efant — Wiccionaire (original) (raw)
Èn årtike di Wiccionaire.
Bodje « infans » (minme sinse).
- AFE :
- diferins prononçaedjes : /ɛ.ˈfɑ̃/ /a.ˈfɑ̃/ /ɛ̃.ˈfɑ̃/
- prononçaedje zero-cnoxheu : /ɛ.ˈfɑ̃/
- Ricepeures : nén rcepåve
| singulî | pluriyal |
|---|---|
| efant | efants |
efant omrin
- djin k’ a inte on djoû eyet doze, traze ans, pus stroetmint, inte deus et dijh ans.
- Les efants pôront djouwer, cori, si ctaper… C’ est fwait po çoula èn efant. — Jean-Marie Warnier (fråze rifondowe).
- (pus stroetmint) pitite djin ki vént di skepyî.
- Ele nourit co si efant.
- Abeye, l’ efant, abeye l’ efant, vocial l’ ome ås poûssires (hosseuse).
- omrinne u femrinne djin, veyou eneviè ses parints.
- On fwait tot po ses efants. — Motî del Lovire (fråze rifondowe).
- Les efants estént tertos a l’ etermint ; li pus djonne a ddja bén 50 ans.
- (inte 2 et 10 ans)
- magneu d’ tåtes ås efants
- margougnaedje d’ efants : profitaedje d’ efants, sovint secsuelmint.
- (ki vént di skepyî)
- efant reupiant, efant bénvnant : fråze k’ on dit ås påpåds u ås ptits efants cwand k’ i reupièt dvant les djins.
- (pus grand)
- rafoirci efant : grand efant d’ 10-12 ans, dinltins di 12-16 ans.
- efant-sôdård : efant k’ est prin po dmorer avou les årmêyes, sovint dins les gueres civiles.
- (eneviè ses parints)
- efant sol costé, efant del gåtche mwin : efant k’ on-z a foû do mariaedje, dins ene societé ki n’ l’ acceptêye nén.
- (ene miete loigne)
- d’ efant
- Ké conte d’ efant. Çoula m’ rapoitreut ene dozinne di lapéns. Neni, i gn a rén a fé. — Louis Lagauche, Les bwèh'lîs, 1948, p.18 (fråze rifondowe).
- efantreye
- refanti
- efance
- (3-6 ans, omrin): tchimot
- (6-10 ans, omrin) :
Loukîz a : « råpén » - (6-10 ans, femrin) : gamene, crapåde, glawene, tchote, båshele
- (moens k’ èn an) : påpåd
- (11-12 ans) : pitit djonnea, djonne ado, pitite djonnete, raforici gamén
Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :
| | singulî | pluriyal | | | -------------- | --------------------------- | ------------------------------------------------- | | omrinet femrin | efant | efants |
efant omrin et femrin (sustantif addjectivrece, todi sudjetrece)
- ki s’ codût come èn efant.
- Louke on pô ç’ grand sot la, come il est co efant.
- Alfén, Leyla, t’ es cåzu so t’ ritoû d’ ådje, et t’ es co pus efant k’ zels.
Lijhoz l’ årtike efant so Wikipedia