Raquel Casesnoves Ferrer | Universitat de València (original) (raw)

Papers by Raquel Casesnoves Ferrer

International Journal of Bilingualism, 2018

Aims and objectives: The main aim of this study is to find out which social and ideological facto... more Aims and objectives: The main aim of this study is to find out which social and ideological factors determine the maintenance of Catalan language in public contexts, and particularly the relative weight each factor contributes to the choice. The question is which of the socio-demographic and ideological factors determines to a greater extent the use of Catalan.
Methodology: Participants completed a survey, which consisted of a sociolinguistic questionnaire and an attitudinal test based on the matched-guise technique. Sociolinguistic inferences concerning the relationship between different factors and language use were made using statistical methods. Data: Six hundred university students from the cities of Valencia, Palma and Barcelona answered the same survey. University students are a very interesting research group, since they are going to become part of the most influential social groups.
Findings: Results from the analysis support the importance of social networks in understanding language maintenance, apart from making some differences between the territories clearer: this relative importance of social networks is very high in Valencia and Palma, but not in Barcelona. Originality: This study shows the first comparison between the influence of different kinds of factors in the use of the Catalan language, as well as the comparison between the behaviour of the three major Catalan-speaking cities. Furthermore, the focus on the factors related to university students’ language use is not a much-visited field.
Significance and implications: The use of Catalan seems to be naturalized in Barcelona, whereas in Palma and Valencia the use of this language is more ideologized – and minor. The coincidence in the same territory, Catalonia, of the major language use in all situations and the more incisive and inclusive language policy should point out the direction that campaigns to promote Catalan in the other two regions should take.

Llengua, Societat i Comunicació, 2017

Resum: En aquest article presentem les enquestes sobre el coneixement i l'ús del valencià del con... more Resum: En aquest article presentem les enquestes sobre el coneixement i l'ús del valencià del conjunt de la població valenciana promogudes per la Generalitat Valenciana. Deixant de banda qüestions metodològiques i anàlisis estadístiques, ens centrem en les etapes del desenvolupament de la demolingüística al País Valencià basant-nos en la presència o absència d'enquestes, en l'evolució de l'ús del valencià i en els canvis de govern. La implicació directa del màxim representant de la Direcció General de Política Lingüística en la presentació i difusió dels resultats de l'última enquesta és un acte simbòlic que obre una nova etapa en la demolingüística. Esperem que la pròxima enquesta es faça ressò d'aquest canvi i ens proporcione, per primera vegada en 30 anys, informació sobre el capteniment de la població valenciana en l'àmbit familiar. La demolingüística en el País Valenciano Resumen: En este artículo presentamos las encuestas sobre el conocimiento y el uso del valenciano de la población valenciana promovidas por la Generalitat Valenciana. Nos centramos en las etapas en la que se desarrolla la demolingüística en el País Valenciano basándonos en la presencia o ausencia de encuestas, en la evolución del uso del valenciano y en los cambios de gobierno. Dejamos de lado, pues, las cuestiones metodológicas y los análisis estadísticos. La implicación directa del máximo representante de la Dirección General de Política Lingüística en la presentación y difusión de los resultados de la última encuesta es un acto simbólico que abre una nueva etapa en la demolingüística. Esperamos que la próxima encuesta se haga eco de este cambio y nos proporcione, por primera vez en 30 años, información sobre el comportamiento de la población valenciana en el ámbito familiar. Abstract: This article presents the surveys on the knowledge and use of Valencian language of the entire Valencian population promoted by the Valencian Government. Leaving aside methodological issues and statistical analysis, the study focuses on the stages of development of demolinguistics in the Valencian Country based on the presence or absence of surveys, the evolution of the use of Valencian, and government changes. The direct involvement of the highest representative of the General Office of Language Policy in the presentation and dissemination of the results of the latest survey is a symbolic act that starts a new stage in demolinguistics. We expect that the next survey will report this change and provide information, for the first time in 30 years, about the behavior of Valencian population in the family domain.

Treballs de Sociolingüística Catalana, 2017

This article analyses differences in the intergenerational use of the Catalan language as reporte... more This article analyses differences in the intergenerational use of the Catalan language as reported by college students from Barcelona, Valencia and Palma. Their replies to a sociolinguistic questionnaire show large territorial differences which correlate to different demo-linguistic vitalities. There are some positive similarities, however, such as a certain attractive power of Catalan, even in places where it seems to be threatened by the Spanish language in the light of the drop in language transmission. The correlation between social characteristics (geolinguistic origin, educational level, socioeconomic status) and language transmission is an indicator of the value of language as social capital.

Recientemente en el mundo académico se ha difundido y popularizado la noción de neohablantes. Hac... more Recientemente en el mundo académico se ha difundido y popularizado la noción de neohablantes. Hace algunos años estudiamos el poder de atracción que el valenciano, en proce- so de normalización desde la década de los 80 del siglo pasado, y el castellano, ejercían sobre los jóvenes valencianos. En este artículo nos proponemos, además de contribuir a difundir los últimos datos procedentes de encuestas y censos lingüísticos que no han sido ampliamen- te publicados, retomar el tema de la seducción del valenciano para averiguar la posible in uen- cia de la edad, además del lugar de nacimiento (y residencia). Los resultados muestran el retro- ceso imparable del valenciano entre la sociedad valenciana por una parte y, por otra, la impor- tancia de la zona de residencia en las mudas lingüísticas de los jóvenes.

L’objectiu d’aquest article és analitzar les dades lingüístiques del cens de l’any 2011 referents... more L’objectiu d’aquest article és analitzar les dades lingüístiques del cens de l’any 2011 referents al valencià i comparar els resultats amb les dades dels censos anteriors, particularment el de l’any 2001. L’interès d’aquestes anàlisis resideix en la difusió d’unes dades que no han suscitat cap mena de publicació. En la primera part de l’article es retrata demogràficament la població del País Valencià i en la segona s’analitza el cens lingüístic. Els resultats generals mostren que el 85 % de la població del País Valencià de tres anys i més és capaç d’entendre el valencià i apro- ximadament la meitat de parlar-lo, nivells molt semblants als de fa vint anys. En relació amb les capacitats formals, l’alfabetització de la població en valencià continua augmentant a bon ritme. Els resultats desagregats per les variables sociodemogràfiques de l’edat, el lloc de naixe- ment i la comarca de residència mostren diferències importants tant en els nivells de conei- xement del valencià com en la seua evolució. L’apartat dedicat a l’anàlisi territorial descobreix comarques de la zona valencianoparlant que presenten una evolució particular del coneixe- ment del valencià: el Baix Maestrat, la Costera, el Comtat, l’Horta Oest i els Ports. Recorrem a la demografia per intentar trobar una explicació a aquestes irregularitats i concloem expres- sant les nostres sospites sobre la fiabilitat de les dades del cens de població del 2011.

Resum: L'article analitza la relació entre el posicionament ideològic dels estudiants universitar... more Resum: L'article analitza la relació entre el posicionament ideològic dels estudiants universitaris valencians i el seu comportament lingüístic. A més de l'eix tradicional esquerra-dreta, l'auto-definició ideològica requerida inclou també la identificació nacional-regional i la postura sobre la unitat de la llengua catalana, objectes de disputa ideològica sempre latent, ara i adés explí-cita, al País Valencià. Els usos lingüístics són també plurals i diversos; de fet, un punt d'interés remarcable és la correlació entre els més lligats a l'hàbit o als contextos de proximitat i els més intencionals o de relació secundària. És en aquests darrers on les idees poden tindre un paper més determinant. Abstract: The paper analyses the relationship between the ideology of university students from the region of Valencia and their linguistic behaviour. Apart from the traditional right-left wing political scale, the required self-defining ideology includes national-regional identity and opinion on the unity of the Catalan (i.e. whether Valencian is considered part of Catalan or a different language). These are issues of ideological dispute more or less explicitly present in the Valencian society. Language uses are also plural and diverse. In fact, it is worth analysing the correlation between the uses related to habitual behaviour or to a context of proximity and uses which are (*) Aquest treball s'ha realitzat en el marc del projecte La previsión del futuro de las comunidades bilingües en contextos multilingües: el caso catalán aquende y allende nuestras fronteras, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (Ref. FFI2010-16066/FILO).

Lengua española, contacto lingüístico y globalización , 2015

e-AESLA, Revista Digital, vol. 1, 2015

Se han dedicado muchos estudios a las diferencias en el habla de hombres y mujeres. Los resultado... more Se han dedicado muchos estudios a las diferencias en el habla de hombres y mujeres. Los resultados indican que las mujeres utilizan variedades que confieren prestigio social. Para ver si esta preferencia se refleja, también, en la percepción lingüística, hemos utilizado el matched-guise. Más de seiscientos jóvenes universitarios de Barcelona, Palma y Valencia evaluaron diferentes voces de hombres y mujeres que se expresaban tanto en catalán como en castellano. Al contrario de lo que esperábamos, nuestros resultados muestran que las mujeres no valoran mejor que los hombres el prestigio de las lenguas. Sin embargo, hemos podido comprobar que el género desempeña un papel importante en otras dimensiones, como los sentimientos de identidad y la pertenencia al grupo.

Casesnoves, R.; M. Forcadell i N. Gavaldà (eds.) Ens queda la paraula. Estudis de lingüística aplicada en honor a M.Teresa Turell. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, IEC., 2014

Aquest article ofereix una petita mostra dels resultats de la recerca que vam iniciar fa gairebé ... more Aquest article ofereix una petita mostra dels resultats de la recerca que vam iniciar fa gairebé dues dècades a Mont-real i que vam poder continuar a Barcelona, concretament a l’IULA, gràcies al suport i els bons consells de la doctora Maria Teresa Turell. L’objectiu del nostre treball era i és preveure el futur de les llengües més vulnerables i en processos de normalització lingüística. Ens centrem primer en les previsions a curt termini que ens proporciona l’estudi del canvi d’actituds lingüístiques i, després, en les projeccions a llarg termini que el programa demolingüístic DMLX ens permet realitzar.

L. Arroyo Moliner i M. Simó Solsona (eds.) VI Congrés Català Internacional de Sociologia. Societats i cultures, més enllà de les fronteres. Associació Catalana de Sociologia – Institut d’Estudis Catalans, p. 2-25., 2013

dins Maite Puigdevall Serralvo (coord.) Sociolingüística. Material docent de la UOC. Barcelona: UOC. Pàg. 3-64., 2012

Material docent

E. Izaskun, O. Carbonell, R. Albarrán, B. García et M. Pérez-Veneros (eds.) Empiricism and analytical tools for 21 century applied linguistics. Selected papers from the XXIX International Conference of the AESLA. Salamanca: Ediciones Universidad Salamanca, p. 861-874., 2012

Intergenerational transmission is one of the main ways of evaluating and predicting the vitality ... more Intergenerational transmission is one of the main ways of evaluating and predicting the vitality and future of any language. Especially in cases of linguistic revitalization of minority languages in multilingual contexts, it is crucial to examine attitudes and uses determining linguistic choices at home.
We present a comparison between Catalan and Galician transmission patterns in their original territories, where they are official languages, and in a migration context, New York City (NYC), where they receive no governmental support. Quantitative data in Catalonia and Galicia are obtained from official surveys, and reveal direct effects of their different respective linguistic policies. Data on the migratory context provide from qualitative interviews and a quantitative questionnaire answered by NYC resident families in which one of the parents was born and grew in Catalonia or Galicia. Our analysis shows that there are two different transmission patterns, which depend not so much on context but origin: independently of profession of personal identity, Catalans more than Galicians present attitudes and behaviours leading to maintaining their minority language, marginalize Spanish and host positive general ideas about additive multilingualism. Data can be interpreted as a direct result of the different linguistic policies, both in the short and long terms, and in the immediate and distant contexts.

Revista de Llengua i Dret, 58, Dec 2012

"Aquest treball té un doble objectiu: examinar l’evolució del coneixement i ús del valencià des q... more "Aquest treball té un doble objectiu: examinar l’evolució del coneixement i ús del valencià des que va entrar en vigor la Llei i Ús d’Ensenyament del Valencià fins a l’any 2010 i, segon, proporcionar una breu fotografia dels valencianoparlants que (encara avui) podem trobar al País Valencià: què els caracteritza, si és que tenen alguna cosa en comú i en quins contextos prefereixen parlar valencià. Per comprendre com i perquè evoluciona la llengua que parla una comunitat d’una determinada manera hem de saber com han evolucionat socialment i demogràficament les persones que integren aquesta comunitat així com, sobretot, les polítiques i accions que es puguin prendre (o no) a favor de la llengua. Els moviments migratoris estrangers han canviat el paisatge demogràfic i alhora lingüístic del País Valencià. La conjunció en el temps d'un canvi de signe polític, amb l'arribada dels populars al govern autonòmic primer en coalició (1995-99), i després amb àmplia i folgada majoria absoluta per quarta vegada consecutiva l'any 2011, amb el buit de dades sociolingüístiques, feia témer el pitjor per a la llengua. I així ha estat efectivament. Les dades que aquí presentem mostren, a més d'un important retrocés de les habilitats per comprendre i parlar valencià, una davallada espectacular del seu ús.
Les característiques que avui en dia s'associen als valencianoparlants no han canviat, substancialment, amb el temps. El retrat que sobresurt és complex i conté elements negatius però també alguns de positius"

Dins Aula de Lletres Valencianes: revista de Filologia Valenciana, 1. , 2011

Sociolinguistic Studies, Vol 4.1, 2010, p. 145-173., 2010

he interest in studying women’s speech in situations of linguistic contact lies in the importance... more he interest in studying women’s speech in situations of linguistic contact lies in the importance of women’s speech in the intergenerational transmission and, consequently, in the future of languages. Being linguistically conservative or innovative, women tend to adhere to any change involving an improvement in their social status. In this article we aim to assess if women, specially the young ones, are playing a special role in the revival or normalization process of Valencian. We base our study in the data from two works on attitude, competence and linguistic uses carried out, following a similar methodology, in 1998 and 2008 in different secondary schools of Valencia. The results show that Valencian women are not leading any sociolinguistic change mainly due to the fact that neither the prestige nor the use of Valencian has increased over the last years.

Journal of Sociolinguistics, 14/4, (2010), p. 477-500., 2010

Linguistic policy measures have an undeniable effect on the linguistic attitudes of a population ... more Linguistic policy measures have an undeniable effect on the linguistic attitudes of a population and, consequently, on the use of the languages concerned. In Valencia, the process of Catalan revitalization, which started in the early 80s, has had some very positive effects, of which education – especially of the youngest members of the population – in Catalan, has been the most important. A 1998 study assessed how the three language varieties that coexist in Valencia are perceived. Ten years later, this study has been replicated in order to analyze the effects of the great demographic and political changes during those years. The attenuation of the ideological conflict between Catalan and Castilian can be attributed to language policy. It seems difficult, however, to explain the disappearance of Valencian (the local variety of Catalan) as the language of group identity. The institutionalization of the conflict between Valencian and Catalan has led to ‘linguistic peace’, but it has also weakened attachment to Valencian, representing a major setback to its revitalization.

International Journal of Bilingualism, 2018

Aims and objectives: The main aim of this study is to find out which social and ideological facto... more Aims and objectives: The main aim of this study is to find out which social and ideological factors determine the maintenance of Catalan language in public contexts, and particularly the relative weight each factor contributes to the choice. The question is which of the socio-demographic and ideological factors determines to a greater extent the use of Catalan.
Methodology: Participants completed a survey, which consisted of a sociolinguistic questionnaire and an attitudinal test based on the matched-guise technique. Sociolinguistic inferences concerning the relationship between different factors and language use were made using statistical methods. Data: Six hundred university students from the cities of Valencia, Palma and Barcelona answered the same survey. University students are a very interesting research group, since they are going to become part of the most influential social groups.
Findings: Results from the analysis support the importance of social networks in understanding language maintenance, apart from making some differences between the territories clearer: this relative importance of social networks is very high in Valencia and Palma, but not in Barcelona. Originality: This study shows the first comparison between the influence of different kinds of factors in the use of the Catalan language, as well as the comparison between the behaviour of the three major Catalan-speaking cities. Furthermore, the focus on the factors related to university students’ language use is not a much-visited field.
Significance and implications: The use of Catalan seems to be naturalized in Barcelona, whereas in Palma and Valencia the use of this language is more ideologized – and minor. The coincidence in the same territory, Catalonia, of the major language use in all situations and the more incisive and inclusive language policy should point out the direction that campaigns to promote Catalan in the other two regions should take.

Llengua, Societat i Comunicació, 2017

Resum: En aquest article presentem les enquestes sobre el coneixement i l'ús del valencià del con... more Resum: En aquest article presentem les enquestes sobre el coneixement i l'ús del valencià del conjunt de la població valenciana promogudes per la Generalitat Valenciana. Deixant de banda qüestions metodològiques i anàlisis estadístiques, ens centrem en les etapes del desenvolupament de la demolingüística al País Valencià basant-nos en la presència o absència d'enquestes, en l'evolució de l'ús del valencià i en els canvis de govern. La implicació directa del màxim representant de la Direcció General de Política Lingüística en la presentació i difusió dels resultats de l'última enquesta és un acte simbòlic que obre una nova etapa en la demolingüística. Esperem que la pròxima enquesta es faça ressò d'aquest canvi i ens proporcione, per primera vegada en 30 anys, informació sobre el capteniment de la població valenciana en l'àmbit familiar. La demolingüística en el País Valenciano Resumen: En este artículo presentamos las encuestas sobre el conocimiento y el uso del valenciano de la población valenciana promovidas por la Generalitat Valenciana. Nos centramos en las etapas en la que se desarrolla la demolingüística en el País Valenciano basándonos en la presencia o ausencia de encuestas, en la evolución del uso del valenciano y en los cambios de gobierno. Dejamos de lado, pues, las cuestiones metodológicas y los análisis estadísticos. La implicación directa del máximo representante de la Dirección General de Política Lingüística en la presentación y difusión de los resultados de la última encuesta es un acto simbólico que abre una nueva etapa en la demolingüística. Esperamos que la próxima encuesta se haga eco de este cambio y nos proporcione, por primera vez en 30 años, información sobre el comportamiento de la población valenciana en el ámbito familiar. Abstract: This article presents the surveys on the knowledge and use of Valencian language of the entire Valencian population promoted by the Valencian Government. Leaving aside methodological issues and statistical analysis, the study focuses on the stages of development of demolinguistics in the Valencian Country based on the presence or absence of surveys, the evolution of the use of Valencian, and government changes. The direct involvement of the highest representative of the General Office of Language Policy in the presentation and dissemination of the results of the latest survey is a symbolic act that starts a new stage in demolinguistics. We expect that the next survey will report this change and provide information, for the first time in 30 years, about the behavior of Valencian population in the family domain.

Treballs de Sociolingüística Catalana, 2017

This article analyses differences in the intergenerational use of the Catalan language as reporte... more This article analyses differences in the intergenerational use of the Catalan language as reported by college students from Barcelona, Valencia and Palma. Their replies to a sociolinguistic questionnaire show large territorial differences which correlate to different demo-linguistic vitalities. There are some positive similarities, however, such as a certain attractive power of Catalan, even in places where it seems to be threatened by the Spanish language in the light of the drop in language transmission. The correlation between social characteristics (geolinguistic origin, educational level, socioeconomic status) and language transmission is an indicator of the value of language as social capital.

Recientemente en el mundo académico se ha difundido y popularizado la noción de neohablantes. Hac... more Recientemente en el mundo académico se ha difundido y popularizado la noción de neohablantes. Hace algunos años estudiamos el poder de atracción que el valenciano, en proce- so de normalización desde la década de los 80 del siglo pasado, y el castellano, ejercían sobre los jóvenes valencianos. En este artículo nos proponemos, además de contribuir a difundir los últimos datos procedentes de encuestas y censos lingüísticos que no han sido ampliamen- te publicados, retomar el tema de la seducción del valenciano para averiguar la posible in uen- cia de la edad, además del lugar de nacimiento (y residencia). Los resultados muestran el retro- ceso imparable del valenciano entre la sociedad valenciana por una parte y, por otra, la impor- tancia de la zona de residencia en las mudas lingüísticas de los jóvenes.

L’objectiu d’aquest article és analitzar les dades lingüístiques del cens de l’any 2011 referents... more L’objectiu d’aquest article és analitzar les dades lingüístiques del cens de l’any 2011 referents al valencià i comparar els resultats amb les dades dels censos anteriors, particularment el de l’any 2001. L’interès d’aquestes anàlisis resideix en la difusió d’unes dades que no han suscitat cap mena de publicació. En la primera part de l’article es retrata demogràficament la població del País Valencià i en la segona s’analitza el cens lingüístic. Els resultats generals mostren que el 85 % de la població del País Valencià de tres anys i més és capaç d’entendre el valencià i apro- ximadament la meitat de parlar-lo, nivells molt semblants als de fa vint anys. En relació amb les capacitats formals, l’alfabetització de la població en valencià continua augmentant a bon ritme. Els resultats desagregats per les variables sociodemogràfiques de l’edat, el lloc de naixe- ment i la comarca de residència mostren diferències importants tant en els nivells de conei- xement del valencià com en la seua evolució. L’apartat dedicat a l’anàlisi territorial descobreix comarques de la zona valencianoparlant que presenten una evolució particular del coneixe- ment del valencià: el Baix Maestrat, la Costera, el Comtat, l’Horta Oest i els Ports. Recorrem a la demografia per intentar trobar una explicació a aquestes irregularitats i concloem expres- sant les nostres sospites sobre la fiabilitat de les dades del cens de població del 2011.

Resum: L'article analitza la relació entre el posicionament ideològic dels estudiants universitar... more Resum: L'article analitza la relació entre el posicionament ideològic dels estudiants universitaris valencians i el seu comportament lingüístic. A més de l'eix tradicional esquerra-dreta, l'auto-definició ideològica requerida inclou també la identificació nacional-regional i la postura sobre la unitat de la llengua catalana, objectes de disputa ideològica sempre latent, ara i adés explí-cita, al País Valencià. Els usos lingüístics són també plurals i diversos; de fet, un punt d'interés remarcable és la correlació entre els més lligats a l'hàbit o als contextos de proximitat i els més intencionals o de relació secundària. És en aquests darrers on les idees poden tindre un paper més determinant. Abstract: The paper analyses the relationship between the ideology of university students from the region of Valencia and their linguistic behaviour. Apart from the traditional right-left wing political scale, the required self-defining ideology includes national-regional identity and opinion on the unity of the Catalan (i.e. whether Valencian is considered part of Catalan or a different language). These are issues of ideological dispute more or less explicitly present in the Valencian society. Language uses are also plural and diverse. In fact, it is worth analysing the correlation between the uses related to habitual behaviour or to a context of proximity and uses which are (*) Aquest treball s'ha realitzat en el marc del projecte La previsión del futuro de las comunidades bilingües en contextos multilingües: el caso catalán aquende y allende nuestras fronteras, finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (Ref. FFI2010-16066/FILO).

Lengua española, contacto lingüístico y globalización , 2015

e-AESLA, Revista Digital, vol. 1, 2015

Se han dedicado muchos estudios a las diferencias en el habla de hombres y mujeres. Los resultado... more Se han dedicado muchos estudios a las diferencias en el habla de hombres y mujeres. Los resultados indican que las mujeres utilizan variedades que confieren prestigio social. Para ver si esta preferencia se refleja, también, en la percepción lingüística, hemos utilizado el matched-guise. Más de seiscientos jóvenes universitarios de Barcelona, Palma y Valencia evaluaron diferentes voces de hombres y mujeres que se expresaban tanto en catalán como en castellano. Al contrario de lo que esperábamos, nuestros resultados muestran que las mujeres no valoran mejor que los hombres el prestigio de las lenguas. Sin embargo, hemos podido comprobar que el género desempeña un papel importante en otras dimensiones, como los sentimientos de identidad y la pertenencia al grupo.

Casesnoves, R.; M. Forcadell i N. Gavaldà (eds.) Ens queda la paraula. Estudis de lingüística aplicada en honor a M.Teresa Turell. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, IEC., 2014

Aquest article ofereix una petita mostra dels resultats de la recerca que vam iniciar fa gairebé ... more Aquest article ofereix una petita mostra dels resultats de la recerca que vam iniciar fa gairebé dues dècades a Mont-real i que vam poder continuar a Barcelona, concretament a l’IULA, gràcies al suport i els bons consells de la doctora Maria Teresa Turell. L’objectiu del nostre treball era i és preveure el futur de les llengües més vulnerables i en processos de normalització lingüística. Ens centrem primer en les previsions a curt termini que ens proporciona l’estudi del canvi d’actituds lingüístiques i, després, en les projeccions a llarg termini que el programa demolingüístic DMLX ens permet realitzar.

L. Arroyo Moliner i M. Simó Solsona (eds.) VI Congrés Català Internacional de Sociologia. Societats i cultures, més enllà de les fronteres. Associació Catalana de Sociologia – Institut d’Estudis Catalans, p. 2-25., 2013

dins Maite Puigdevall Serralvo (coord.) Sociolingüística. Material docent de la UOC. Barcelona: UOC. Pàg. 3-64., 2012

Material docent

E. Izaskun, O. Carbonell, R. Albarrán, B. García et M. Pérez-Veneros (eds.) Empiricism and analytical tools for 21 century applied linguistics. Selected papers from the XXIX International Conference of the AESLA. Salamanca: Ediciones Universidad Salamanca, p. 861-874., 2012

Intergenerational transmission is one of the main ways of evaluating and predicting the vitality ... more Intergenerational transmission is one of the main ways of evaluating and predicting the vitality and future of any language. Especially in cases of linguistic revitalization of minority languages in multilingual contexts, it is crucial to examine attitudes and uses determining linguistic choices at home.
We present a comparison between Catalan and Galician transmission patterns in their original territories, where they are official languages, and in a migration context, New York City (NYC), where they receive no governmental support. Quantitative data in Catalonia and Galicia are obtained from official surveys, and reveal direct effects of their different respective linguistic policies. Data on the migratory context provide from qualitative interviews and a quantitative questionnaire answered by NYC resident families in which one of the parents was born and grew in Catalonia or Galicia. Our analysis shows that there are two different transmission patterns, which depend not so much on context but origin: independently of profession of personal identity, Catalans more than Galicians present attitudes and behaviours leading to maintaining their minority language, marginalize Spanish and host positive general ideas about additive multilingualism. Data can be interpreted as a direct result of the different linguistic policies, both in the short and long terms, and in the immediate and distant contexts.

Revista de Llengua i Dret, 58, Dec 2012

"Aquest treball té un doble objectiu: examinar l’evolució del coneixement i ús del valencià des q... more "Aquest treball té un doble objectiu: examinar l’evolució del coneixement i ús del valencià des que va entrar en vigor la Llei i Ús d’Ensenyament del Valencià fins a l’any 2010 i, segon, proporcionar una breu fotografia dels valencianoparlants que (encara avui) podem trobar al País Valencià: què els caracteritza, si és que tenen alguna cosa en comú i en quins contextos prefereixen parlar valencià. Per comprendre com i perquè evoluciona la llengua que parla una comunitat d’una determinada manera hem de saber com han evolucionat socialment i demogràficament les persones que integren aquesta comunitat així com, sobretot, les polítiques i accions que es puguin prendre (o no) a favor de la llengua. Els moviments migratoris estrangers han canviat el paisatge demogràfic i alhora lingüístic del País Valencià. La conjunció en el temps d'un canvi de signe polític, amb l'arribada dels populars al govern autonòmic primer en coalició (1995-99), i després amb àmplia i folgada majoria absoluta per quarta vegada consecutiva l'any 2011, amb el buit de dades sociolingüístiques, feia témer el pitjor per a la llengua. I així ha estat efectivament. Les dades que aquí presentem mostren, a més d'un important retrocés de les habilitats per comprendre i parlar valencià, una davallada espectacular del seu ús.
Les característiques que avui en dia s'associen als valencianoparlants no han canviat, substancialment, amb el temps. El retrat que sobresurt és complex i conté elements negatius però també alguns de positius"

Dins Aula de Lletres Valencianes: revista de Filologia Valenciana, 1. , 2011

Sociolinguistic Studies, Vol 4.1, 2010, p. 145-173., 2010

he interest in studying women’s speech in situations of linguistic contact lies in the importance... more he interest in studying women’s speech in situations of linguistic contact lies in the importance of women’s speech in the intergenerational transmission and, consequently, in the future of languages. Being linguistically conservative or innovative, women tend to adhere to any change involving an improvement in their social status. In this article we aim to assess if women, specially the young ones, are playing a special role in the revival or normalization process of Valencian. We base our study in the data from two works on attitude, competence and linguistic uses carried out, following a similar methodology, in 1998 and 2008 in different secondary schools of Valencia. The results show that Valencian women are not leading any sociolinguistic change mainly due to the fact that neither the prestige nor the use of Valencian has increased over the last years.

Journal of Sociolinguistics, 14/4, (2010), p. 477-500., 2010

Linguistic policy measures have an undeniable effect on the linguistic attitudes of a population ... more Linguistic policy measures have an undeniable effect on the linguistic attitudes of a population and, consequently, on the use of the languages concerned. In Valencia, the process of Catalan revitalization, which started in the early 80s, has had some very positive effects, of which education – especially of the youngest members of the population – in Catalan, has been the most important. A 1998 study assessed how the three language varieties that coexist in Valencia are perceived. Ten years later, this study has been replicated in order to analyze the effects of the great demographic and political changes during those years. The attenuation of the ideological conflict between Catalan and Castilian can be attributed to language policy. It seems difficult, however, to explain the disappearance of Valencian (the local variety of Catalan) as the language of group identity. The institutionalization of the conflict between Valencian and Catalan has led to ‘linguistic peace’, but it has also weakened attachment to Valencian, representing a major setback to its revitalization.

This article analyzes language attitudes regarding the most important varieties of Catalan: Cata... more This article analyzes language attitudes regarding the most important varieties of Catalan: Catalan from Barcelona, Valencia and the Balearic Islands. With this objective and using the matched-guise technique, we studied how speakers of these varieties evaluate their own variety and one other. In the case of Valencian and Balearic speakers, the exovariety assessed was Catalan from Barcelona, while speakers from Barcelona evaluated the Valencian variety. The study shows the influence of the speakers’ gender when rating a language, as well as the problems to identify it geographically. This identification is essential when considering languages with little variation or when speakers know it diffusely. The results are interpreted in the framework of pluricentric languages: speakers adhere considerably to their own variety, which is only accompanied
with the rejection of foreign varieties by speakers from Barcelona, the dominant variety.

En este artículo tratamos el contacto entre el inglés, el español y el catalán en la ciudad de Nu... more En este artículo tratamos el contacto entre el inglés, el español y el catalán en la ciudad de Nueva York y, particularmente, la transmisión intergeneracional
y el uso que hacen de estas tres lenguas en contextos privados los inmigrantes catalanes. Los usos lingüísticos privados de los inmigrantes catalanes se enfrentan a dos
lenguas globalizadas de gran prestigio y a una lengua territorial y de nula utilidad en Estados Unidos. Con la intención de suplir la falta de información sobre las decisiones lingüísticas que toman estos inmigrantes en su
vida diaria emprendimos un estudio de la comunidad catalana residente en la ciudad de Nueva York, uno de los lugares más cosmopolitas del país. Los datos proceden de
una encuesta sociolingüística en la que se explora también la historia lingüística de los inmigrantes y sus actitudes hacia el catalán, dos de los componente más importantes en la explicación de la elección de lengua. Nuestro estudio revela algunos hechos sorprendentes sobre la transmisión intergeneracional. Contra todo pronóstico, en su gran mayoría los padres de estas familias multilingües deciden transmitir el catalán (en muchos casos con la exclusión del castellano), a pesar de las pocas oportunidades de usarlo en su vida diaria, la falta de apoyo institucional y el bajo valor instrumental asociado a esta lengua. Los valores afectivos y de intimidad, así como el nivel de competencia que se tiene en esta lengua, relacionado con la escolarización y los años que llevan viviendo en EE.UU., parecen ser los más determinantes, mientras que la identidad no parece tener una relación significativa con la transmisión (ya que es la misma entre los padres que transmiten el catalán y los que no).