Introducció a l'èpica catalana del segle XIX (original) (raw)

L'epica en el gir romantic El respecte reverencial, i el temor i tot, endevinables en els poetes del XIX davant del genere epic, potser no eren deguts a una inseguretat o a una manca de confianqa en la propia capacitat per superar unes dificultats formals considerades propies de qualsevol de les expressions diferents possibles del genere: potser més aviat eren deguts a dubtes sobre la viabilitat dels temes, de tria problematica si s'havien d'ajustar a les característiques fixades a les preceptives i als models que hi eren adduTts; és a dir, vers constant, estil solemne i, sovint, formulari, apiicats a relats de gran amplitud referits a una acció humana amb la qual tot un poble pogués sentir-se identificat. Dins I'ambit catala, la influencia fonamental de la preceptiva escolar degué ser la de Gómez Hermosilla, formalista, didactic, precis i eixut (que parteix de Condillac, Capmany i, entre d'altres, Blair, del qual adopta la definició de poema epic). Amb relació a aspectes peculiars de la literatura castellana, és remarcable el rebuig total de certes formes ttnacionals~ en un genere que s'ha de distingir per ctadornos (...) graves, nobles y serios, y a l mismo tiempo naturales)): aixi, adigan cuanto digan sus defensores, jamús sonaran bien en romancillo octosilábico un hinzno, una oda heroica, y mucho menos una epopeya)). El rebuig, cal constatar-ho, és molt conscient, basat en un raonament extens i prolix, i fet extensiu al ttromance endecusilabo>): <(En este el verso es heróico, pero la copla le reduce u un período poético demasiado ~tniforme ... No van modificar gaire, de moment, els plantejaments alguns preceptistes que ensenyaren a Barcelona o a Mallorca: Manuel Casamada, que confessa seguir i complementar Capmany, BIair i Francisco Sanchez i que culmina el Curso elemental de elocuencia, del 1827, abordant el tema, remarcable per la data, de la t<comparaciÓ)) entre els autors antics i els moderns;* pero al Curso elementar de poesia, del 1828, el tractament de l'epica és convencional, bé que cal destacar-hi l'aprovació explicita de I'us de I'estan~a (o de la silva) i del romanq heroic, si no per a <<poemes epics)), que tenen reservada I'octava reial, si per a t<odesw i <<romancs epics)); igualment, que els models proposats inclouen autors antics i actuals: Ercilla i Luis de LeÓn i Quintana.3 Miquel Moragues, al seu Compendio del arte de hablar y conzponer en prosa y verso, del 1837, segueix molt fidelment Gómez Hermosilla en parlar de I'epica;j i igualment Monlau, que, als Elementos de literatura, malgrat CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk