Joan Roís de Corella i Miquel Peres: relacions familiars (original) (raw)
Related papers
Joan Roís de Corella i el seu temps
Joan Roís de Corella i el seu temps, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014 («Didàctica», 10) [en col·laboració amb Josep Lluís Doménech i Maria Pilar Doménech]. ISBN: 978-84-482-5898-6.
La modernitat de Roís de Corella
1997
61 món clàssic grecollatí esdevé l'eix de tota la producció sentimental de Corella, perquè els personatges i les trames de ficció que ens explica desenvolupen faules mitològiques d'arrel ovidiana, procedents de Les transformacions, el gran repertori mitològic de l'època, de les Heroides, dels Amores o dels Remedia amoris d'Ovidi, però també de Sèneca i de Virgili, amb alguns empelts ciceronians. Corella tradueix passatges sencers d'aquests autors clàssics, els glossa, els amplifica, en canvia el punt de vista i hi introdueix diàlegs, monòlegs interiors o florides cartes d'amor. És a dir, desenvolupa en català aquella mena d'exercicis d'estil que les escoles humanístiques prescrivien en llatí als seus estudiants per tal de familiaritzar-los amb l'estil clàssic i fer-los capaços d'imitar-lo i d'emular-lo.
Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella
En els estudis que s’han fet de la comarca s’han tingut en compte múltiples factors, però un dels que s’ha tocat amb menys força és l’evolució les famílies nobiliàries. La descripció i l’anàlisi de les distintes famílies que ocupen els senyorius de la comarca no ha estat suficientment vista tot i que en que gran quantitat d’articles es nomenen els senyors com autors de projectes o de realitats que afecten a cada població. Per eixa raó continua faltant un esforç de síntesi i d’anàlisi que arreplegue les cases senyorials i que aprofite per a entendre les relacions familiars que estos mantingueren dins de la comarca. Les famílies que han anat ocupant els senyorius del Camp de Morvedre han tingut amb el pas del temps alguna relació de parentesc que en alguns casos ha estat més destacat que en altres. Tot i que la vida nobiliària es desenrotllava en gran mida al Cap i Casal i no a la comarca realment, sí es produïx algun tipus de connexió en alguns casos com el que ara ens ocupa, la de Torres Torres i Estivella. El present article, doncs, pretén analitzar les connexions que es produïxen entre les dos baronies a partir de l’anàlisi prèvia de l’evolució senyorial de cadascuna de les dos. És un primer intent, d’obrir pas al coneixement de la noblesa comarcal des de la connexió i anàlisi de dos senyorius.
Les unitats estilístiques de Joan Roís de Corella (1435-1497)
2013
És sabut que la lexicologia és la disciplina lingüística que estudia les unitats lèxiques, i que el lèxic és el conjunt d'aquestes unitats. De forma anàloga, entenem que la fraseologia és la disciplina lingüística que estudia les unitats fràsiques, i que el fràsic és el conjunt d'aquestes unitats.
Epistolari Josep Tarradellas & Ricard Salvat. Testimoni parcial d’una relació
Una de les grans obsessions del doctor Ricard Salvat era preservar la documentació dels efectes devoradors del temps, perquè pogués servir per refer la història. El Molt Honorable Senyor Josep Tarradellas (1899-1988) també tenia la dèria de guardar-ho tot, a fi que no es repetissin els errors del passat. De resultes d'aquest interès per deixar constància, per fer memòria o fins i tot per autodefensar-se'n, disposem de dos fons documentals extraordinaris, el de Tarradellas i el de Salvat, que ens han llegat un cop desapareguts i que, naturalment, cal saber conservar i difondre amb molta cura i respecte. Des de la generositat, el rigor i la deontologia científics, els qui ens dediquem a la recerca històrica tenim el deure, ni caldria dir-ho, d'estudiar-lo i donar-lo a conèixer sense cap mena de mi(s)tificació. Tal com proven de manera parcial les 17 cartes que, en edició diplomàtica, reproduïm a continuació, dipositades a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet (fons Josep Tarradellas, expedient 3156), Tarradellas i Salvat van mantenir una relació d'amistat que arrenca-si més no-del 1968 i que pren una nova embranzida als anys vuitanta. Quin és el grau de confidencialitat que destil•la aquest intercanvi espistolar? Bàsicament, les missives reflecteixen una cordialitat amical, un gran respecte mutu, una notòria elegància en el tracte i una atenció primmirada en els detalls, com també unes certes complicitats ideològiques fetes de sobreentesos i picades d'ullet, que fins poden resultar estranyes en dues persones tan aparentment distants en aquest aspecte. Malgrat que es tracta de cartes molt circumstanciades, de caire més aviat personal i d'interès potser relatiu, la seva lectura permet d'aportar una peça més, per minúscula que sigui, en el trencaclosques del perfil públic d'aquestes dues personalitats que, en el seu temps, van situar-se-de grat o per força-en el centre de les conxorxes i de les maniobres més o menys reeixides-sovint encara poc
Magnificat Cultura i Literatura Medievals, 2020
Between the Transformacions of Francesc Alegre (c.1452-c.1508) and the mythological proses of Joan Roís de Corella some textual coincidences have been detected. Not without reservations, these coincidences have been explained as Corellas influence on Alegre. This is the most satisfactory explanation, given Alegre's admiration and imitation of Corella's prose, and Corella's huge fame in the second half of the fifteenth century. However, Alegre knew earlier versions of Ovid's Metamorphoses, such as that by Francesc de Pinós (1416-1475), or the anonymous Castilian version, both nowadays lost. And perhaps these versions were known by Corella too. The textual coincidences of these two authors have been analyzed here to determine if they respond to Corella's direct influence or if, in some cases, they could be explained by a common ancestor.