as — Wiccionaire (original) (raw)

Èn årtike di Wiccionaire.

Loukîz a : « a »

as femrin

  1. pluriyal di : « a » ki l’ sincieus no, c’ est : Allium sativum.
    • I magne des as po s’ cour.
    • Gn a des as di rpikêyes dins ci aireye ci.
  2. (pluriyal nén radjoutant) (nén contåve) (plante) li plante leye-minme.
    • E moes d’ nôvimbe, on plante les as : ele dimorront dins tere tot l’ ivier. — Michel Anselme (fråze rifondowe).

Loukîz a : «a»

Lijhoz l’ årtike a (plante) so Wikipedia

Do viebe « awè » / « aveur ».

as

  1. indicatif prezintrece, deujhinme djin do singulî, fôme camaerådrece et suddjonctif prezintrece, deujhinme djin do singulî, fôme camaerådrece do viebe: awè / aveur.
    • T’ as fwin, dandjreus !

as

  1. ås, azès, åzès.

w. do Coûtchant

as

  1. indicatif prezintrece, deujhinme djin do singulî, fôme camaerådrece, do viebe « avoir » (avoz, av) ; as.
    • Tu as sûrement soif.
      Vos avoz seur soe ; Vos av surmint soe ; T’ as seurmint soe.
  2. avoz ? (av ?), ass ? (fråze di dmande ou di sclameure).
    • As-tu mangé suffisammant ?
      Avoz magnî assez ? Av magnî assez ? Ass magnî assez ?