Semblança biobibliogràfica de Ricard Blasco (original) (raw)

Manuel Riu i Riu. Semblança biogràfica

Institut d'Estudis Catalans. Semblances Biogràfiques, 2023

Biografia científica de Manuel Riu, medievalista i arqueòleg, amb la presentació i comentari de les seves publicacions i excavacions.

Breve semblanza de Adolfo Vázquez Humasqué

Áreas: revista de ciencias sociales", 26, 116-128, 2009

El encargado de aplicar la reforma agraria en la Segunda República resume en el tono divulgativo que permite una conferencia los grandes rasgos históricos del problema agrario español antes de 1931. La explicación de la reforma agraria se centra en los siguientes puntos: ¿qué tierras se toman? ¿cómo se toman? ¿a quién se dan? ¿cómo se dan? Se analiza brevemente el retroceso de la aplicación de la reforma en 1933 y el avance que significó el triunfo del Frente Popular principalmente en lo relativo al rescate de bienes comunales. Previamente se presenta una breve semblanza biográfica de Adolfo Váquez Humasqué.

Anscari Manuel Mundó i Marcet. Breu semblança (1923-2012)

2014

El gruix de l'obra poètica d'Àngel Mifsud roman inèdita. Quan se'l demanava per la seva poesia, responia: La poesia vol densitat. La meva poètica vol moure's en dues coordenades: la primera, parlar sobre l'ample oceà que és l'experiència humana; i la segona-que té dos vessants-, expressar aquesta experiència amb la forma més ajustada i bella possible, i d'una manera que sigui accessible a un lector mitjà. Accessible amb un cert esforç-és clar-, perquè sense artifici no hi ha poesia. 1. Aquest text fou llegit a l'Acte en memòria del Dr. A. M. Mundó i Marcet, organitzat per la Societat Catalana de Musicologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, el 21 de febrer de 2013.

Salvador López Arnal: semblanza biobibliográfica

Salvador Salvador López Arnal, la humildad de un sabio. Escritos en homenaje a su trayectoria intelectual y militante, 2024

El presente texto pretende ofrecer un recorrido por la vida intelectual de Salvador López Arnal. Aunque se ha optado por ofrecer algunos hitos biográficos para contextualizar su actividad investigadora, este texto no debe entenderse como un intento de biografía personal. La información mostrada procede fundamentalmente de la obra de Miguel Candel y Salvador López Arnal, Memoria a dos voces en si menor (primera parte) (Málaga: Ediciones del Genal, 2023), así como de una entrevista realizada en febrero de 2024 al homenajeado sin que este conociera la finalidad de la misma. Este texto no ha sido revisado por Salvador. Los autores nos responsabilizamos de cualquier error u omisión que pudiera producirse en el mismo.

Ricard Giralt Casadesús, notes a una biografia

Revista de Girona, 2002

Ricard Giralt i Casadesús, notes a una biografia {Barcelona, 1884-1971) / Rosa M. Gil Tort Ricard Giralt va néixer a Barcelona l'any 1884, en una família que portava un taller de policromats i guixos decoratius. De molt jove quedà orfe de pare, però continuà els seus estudis, compaginantlos amb el treball. Va estudiar arquitectura a l'Escola de Barcelona, on obtingué el títol d'arquitecte el 1911. Els seus companys de promoció foren Adolf Florensa, Josep IVI. Miró i Ramon Puig Gairalt. Bon estudiant, dos anys més tard assolí el títol de doctor arquitecte. Entrà a formar part de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya-precedent històric de l'actual Col•legi d'Arquítectesde l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i també, des del 1916, de la Freie Deutche Akademie der Stadtebauer, entitat on fou el segon arquitecte d'Espanya a ser admès. Aquestes filiacions aporten ja un bon retrat del seu tarannà com a arquitecte, preocupat per les condicions de vida dels ciutadans, com és el cas dels escolars, i sempre en contacte amb la realitat europea de fora de les nostres fronteres. Montserrat Molí documenta les seves assídues sortides a l'estranger; Itàlia, Bèlgica, Grècia, Alemanya, Anglaterra, França, Suïssa, els Estats Units... Allà s'interessà per les reconstruccions de les ciutats bombardejades, la política municipal, la normativa d'edificis escolars i les ciutats jardí. Fruit d'aquestes sortides inicià contactes amb arquitectes capdavanters com Mies van der Rohe, Walter Gropius i, més endavant, Maurice Helbwachs, Paul Voigt, André Bathe, Le Corbusier i Giedion, entre d'altres. Ricard Giralt, arquitecte municipal Poc després d'acabada !a carrera i ja doctorat, l'any 1915 va obtenir la plaça d'arquitecte municipal sense sou de la ciutat de Figueres. Hi substituïa l'arquitecte modernista Josep Azemar, mort d'accident laboral l'any anterior. Set anys més tard, el 1922, optà amb èxit al mateix càrrec, però remunerat, a l'Ajuntament de Girona. Al tribunal davant el qual s'examinà hi havia Jeroni Martorell per part de la Mancomunitat i Rafael Masó per part de l'Ajuntament.