La ciutat i els poders / la ville et les pouvoirs", coordinat per Louis Assier Andrieu i Raymond Sala (original) (raw)
L'any 1997 es commemorava el 800 aniversari de la concessió pel rei Pere I d'una carta de constitució del Consolat Municipal de Perpinyà; i per tal motiu del dia 23 al 25 d'octubre d'aquell any se celebrava un col•loqui o congrés que tenia per objectiu examinar-la i estudiar-la institucionalment i en el context de la seva pertinença a Catalunya i a l'Occitània a la conca mediterrània. Finalment se'n publicaven les actes, en què es recullen totes les intervencions, ponències i comunicacions presentades en aquest col•loqui, sota la coordinació dels senyors Louis Assier Andrieu i Raymond Sala. Les actes comencen amb els escrits de presentació dels coordinadors del col•loqui, els senyors Assier i Sala, i a continuació segueixen ja les conferències, dividides en tres capítols o blocs temàtics. El primer capítol es titula «Autour de la charte: ville et societé / A l'entorn de la carta: vila i societat»; i és el doctor André Gouron qui obre aquest bloc amb una conferència inaugural sota el títol de «La place de la charte de Perpignan dans l'évolution du douzième siècle méditerranéen». L'autor afirma a manera de conclusió que el document reflecteix certes tradicions visigòtiques i del dret consuetudinari català, però també hi observa l'impacte de les idees polítiques i jurídiques vingudes d'Itàlia. Jordi J. Costa presenta la seva intervenció «A propòsit dels noms dels cinc cònsols de la carta de 1197», amb què estudia els seus noms i cognoms i en fixa l'evolució fins avui. Renada Laura Portet tracta dels propietaris de les cases i altres finques immobles que ocupen l'espai urbà d'aquesta vila amb «Les coronells de Perpinyà».
Sign up to get access to over 50M papers
Sign up for access to the world's latest research
Related papers
Aquest volum recull la major part de les intervencions que van tenir lloc en el si del II Simposi Internacional Màrius Torres, organitzat per la Càtedra Màrius Torres, que va constituir l’aportació acadèmica de més gruix als actes de celebració del 75è aniversari de la seva mort, l’any 2017. El volum aplega treballs científics sobre determinades qüestions del context literari del poeta i, també, sobre temes que donen prou compte de la seva polièdrica figura: la poesia de la primera meitat del segle XX, aspectes concrets de la seva obra des de diverses metodologies, com les de la crítica literària i de la didàctica, el paper de la música en MT des de diferents perspectives, les relectures de MT en poetes i artistes de la segona meitat del segle XX, com també les traduccions de l’obra de MT a altres llengües.
Aquest volum recull la major part de les intervencions que van tenir lloc en el si del II Simposi Internacional Màrius Torres, organitzat per la Càtedra Màrius Torres, que va constituir l’aportació acadèmica de més gruix als actes de celebració del 75è aniversari de la seva mort, l’any 2017. El volum aplega treballs científics sobre determinades qüestions del context literari del poeta i, també, sobre temes que donen prou compte de la seva polièdrica figura: la poesia de la primera meitat del segle XX, aspectes concrets de la seva obra des de diverses metodologies, com les de la crítica literària i de la didàctica, el paper de la música en MT des de diferents perspectives, les relectures de MT en poetes i artistes de la segona meitat del segle XX, com també les traduccions de l’obra de MT a altres llengües.
Butlleti De La Societat Catalana D Estudis Historics, 2002
havia anat a Barcelona per resoldre assumptes propis del seu càrrec. Tanmateix, l'absència de l'alcalde-i del primer tinent d'alcalde Ramon Cervera, que l'acompanyava-no va ser un obstacle perquè el Comitè Popular lleidatà convoqués tots els regidors al Palau de la Paeria el dia 9 de setembre de 1936. En compliment de l'acord pres per la representació del proletariat de Lleida, reunit en Assemblea de Juntes Directives el dia 29 d'agost proppassat, ens dirigim a la Corporació per vós presidida, per notificar-li que, segons l'esmentat acord, queda destituït l'Ajuntament actual, el qual serà substituït per un Comitè Municipal integrat per dos representants de cada una de les Organitzacions obreres d'aquesta ciutat. El que vos comuniquem en compliment de l'acord que us fem referència. Lleida a 9 de Setembre del 1936 El Comitè Popular Antifeixista Aquest document, reproduït en el llibre d'actes de l'Ajuntament, obre l'etapa d'un govern municipal regit segons els principis revolucionaris que s'havien implantat a Catalunya durant l'estiu de 1936. Les organitzacions obreres, que dirigien la ciutat de Lleida després del fracassat cop militar contra la República, havien decidit donar el tret de gràcia a un consistori municipal que, des de les eleccions del gener de 1934, havia tingut una vida institucional força convulsa. Com a conseqüència dels fets d'octubre, fou reemplaçat per una comissió gestora i per un ajuntament governatiu. Gairebé dos anys després era superat pels organismes nascuts de la revolució. A dos quarts de cinc de la tarda, es presentà una comitiva encapçalada pel comissari delegat de la Generalitat a Lleida Joaquim Vilà (UGT) i formada per Félix Lorenzo Páramo i Josep Ribes (representants de la CNT), per Joan Baptista Xuriguera i Enric Bosc (de la Unió Local de Sindicats, vinculada al POUM) i per Gabriel Latasa i Balbí Izquierdo (UGT). Aquests sis homes havien de ser els encarregats de prendre possessió de l'Ajuntament i de formar el comitè municipal. El republicà Juli Barberà, a qui va correspondre la tasca de mostrar als nous regidors les dependències de brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.