gorea — Wiccionaire (original) (raw)

Èn årtike di Wiccionaire.

Bodje « gorhea », avou fondaedje do H.

(gorea, gorhea et *gohrea)

singulî pluriyal
gorea goreas

gorea omrin

  1. gorhea.
  2. (mot d’ acleveu di tchvås) (mot des cinsîs) colé d’ cur, bôré di strin, metou å cô des tchvås (u ds ôtes biesses) et k’ on z î agritche les traits por zels saetchî èn ekipaedje.
  3. hårkea:
    1. poite-saeyea.
    2. triyingue di bwès å cô des biesses e pateure.
      • Dj’ a metou on gorea å moton po k’ i n’ si såvaxhe pus. — Motî d’ Bastogne (fråze rifondowe)..
  4. (imådjreçmint) divwer di bouter, pwès d’ l’ ovraedje.
    • Djans, hay ! Scheû t' lai-m'-e-påye, radjustêye li gorea,
      Et po les noveas vnous k' årént l' åme ecoidlêye,
      Tchante ! Tchante ! Pol discoidler. Tchante ! Tchante disk' å waxhea !— Louis Lagauche, "L' inmant", Li tchanson del Mouze, (1947), p. 111 (fråze rifondowe).
    • I s’ aveut bråmint amuzé estant djonne ; i s’ a maryî sol tård ; èn an après, il esteut-st evoye : li gorea lyi shonnéve trop pzant. — P. Defagne, (sourdant a recråxhî) (fråze rifondowe).
  5. diner on côp d’ gorea : fé ene foice.
  6. Ci n’ est nén dvant li tchvå k’ i fåt aprester l’ gorea : Si on vout djonde ene sakî, i n’ fåt nén s’ mostrer dvant lu.
  7. trop d’ avoenne et trop pô d’ gorea : k’ on dit a on gros bômel, ki s’ ecråxhe pask’ i n’ boute nén assez.
  8. prinde li gorea, esse å gorea, riprinde li gorea : si mete a (esse a, si rmete a) l’ ovraedje.

(gorhea & gorea)

Après 1900, foû rfondou (Feller, Feller ricandjî, nén Feller) :

Ci n’ est nén dvant li tchvå k’ i fåt aprester l’ gorea

Lijhoz l’ årtike gorea (discramiaedje) so Wikipedia