L'ESTIU A SANT FELIU DE CODINES; L'HIVERN A BARCELONA. MARIA AURÈLIA CAPMANY +1991 (original) (raw)
Related papers
Calaix_de_Sastre_ APSMP, 2017
La festa al carrer ha estat sempre un element molt important del calendari de les ciutats i pobles. ha estat manifestació popular d'alegria i també mostra de poder, entreteniment i solemnitat de culte, tot sempre revestit del caràcter global i participatiu que propicia el carrer com a espai comú. La ciutat de Barcelona ha gaudit sovint d'aquests esdeveniments al llarg de la seva història, alguns són molt coneguts i encara avui se celebren, d'altres només en tenim memòria a partir de la documentació. Aquest darrer és el cas de les grans festes que s'esdevenien a la nostra ciutat durant la primera meitat del segle XVII on la pólvora, la processó i la passada, el bestiari festiu, la música dels ministrers i els tornejos amb cavallers armats es convertien en absoluts protagonistes. L'arxiu de Santa Maria del Pi aporta documentació interessant i inèdita sobre aquestes manifestacions. En aquest petit article vull presentar un cas concret de manifestació festiva que és especialment ric en tots aquest elements que donaven relleu a la festa ciutadana: l'arribada de la relíquia de sant Isidre Llaurador a Barcelona esdevinguda els dies 17,18 i 19 d'octubre de l'any 1623.
MARIA AURÈLIA CAPMANY +1991 EL PROCÉS D'UNA DONA PER ESDEVENIR PERSONA
2018
El títol d’aquesta comunicació ve doblement inspirat. D’una part, respon a la descoberta progressiva que Maria-Aurèlia Capmany fa de la figura femenina, de la dona i de si mateixa. Per l’altra, no deixa de ser una paràfrasi d’un títol emblemàtic de Carl Rogers (+1987), psicòleg en l’àmbit de la tercera via de la relació d’ajuda: «El procés de convertir-se en persona». (Rogers, 1972). Com reafirmava Montserrat Palau en el Simposi celebrat: «Per a la Capmany, la dona es fa, esdevé com a subjecte històric.» Per tant, reconeix que hi ha quelcom d’evolutiu i de canviant en la formació personal. La novel·la «Feliçment jo sóc una dona», en la que es basa aquest paper, es desenvolupa en el si del gènere narratiu existencialista, alhora que realista i historicista. L’autora utilitza els amplis recursos dels que disposa, tant narratius, com filosòfics, com provinents de la història i de l’experiència personal per a presentar la Carola, la dona protagonista. Aquesta experimentarà la seva pròpia existència, el que li permetrà transcendir la seva immanència i acabant per descobrir-se com a persona, en el seu coneixement històric concret, subjecte de drets i deures.
SALVADOR ESPRIU I L'ORIENTALISME ANTIC A CATALUNYA
This paper analyses the relationship between Salvador Espriu and Ancient Near Eastern Studies in Catalonia. The main aims of this work are to study the origins of Espriu’s interest in the Ancient Near East, his relationship with the Bible and Ancient Israel and the reasons for the failure of his Egyptological ambitions. Finally we provide a historiographical analysis of his contribution to Tiempos Antiguos.
Acta historica et archaeologica mediaevalia, 33.1 , 2016
Through study of the documents of the Fons d’Empúries of the Arxiu Ducal Medinaceli, this article provides new data that confirm and complement some aspects related to what we knew to date about the tomb of the Countess of Empúries Maria Álvarez de Xèrica in the Convento de Santa Catalina in Barcelona. The article also reflects, comparing the two testaments of Maria Álvarez with that of Count Ramon Berenguer I, on decisions taken by the counts regarding the choice of her burial place, thus advancing the definition and analysis of the logic of the countess’s funeral rites.
Holderlin i lesperit en Pindar Eulàlia Blay
TESEO, 2014
The purpose of this research is to show how the characterization of the Poetic matter must go through the question Greece–Modernity, and how that question is helping to clarify mutual implications between the Poetic matter and the question of the being and the historical character. Its objective is to pay particular attention to the work of various poets, starting with the «Homburg Essays» of Friedrich Hölderlin, probably the first one to formulate the radical difference Greece–Modernity, and contrast them with the work of Pindar and Paul Celan. In the first part of this investigation, the usefulness of the Hölderlin theory of the poetic genres is analysed to explain Greek poetry and especially in order to read Pindar, confirming that what the philologists consider the most characteristic aspect of his poetry corresponds with great precision with the traits that the hölderlinian system attributes to «lyrical poetry». The reason for them corresponding seems to come from the fact that Greek poems take part in a common undertaking consisting in the exegesis of the being, with which they move the being (i.e. the circle of genres). In the central part Hölderlin's text Über die Verfahrungsweise des poetischen Geistes is interpreted, in which the author seems to try a poetics that could be used for the poem in general and for the modern one in particular, confirming by the necessity to always establish a new opposition a certain impossibility in the aspiration. Such impossibility seems to respond to the fact that the modern poem doesn't participate in any common project any more, it isn't the motor of history, leaving it only the role of recognising the alterity in relation to the moment in which the movement was happening and to being a certain perspective on it. The poems acceptance of its alterity in relation to Greece, closely tied to its alterity regarding validity, determines the evolution of the poem “today” that we found in the analysis of The meridian of Paul Celan: now the poem must be a donation to and a interpretation of a singular, a date, being then a certain perspective on the history of the being and, at the same time, an interpretable one. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ El propósito de esta investigación es mostrar cómo la caracterización de lo poético tiene que pasar necesariamente por la cuestión Grecia–modernidad, y cómo tal cuestión ayuda a aclarar las mutuas implicaciones de lo poético con la cuestión del ser y el carácter histórico. Se pretende hacerlo atendiendo a la obra de diferentes poetas, teniendo como punto de partida los “ensayos de Homburgo” de Friedrich Hölderlin, tal vez el primero en formular la radical diferencia Grecia–modernidad, y contrastándolos con la obra de Píndaro y de Paul Celan. En la primera parte de la investigación se analiza la utilidad de la teoría hölderliniana de los géneros poéticos griegos para interpretar la poesía griega, y muy especialmente para leer a Píndaro, comprobando que aquello que los filólogos consideran lo más característico de su poesía encaja con gran precisión con las cualidades que el sistema hölderliniano atribuye a la «lírica». La razón de este encaje parece encontrarse en el hecho de que los poemas griegos participan de una empresa común consistente en la exégesis del ser, con lo cual mueven el ser (i.e. el círculo de los géneros). En la parte central se interpreta el texto de Hölderlin titulado Über die Verfahrungsweise des poetischen Geistes, en el cual el autor parece ensayar una poética que sirva para el poema en general y para el moderno en particular, constatando, en la necesidad de establecer siempre una nueva contraposición, cierta impotencia en esa pretensión. Tal imposibilidad parece responder al hecho de que el poema moderno ya no participa de ningún gran proyecto común, ya no mueve la historia, quedándole sólo el papel de reconocer la alteridad respecto el momento en que eso se daba y ser una cierta perspectiva sobre ello. La asunción de su alteridad con respecto a Grecia, solidaria de la alteridad con respecto a la validez, marca la evolución del poema «hoy» que encontramos en El meridiano de Paul Celan: ahora el poema tiene que ser donación a e interpretación de un singular, una fecha, siendo entonces una determinada perspectiva sobre la historia del ser y, a la vez, un interpretable.