunt d'arxius, òrgans de gestió i assessors, així com les competències i els serveis que s'hi ofereixen.
L’Avenç. Revista d’història i cultura, 1997
Recerques: Història, economia i cultura, 2024
The need to greatly expand the number of copies of the same title became evident with the creatio... more The need to greatly expand the number of copies of the same title became evident with the creation of the universities in the 13th century, a demand that was met with a primitive system of multiple copying, the 'pecia'. The spread of the printing press in the 15th century brought about a real revolution in the world of books in general and in the university setting in particular. During the period we call 'incunabula', around a hundred books were published in the city of Valencia, a large proportion of which were intended for teaching and for professionals such as doctors, notaries, jurists and members of the city's high clergy. The article also traces the progressive replacement of the old manuscripts by printed books in private libraries, not only in Valencian presses but especially in books from abroad.
La necessitat de multiplicar el nombre d'exemplars d'un mateix títol es va fer evident amb la creació de les universitats al segle xiii, demanda que es tractà de satisfer amb un sistema primitiu de copiat múltiple, la pecia. La difusió de la impremta al segle xV significà una autèntica revolució al món del llibre en general, i en particular en l'àmbit universitari. Durant el període que denominem «incunable», a la ciutat de València s'editaren al voltant d'un centenar de llibres, en una gran proporció destinats a l'ensenyament i a professionals com metges, notaris, juristes i membres de l'alt clergat de la ciutat. En l'article, a més, es rastreja a les biblioteques privades la substitució progressiva dels antics manuscrits per llibres impresos, no únicament a les premses valencianes sinó especialment de llibres d'origen forà.
Vil·les, alqueries i cases de camp. Poblament dispers, noves poblacions i urbanitzacions a la Ribera del Xúquer., 2021
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o tran... more Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d'aquesta obra.
La Corona d’Aragona e l’Italia. Atti del XX Congresso di Storia della Corona d’Aragona Roma-Napoli, 4-8 ottobre 2017, 2020
Lo scopo di questo testo è esaminare l’immagine della Corona d’Aragona in Italia, dal Medioevo fi... more Lo scopo di questo testo è esaminare l’immagine della Corona
d’Aragona in Italia, dal Medioevo fino ad oggi.
La escritura de la memoria: los registros, 2011
La complexa redacció del document notarial, tant a l’època medieval com moderna, que tenia com a ... more La complexa redacció del document notarial, tant a l’època medieval com moderna, que tenia com a finalitat garantir l’autenticitat de l’instrument notarial i assegurar que recollirà, sense cap dubte, la voluntat de les parts, donà lloc a la descomposició temporal i material de l’escripturació documental i a una gran diversitat de registres i ferramentes auxiliars per a la conservació i ús dels documents, entre ells els baldufaris.
Anàlisi local i història comarcal. La Ribera del Xúquer (ss. XIV-XX), 1990
L’absència generalitzada de documentació relativa a l’actuació processal diària del mostassaf, of... more L’absència generalitzada de documentació relativa a l’actuació processal diària del mostassaf, oficial de l’organització municipal valenciana, s’explica pel caràcter sumari de les seues decisions i la circumscripció a l’àmbit de l’oralitat, prescrita explícitament per la legislació foral. Tanmateix i de forma excepcional, d’un període breu, els anys 1571 a 1578, i en un lloc rural, Sueca, aquest oficial deixà constància escrita de la seua actuació, cosa que ens permet reconstruir l’estructura del procediment judicial seguit pel mostassaf i la tipologia de les causes dirimides, així com de les penes imposades
De noms i de llocs, 2011
Recull i anàlisi de l’onomàstica d’una població valenciana en el període central del segle XVI, a... more Recull i anàlisi de l’onomàstica d’una població valenciana en el període central del segle XVI, a partir d’un llibre de comptabilitat del notari Miquel Avinent. La font arxivística, per a una població estimada en uns 1.500 habitants, relaciona els noms de més de 1.200 individus, dels quals quasi una tercera part són dones. Els noms més habituals són Isabel i Joan, i el cognom amb major nombre d’individus Gil
Història d'Alzira, 2020
L'autoritat del consell municipal d'Alzira es manifestà al llarg de la Baixa Edat Mitjana en una ... more L'autoritat del consell municipal d'Alzira es manifestà al llarg de la Baixa Edat Mitjana en una sèrie d'atributs tant materials com simbòlics: el lloc de reunió, l'arxiu, el segell, l'escut, els tabals i nafils, etc.
Revista d'història medieval, 1991
Llevat de les monografies puntuals sobre alguns monestirs feme-nins o de les obres de caracter ge... more Llevat de les monografies puntuals sobre alguns monestirs feme-nins o de les obres de caracter general que tracten de passada algun aspecte de la vida monastica, sovint des d'una perspectiva eminent-ment economicista,1la historiografia medieval valenciana no ha pres-tal massa ...
Taller d'Història, 2, 1993
L'article examina el procés de formalització de l'associacionisme al llarg del segle XIX i com l'... more L'article examina el procés de formalització de l'associacionisme al llarg del segle XIX i com l'aparició de societats organitzades, amb òrgans rectors i administratius, que porten un minuciós control de les seues activitats i dels seus recursos econòmics, donarà lloc a una nova tipologia d'arxius, al mateix temps que la regulació d'aquestes societats per part de les autoritats implicarà l'aparició de noves sèries documentals en els arxius públics. Uns i altres són avui les fonts privilegiades per a l'estudi del fenomen associatiu.
La llum de les imatges. Lux mundi, 2007
Els Borja són la família valenciana més coneguda universalment. Ho foren ja a la seua època i ho ... more Els Borja són la família valenciana més coneguda universalment. Ho foren ja a la seua època i ho han sigut en els segles següents gràcies a les llegendes contemporànies i per l’atenció posterior d’historiadors i erudits, novel·listes, dramaturgs, poetes, músics, pintors i cineastes, que els han mantingut sempre en un primer pla d’interès.
Quinze dones valencianes, 2020
Biografia d'Empar Navarro Giner, mestra valenciana, política i activista cultural durant la segon... more Biografia d'Empar Navarro Giner, mestra valenciana, política i activista cultural durant la segona república, represaliada en finalitzar la guerra del 1936-1939.
De Scriptura et Scriptis: consumir, 2021
The consumption of books, at least until the irruption of the printing press, moves in two very d... more The consumption of books, at least until the irruption of the printing press, moves in two very different spheres, and almost opposite. On the one hand, the book as a luxury object and a status symbol, at the service of which they were a whole plethora of trades involved in its preparation, in a more or less direct, and that included both craftsmen and artists, a set which included professions as diverse as parchment makers, stationers, scribes, ink makers, weavers, illuminators, painters, bookbinders, silversmiths, carpenters, locksmiths, merchants, brokers, and a very long etcetera, and whose main clients were royalty, the Church, the public institutions, the nobility and the bourgeoisie. On the other hand, the demand of the popular establishments of devotional books, of texts of character scientific-practical, and even creative literature, especially in Catalan, at affordable prices and therefore more modestly finished, was satisfied above all in a second-hand market that offered copies at a good price for being made outside the "industry" bookstore, on cheaper materials, such as paper, or because of its deficient state of conservation. Both constituted a prosperous economic activity within the cities.
Dones i literatura entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, 2012
L'article tracta, a través de fonts arxivístiques, de textos literaris i de la iconografia mediev... more L'article tracta, a través de fonts arxivístiques, de textos literaris i de la iconografia medieval i renaixentista, d'aproximar-nos als llibres que llegien les dones valencianes dels segles XV i XVI i, també, a través dels processos inquisitorials, de les pràctiques de lectura.
Batlia, 1988
Història del llinatge Boïl de la Scala, des del segle XIV, quan es converteixen en senyors de Man... more Història del llinatge Boïl de la Scala, des del segle XIV, quan es converteixen en senyors de Manises, fins el segle XVIII, quan desapareix el llinatge per manca de descendencia masculina.
Revista Borja - Revista de L'institut Internacional d'Estudis Borgians., 2016
La imatge dels Borja com a paradigma de l'abús del poder, de l'ambició desmesurada, de l'avidesa ... more La imatge dels Borja com a paradigma de l'abús del poder, de l'ambició desmesurada, de l'avidesa pels diners, de la luxúria i de la corrupció moral, que arranca des de la seua més estricta contemporaneïtat, travessa més de cinc-cents anys afaiçonada pel gran volum de literatura que ha generat el llinatge, és recollida pel cinematògraf a finals del segle XIX. Aquest nou mitjà d'expressió, que ha aportat més de 80 produccions fílmiques, ha contribuït a magnificar la dimensió universal dels Borja i ha fixat una determinada visió en l'imaginari global.
The image of the Borgias as a paradigm of abuse of power, untampered ambition, greed for money, lust and moral corruption, which starts from its strictest contemporaneity, crosses over five hundred years, shaped by the large volume of literature that the linage has generated, and is collected by the cinematographer at the end of the 19th century. This new mean of expression, which has brought more than 80 film productions, has helped to magnify the universal dimension of the Borgias and has set a particular vision in the global imagination.
Entre tierra y fe. Los musulmanes en el reino cristiano de Valencia (1238-1609), 2009
La introducció del paper en la confecció dels llibres i dels registres arxivístics constituí una ... more La introducció del paper en la confecció dels llibres i dels registres arxivístics constituí una autèntica revolució ja que possibilità el seu ús de forma massiva en les oficines de les institucions públiques i privades i “popularitzà” el llibre de lectura i estudi. L’enquadernació d’estil mudèjar, hegemònica durant el període baix medieval, constituirà un dels estils més original de la història de l’enquadernació hispànica i perdurarà fins el segle XVI.
Llibre Blanc dels Arxius Valencians. D'on partim i cap on anem., 2018
La configuració dels sistemes arxivístics a l’Espanya de les autonomies ha estat un procés lent, ... more La configuració dels sistemes arxivístics a l’Espanya de les autonomies ha estat un procés lent, desigual i encara inacabat. En aquest text s'examina l’evolució històrica que va donar lloc a la creació d'aquests sistemes i, especialment, la formació del sistema arxivístic valencià actual, com un conjunt d'arxius, òrgans de gestió i assessors, així com les competències i els serveis que s'hi ofereixen.
L’Avenç. Revista d’història i cultura, 1997
A la Ribera del Xúquer, 1991
El Formulari de juristes és un recull de fòrmules judicials destinat a la confecció dels document... more El Formulari de juristes és un recull de fòrmules judicials destinat a la confecció dels documents que havien de presentar-se davant la cort del Justícia (civil o criminal) o de la Reial Audiència de València. Més que una obra pròpiament jurídica, un formulari és un conjunt heterogeni de models d'actes jurídics, més o menys sistematitzat pel seu autor, que servia de manual per a l'ús dels pràctics del dret: jutjes, advocats, notaris, escrivans etc.
GV, 2000
Repertori dels instruments de descripció –guies, inventaris, catàlegs- de que disposen els arxius... more Repertori dels instruments de descripció –guies, inventaris, catàlegs- de que disposen els arxius valencians, tant publicats com inèdits. El recull bibliogràfic està dividits en tres grans grups : obres generals (guies i cens generals d’arxius valencians, d’una o varies comarques, o d’una determinada tipologia d’arxiu o guies temàtiques); fons valencians en arxius forans; i arxius locals, on s’indica, poble a poble, ordenats alfabèticament dins la comarca a la que pertanyen, tots els instruments de descripció arxivística amb que compten els arxius de la població.
Universitat de València, 1986
El 1974, quan vaig editar la meua Bibliografía del notariado en España, siglo XX 1 , fent-me ress... more El 1974, quan vaig editar la meua Bibliografía del notariado en España, siglo XX 1 , fent-me resso d'una «desiderata» del professor Ángel Canellas, exposada en les «Primeras Jornadas de Metodología aplicadas a la Historia», celebrades a Santiago de Compostela 2 , assenyalava que la bibliografía sobre el notariat valencia era ben escassa. Aixo es devia al fet que ací, al País Valencia, el notariat era ja una conseqüencia del nou dret roma, difos per l'escola bolonyesa. Ací no s'esdevingué coma Catalunya, on conviviren un determinat temps el dret tradicional, visigotic, i el nou, roma, cosa que s'adverteix en una dualitat de funcions del document. Tampoc no hi hagué el pas d'escriva-laico eclesiastic-a notari; ací, el notariat, amb Jaume I, ja entra amb unes característiques ben definides i és ací on, per primera vegada, el notari es coHegia. Aquest notariat valencia del segle XUI i principis del XIV-del qual es conserven uns pocs protocols-ha estat estudiat per A. Mengual, el qual relaciona el seu naixement amb el Dret foral; per A. Palanca, que fa una succinta historia del coHegi notarial capitalí des deis seus orígens; per Simó Santonja, que n'aporta unes notes d'historia amb un cert tint sentimental; i, sobretot, per Baltasar Rull, el qual, en els estudis dedicats al centenari de la Llei del Notariat, ens dona una panoramica molt correcta de la historia de la institució al llarg de l' Edat Mitjana. Josepa Cortes, en l' Estudi preliminar d'aquest llibre, ens dóna també una 1 Estudios históricos y documentos de los archivos de Protocolos, IV (1974), pp. 193-237. 2 A. CANELLAS: «La investigación diplomática sobre cancillerías y oficinas notariales».
Universitat de València, 2023
Les primeres corts convocades per Alfons el Magnànim l’abril de 1417 tenien dos propòsits fonamen... more Les primeres corts convocades per Alfons el Magnànim l’abril de 1417 tenien dos propòsits fonamentals: jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder per part dels oficials reials o dels mateixos monarques, així com la promulgació de nous furs.
Malgrat la pèrdua d’alguns documents i la dispersió de molts dels registres que en guarden memòria, aquestes corts estan molt ben documentades, i als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publica el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts.
En aquestes Corts es produí un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei. La Diputació, nascuda amb una finalitat financera i fiscal, assolí així un paper fonamental en la representació i participació política del regne, i seria més coneguda en el futur com la Generalitat.