Raimon Ribera Añó | Universitat de València (original) (raw)
Uploads
Papers by Raimon Ribera Añó
Ítaca. Revista de filologia, 2024
L’obra d’Estellés és un gran encontre entre el poble i la literatura. En aquest treball ens hem f... more L’obra d’Estellés és un gran encontre entre el poble i la literatura. En aquest treball ens hem fixat com a objectiu presentar una lectura de l’obra del poeta de Burjassot des d’un punt de vista polític i filosòfic que mostre detalladament la relació entre aquests dos elements. Per fer-ho s’ha recorregut als conceptes de «literatura menor» i «poble a-venir» o «poble que falta» dels filòsofs Gilles Deleuze i Félix Guattari com a ferramentes d’anàlisi textual, tractant d’identificar alguns aspectes de l’obra del poeta de Burjassot que són clau en els plantejaments polítics dels dos filòsofs. Així es volen extreure i avaluar les potencialitats polítiques de la seua obra, en particular del Mural del País Valencià, i també pensar quins elements dels allí presents podrien servir per tal d’articular un projecte polític allunyat dels interessos de les elits polítiques i al servei de les classes populars del país. Es mostra la relació que l’obra d’Estellés guarda amb els tres aspectes clau amb què Deleuze i Guattari caracteritzen la literatura menor: 1) el seu coeficient de desterritorialització, 2) la imbricació d’allò individual amb allò col·lectiu i 3) l’aparició del que anomenen «agençaments col·lectius d’enunciació». Finalment, s’avaluen les seues conseqüències polítiques i el paper que pot tindre l’obra del poeta de Burjassot en relació amb l’articulació del poble.
Eu-topías, 2019
El ensayo de Deleuze y Guattari Kafka. Pour une littérature mineure (1975) es un texto clave para... more El ensayo de Deleuze y Guattari Kafka. Pour une littérature mineure (1975) es un texto clave para comprender las principales transformaciones conceptuales que se dan en el pensamiento de Deleuze y Guattari entre L’Anti-Œdipus (1972) y Mille Plateaux (1980). En este artículo tratamos de rastrear algunas de estas mutaciones que nos servirán para exponer los rasgos característicos que configuran las Sociedades de Control. Partiremos del análisis de las obras de Kafka que nos ofrecen los autores para encontrar en ellas los primeros lineamientos de este tipo de sociedades y pondremos el foco de atención en la relación que en ellas existe entre el deseo, la subjetividad y la política.
Talks by Raimon Ribera Añó
El problema de la subjetividad y el de la literatura van estrechamente ligados en la obra de Dele... more El problema de la subjetividad y el de la literatura van estrechamente ligados en la obra de Deleuze y Guattari, así como el de la subjetividad y la política. En este ensayo tratamos de mostrar algunos de los aspectos básicos del estudio que realizan Deleuze y Guattari de la literatura de Kafka, tratando de dar cuenta de 1) la relación de las minorías con la escritura, 2) la relación de esta escritura con una concepción nómada y 3) una relación muy particular con los animales que llamarán devenir-animal.
Deleuze i Guattari desenvolupen en l’assaig conjunt sobre Kafka (Kafka. Pour une littérature mine... more Deleuze i Guattari desenvolupen en l’assaig conjunt sobre Kafka (Kafka. Pour une littérature mineure) el concepte de literatura menor i de quina manera aquesta és capaç menyscabar els fonaments d’una cultura i servir com una eina revolucionaria.
Les condicions polítiques sota les quals es produeix aquest model de literatura menor, les dels txecs de Praga als anys 20, permeten establir una sèrie de paral·lelismes culturals i polítics amb la literatura catalana al llarg del segle XX que ens permet estudiar sota aquest prisma l’obra d’alguns autors com Estellés, que s’ajustaria en bona mesura al concepte d’«agençament d’enunciació col·lectiva», en tant que el subjecte de l’enunciació es desplaça en moltes ocasions des de l’autor a un subjecte que esdevé sempre ja una multitud o un poble sencer, segons desenvoluparan a Mille Plateaux. D’altra banda, donades les condicions d’opressió i marginalitat en les que es viu en els contextos de les literatures menors, és difícil desenvolupar grans discursos individuals, de manera que les problemàtiques individuals sempre s’imbriquen amb el camp social i polític.
Ara bé, les literatures menors no ho són perquè estan produïdes en llengües minoritàries sinó per les condicions revolucionaries que es donen en aquestes cultures, són menors en tant que són les literatures que produeixen les minories dintre d’altres cultures majors.
Llavors, amb això, el cas d’Estellés se’ns presenta útil per pensar de quina manera és possible esbossar un projecte literari que al seu temps permeta per plantejar un programa polític.
Guattari concep el cinema com una màquina de guerra que pot estar al servei de les minories en la... more Guattari concep el cinema com una màquina de guerra que pot estar al servei de les minories en la mesura que les articule i possibilite l’aparició d’agençaments col·lectius d’enunciació des dels quals donar-se subjectivitat i esdevenir subjecte polític, no tant amb la finalitat de produir «imatges» del que ha de ser, sinó amb la de produir noves sèries divergents, noves línies de fuita que enllacen amb el defora i l’articulen produint nous «territoris existencials».
El seu programa cinematogràfic de les minories està en plena consonància amb el programa polític de les revolucions «transversals», com exposarà a Les trois écologies, ja que la possibilitat de teixir noves subjectivitats revolucionàries passa per l’articulació transversal de distintes minories (aturats, treballadors precaris, dones, col·lectius LGTBIQ, etc…), capaces de formar el que abans anomenàvem màquina de guerra, un agençament col·lectiu d’enunciació que done bastant consistència per esdevenir subjecte polític, però que al mateix temps conserve a la seua sina la diferència constituent de la multitud.
És tracta de repensar el cinema en clau d’una nova economia libidinal. Les minories, en tant que simulacre, estan caracteritzades per tindre «límits mòbils», o el que és el mateix, la seua imatge és producte de l’esdevenir de series divergents, i és funció del cinema menor dotar aquests simulacres d’un estatut polític de suficiència i de necessitat, d’aconseguir agençaments col·lectius d’enunciació que siguen transversals i deixen fluir el desig en direccions diverses, evitant ser integrats en règims d’enunciació reaccionaris, aferrats a la identitat i que capturen les màquines de guerra, en pro de règims d’enunciació «transversals» i «col·lectius».
El cinema com una ferramenta que pot estar al servei de la revolució, i que no obstant està al servei del poder en la seua tasca de transmissió de models de subjectivitat, és necessari fer-li línies de fuita, per això, mentre el cinema estiga al servei del capital no serà possible una revolució capaç de donar-nos nous espais existencials en els quals poder viure.
Foucault propone una concepción del poder mediante la que se enfrenta al historicismo de Hegel y ... more Foucault propone una concepción del poder mediante la que se enfrenta al historicismo de Hegel y a la antropología spinozista. Lo que se intenta aquí, de la mano de Deleuze, es mostrar de qué manera hace Foucault frente a este problema y cómo éste logra dar cuenta de las transformaciones históricas sin recurrir a conceptos idealistas.
Ítaca. Revista de filologia, 2024
L’obra d’Estellés és un gran encontre entre el poble i la literatura. En aquest treball ens hem f... more L’obra d’Estellés és un gran encontre entre el poble i la literatura. En aquest treball ens hem fixat com a objectiu presentar una lectura de l’obra del poeta de Burjassot des d’un punt de vista polític i filosòfic que mostre detalladament la relació entre aquests dos elements. Per fer-ho s’ha recorregut als conceptes de «literatura menor» i «poble a-venir» o «poble que falta» dels filòsofs Gilles Deleuze i Félix Guattari com a ferramentes d’anàlisi textual, tractant d’identificar alguns aspectes de l’obra del poeta de Burjassot que són clau en els plantejaments polítics dels dos filòsofs. Així es volen extreure i avaluar les potencialitats polítiques de la seua obra, en particular del Mural del País Valencià, i també pensar quins elements dels allí presents podrien servir per tal d’articular un projecte polític allunyat dels interessos de les elits polítiques i al servei de les classes populars del país. Es mostra la relació que l’obra d’Estellés guarda amb els tres aspectes clau amb què Deleuze i Guattari caracteritzen la literatura menor: 1) el seu coeficient de desterritorialització, 2) la imbricació d’allò individual amb allò col·lectiu i 3) l’aparició del que anomenen «agençaments col·lectius d’enunciació». Finalment, s’avaluen les seues conseqüències polítiques i el paper que pot tindre l’obra del poeta de Burjassot en relació amb l’articulació del poble.
Eu-topías, 2019
El ensayo de Deleuze y Guattari Kafka. Pour une littérature mineure (1975) es un texto clave para... more El ensayo de Deleuze y Guattari Kafka. Pour une littérature mineure (1975) es un texto clave para comprender las principales transformaciones conceptuales que se dan en el pensamiento de Deleuze y Guattari entre L’Anti-Œdipus (1972) y Mille Plateaux (1980). En este artículo tratamos de rastrear algunas de estas mutaciones que nos servirán para exponer los rasgos característicos que configuran las Sociedades de Control. Partiremos del análisis de las obras de Kafka que nos ofrecen los autores para encontrar en ellas los primeros lineamientos de este tipo de sociedades y pondremos el foco de atención en la relación que en ellas existe entre el deseo, la subjetividad y la política.
El problema de la subjetividad y el de la literatura van estrechamente ligados en la obra de Dele... more El problema de la subjetividad y el de la literatura van estrechamente ligados en la obra de Deleuze y Guattari, así como el de la subjetividad y la política. En este ensayo tratamos de mostrar algunos de los aspectos básicos del estudio que realizan Deleuze y Guattari de la literatura de Kafka, tratando de dar cuenta de 1) la relación de las minorías con la escritura, 2) la relación de esta escritura con una concepción nómada y 3) una relación muy particular con los animales que llamarán devenir-animal.
Deleuze i Guattari desenvolupen en l’assaig conjunt sobre Kafka (Kafka. Pour une littérature mine... more Deleuze i Guattari desenvolupen en l’assaig conjunt sobre Kafka (Kafka. Pour une littérature mineure) el concepte de literatura menor i de quina manera aquesta és capaç menyscabar els fonaments d’una cultura i servir com una eina revolucionaria.
Les condicions polítiques sota les quals es produeix aquest model de literatura menor, les dels txecs de Praga als anys 20, permeten establir una sèrie de paral·lelismes culturals i polítics amb la literatura catalana al llarg del segle XX que ens permet estudiar sota aquest prisma l’obra d’alguns autors com Estellés, que s’ajustaria en bona mesura al concepte d’«agençament d’enunciació col·lectiva», en tant que el subjecte de l’enunciació es desplaça en moltes ocasions des de l’autor a un subjecte que esdevé sempre ja una multitud o un poble sencer, segons desenvoluparan a Mille Plateaux. D’altra banda, donades les condicions d’opressió i marginalitat en les que es viu en els contextos de les literatures menors, és difícil desenvolupar grans discursos individuals, de manera que les problemàtiques individuals sempre s’imbriquen amb el camp social i polític.
Ara bé, les literatures menors no ho són perquè estan produïdes en llengües minoritàries sinó per les condicions revolucionaries que es donen en aquestes cultures, són menors en tant que són les literatures que produeixen les minories dintre d’altres cultures majors.
Llavors, amb això, el cas d’Estellés se’ns presenta útil per pensar de quina manera és possible esbossar un projecte literari que al seu temps permeta per plantejar un programa polític.
Guattari concep el cinema com una màquina de guerra que pot estar al servei de les minories en la... more Guattari concep el cinema com una màquina de guerra que pot estar al servei de les minories en la mesura que les articule i possibilite l’aparició d’agençaments col·lectius d’enunciació des dels quals donar-se subjectivitat i esdevenir subjecte polític, no tant amb la finalitat de produir «imatges» del que ha de ser, sinó amb la de produir noves sèries divergents, noves línies de fuita que enllacen amb el defora i l’articulen produint nous «territoris existencials».
El seu programa cinematogràfic de les minories està en plena consonància amb el programa polític de les revolucions «transversals», com exposarà a Les trois écologies, ja que la possibilitat de teixir noves subjectivitats revolucionàries passa per l’articulació transversal de distintes minories (aturats, treballadors precaris, dones, col·lectius LGTBIQ, etc…), capaces de formar el que abans anomenàvem màquina de guerra, un agençament col·lectiu d’enunciació que done bastant consistència per esdevenir subjecte polític, però que al mateix temps conserve a la seua sina la diferència constituent de la multitud.
És tracta de repensar el cinema en clau d’una nova economia libidinal. Les minories, en tant que simulacre, estan caracteritzades per tindre «límits mòbils», o el que és el mateix, la seua imatge és producte de l’esdevenir de series divergents, i és funció del cinema menor dotar aquests simulacres d’un estatut polític de suficiència i de necessitat, d’aconseguir agençaments col·lectius d’enunciació que siguen transversals i deixen fluir el desig en direccions diverses, evitant ser integrats en règims d’enunciació reaccionaris, aferrats a la identitat i que capturen les màquines de guerra, en pro de règims d’enunciació «transversals» i «col·lectius».
El cinema com una ferramenta que pot estar al servei de la revolució, i que no obstant està al servei del poder en la seua tasca de transmissió de models de subjectivitat, és necessari fer-li línies de fuita, per això, mentre el cinema estiga al servei del capital no serà possible una revolució capaç de donar-nos nous espais existencials en els quals poder viure.
Foucault propone una concepción del poder mediante la que se enfrenta al historicismo de Hegel y ... more Foucault propone una concepción del poder mediante la que se enfrenta al historicismo de Hegel y a la antropología spinozista. Lo que se intenta aquí, de la mano de Deleuze, es mostrar de qué manera hace Foucault frente a este problema y cómo éste logra dar cuenta de las transformaciones históricas sin recurrir a conceptos idealistas.