El Castell-Palau de Rodonyà a través dels inventaris post mortem de la família Tamarit. Segles XVII-XVIII (original) (raw)
Related papers
Els fills de Tamarit. (L'origen medieval de les localitats del Baix Gaià)
2001
A hores d'ara, la historiografia encara no ha estat capa$ de resoldre satisfactbriameiit el problema de l'origen de la major part de les localitats del Baix Gaia. En realitat, no s'ha avansat gaire des de les aportscions ja centeniries d'E. Morera (1897), els aryments del qual han estat reproduits fil per randa en diverses publicacions, en especial, en tractar els origens de Torredembarra(". Jo mateix vaig plantejar la qüestió (Virgili, 1991, 58-70) pero sense arar niés en112 d'una relació cronologica a partir dels esments documentals més antics. 1. Companys (1999) ha tornat a referir-se a l'origen de Torredembarra a partir de S'aportació de nous textos, pero des d'una optica estrictarnent local, la qual cosa ha restat contingut explicatiu. En un intent d'oferir un plantejament alternatiu al tradicional a proposit de l'origeii de Torredembarra ja vaig avancar (Virgili, 1998) que el fenomen només podia ser entes a partir del context historic (niés exactament, el conjunt de processos, complexos en eils mateixos i en un conjunt, que configuren aquest context) en el qual s'insereixen-i teiien sentit-els episodis d'estricte abast local. Sóii aquestes dinamiques les que generen la docurnentació escrita amb els esments més antics de les localitats en qüestió. Els historiadors s'han mostrat uninims en subratllar l'origen medieval de les diverses localitats de la contrada, malgrat I'existencia d'importants vestigis antics, des de jaciments prehistorics, fins a restes iberiques i romanes entre les quals sobresurten les vil.les dels Munts (Altafulla) i del Moro (Torredembarra). No ha estat degudainent descrit, en canvi, el procés que posa en marxa la constitució dels nuclis, la major part dels quals han pervingut fins el present. L'escassetat de documents al respecte és una important dificultat afegida ja que resta precisió a la descripció. Ara bé, una eventual abundancia de documents no ga-1. J. 'Moran (1973); taiubé als aiticlcr de la Gran Enciclopedia Catniana (vol. 22, 455) i rrcenrinent, a Cataiunya RomiNcn (vol. >O[1,40). TanrJ. NI. Fonr i Riur (1969, 683, noca 2) com F S. Ricomi (1973,265) ja havien advertit 1s incorrecta interprenci6 que !Morera hnvio fei d'irn document del segle XII relatiu al cssrell de Montoriles (Virgili, 1998). 2. Sobre el sentit del terme "rnaaihn"en la docurnenració, la srva plarmació en l'espai i I'evolució al llarg del procér enpansiu, M. Mjquel(1997; 1998). 3. Elr wncler entre els diversos nivells jerirquici van desembocar en I'esrabliment de relacions feudovaisallitiiiuez, d'hoine a home (senyor-\,asiall) arob drets i obliffacions d'un respecte de I'altre. 4. A la nrnm, doncs, l'aprisió no genera una propierat aloeia en possesrió d'uns ciinperols qiie havien colonireat la [erra piocedenrs de comaiqurs méi seprentrionais, o almenys, la donimenració no ho mosua (Batet, 1996).
Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna
Fundació Noguera, 2011
It contains the historical evolution of one of the most important families of the Catalan nobility, the Margarit, from its beginnings in the 14th century until its biological extinction in the 19th century. Some of its members were leading figures in the colonization of America and in two civil wars. With a skillful political and marital strategy, they managed to acquire an enormous patrimony and accumulate many noble titles and a great fortune.(677 p., 21 genealogical tables)
El castell durant la guerra de Successió i al segle XVIII
L'EROL, revista cultural del Berguedà, 2009, Núm. 100 , p. 20-29. , 2009
En plena guerra de Successió, el castell de Berga va esdevenir estratègic, i es coneixen contribucions forçoses en homes i diners, no solament dels habitants de Berga, sinó també de les Baronies Alta i Baixa de Gironella, per contribuir a la fortificació del castell, les autoritats del qual eren clarament austriacistes. L'article aprofundeix en l'etapa de la guerra, els fets militars, la militarització de la comarca, la destrucció de castells i fortaleses i la reorganització de la vegueria.
2015
Els ornaments personals en matèries dures animals i en argila cuita estan presents a la necròpolis de Can Piteu-Can Roqueta de forma residual, donat que la gran part de l’ornamentació està representada bàsicament en metall. El nombre de peces evidencia l’abandonament de certes matèries primeres per a la producció d’habillament com a conseqüència de la introducció de noves manufactures. Pel que fa a les espècies de malacofauna marina determinades a Can Piteu-Can Roqueta pertanyen al tipus Mollusca (mol·luscs, animals tous), al subtipus Conchifera (Mol·luscs amb closca) i a les classes Bivalvia (bivalbs) i Gastropoda (cargols).