UNA GLORIA CON MUCHOS ÁNGELES EN LA CÚPULA». SOBRE LES PINTURES MURALS DE LA DESAPAREGUDA ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE BARCELONA I LA PARTICIPACIÓ DE FERDINANDO GALLI DA BIBIENA I ANTONI VILADOMAT (original) (raw)
2023, L’ESGLÉSIA DESAPAREGUDA DE SANT MIQUEL DE BARCELONA: UN PATRIMONI ITINERANT. VII JORNADES DE LES BASÍLIQUES HISTÒRIQUES DE BARCELONA (12 I 13 DE MAIG DE 2022) BARCELONA 2023, 189-209
L'enderroc l'any 1868 de l'església de Sant Miquel de Barcelona per afavorir l'ampliació de les dependències de la casa consistorial va suposar la desaparició d'un dels edificis més antics i emblemàtics de Barcelona. 1 Deixant de banda la pèrdua de l'immoble, l'enrunament va anar acompanyat de la dispersió d'un important conjunt de béns mobles de notable interès artístic que s'hi guardaven, com ara la famosa pala de la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, el sepulcre renaixentista del jurista Jeroni Descoll, la portalada gotitzant amb decoració escultòrica sobreafegida de René Ducloux-reubicada, com és sabut, a la basílica de la Mercè-o el campanar, desfet i remuntat a la també viatgera església de l'antic convent de Jonqueres,-actual de la Concepció, al carrer Aragó-, etc. De tot plegat en deixà constància Ramon Nonat Comas a la publicació la Creu del Montseny, especialment de
Sign up for access to the world's latest research.
checkGet notified about relevant papers
checkSave papers to use in your research
checkJoin the discussion with peers
checkTrack your impact
Related papers
L'Església desapareguda de Sant Miquel de Barcelona: un patrioni itinerant. VII Jornades de Basíliques històriques de Barcelona, 2023
El professor Gaspar Feliu i Montfort, en la seva tesi doctoral i en tres articles publicats a continuació, va cridar l'atenció sobre el paper rellevant de l'església de Sant Miquel a la Barcelona del segle x. Aquesta aportació pretén tornar a considerar els seus estudis i altres aspectes de l'església per tal de situar Sant Miquel en el seu context barceloní més ampli durant els segles x i xi.
ICONOGRAFIA BÍBLICA A LA PINTURA MURAL ROMÀNICA DE LA VALL DE BOÍ: EL CEL DINS DE L'ESGLÉSIA
Beoiberística, 2019
L‘article present tracta de la iconografia bíblica a les pintures murals romàniques conservades de tres esglésies de la Vall de Boí: Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí, que a principis del segle XX van ser traslladades al Museu Nacional d‘Art de Catalunya a Barcelona. S‘analitzen les pintures murals d‘aquestes tres esglésies, que eren l‘única manera de transmetre els missatges i les lliçons bíbliques als fidels illetrats de l‘edat mitjana.
Resum: El químic i naturalista Antoni de Martí també va fer algunes investigacions mèdiques. Igual que molts metges i cirurgians catalans contemporanis seus com Francesc Salvà i Antoni Cibat, investigà sobre la febre groga impressionat pel brot que se'n produí l'any 1803 a Barcelona. A partir de la seva memòria sobre la compo sició de l'aire i del que va escriure Llorenç Presas inspirantse en les idees de Martí, sabem que no creia que les malalties es produïssin per una variació en la proporció dels gasos atmosfèrics. Relacionava l'origen dels agents infecciosos amb la genera ció espontània, i pensava que es transmetien a través de l'aire.
OLERDOLA, MEDIEVAL, MODERN PERIOD, ARCHITECTURE, PARISH, SAINTS, LITUGRICAL FURNITURE In the last century, historians and archaeologist had focused their studies on the church of Sant Miquel d'Olèrdola in pre-Roman and Roman periods, leaving out studies the medieval and modern eras. Data taken from written documents (primary pastoral visits on the bischop of Barcelona made between 1202 and 1885) and the archaeological work (excavation carried out between 2005 and 2007) have been the basis to develop our thesis. Its purpose is to describe the configuration of the interior of the buildin througt the development of sains dedications in the capels along the traces of history and through the remains of liturugical furniture and objects, including prints on walls or subsoil and archeological material recovered during the reestauration process.
En el present article es posa al descobert la riquesa com a font històrica de primer ordre dels inventaris de sagristia del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, primera comunitat de l’orde de Santa Clara en terres catalanes. L’estudi ens acosta a les particularitats d’aquesta sèrie documental en el seu fons arxivístic, la seva autoria (el càrrec de sagristana), així com a les principals tipologies de béns inventariats i descrits (parament i vestimenta litúrgica, orfebreria, obres d’art, llibres...). El conjunt permet donar una imatge rica de la cultura monàstica femenina, en l’acompanyament de la litúrgia, en la imatgeria sagrada, en la cultura escrita. Entre els resultats, sobresurt, la concepció funcional, curosa i detallada que la comunitat de germanes féu de cada peça, a l’hora de marcar el temps i el calendari litúrgic, com també a l’hora de gestionar i viure el dins/fora, la relació amb l’exterior.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Related papers
CYPSELA 18, 2010, 43-59 ISSN 0213-3431, 2010