Machometus: la invención del Profeta Mahoma en las fuentes latinas medievales (original) (raw)
Related papers
Mahoma en dos textos aljamiados del siglo XVI: La filosofía perenne y el monomito de los moriscos
2018
How does access to this work benefit you? Let us know! Follow this and additional works at: https://academicworks.cuny.edu/gc\_etds Part of the Islamic Studies Commons, Modern Literature Commons, Other History Commons, Other Languages, Societies, and Cultures Commons, Other Spanish and Portuguese Language and Literature Commons, Religious Thought, Theology and Philosophy of Religion Commons, and the Spanish Literature Commons
Byzantion nea hellás, 2016
E s éste el volumen cuadragésimo segundo de la colección Bibliotheca Graeca et Latina Aevi Posterioris, admirable serie de ediciones, que se inició hace 19 años, en 1996, con el trabajo de Inmaculada Pérez Martín: El patriarca Gregorio de Chipre (ca. 1240-1290) y la transmisión de los textos clásicos en Bizancio, seguido por la obra de José María Egea: La Crónica de Morea. Estudio preliminar, texto y traducción. Dos volúmenes impresionantes que contenían trabajos espléndidos. La serie, dirigida por el profesor Pedro Bádenas de la Peña, ha continuado ofreciendo sin interrupción magníficas ediciones y estudios valiosísimos Para recordar sólo algunos,
Indentificamos el Liber de generatione Mahumet (uno de los textos del corpus islamolatinum patrocinado por el abad de Cluny Pedro el Venerable) como una versión latina del Libro de las luces, conocida hasta ahora en la versión aljamiado-morisca de tradición andalusí del Kitāb al-anwār atribuida a al-Bakrī. El tema del texto es cómo la luz mística se transmite desde Dios a través de los profetas musulmanes, hasta Mahoma. Además, el texto es relevante en cuanto a los amplios pasajes sobre la infancia del Profeta, un texto muy conocido en varias versiones dentro la tradición popular islámica.
La llegenda de Mahoma a l'Edat Mitjana i al Renaixement: la compilació de Bibliander
Estudi General, 2004
La llegenda de Mahoma a l'edat mitjana i al Renaixement: la compilació de Bibliander* OSCAR DE LA CRUZ Universitat Autbnoma de Barcelona * Aquest treball ha estat possible gracies al projecte de recerca BFF2000-1097-C02-02, dirigit pel professor Jose Martínez Gazquez i finanqat per la DGICYT. 1 El suís Teodor Bibliander (1504-1564) va ser professor de teologia protestant a Zurich i a Basilea. L'any 1532 va ser contractat a la universitat de Zurich per substituir Zwingli com a professor d'exegesi de 1'Antic Testament-especialment basat en la versió dels Lm-, i hi romandra fins 1560. Bibliander destaca com a hebraista: l'any 1534 apareix el seu primer treball, un comentari del text hebreu de Nahum; al 1535 publica la seva primera gramatica hebraica; i, al 1542, n'apareixera una segona. A part dels seus estudis de llengües comparades i d'algunes obres d'exegesi bíblica, Bibliander va composar, també, diverses traduccions de l'hebreu al llatí, per tal de col.laborar en la nova versió de la "Bíblia de Zurich", preparada al 1543 per Lleó de Iuda, com ara els llibres d'Ezequie1 i Daniel, de Job, de 48 salms, de 1'Eclesiastés i del Chntic dels Cantics. 2 Machumetis Saracenorum principis eiusque successorum uitae ac doctrina, ipseque Alcoran, quo uelut authentico legum diuinarum codice Agareni et Turcae, aliique Christo aduersantes pupuli reguntur, quae ante annos CCCC uir multis nominibus, diui quoque Bernardi testimonio, clarissimus D. Petrus abbas Cluniacensis, per uiros eruditos, adJidei Christianae ac sanctae matris ecclesiae CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Diposit Digital de Documents de la UAB reimpres l'any 1550, amb alguns afegits, i, per tercera vegada, aquest cop a Zurich, l'any 1556. La distribució dels textos que conformen aquesta obra manté, no obstant, un cert ordre: el primer tom, en el qual centrarem la nostra atenció, recull un conjunt de textos coneguts com a corpus Toletanum o bé collectio ~oletana? tot i que es considera que aquest corpus el conformaven altres títols, com ara la versió llatina de L'escala de Mahoma (Liber scalae ~a c h o r n e t i) .~ Després de les dues introduccions signades per Melanchthon i Bibliander, que comentarem després, trobem, doncs, els textos redactats entre els anys 1142-1 143 a instancies de Pere el Venerable: la carta de l'abat de Cluny adreqada a Bernard de Claravall, oferint una traducció llatina de 1'Alcora (Vegeu, més avall, a lYApendix, el text 1.3, Epistola D. Petri abbatis Cluniacensis ad D. Bernardum Claraeuallis abbatem.. .), on queden esmentats els col.laboradors que treballaren en el projecte de Pere el Venerable. propugnationem ex Arabica lingua in Latinam transferre curauit.-His adiunctae sunt CONFUTATIONES multorum, et quidem probatissimorum authorum, Arabum, Grecorum et Latinorum, una cum excelentissima Theologi MARTINI LUTHERI praemonitione. Quibus uelut instructissima jidei Catholicae propugnatorum acie peruersa dogmata et tota superstitio Machumetica proj'ligantur.-Adiunctae sunt etiam Turcarum qui non tam sectatores Machumeticae uesaniae quam uindices et propugnatores, nominisque Christiani acerrimos hostes aliquot iam seculis prestiterant, res gestae mwime memorabiles a DCCCC annis ad nostra usquetemporu.-Haec omnia in unum uolumen redactae sunt opera et studio THEODORI BZBLZANDRI, t. 1-3, [Basileae], [Johann Oporinus], 1543, 1550~, (Zurich 1556~). Aquest és el títol de la primera edició, amb variants en les altres edicions. Tanco entre parentesis quadrats les dades que manquen als originals. 3 Sobre la collectio Toletana son fonamentals les següents referencies bibliografiques: D'
La información sobre Mahoma en la Doctrina Pueril de Ramon Llull
2002
espanolLas referencias al islam que Ramon Llull utiliza en sus obras combinan datos documentados en la tradicion arabe con prejuicios del autor cristiano. El uso del nombre Micolau, tradicionalmente llamado Bahira o Sergius, para referirse al monje que adoctrina al Profeta Mahoma en su juventud, resulta una manipulacion de la informacion que sirve en el Llibre de la doctrina pueril (1274-6) para denostar la figura del Profeta Mahoma. Los demas datos sobre la biografia del Profeta que refiere Llull en esta obra, no siempre incorrectos, configuran una imagen de Mahoma que sirve, en ultima instancia, para demostrar la falsedad de la doctrina islamica. EnglishThe references to Islam that Ramon Llull uses in his works mix correct information in the Arabic tradition with the Christian author’s prejudices. The use of Micolau, traditionally called Bahira or Sergius, to refer the monk who teaches Muhammad when the Prophet was young, is a manipulation of the information used in Llibre de la d...
La literatura medieval i moderna de refutació de l'islam fa constants i severes al·lusions al Profeta Mahoma, bàsicament com argument denigratori. Malgrat que la informació va evolucionant d'acord amb factors diversos, no és difícil trobar-hi constantment cites d'autors clàssics. Així, en parlar de Mahumet, els autors reprodueixen referències que anaven adreçades a la maldat de Catilina –en la versió de Ciceró i de Sal·lusti–, provinents de l'epicureisme hedònic d'Horaci o de la seva Poètica, de les sàtires de Persi o dels versos d'Ovidi. Per tant, amb la més extesa i efi caç comparació entre Mahoma i Crist, la literatura de refutació de l'islam va acudir també a la comparació entre Mahoma i altres models de conducta moralment reprobables. Paraules clau: literatura de controvèrsia amb l'islam, Mahoma, Ciceró, Horaci. Abstract Medieval and modern literature of religious controversy against Islam makes constant and severe allusions to the Prophet Muhammad, basically as a denigratory argument. Although the information evolves according to several factors, it is not diffi cult to fi nd constant quotations from classical authors. Thus, speaking of Mahumet, the authors reproduce references that were aimed at the malice of Catiline –in the works by Cicero and Sallust–, derived from Horace's hedonic Epicureanism or his Poetics, from the satires of Persius or from Ovid’s verses. Therefore, along with the more widespread and effective comparison between Muhammad and Christ, the literature of religious controversy against Islam also featured the comparison of Muhammad to other models of morally reprehensible behavior. Key words: Literature of religious controversy against Islam, Muhammad, Cicero, Horace.